-
La crisi de la monarquia de Carles IV
La Revoluvió Francesa va començar un any després de que Carles IV arribes al tron. Espanya per por a les idees liberals va: Es va unir a la coalició internacional, va declarar una guerra a frança i va envair el Rosselló (1973-1795). Manuel Godoy va provocar un canvi estrategic amb Carles IV al ser derrotats, i va aliar-se amb Napoleó per enfrontar-se amb Anglaterra (1807) -
La invasió napoleónica
Les intrigues de Ferran contra el seu pare, Carles IV, Van provocar el Motí d'Aranjuez (1808), Que va resultar amb la dimissió del del seu pare cap a ell. Napoleó va aprofitar per a reunir a Baiona (França) Carles IV i Ferran VII, que va aconssegir que els dos acceptesin pressionant-los. Josep I (1810-1813) va fer unes reformes amb el suport d'alguns liberals espanyols i va proclamar mesures per abolir l'Antic Règim. -
Period: to
La independència de l'Amèrica Hispana
La crisi de l'Antic Règim a Espanya va coincidir amb el moviment d'independència de les colònies a Amèrica. L'aixecament va ser dirigit per la burgesia criolla, que veien Espanya com obstacle per al creixement de l'economia americana. El moviment emancipador va ser dirigit per militars liberals, entre els quals van destacar Simón Bolívar, Antonio José de Sucre i José San Martín. La pèrdua de les colènies va ser un cop dur per a la Península, perquè va quedar privada dels mercats americans. -
La Guerra del Francès
El 2 de Maig de 1808, Madrid va comportar l'inici de la guerra. Les seves fases més importants van ser: ·Resistència popular (1808): Es van formar guerrilles per fustigar els francesos. ·Ofensiva francesa (1808-1812): Napoleó va intervenir directament al conflicte i va ocupar part d'Espanya. Algunes ciutats van resistir l'invasió uns mesos. ·Victòries angloespanyoles (1812-1814): L'exèrcit britànic, va ajudar a les tropes espanyoles desde Portugal. Napoleó va reconèixer la seva derrota. -
Les corts de cadis i la constitució del 1812
Les abdicacions de Baiona van donar el tron a un monarca estranger. El buit de poder va crear unes juntes locals amb l'ojectiu de parar la invasió. El juny del 1808 es va crear la Junta Suprema de Catalunya i el 1810. La Constitució va ser aprovada el 1812, i establint la sobirania nacional. Les Corts van aprovar una sèrie de reformes fetes per a abolir l'Antic Règim e implantar un règim liberal a Espanya. Tanmateix, les vicissituds de la guerra van complicar les coses a la Constitució. -
Period: to
El Sexenni Absolutista (1814-1820)
Després de recuperar el tron, Ferran VII va derrogar la Constitució del 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts. El país tornava a la situació anterior a la Guerra del Francès, com si no hagués passat. La seva acció va anar acompanyada de la repressió dels liberals. Per forçar el rai a atacar la Constitució, els liberals van dur a terme disversos pronunciaments, que van fracassar. -
Period: to
El Trienni Liberal (1820-1823)
El 1823 el coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan va trobar prou suports per triomfar, i el rei va acceptar la Constitució del 1812. Per protegir la Constitució i fer front a l'oposició absolutista, es va organitzar, la Milícia Nacional, un cos de voluntaris liberals armats. Ferran VII sempre va ser contrari a la nova situació i va demanar ajuda als monarques absoluts absoluts d'Europa per derrotar els liberals. L'any 1823 la Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís. -
Period: to
La Dècada ominosa (1823-1833)
L'última dècada del regnat de Ferran VII va fer l'anul·lació de tota l'obra legistativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutisme. En l'àmbit econòmic, la guerra contra els francesos havia afeblit l'economia i havia deixat la Hisenda en bancarrota. Per superar la crisi, es va proposar una reforma fiscal en la qual els privilegiats paguessin impostos. El 1830 va neixer Isabel, la filla gran de Ferran VII va provocar un conflicte dinàstic, perquè la llei sàlica impedia a les dones regnar. -
El suport dels isabelins
Quan Ferran VII va morir el 1833, els grups favorables a l'absolutisme es va negar a reconèixer Isabel, com a legítima successora a la Corona amb només 3 anys. Davant l'aixecament absolutista, la regent va buscar el suport dels liberals per preservar el tron d'Isabel. El nou govern liberal va tenir el suport d'alguns privilegiats i de la majoria de l'èxercit, però sobretot, va estar impulsat per la burgesia i els sectors populars de les ciutats. -
Les bases socials del carlisme
El carlisme, que recollia l'herència dels malcontents, va aglutinar els diferents sectors socials poc inclinats al liberalisme. Entre els privilegiats, la noblesa i el clero tenien por d'haver de pagar impostos de les eves terres. Entre els no privilegiats abundaven els pagesos, amb més por de perdre l'accés als béns comunals del règim senyorial. La seva força residia al País Basc, a Navarra i en zones muntnyoses de Catalunya, Aragó i València. -
Period: to
La primera guerra carlina (1833-1840)
·La primera Guaerra Carlina (1833-1839) Va començar al País Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l'interior i del Baix Ebre. ·La Guerra dels Matiners (1846-1848) Va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica i pel suport al nou president carlí. ·La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II. -
Period: to
La regència de Maria Cristina (1833-1840)
Maria Cristina va buscar suport dels liberals moderats, que avn empendre tímides reformes. Juan Álvarez Mendizábal, el líder dels progressistes, va iniciar l'abolició de l'Antic Règim: les reformes fiscals, dissolent el règim senyorial, desvinculació de la propietat i desamortització dels béns de l'Església. Una nova Constitució (1837) de caràcter progressista va reconéixer la sobirania nacional. -
Els ideals del calisme: "Déu, pàtria, rei i furs"
"Déu, pàtria, rei i furs" era el lema del carlisme, que defensava l'origen diví i el poder absolut del rei, la presència ativa de l'Església en la vida pública i el manteniment dels furs dels antics egnes de la Corona d'Aragó i Navarra. La reivindicació foral expica queel carlisme tingués força sobretot al País Basc, Navarra i Catalunya. Així, els carlins defensaven el restablimen fiscal propi u l'exempció del sistema de reclutament militar obligatori. -
Period: to
La regència del general Espartero (1840-1843)
-
Period: to
La Dècada Moderada (1843-1854)
La arribada al tron d'Iabel va significar el predomini dels moderats, sota la direcció del general Narvàez. Diverses mesures van ajudara consolidar un sistema politíc de caràcter moderat i centralista. Es van centralitzar els impostos en l'Estat, es va elaborar un Codi penal i un sistema d'industrucció pública nacional. La deriva autoritària dels seus líders, la forta influència de les camarilles i van fer que els progressistes recorreguessin un altre cop al pronunciament militar. -
Period: to
El Bienni Progressista (1854-1856)
L'any 1854, el general O'Donnell va encapçalar ina revolta popular contra els moderats. Isabell II va cedir a les pressions i va donar el poder als profressistes , que van ornar a recórrer a Espartero. Les Corts van redactar una nova Constitució (1855), amb tres lleis fonamentals: ·Una nov desamortitzacióque va afectar els béns comunals i dels ajuntaments (1855). ·Una llei de ferrocarrils de mines per impulsar la xarxa ferroviària, malgrat que les van posar en mans ce capital estranger. -
Period: to
La descomposició del sistema (1856-1868)
Una nova crisi del govern d'Edpantero va impulsar la reina a confiar el govern a O'Donnell. Des del 1856 unionistes i moderats es van altaernar en el poder, mentre els progressistes es van quedar marginats. En aquests anys es va impulsar una política exterior colonialista. L'opozició al règim moderat es va ampliar i van néixer nous grups, com els demòcratics. L'any 1866 una greu crisi econòmica va convertir en imparable la degradació del règim isabelí. -
El caciquisme i el falsejament electoral
L'alternança en el poder de conservadors i liberals qudava assegurada mitançant el caciquisme, que era un sitema de coerció social, que es produïa a les zones rurals, per mitjà del qual determinades persones podien coaccionar els volants i orientar el seu vot. Els caics, que podien sertant conservadors com liberals, aconseguien l'elecció del candidat governamental mitjançant tota mena de trampes (tupinada). Per fer-ho, no dubtaven a falsificar actes, comprar vots, amenaçar electors... -
Period: to
La revolució i el govern provisional (1868-1869)
La Revolució del 1868 es va implulsar pels progrssistes i les tropes de la reina, dirigits per l'almirall Topete. Arreu del país es van rormar juntes revolucionàries de suport al moviment revolucionari que van ser vençudes des a la batalla d'Alcolea. Aquell mateix any es va crear un govern provisional amb la missió de democratitzar el sistema polític. En aquesta Constitució es recuperava la sobirania nacional, s'incorporava el sufragi universal masculí i s'atorgaven amplis drets i llibertats. -
Period: to
La monarquia d'Amadeu I (1870-1873)
Va ser escollida Amadeu de Savoia, respresentant una monarquia liberal. Amadeu I va tenir el suport de progressistes, i el govern va posar noves mesures per a la recuperació econòmica del país. No obstant això, va fer front a una oposició: Part de l'Església es van mantenir lleials als Borbons; mentre, els carlins van aprofitar l'oportunitat per proclamar rei Carles VII. Per la gran quantitat de problemes, als quals es va unir una insurreció independista, Amadeu I va renunciar a la Corona. -
Period: to
La primera República (1873-1874)
La República va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars de les grans ciutats. ·Les divisions en el republicansime entre unitaris aspiraven a una revolució socil més gran. ·La dificultat de fer front a la insurreció a Cuba i l'inici d'una nova guerra carlina el 1872. ·Una insurrecció cantoanl a Cartagena que es va proclamar cantóbindependent. ·L'oposició dels monàrques, que van conspirar per preparar la restauració de la monarquia a Alfons. -
El sistema canovista
La restauració monàrquica va ser de Antonio Cánovas el Castillo, que va garantir l'orde social, sense pronunciamemts militars. Un dels primers objectius va ser la pacificació del país. El 1876 es va posar fi a la guerra carlina. Per garantir l'estabilitat l'estabilitat del nou règim es va proclamar la Constitució del 1876. Es tractava d'un text moderat , però flexible i consensuat. Per impedir els pronunciaments militars d'etapes anteriors, l'exèrcit quedava subordinat al poder civil. -
Bipartidisme i torn pacífic
El funcionament polític es basava en l'alternança en el poder de dos partits dinàstics: El Conservador i el Liberal. Els dos coincidien en la defensa de la monarquia. I diferirien el fet que el partit Conservador es declarava confessional mentre que el Liberal era partidari. Entre ells s'alternaven el poder mitjançant el torn pacífic, que només podien aspirar a poc. Després de la mort del rei l'any 1885, la firma el <pacte d'El Pardo va consolidar la alternança del pode durant la regènancia. -
El sorgiment dels nacionalismes
La consolidació d'un Estat centralitzat i uniformista va provocar l'aparició de moviments nacionalistes: ·A Catalunya, la reivindicació de la llengua va crear partits polítics que defensaven l'organització federal de l'Estat de Catalunya. · Al País Basc, els furs després de la Tercera Guerra Carlina va fer moviments de protesta que van convergir en la creació del Partit Nacionalista Basc. ·A Galícia va sorgir el Rexurdimento, un moviment de caràcter més cultural i literari que no pas polític. -
La crisi del 1898
L'any 1895 es va fer una insurreció a Cuba per la incapacitat de fer reformes a l'illa. Els insurrectes van tenir el suport dels Estats Units. El 1898, Estats Units va declarar la guerra a Espanya després de l'enfonsament de Maine a Havana. Espanya firmar el Tractat de París, deixant lliures a Cuba, Filipines i Puerto Rico. El fracàs del 1898 va provocar en la societat espanyola un estat de frustacio. Van néixer moviments regeneracionists que demanaven la fi del caciquisme i de la corrupció.