-
Period: to
La recuperació del passat històric
El que es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i la recuperació dels noms propis de la història de Catalunya es van convertir durant el segle XIX en elements cabdals de la Renaixença. Els llibres d'historiadors com ara Pròsper de Bofarull, Joan Cortada, Antoni de Bofarull i VIctor Balaguer van permetre recuperar la història de l'antigua Corona d'Aragó i explicar des del punt de vista de la història de Catalunya les relacions del Principat amb la monarquia hispànica. -
Period: to
Les plataformes del catalanisme
Al llarg del segle XIX van haver iniciatives culturals i polítiques de caràcter catalanista. El catalanisme va defensar l'existència d'una comunitat i va voler una reorganització de l'Estat en un sentit descentralitzador. Van haver catalanistes conservadors i catòlics i progressistes com Enric Prat de la Riba, Josep Torras i Bages i Valentí Almirall. El catalanisme reivindicava la recuperació cultural i política. Es va fundar la Unió Catalanista i es van elaborar les Bases de Manresa. -
Tractat de Fontainebleau
Era un tractat de les autoritats espanyoles amb la França napoleònica, segons la qual acordaven que les tropes franceses podien travessar Espanya per envair Portugal, que incomplia el bloqueig continental al Regne Unit imposat per Napoleó.
El objectiu que tenia Napoleó, en realitat era aconseguir el control del regne d'Espanya. -
Period: to
La Guerra del Francès i les Corts de Cadis
La guerra del francès va ser una guerra d'alliberament nacional, però no tots els espanyols s'oposaven als invasors. Els que van donar suport a Josep Bonaparte, van ser coneguts amb el nom d'afrancesats, mentre que els que volien el retorn de Ferran VII s'autoanomenaven patriotes. En aquesta guerra, les ciutats de Saragossa i Girona van patir setges molt severs, mentre que les guerrilles atacaven contínuament el poderós exèrcit francès, molt ben equipat i format. -
Motí d'Aranjuez
Va ser un motí instigat pels partidaris del príncep Ferran degut a l'ocupació per part dels francesos de la capital i de diverses places militars del país. Aquest motí va provocar la caiguda del favorit reial, Godoy, i l'abdicació de Carles IV. -
Insurrecció popular a Madrid
Va ser la primera revolta del poble a Madrid, seguida per aixecaments en altres llocs. Va ser el principi de la guerra del francès. -
Period: to
Primera fase de la Guerra del Francès
Va començar amb la insurreció a Madrid. Els francesos van assetjar Saragossa i Girona, que van resistir llargament el setge, i van patir una derrota molt dura a Bailèn. -
Abdicacions de Baiona
Van ser les abdicacions pressionades per Napoleó a la família reial espanyola que estava enfrontada i que Napoleó va aprofitar per fer-los abdicar i atorgar la corona d'Espanya al seu germà, Josep Bonaparte, que va regnar amb el nom de Josep I. -
Period: to
Segona fase de la Guerra del Francès
Es va caracteritzar pel domini francès després de l'arribada de Napoleó amb més de 250.000 homes, la majoria amb llarga experiència de combat. El 1810 van conquerir Andalusia i la Junta Central es va traslladar a Cadis, que va resistir els atacs francesos. -
Corts de Cadis
La Junta Central es va reunir a Cadis per convocar les Corts, ho van fer a Cadis perquè era l'única ciutat que els francesos no havien ocupat. La majoria dels diputats eren liberals, però hi havia una minoria que eren els servils que només volien el retorn de Ferran VII i el manteniment de l'Àntic Règim. -
Period: to
Tercera fase de la Guerra del Francès
Va coincidir amb el declivi de Napoleó a Europa. Tropes espanyoles i angleses comandades per Wellington van derrotar els francesos a Arapiles. L'abril de 1813 es firmava la pau, malgrat que els francesos no van abandonar el país fins al 1814 -
Constitució de 1812
Les Corts van elaborar la Constitució de 1812, la primera de la història d'Espanya. En aquesta es recollia els principis de liberalisme polític: es reconeixia la sobirania nacional i la divisió de poders i establia una declaració de drets molt completa. També es van aprovar moltes lleis orientades a la supressió de les bases jurídiques i institucionals de l'Àntic Règim: suprimint les senyories, abolint la Inquisició, prohibint els gremis i declarant la igualtat dels espanyols davant la llei. -
Tractat de Valençay
Va ser el tractat que va posar fi a la guerra i va retornar la corona a Ferran VII. Va ser degut a que Napoleó va agafar moltes tropes per envair Rússia i els espanyols aliats amb els anglesos van aprofitar per fer una contraofensiva. -
Period: to
La restauració de l'absolutisme
El mes de març de 1814, Ferran VII va tornar a Espanya. Tothom esperava si anava a acceptar la Constitució o no. Ell, amb suport dels servils va derogar la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra. Va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa i els va dispensar de pagar impostos. Va governar absolutistament durant 6 anys. Durant aquests, els liberals van ser perseguits i van haver de marxar a l'exili per evitar la presó. Van fer pronunciaments però van fracassar. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Quan va acabar la Guerra del Francès, a Europa i a Espanya també, es va restaurar l'absolutisme trencant tot el que deia la Constitució del 1812. Al 1820, van haver liberals que van intentar restaurar el liberalisme. Entre 1823 i 1833 va haver una crisi econòmica degut a les perdùes de colònies a Amèrica. Després es va afegir el problema de la dinastia que va portar a la primera guerra carlina entre 1833 i 1840. -
Derogació de la Constitució i les reformes
El rei, amb el suport dels servils, va derogar la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra. Va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa i els va dispensar de pagar impostos. -
Pronunciament liberal
El 1820 el tinent coronel Rafael del Riego va triomfar en un pronunciament liberal que va proclamar la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). El rei va haver de jurar la Constitució, alliberar els presos polítics i convocar eleccions per reunir les Corts. -
Period: to
Trienni Liberal
El 1820, el coronel Rafael del Riego, fent un pronunciament, va proclamar la Constitució de 1812. El rei va haver de jurar la Constitució i alliberar els presos. Entre 1820 i 1823, els liberals van restaurar les reformes que s'havien aprovat a Cadis i van formar la Milícia Nacional per defensar el règim liberal. Els absolutistes van intentar cops d'estat. Però el 1823 la Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís per restituir Ferran VII. -
Period: to
Dècada Ominosa
Quan va tornar Ferran VII, va coincidir amb una greu crisi interna. Deguda a la pèrdua de l'imperi Americà. Degut a això va crear un consell de ministres. Els liberals van fer molts pronunciaments que van portar a una crisi del règim absolutista. A això s'hi va afegir el problema dinàstic. Ferran tenia una filla Isabel que volia que governés i per això va crear la Pragmàtica Sanció suprimint la Llei Sàlica. Molts no volien aquesta nova llei i van oferir suport a Carles, germà del rei. -
Enviament dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
Durant el govern liberal es van intentar diversos intents de cop d'estat per part dels absolutistes amb el suport del rei i alguns països europeus. El 1823 la Santa Aliança va enviar tropes a Espanya: els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van resistuir Ferran VII com a rei absolut. -
Promulgació de la Pragmàtica Sanció
Permetia que a Espanya puguessin regnar les dones i la va promulgar Ferran VII amb l'objectiu que la seva filla Isabel pogués regnar. Els absolutistes que preferien la Llei Sàlica en la qual les dones no podien regnar van oferir suport a Carles Maria Isidre, germà del rei. -
La Pàtria
La Pàtria va ser una oda escrita per Bonaventura Carles Aribau. Es considera el moment simbòlic d'arrencada del catalanisme. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Quan Ferran va morir, la seva vídua, Maria Cristina va governar. Al seu torn, Carles es va proclamar rei d'Espanya. Així va esclatar la primera guerra Carlina. Va haver un conflicte dinàstic i ideològic entre liberals que donaven suport a Isabel i els carlins que eren absolutistes i conservadors. La guerra va durar set anys i va acabar amb la derrota carlina. El conveni de Bergara va posar fi a la guerra, però el conflicte es va reproduir varies vegades al llarg d'aquest segle. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
Va ser un període comprès entre la mort de Ferran VII en 1833 i el triomf de la Revolució de 1868. En aquest es va instaurar el règim liberal a Espanya. -
Period: to
El triomf del liberalisme
Entre 1833 i 1844 es va instaurar el règim liberal a Espanya. a regnar Maria Cristina, mare d'Isabel, que era liberal moderada. Hi havia liberals moderats que volien canvis lleus i els progressistes que volien canvis més abruptes. Al principi el poder el van tenir els moderats però després els progressistes. El general Espartero era un progressista. Va governar desde 1837 de forma autoritària que no va agradar a cap dels dos grups portant al regnat d'Isabel II amb només 13 anys. -
Period: to
La Renaixença
És el nom d'un moviment cultural, literari que va impulsar la recuperació del català com a llengua de cultura al llarg del segle XIX. En aquest es va definir Catalunya com a comunitat nacional. Bonaventura Carles Aribau va escriure la Oda (1833) que es considera el fet detonant i fet simbòlic d'aquesta etapa. A part d'aquest corrent elitista i acadèmic també es va crear un de caràcter més popular, que és el teatre català modern, representat per Josep Robrenyo i Frederic Soler. -
Period: to
El proteccionisme econòmic
La defensa de la indústria catalana amb les polítiques duaneres prohibicionistes o proteccionistes, amb l'objectiu de protegir-ne el desenvolupament, va ser un altre dels trets que va identificar Catalunya i que va servir per bastir el catalanisme. -
Mort de Ferran VII
La seva mort va provocar l'inici d'una guerra entre els liberals liderats per Maria Cristina, la seva filla, i els carlins liderats per Carles, germà del rei. Els carlins defensaven l'absolutisme i el model de societat tradicional. Van tenir força a les províncies basques, Navarra i algunes zones d'Aragó, Catalunya i València. Aquesta guerra va durar 7 anys i va acabar amb la derrota carlina. -
Aixecament militar de La Granja.
Va ser un aixecament militar causat per les protestes populars contra la idea de que Maria Cristina donés poder als moderats i amb aquesta revolta, es va veure obligada a lliurar el govern als progressistes que van adoptar mesures liberalitzadores per millorar la situació de la Hisenda i obtenir recursos per finançar la guerra contra els carlins com en la desamortització de Mendizábal. -
Constitució de 1837
Va ser una constitució més restrictiva que la de 1812 i en la qual es permetia l'alternància dels partits progressista i liberal sense que cada vegada que haguessin de canviar de govern canviessin la constitució. El 1840, la reina Maria Cristina va haver de dimitir, desgastada pel suport que donava als moderats, fent arribar al poder al progressista general Espartero. -
Conveni de Bergara
Va ser el tractat que va posar fi a la guerra, malgrat que aquest conflicte es va reproduir diverses vegades al llarg del segle XIX: -
Pronunciament contra general Espartero
Quan el general Espartero, que era progressista, va arribar al tro, va governar de manera autoritària, fet que no va agradar ni a un sector dels progressistes ni als moderats. Aquests dos grups es van unir en un pronunciament que va reforçar l'exili del general al 1843. Per solucionar la inestabilitat d'aquestes regències com la de Maria Cristina o la del general Espartero, Isabel II va ser proclamada reina amb només 13 anys. -
Period: to
La Dècada Moderada
Durant els 10 primers anys del regnat d'Isabel II, els moderats van tenir el poder. El general Narváez va ser l'home fort del període i la Constitució de 1845 va ser una peça clau de la governabilitat. Aquesta dècada va acabar amb un cop d'estat dels progressistes i moderats disconformes liderats pel general O'Donnell, també hi van participar membres del partit demòcrata. -
Constitució de 1845
Va ser la peça clau de la governabilitat i va ser un text conservador que limitava molt els drets dels ciutadans. -
Period: to
El Bienni progressista i la Unión Liberal
Després del cop d'estat d'O'Donnell, el poder va passar a mans dels progressistes, liderats per Espartero i amb suport del nou partit, la Unión Liberal. Es va engegar un nou procés de desamortització i es va aprovar la Llei de ferrocarrils. Aquest període va ser castigat per la crisi econòmica i les protestes d'obrers i camperols. Entre 1856 i 1866 el poder va estar en mans de moderats i de la Unión Liberal. A partir de 1866, el règim isbelí va entrar en una fase de descomposició política. -
Revolució de 1854
Va ser un cop d'estat dirigit pel general O'Donnell (la Vicalvarada) que va comptar amb el suport dels progressistes i d'alguns moderats disconforme. També van participar-hi alguns membres del partit demòcrata, fundat el 1849. -
Llei de ferrocarrils
Va ser la llei que va permetre la construcció de la xarxa ferroviària dels anys següents. -
Segon Cop d'estat d'O'Donnell
Va ser un altre cop d'estat d'aquest general amb suport de França i Anglaterra en el qual va ocupar la presidència del consell de ministres fent fora a Espartero. Aquest cop d'estat va posar fii al Bienni progresista -
Jocs Florals
Va ser la celebració del primer certamen poètic. Es van instaurar gràcies a les iniciatives de Antoni de Bofarull o Víctor Balaguer. Aquest fet va culminar la primera etapa del moviment. A partir de llavors, el nombre d'autors i publicacions va augmentar progressivament. -
Period: to
La crisi final del regnat d'Isabel II
Durant els últims anys del regnat d'Isabel II va haver una profunda crisi política, social i econòmica. Van haver revoltes degudes als problemes econòmics i a la fam. Molts sectors socials es van distanciar del règim per l'autoritarisme dels governs dels moderats. La monarquia va patir un fort descrèdit. El 1866 els progressistes i els demòcrates van firmar el pacte d'Oostende que acordava l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política. La Unión Liberal s'hi va sumar més tard. -
Pacte d'Oostende
Va ser un pacte entre els progressistes i els demòcrates en què s'acordava l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política. Més tard la Unión Liberal s'hi va sumar també. -
Period: to
La Revolució de 1868 i la monarquia d'Amadeu I
El 1868, els generals Serrano i Prim van fer un pronunciament contra la reina, es van crear juntes revolucionàries a províncies i ciutats i la Revolució de Setembre va triomfar. Es va instaurar un govern provisional en que Serrano s'encarregà de les regències i Prim de la presidència. El príncep italià Amadeu va ser coronat rei. Amadeu era jova i respectuós amb la legalitat parlamentària pero l'odi contra ell el va fer abdicar també degut a la insurrecció a Cuba i la nova guerra carlina. -
Period: to
L'oposició al sistema
Només els republicans i carlins podien participar políticament. Però també hi havia altres grups que no podien que eren els anarquistes que van sorgir després de la revolució de 1868 i n'hi havia molts a Catalunya i Andalusia. Els socialistes estaven liderats per Pablo Iglesias que va fundar el PSOE al 1879 i al 1888 es va crear a Barcelona l'UGT. Hi havien els regionalistes que estaven en contra del model d'estat uniformitzador i centralista. Van ser importants a Catalunya, País Basc i Galícia. -
Period: to
El Sexenni Democràtic
Al 1866, el pacte d'Oostende acabar amb el regnat d'Isabel II i va fer fora als borbons i va començar la democratització. El 1868 van fer un pronunciament contra la reina. Es va fer un govern provisional entre Serrano i Prim mentre arribava un príncep italià. El príncep, cansat, va abdicar. Després de la seva abdicació es va proclamar la Primera República (1873). La república va duran 11 mesos i va finalitzar amb la tercera guerra carlina i la guerra de Cuba.Els borbons van acabar restaurant-se. -
Revolució de Setembre
Va ser una revolució liderada pels generals Serrano i Prim que va fer que la reina abandonés el país. El que va ajudar també a aquest fet va ser la creació de juntes revolucionàries a les províncies i ciutats. -
Anarquisme a Espanya
L'anarquisme va néixer a la Revolució de 1868. Els anarquistes tenien una presència important a Catalunya i Andalusia. Durant un temps van ser perseguits durament com a conseqüència dels atemptats que cometien alguns grups d'aquesta ideologia. -
Corts Constituents
Just després del triomf de la Revolució de Setembre, es va constituir un govern provisiona presidit pel general Serrano. Aquest va convocar les Corts Constituents, i en aquestes es va aprovar una constitució monàrquica però democràtica. També es va assignar a Serrano el càrrec de regència i al general Prim el càrrec de la presidència del govern. -
Coronació d'Amadeu I
Va arribar al principi de l'any 1871 i era un príncep italià que va acceptar la corona d'Espanya. Mentre arribava a Espanya, el seu suport, el general Prim, va ser assassinat. -
Period: to
La Primera República
Amb el fracàs de la monarquia democràtica, les Corts van proclamar la Primera República. Dins els republicans hi havia els federals i els unitàris. A causa d'aquesta divisió es va produir el moviment cantonalista. La República es va enfrontar contra la tercera guerra carlina i amb la guerra de Cuba. Els militars conservadors van fer tres cops seguits, el del general Pavía, Serrano i Martínez Campos, respectivament que van posar fi a la República i van restaurar la monarquia dels Borbó. -
Naixement de la Primera República
Es va produir just quan el rei Amadeu I va abdicar degut a tots els problemes que tenia, perquè sempre estava en una posició de feblesa política i també la gent no el volia perquè era estranger. També es va haver d'enfrontar a una insurrecció a Cuba i una nova guerra carlina que el van fer abdicar. En les Corts es va proclamar la Primera República de la història d'Espanya. Aquesta va néixer amb greus problemes com que hi havia els republicans federals i els unitaris. -
Period: to
Regnat d'Alfons XII
Va començar amb la proclamació del rei Alfons XII per part del general Martínez Campos. Així va començar aquesta etapa. Aquest rei volia una monarquia constitucional i va nomenar president a Cánovas del Castillo, que va ser molt important pel retorn dels Borbó. Va redactar una nova Constitució. Aquest govern estava dividit entre conservadors i liberals. No podien participar altres forces en les eleccions, només els dos grups mencionats anteriorment. -
Period: to
Un sistema nou
El general Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII. Així va començar el règim de la Restauració. El nou monarca volia una monarquia constitucional i va nomenar president del general Cánovas del Castillo, gran artífice del retorn dels Borbó. Aquest va acabar amb el conflicte carlí i la guerra de Cuba. Va redactar la Constitució i va dissenyar una alternança pacífica en el poder dels dos partits que donaven poder a la dinastia. -
Cop d'estat del general Pavía
Degut als problemes que hi havia a la República com el moviment cantonalista en el qual varies regions del país van voler independitzar-se, l'esclat de la tercera guerra carlina i la guerra de Cuba van portar a que els militars més conservadors fessin un cop d'estat, perquè segons ells, s'havia de fer front a la situació amb autoritarisme. El general Pavía el va liderar i va dissoldre les Corts el 1874. Després d'això, el general Serrano va presidir el govern durant 1 any. -
Cop d'estat del general Martínez Campos
Va ser un nou cop d'estat liderat pel general Martínez Campos a Sagunt (València) que va posar fi a la República i va restaurar la monarquia i la dinastia dels Borbó. -
Period: to
El torn pacífic
Hi havia dos partits polítics que s'alternaven en el govern de manera pacífica amb el sistema de torns. Hi havia els conservadors, liderats per Cánovas que defensaven l'Església i l'ordre social, i els liberals, liderats per Sagasta, que van desenvolupar reformes socials molt importants i van aprovar el sufragi universal masculí. Hi havia una corrupció electoral. Els cacics ajudaven en aquest procés comprant vots i practicaven la topinada que consistia en la manipulació dels vots. -
Constitució de 1876
El president Cánovas del Castillo va redactar la Constitució de 1876. Aquesta tenia caràcter integrador, incorporava principis moderats i progressistes, però era un text conservador. Establia la sobirania compartida entre les Corts i el rei, al qual concedia molt poder, i proclamava la confessionalitat de l'estat, tot reconeixent la pràctica privada d'altres cultes. -
Creació del PSOE
El "Partido Socialista Obrero Español" o PSOE va ser fundat pels socialistes i el seu primer líder o president va ser Pablo Iglesias. -
Creació de la UGT
El que volen dir les inicials d'aquests partit és "Unió General de Treballadors" i va ser un sindicat que es va fundar a Barcelona el 1888 i es va vincular estretament al PSOE: -
Fundació de la Unió Catalanista
Al 1891 es va fundar la Unió Catalanista, que era un grup polític catalanista conservador format en Barcelona a partir de la unió de diversos sindicats i associacions catalanistes a arrel de la resistència contra l'article 15 del codi civil que atemptava contra el dret civil català. -
Bases de Manresa
Van ser les bases per a la Constitució Regional Catalana, text elaborat per la Unió Catalanista en la seva primera assemblea general. En aquestes bases es proposava una organització descentralitzada de l'Estat espanyol. El resultat de les diverses iniciatives catalanistes va ser molt desigual, però va afermar les bases del catalanisme polític de principis de segle XX. -
Period: to
La Crisi de la restauració i la dictadura de Primo de Rivera
Van ser els canvis tombant de segle i va haver una crisi del sistema tradicional de partits a Espanya. Van haver intents de regeneració política espanyola. També van haver fets importants com la Setmana Tràgica o la crisi de 1917. -
Period: to
Intent de regeneració política
La derrota militar de 1898 en front dels Estats Units va ser un desastre, una profunda crisi nacional. El 1902 Alfons XIII va ser coronat rei. Es va mantenir el torn pacífic. Els nous líders del regeneracionisme van posar fi al caciquisme reformant la llei electoral i l'administració local. Es va dur una descentralització i es va aprovar la ley del candado. Els partits més importants van ser la Lliga Regionalista, el Partit Nacionalista Basc, els lerrouxistes, el PSOE, la UGT i la CNT. -
La Setmana Tràgica
Va ser una setmana en la que a Barcelona es va iniciar una vaga general en protesta contra la guerra del Marroc. La vaga s'estengué per tota Catalunya. El detonant de la vaga general va ser l'enviament de soldats reservistes a la guerra. La irritació popular va desembocar en protestes antimilitaristes i en un desfermat esclat de violència anticlercal que derivà en la crema d'esglésies, convents i escoles religioses. -
Creació de la Mancomunitat de Catalunya
Es va crear el 1914 una institució administrativa que va assumir les competències de les quatre diputacions provincials catalanes, va ser el resultat d'un llarg procés reivindicatiu del catalanisme polític. La Mancomunitat estava constituÏda per tres òrgans de govern: la Presidència, el Consell Permanent i l'Assemblea General. Va impulsar una política cultural adreçada al desenvolupament i la consolidació de la cultura catalana, una política de construcció, sanitat i agricultura. -
La crisi de 1917
El sistema de la Restauració es va estar a punt d'esfondrar-se per la crisi de tres focus diferents: La protesta militar tenia un caràcter professional i corporatiu, però assolí una dimensió política inesperada perquè va posar de manifest la feblesa del govern. El malestar polític, Catalunya volia una nova constitució on recollís les reivindicacions d'una autonomia però les autoritats la prohibiren. Els sindicats van convocar una vaga general, al 13 d'agost, per la pèrdua de poder adquisitiu. -
Derrota d'Annual
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí. En la historiografia espanyola és coneguda popularment com a Desastre d'Annual. -
Cop d'estat de Primo de Rivera
El general Primo de Rivera que menyspreava la classe política, va fer un cop d'estat que el rei va assumir ràpidament. El dictador va suspendre la Consittució, va dissoldre les Corts i va prohibir partits i sindicats. El seu objectiu era formar un govern fort i posar fi a la inestabilitat.
Va formar un govern integrat exclusivament per militars. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
-
Dictadura a Catalunya
Es va publicar un reial decret contra la propaganda separatista i es va prohibir l'ús del català en els actes públics. -
Desembarcament d'Alhucemas
Aquest desembarcament va significar el principi de la derrota d'Abd el -Krim i la fi del conflicte. -
El Directori civil
El desembre de 1925, va formar un govern de civils, amb polítics conservadors i tècnics.
El règim va començar a ser criticat per intel·lectuals, estudiants, col·lectius obrers i grups nacionalistes, a partir del 1927. -
Fi de la Dictadura
El rei va retirar el suport a Primo de Rivera, que va dimitir el gener de 1930. -
Pacte de Sant Sebastià
Polítics republicans, socialistes, catalanistes, i fins i tot alguns antic monàrquics, l'agost de 1930 van signar el pacte de Sant Sebastià amb l'objectiu d'anar junts a els eleccions per derrocar la monarquia i instaurar la república. -
Insurrecció militar a Jaca
Les forces d'oposició a la corona es van reunir a Sant Sebastià l'agost de 1930 per posar en marxa un moviment revolucionari que acabés amb la monarquia. Els sector més radicalistes, però, es van avançar i van intentar una insurrecció militar a Jaca, dirigida pels capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández, que va fracassar. -
Period: to
II República Espanyola
-
Period: to
El bienni reformista
Entre 1931 i 1933 Manuel Azaña va abordar grans problemes estructurals que afectaven el conjunt de l'Estat. Es va fer una reforma agrària per millorar la producció agrària i la vida de la pagesia. Es va donar una estructura legal a l'autonomia a Catalunya. Es va fer una reforma militar i s'exigí als comandaments que juressin lleialtat a la República. Es van abordar reformes laborals, establiren salaris mínims i assegurances d'accidents. I la prioritat de la reforma educativa. -
Eleccions del 12 d'abril
A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van guanyar els partits monàrquics gràcies a l'actuació dels cacics. Però la victòria de les candidatures republicanes eren en gairebé totes les capital de província i això no els hi va resultar tan fàcil. -
Proclamació de la República Catalana
L'acte d'Eibar era inicialment anecdòtic però va anar agafant força. A primera hora de la tarda un dels líders d'Esquerra Republicana de Catalunya, Lluís Companys, feia el mateix des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona; una mica més tard, un altre dels líders d'Esquerra, Francesc Macià, proclamava la República Catalana com a estat integrant de la federació de repúbliques ibèriques. -
Proclamació de la II República
A les grans ciutats, els bons resultats dels republicans van provocar una onada d'eufòria popular difícil d'aturar. La decisió d'un petit municipi guipuscoà va desencadenar els fets. A les sis de la matinada del dia 14, els regidors electes d'Eibar van proclamar la República. Aquest acte era inicialment anecdòtic. -
Proclamació de la República a Madrid
A Madrid, la situació es va fer insostenible i el rei va decidir marxar a l'exili. Davant del buit de poder qeu s'hi va crear, NIceto Alacalá XAmora, president del comitè revolucionari sorgit del pacte de Sant Sebastià, va proclamar la República. -
La constitució del 1931
Es convocaren eleccions al juny a les Corts constituents, i les va guanyar la conjunció republicanosocialista.
Aquesta establia un règim republicà i democràtic. Les novetats principals del text constitucional eren les següents:
Llibertat individuals (llibertat d'expressió, de reunió o associació), sufragi universal sense distinció de sexes, l'estat laic (sense religió oficial), l'organització territorial descentralitzada (regions autònomes) i el benestar social. -
Cop d'estat monàrquic fallit
L'agost de 1932 va tenir lloc un intent de cop d'estat monàrquic, dirigit pel general José Sanjurjo a Sevilla, que va fracassar. -
Fets de Cases Viejas
A la localitat de Casas Viejas (Cadis) hi va haver un alçament camperol el gener de 1933, que es va saldar amb la mort de nombrosos civils, dos membres de la Benemèrita i un guàrdia d'assalt. -
Dimissió Azaña
Davant l'agreujament de la crisi econòmica i la creixent impopularitat del govern, Azaña va presentar la dimissió i es van convocar noves eleccions. -
Els governs conservadors
Les eleccions generals de novembre de 1933 la llei afaboria les grans coalicions. Les dretes es presentaven més unides que les esquerres, i la CNT va fer campanya a favor de l'abstenció, això perjudicà les formacions esquerranes. La conseqüència de tot va ser la victòria electoral del centredreta. -
Cop militar de El Director
-
El Front Popular
Els partits d'esquerres es van presentar a les eleccions generals del febrer del 1936 units en el Front Popular. El Front Popular va guanyar les eleccions de manera justada, però va tenir majoria d'escons gràcies a les característiques de la llei electroal. Va alliberar els presos de la revolució d'octubre va restablir l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. -
Exèrcit popular
Es van organitzar milícies populars per defensar la República, però no estaven coordinades i sovint s'enfrontaven entre si. Mesos després es va crear l'exèrcit popular, es van englobar les milícies, però el caràcter partidista i l'escassa formació militar no les feia gaire fiables. -
Period: to
La Guerra Civil
-
Acord de no-intervenció
Aquest acord es va signar en una conferència a Londres amb el Regne Unit i França. Pretenien evitar que el conflicte enterbolís les fràgils relacions internacionals entre els països europeus. Aviat l'acord va ser paper mullat i tots dos bàndols van obtenir ajuda. -
Batalla de Madrid
Va ser la batalla més llarga de la guerra perquè va ser on més van resistir els republicans als assalts militars però van acabar sent derrotades pel general franco el 28 de març de 1939 després de 3 anys de setge sobre la ciutat -
Front del Nord
Les tropes de Franco es van dirigir al front del nord amb la intenció de prendre les zones industrials del Cantàbric. Van fer atacs aeris a Durango i Guernica. El juny queia el País Basc i l'agost ho feien Santander i Astúries. -
La Batalla del Jarama
La Batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. De resultat final incert, hi participaren, per part franquista, columnes mòbils de regiments de la Legió i tropes mores, mentre que se'ls enfrontaren per part republicana les tropes reorganitzades de l'Exèrcit del Centre, que incloïen la participació de diverses Brigades Internacionals. -
Batalla de Guadalajara
La batalla de Guadalajara (8 de març – 23 de març de 1937) va ser un enfrontament de la Guerra Civil espanyola desenvolupat entorn de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord. -
Batalla de l'Ebre
Va ser la batalla en la qual van participar més combatents i un dels més sagnants de tota la guerra i va acabar amb la victòria franquista deixant a l'exèrcit republicà en les últimes. Va durar tres mesos acabant el dia 16 de novembre de 1938. -
Fi de la Guerra
Els nacionals van avançar sobre Catalunya gairebé sense oposició i van prendre Barcelona el 26 de gener del 1939. El març d'aquell any, les tropes franquistes van entrar a Madrid. La guerra es va donar per acabada el primer d'abril de 1939.
