-
2006 BCE
Andorra
Andorra té un percentatge de coneixement i ús del català de prop del 70% de la població. Finalment, la Franja de Ponent, tot i que enregistra històricament els percentatges més alts d'ús del català, que arriben al 88% de la població total, presenta un índex crei xent d'abandonament de la llengua en les generacions més joves. -
2005 BCE
Catalunya Nord i l'Alguer
Catalunya Nord i l'Alguer són els territoris on el percentatge de catalanoparlants és més baix sobre el total de població menys del 30% Aquest fet i la llarga negació del seu reconeixement i ús oficial aboquen la llengua a un futur molt incert. La Catalunya Nord va entrar, a partir del 1950, en una accelerada etapa de substitució linguistica els pares va deixar de parlar en català als fills en benefici del francès. -
2003 BCE
Illes Balears
A les Illes Balears saben parlar català dos terços de la població. El català ha viscut una reculada especialment visible a Palma ia Eivissa, que s'explica més per l'allau immigratò ria de les darreres dècades, que no per un canvi d'hàbit dels catalanoparlants. Els governs autonòmics dels darrers anys no han afavorit fús social del català, cosa que n'ha provo cat el retrocés en l'àmbit escolar: -
2002 BCE
País Valencià
La llengua catalana al País Valencià, anomenada també valencià, ha experimentat un cert retrocés en les dues darreres dècades, de manera que el percentatge dels qui declaren que no la parlen arriba gairebé al 50% i el dels qui diuen que no l'entenen, al 25% A més, hi ha una clara diglossia; l'àmbit on es fa servir més la llengua és el familiar i això és un signe evident de pèrdua de vitalitat prestigi de la llengua, que va quedant. arraconada als espais doméstics -
2001 BCE
A Catalunya
A Catalunya, el nombre de catalanoparlants creix any rere any i es constata una vitalitat important de la llengua aquesta vitalitat, però, no ha anat en detriment del castellà, que continua sent l'única llengua de les dues oficials que és coneguda per quasi tota la po blació i que, globalment, és més utilitzada que la catalana -
2000 BCE
Situació social de la llengua, avui.
Després de quaranta anys d'ús oficial públic i escolar del català, la situació de la llengua a Catalunya ofereix un balanç globalment positiu i de progrés. Ara bé, ofereix contrastos molt importants segons el territori, l'àmbit, el grup social i el context politic. A la resta dels Paisos Catalans, per exemple, la situació global és més complexa -
1976 BCE
Lleis per regular la cooficialitat del català.
El conjunt de les lleis que regulen la cooficialitat del català a Catalunya estableixen que el català és La llengua pròpia de Catalunya i la que el singularitza com a poble. La llengua que, igual que el castellà, els ciutadans de Catalunya tenen el dret d'usar i el deure de conèixer. La llengua d'ús preferent de les administracions i dels mitjans de comunicació públics. • La llengua pròpia i vehicular de l'ensenyament. La llengua d'acollida dels immigrants. -
1976 BCE
Fi del franquisme
La fi del franquisme (1975) va donar pas a un règim democràtic i autonòmic que va re conèixer l'estatus del català com a llengua oficial a la major part dels Països Catalans: efectivament, el català és cooficial juntament amb el castellà a Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, d'acord amb el que preveu la Constitució espanyola de 1978. -
1974 BCE
Un Present Controvertit
La llengua catalana, a partir del segle xvi a França i a partir del segle xvii a Espanya. té el trist récord de ser una de les llengües europees amb més decrets i lleis que t'han pro hbit o marginat (a excepció d'Andorra, independent des del 1278 i que té el català com a l'única llengua oficial). -
1965 BCE
Castellanització lingüística
Els anys seixanta i setanta del segle xx signifiquen l'etapa de transformació sociolingüística més important dels territoris de parla catalana. S'hi instal·len més de dos milions d'immigrants de parla castellana vinguts sobretot d'Andalusia, Castella, Aragó i Extrema dura, que es concentren a les grans ciutats. Amb el català exclòs de la vida oficial, pública i escolar, i sovint sense contacte amb catalanoparlants. -
1960 BCE
Escletxes de Llibertat
A partir de 1960, s'obren petites escletxes de llibertat enmig de la dictadura i la llengua i la cultura catalanes comencen a recuperar espais públics Apareixen entitats com Òmnium Cultural (1961), que promou l'ensenyament del català per a adults. Es funden revistes, com la publicació cultural Serra d'Or o la infantil Cavall Fort, i també es creen editorials, exclusivament en català, com Edicions 62. -
1939 BCE
Període Republicà
El breu període republicà (1931-1939) significa un moment d'intensa recuperació i de normalitat de la llengua catalana: la premsa, la radio, l'escola i els usos públics i privats en català són els majoritaris habituals al Principat -
1933 BCE
De La Normalitat Republicana A La Repressió Franquista.
Durant les tres primeres dècades del segle xxx, la cultura i la llengua catalanes caminen cap a la normalitat, malgrat els esforços del govern central per perpetuar-ne la repressió. El poble recupera consciència lingüística política, es proclama la República i es restableix la Generalitat de Catalunya (1931). Tal com estableix l'Estatut de Núria (1932), el català torna a ser llengua oficial i de l'escola, després de més de dos-cents anys. -
1932 BCE
Depuració i Normativització de la llengua.
La tasca ortogràfica. El 1913 es van promulgar les Normes ortogràfiques, i el 1917 aparegué el Diccionari ortogràfic. La tasca morfosintàctica. La Gramàtica catalana, primera gramàtica oficial de l'IEC, fou publicada el 1918. La tasca léxica. L'any 1932 culmina la codificació del català vigent amb l'aparició del primer diccionari normatiu el Diccionan general de la llengua catalana, popularment anomenat el diccionari Fabra. -
1915 BCE
Depuració i normativització de la Llengua
El secretari de la Secció Filològica de l'IEC i autèntic responsable científic de la normativització fou Pompeu Fabra (1868-1948). Els seus primers estudis es van publicar a la revista modelista l'Avens, principal promotor a principis de segle del debat normatiu. Un cop al capdavant de NEC, Fabra va escometre la depuració i la normativització de la llengua en tres etapes. -
1914 BCE
Moviment Solidaritat Catalana
Paral·lelament, el catalanisme polític es fa cada cop més present i representatiu. Aix Enric Prat de la Riba, autor de La nacionalitat catalana (1906), lidera el moviment Solidaritat Catalana -en el qual es reuneixen diversos grups polítics que comparteixen els plantejaments catalanistes i esdevé president de la Diputació de Barcelona (1906) i de la Mancomunitat de Catalunya (1914), una institució que representa la recuperació d'una certa autonomia política de Catalunya. -
1906 BCE
Pompeu Fabra i la normativització de la llengua.
A les acaballes del segle xix, la Renaixença dona pas al modernisme, un moviment cultu ral artistic brillant, ciutadà, de vocació europea i que esclata en múltiples manifestacions artistiques, com l'arquitectura de Gaudí o la poesia de Joan Maragall, I ben aviat, a partir de 1906, s'obre pas un nou moviment, el noucentisme, caracteritzat per l'esperit classic, la intel·lectualitat serena i la vocació d'incidir, des de la cultura, en el món de la politica -
1860 BCE
Neix la filologia Catalana
El naixement de la filologia catalana, amb figures.com Milà i Fontanals La nova filologia intenta posar ordre en el caos ortogràfic en què es veuen immersos els escriptors catalans perquè no tenen un model normatiu universalment acceptat, de manera que cadascú escriu a la seva manera. D'una banda, els poetes jocfloralescos conreen un català inspirat en la llengua medieval, recaragolada i farcida d'arcaismes, de l'altra. -
1859 BCE
Recuperació d'una literatura catalana.
La recuperació d'una literatura catalana sòlida, amb figures de prestigi.com el poeta Jacint Verdaguer (1845-1902), el novel·lista Narcís Oller (1846-1930) o el dramaturg Àngel Guimerà (1845-1924). En aquesta renaixença literària hi tingueren un paper molt important els Jocs Florals: uns concursos poètics d'origen medieval reinstaurats a partir del 1859, que premiaven les millors poesies en tres categories (la Fe, la Pàtria Amor) -
1841 BCE
Esclat de la Renaixença
Triomf entre els intel·lectuals catalans del romanticisme, un moviment cultural europeu que busca la llibertat i la força dels sentiments, i també la consciència de poble i el valor de les llengües i cultures europees, forjades sobretot durant l'edat mitjana. La mitificació de l'edat mitjana per part del nacionalisme romàntic esdevé decisiva, perquè la intel·lectualitat de la Renaixença catalana redescobreix i valora la glòria medieval de la literatura i per extensió, de la nació catalana. -
1840 BCE
Esclat de la renaixença
L'esclat de la renaixença respon a factors socioeconòmics i culturals:
La transformació social i econòmica que provoca la Revolució Industrial a Catalunya: es passa d'una societat majoritàriament rural formada sobretot per pagesos i menes trals, a una societat urbana, en què burgesos i treballadors tenen interessos culturals, politics i ideològics nous i cada cop més alkunyats de la societat dels territoris menys urbanitzats. -
1839 BCE
LA RENAIXENÇA
La publicació del poema La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, l'any 1839 s'ha pres com a símbol de l'inici de la Renaixença, un moviment essencialment cultural que posa fi a la Decadència i recupera el sentiment d'identitat catalana i el conreu literari de la llengua. -
1717 BCE
Nova Planta
La conseqüència més greu és la promulgació per part del nou rei Felip V. l'any 1717, del decret de Nova Planta, pel qual s'aboleixen totes les lleis i institucions pròpies de Ca talunya, el País Valencià i les Illes. Així, la Generalitat de Catalunya, la màxima institució de govern catalana des del xiv, és abolida i no tornarà a existir fins al 1931. -
1700 BCE
La mort del rei Carles II
La mort del rei castellà Carles II (1665-1700) provoca l'esclat de la guerra de Successió, partidària que el nou rei sigui Felip de Borbó contra els antics regnes de la Corona d'Aragó, La dinastia dels Habsburg defensava un model d'Estat de base federal Quan Carles d'Àustria abandona les seves pretensions al tron espanyol, els territoris dels Països Catalans són derrotats militarment per les tropes francoespanyoles de Felip de Borbó la rendició de Barcelona (11 de setembre de 1714) -
1640 BCE
Corona de castella
La Corona de Castella aferma durant el segle xv el seu creixent poder polític, econòmic i demogràfic, i el castellà conquereix terreny en els àmbits cortesà i cultural català, com hi ha denuncia el tortosí Cristòfor Despuig. Aquest declivi s'intensifica durant el segle XVI i té lloc la guerra dels Segadors (16440-1652) motivada per la pretensió de la monarquia de centralitzar l'estat seguint el model francès. La derrota catalana davant la coalició -
1579 BCE
Guerra dels segadors
A la resta del territori el català continua sent la llengua oral d'ús habitual i exclusiu de la població i la llengua de la cultura popular. Només l'elit econòmica, la jerarquia eclesi àstica i la noblesa coneixen i fan servir el castellà. També resisteixen alguns lletraferits tot i que la producció literària és migrada i de baixa qualitat, mai no es deixa d'escriure en català, amb autors com Francesc Vicenç Garcia, el Rector de Vallfogona (1579-1623). -
1520 BCE
Revolta de les germanies
El segle XVI comença amb la revolta de les Germanies al País Valencià i a les Illes (1520 1523) contra l'oligarquia i el poder central La derrota dels agermanats, burgesos i petits propietaris rurals, significa l'inici també per a València i les illes Balears de la llarga etapa de tres segles que hem convingut a anomenar Decadència. -
1500 BCE
La decadència i la persecució de la llengua.
Ja des del final de l'edat mitjana a l'inici del segle xv, hi ha els primers indicis d'una llarga etapa de decadência politica cultural i linguistica. -
1487 BCE
Imposició tribunal de la Inquisició.
La imposició del tribunal de la Inquisició (1487), que vetllava de manera implacable perquè se seguissin els preceptes de la fe católica i que formentà el castellà com a lengua de cultura religiosa. -
1462 BCE
Empobriment
L'empobriment, la fam i la davallada demogràfica i econòmica de Catalunya arran de diverses guerres i epidémies, sobretat per la guerra civil contra el rei Joan II (1462 1472) i les revoltes pageses del 1482. -
1396 BCE
Extinció de la dinastia catalanoaragonesa.
L'extinció de la dinastia catalanoaragonesa, o Casal de Barcelona. La mort sense descendència del rei Martí l'Humà (1396-1410), que es resol amb el Compromís de Casp (1412), on s'escull Ferran d'Antequera (1412-1416), de la dinastia castellana dels Trastàmares com a nou rei d'Aragó. -
Period: 1324 BCE to 1397 BCE
Expansió catalana
Durant el segle xx, l'expansió catalana continua per terres mediterrànies: Sardenya (1324), Solia (1397), i fins i tot Atenes i el sud de Grècia. En el terreny lingüístic han quedat testimonis d'aquest període d'esplendor política, cultural lingüística: a la ciutat sarda de l'Alguer encara avui dia es parla l'alguerès (un dialecte del català); la llengua sarda incorpora en el seu lèxic uns quatre mi mots d'origen català com pikkapedreri fusteri, sabateri (catedral) -
1252 BCE
Ramon Llull (1232-1316)
La primera gran figura de la literatura catalana és el mallorquí Ramon Llull (1232-1316), autor de les primeres obres científiques filosòfiques en una llengua romànica. L'obra de Llull, monumental i enciclopèdica constitueix, a més, un gran avenç des del punt de vista lingüístic, atès que el Doctor kumot és un autèntic creador de llengua. -
1238 BCE
Bilinguisme cultural
La llengua catalana fou adoptada ràpidament pels mossàrabs-nom donat a la població cristiana del País Valencià i les illes mentre van estar sota domini àrab, en detriment del mossàrab o aljama, la llengua romànica en què parlaven, fortament dialectalitzada influïda per l'àrab mossàrab va aportar mots al català el superstrat mossàrab. -
Period: 1213 BCE to 1276 BCE
Expansió Peninsular mediterrània del Català per Jaume I
Durant el segle següent, el rei Jaume 1 (1213-1276) protagonitzarà la primera gran expansió peninsular mediterrània del català, incorporant al domini lingüístic dos extensos territoris les illes Balears (1229) i el País Valencià (1238). -
1137 BCE
Conquesta de Tortost
L'any 1137 els comtats de Catalunya i el regne d'Aragó s'apleguen en un regne corfederat. Abió permet a les dues nacions fer un salt qualitatiu endavant en tots els aspectes Inicien un període de conquesta i expansió els comtes reis catalans, que ja havien conquerit Tarragona als àrabs l'any 1118, arriben fins a l'Ebre (conquesta de Tortosa. 1148). D'aquesta manera, a les terres de la Catalunya Vella hi sumen les de la Catalunya Nova (que abasta del Llobregat fins al riu Sénia) -
989 BCE
Carlemagne
Els primers textos escrits en català que coneixem son de meitat o sinals del segle et les Homilies d'Organyà-un conjunt de sis sermons de missa i el Libre jutge-la traducció al català del codi legislatiu visigotic Forum dcum -
988 BCE
Renovació Carolíngia
Carlemany impulsa la Renovació carolíngia, un moviment cultural que té objectiu de reprendre el llatí clàssic antic a la seva esplendor. Els monestirs catalans de Ripoll i de Coïa són dos dels focus més actius de la Randat finals del segle Però els comtats catalans es desvinculen dels francs a finals del segle x quan l'any 988 el comte de Barcelona, Borrell II, trenca el pacte de vassallatge amb el rei franc, Hug Capet. De facto, els comtats catalans esdevenen un Estat independent. -
Period: 878 BCE to 1609 BCE
Unificació comptats catalans.
L'any 878 Guifre el Pilós, comte de Barcelona, aconsegueix unificar tots els comtats catalans. Les terres del sud de Llobregat anomenada Catalunya Nova les quals romanen sota el control musulmà fins al segle XII, i el País Valencià i les illes, fins a mitjan segle XIII. Els musulmans tot i que han perdut la supremacia política continuen vivint amb els catalans fins que són expulsats de la Península (1609). -
Period: 711 BCE to 801 BCE
Invasió musulmana
La invasió musulmana de la península Ibérica (711 dC) provoca la desaparició del regne visigòtic. Els francs, els foragiten de Girona (785 dC) i de Barcelona (801 dC), i estableixen la frontera entre el món crista i el món musulmà al riu Llobregat. Neix aod la Catalunya Vella, una terra de frontera organitzada en comtats autònoms vassalls de l'imperi franc. Durant aquest període el català que s'està gestant rep una nova aportació de mots d'origen germànic: el superstrat germanic franc -
410 BCE
Caiguda Imperi Romà
L'any 410 dC els anomenats pobles bàrbars saquegen Roma: és el cop de gràcia a un Imperi roma que ja fa anys que agonitza i que s'esquartera en un seguit de regnes germànics. La fi d'Imperi roma accelera el procés de descomposició de llatí vulgar en les diverses llengües romàniques. La fase de transició entre el llatí vulgar i el català abasta, aproximadament, des del segle v fins al segle vi, i la llengua d'aquest període s'anomena protoromanç català. -
410 BCE
Barbars saquegen Roma: Fí de l'imperi romà.
L'any 410 dC els anomenats pobles barbars saquegen Roma: és el cop de gràcia a un Imperi roma que ja fa anys que agonitza i que s'esquartera en un seguit de regnes germa nics. La fi de Imperi roma accelera el procés de descomposició del latí vulgar en les diverses llengües romàniques. La fase de transició entre el llatí vulgar i el català abasta, aproximadament, des del segle v fins al segle vi, i la llengua d'aquest període s'anomena protoromanç català. -
410 BCE
Barbars saquegen Roma: Fí de l'imperi romà.
L'any 410 dC els anomenats pobles barbars saquegen Roma: és el cop de gràcia a un Imperi roma que ja fa anys que agonitza i que s'esquartera en un seguit de regnes germa nics. La fi de Imperi roma accelera el procés de descomposició del latí vulgar en les diverses llengües romàniques. La fase de transició entre el llatí vulgar i el català abasta, aproximadament, des del segle v fins al segle vi, i la llengua d'aquest període s'anomena protoromanç català. -
410 BCE
Fi de l'imperi Romà
L'any 410 dC els anomenats pobles barbars saquegen Roma: és el cop de gràcia a un Imperi roma que ja fa anys que agonitza i que s'esquartera en un seguit de regnes germa nics. La fi de Imperi roma accelera el procés de descomposició del latí vulgar en les diverses llengües romàniques. La fase de transició entre el llatí vulgar i el català abasta, aproximadament, des del segle v fins al segle vi, i la llengua d'aquest període s'anomena protoromanç català. -
Period: 200 to 400 BCE
Llengua: Llatí vulgar
La llengua parlada des del segle ac fins al segle v dC per la majoria dels pobladors dels territoris on ara es parla català és el llatí vulgar -per oposició al llatí culte. La gran majoria dels mots del català deriven d'aquest llatí vulgar -
218
Romans arriben a Catalunya
Els romans arriben a les nostres terres el 218 aC, en el context de les guerres púniques. en què les dues gran potències d'aquell moment, Roma i Cartago, lluiten pel control del Mediterrani. Al nostre pais, tret del Pirineu, la romanització lingüistica i cultural és pri merenca i intensa, i provoca la ràpida desaparició de les llengües preromanes en bene fici del llatí vulgar. Les poques paraules de les llengües preromanes que han perviscut i que trobem en el català formen el substrat prerome