-
Tractat de Sant Ildefons de 1796
Nota: Aquest tractat no pertany al segle XIX, però és necessari per entendre esdeveniments posteriors.
Fou una aliança militar ofensiva i defensiva entre Espanya i França en la que tots dos estats es convenien a mantenir una política militar conjunta contra la Gran Bretanya. Però França tenia un redoblat interès; poder utilitzar la capacitat naval espanyola per dominar la Mediterrània, expulsar els anglesos de Portugal i defensar les Antilles. Tractat: https://n9.cl/lp38r -
Guerra de les Taronges
Fou una breu guerra de 18 dies entre Espanya i Portugal degut a que Portugal mantenia el seu suport a Gran Bretanya i Espanya havia firmat anteriorment el Tractat de Sant Ildefons. Espanya la va guanyar i es va quedar uns quants territoris de Portugal. El nom d'aquesta guerra es deu a una sàtira. Quan Godoy es va fer amb la plaça portuguesa d'Elvas, els soldats van recollir unes quantes branques de taronges que Godoy va fer arribar a la seva amant Maria Lluïsa de Parma, esposa del rei Carles IV. -
Tractat de Badajoz de 1801
Aquest tractat posà fi a la guerra de les taronges. Va ser signat entre el regent Joan de Portugal (en representació de la reina Maria I) i els representants del rei Carles IV. Els acords eren que Portugal no podia comerciar amb Gran Bretanya i Irlanda. Havia de tancar el port a vaixells anglesos, pagar una indemnització de guerra... entre altres. Tot i això, el 29 de setembre del mateix any també es va firmar el Tractat de Madrid entre França i Portugal que tenia la mateixa finalitat. -
Batalla de Trafalgar
Fou una guerra naval iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia. L'objectiu era enderrocar Napoleó Bonaparte, i així dissoldre la influència francesa que hi havia a Europa. Regne Unit va guanyar la guerra, i hi va haver conseqüències greus per Espanya, ja que la seva flota va estar totalment debilitada. Això dificultà el tràfic comercial i militar, així com el control de les colònies espanyoles a Amèrica. -
Tractat de Fontainebleau
Va ser un acord signat entre Espanya i el primer imperi Francès per repartir-se Portugal (que es dividiria en tres zones, i una d'elles seria per a la família de Godoy). Amb això, el ministre Godoy va permetre el pas de tropes franceses per territori espanyol per tal d'arribar a Portugal, degut a que Portugal es va negar a acatar l'ordre de bloqueig continental decretat per Napoleó, en el que es prohibia comerciar amb productes Britànics per tot el continent. Tractat: https://n9.cl/raadc -
Motí d'Aranjuez
Les tropes franceses es van instalar en diversos llocs d'Espanya en comptes d'anar a batallar a Portugal, i això alarmava Godoy, pel que la familia real es va traslladar a Aranjuez (per poder continuar al sud en cas d'invasió francesa). Una petita multitud se'n va assabentar d'això, i va assaltar el palau reial. Aquest motí perseguia la destitució de Godoy i l'abdicació del rei Carles IV. -
Ferran VII d'Espanya
Anomenat "el deseado", va ser el rei que governà Espanya entre Març i Maig de 1808 després de l'expulsió del "rei injust" Josep I Bonaparte, sent a més a més qui va liderar el motí d'Aranjuez. Amb el seu retorn el 1813 va abolir la Constitució del 1812 i restaurar l'absolutisme. El seu regnat, en el que tractà amb mà de ferro els aixecaments liberals, acabà en el fi de la Dècada Ominosa (1833). Va aprobar la Pragmàtica Sanció per a que la seva filla, Isabel II, heretés el tron d'Espanya. -
Inici de la guerra del francès
També coneguda com a guerra de la independència espanyola, va ser un conflicte bèl·lic entre el primer Imperi francès i Espanya. Napoleó volia aprofitar l'entrada de tropes franceses a Espanya per tal de deposar Carles IV i ascendir el seu germà Josep I Bonaparte al tron. Les guerrilles van fer front a l'invasor amb l'ajuda de Gran Bretanya i Portugal. Una curiositat, és que Gran Bretanya va aprofitar estant a Espanya per sabotejar industries espanyoles, com la tèxtil, i així tenir avantatge. -
Period: to
Guerra del Francès o Guerra de la Independència Espanyola
Fou un conflicte bèl·lic (que forma part de les guerres Napoleòniques) entre Espanya i França, en la que Espanya volia fer fora les tropes Franceses invasores. Durant aquest període, els Espanyols es dividien entre els afrancesats (a favor del monarca Josep I Bonaparte) i els patriotes (en contra), que utilitzaren com a mètode de lluita la guerra de guerrilles. S'inicià el 1808 amb l'entrada de tropes napoleòniques i acabà amb la tornada de Ferran VII al tron d'Espanya.
Vídeo: https://n9.cl/sdyo -
Afusellaments del 3 de Maig o afusellaments de la muntanya del Príncep Pius
Els francesos van afusellar, en diversos punts de Madrid, als patriotes (aquells que no estaven d'acord en tenir a Josep I com a rei) detinguts després del seu alçament del dia anterior contra les tropes franceses. La violència dels combatents queda representada en la sèrie de gravats de Goya i altres autors. La següent pàgina explica molt bé els esdeveniments i en concret, el quadre del tres de maig pintat per Goya: https://n9.cl/1vls -
Batalla de Bailén
Lliurada durant la guerra del francès, la batalla de Bailén va suposar la primera derrota a camp obert de l'exèrcit Napoleònic. Va tenir lloc el 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Jaén de Bailén. Els soldats francesos, que eren uns 21.000, estaven al comandament del general Dupont, i els espanyols, que eren 27.000 soldats, al del general Castaños. Dades de la batalla: https://n9.cl/he5d -
Period: to
Guerres d'independència hispanoamericanes
Es descriuen com tots aquells conflictes que van ocórrer a principis del segle XIX, els quals van portar a la separació del domini espanyol sobre el territori americà, creant així diferents nacions autònomes enfront de la corona d'Espanya i el seu control. Aquests canvis van afectar enormement l'economia i provisió de recursos d'Espanya. Destaquen Miguel Hidalgo, pare de la independència Mexicana, Simón Bolívar, militar i polític, i José de San Martín, que participà en diverses independències. -
Les Corts de Cadis
Obren el període del constitucionalisme i suposen el trànsit de l'Antic al Nou Règim. Es divideixen en 3 legislatures; Corts Generals i extraordinàries (1810-1813) i legislatures ordinàries (1813-1814). La constitució d'un Nou Règim comporta reformes legislatives importants, com la Constitució de 1812, que estableix una sobirania nacional, la divisió dels tres poders (defensat per Diego Muñoz Torrero) o la representació nacional en les Corts. -
Constitució del 1812
També coneguda com "La Pepa" va ser la primera constitució promulgada a Espanya. Va estar en vigor dos anys, fins a la seva derogació a València el 4 de maig de 1814. Establia la sobirania en la nació, la monarquia constitucional, la limitació del poder del rei, la separació de poders, el sufragi universal masculí indirecte, el dret de propietat... A més, confirmava la ciutadania espanyola per a tots els nascuts en qualsevol territori de la corona espanyola. Document en pdf: https://n9.cl/8pf7 -
Period: to
Sexenni absolutista
El 10 de maig de 1814 les Corts quedaren dissoltes, Espanya tornava a l'absolutisme, restablint les institucions de 1808 (Inquisició, consells, mayorazgos, senyorius, etc ...) i començant una època de persecucions, empresonaments i assassinats de liberals com a mesura de repressió. Durant els sis anys que va durar el sexenni absolutista, Espanya va viure diversos pronunciaments que, si bé és cert van ser un fracàs en la seva majoria, van anar deteriorant la imatge de «el Desitjat» (Ferran VII). -
Manifest dels Perses
Es coneix com el Manifest dels Perses al document signat per 69 diputats de les corts espanyoles el 12 d'abril de 1814, per la qual demanaven al rei Ferran VII la supressió de la Constitució de Cadis de 1812 així com de tots els decrets aprovats per aquesta, fins al punt, deia el document, de deixar-ho "com si no haguessin passat mai tals actes, i es traguessin d'enmig del temps". El que buscava aquest tractat era la tornada a l'Antic Règim absolutista. Fragment: https://n9.cl/c35t -
Decret de València
El suport decisiu de la restauració absolutista va venir de la mà del general Elío, capità general de València, que va posar a les seves tropes al servei del monarca, facilitant així el triomf de la conspiració. Va ser el primer pronunciament militar a Espanya. El 4 de maig Ferran VII va signar el Decret de València en contra del règim constitucional. La Constitució de 1812 i les reformes realitzades en les Corts van ser anul·lades. Decret resumit: https://n9.cl/27l -
Pronunciament de Riego
El coronel Rrafael Riego realitzà un pronunciament militar en "Las cabezas de san Juan", amb el que va proclamar la constitució i ordenar la detenció del cap del cos d'expedicionari encarregat d'acabar amb els independentistes sud-americans. A principis d'any hi va haver una gran insurrecció liberal a Galícia que es va estendre ràpidament per tot el país, i el 7 de març de 1820, el rei Ferran VII va signar un decret pel qual se sotmetia "a la voluntat de poble" i jurava la Constitució de 1812. -
Period: to
Trienni liberal
Constitueix el període espanyol de revolucions de 1820, intermedi dels períodes en què es divideix el regnat de Ferran VII: posterior al sexenni absolutista i anterior a la dècada ominosa. Els liberals buscaven reformes polítiques i econòmiques. Però aquest ímpetu liberal es va trobar amb dos problemes: les potències absolutistes europees que no estaven disposades a tolerar aquesta experiència liberal i l'actitud contrària del monarca, que va conspirar per enderrocar el sistema constitucional. -
Period: to
Dècada Ominosa
És l'última fase del regnat de Ferran VII (que restaurà l'absolutisme anulant tot el que es va legislar durant el Trieni Liberal) que es caracteritza per la persecució del liberalisme i el plantejament de la qüestió successòria al tron. Les concentracions liberals van augmentar, i es va iniciar una repressió a aquestes ja que posaven en perill l'absolutisme. Alguns van sortir de la Península i altres van ser executats, com la mort de Riego a la plaça de l'Ordi de Madrid el 7 de novembre de 1823 -
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Fou un exèrcit (encapçalat pel duc d'Angulema) enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança per restaurar l'absolutisme i expulsar del govern els liberals. Cadis va ser assetjada i bombardejada, així que es va arribar a un pacte: els liberals lliberaven Ferran VII si prometia defensar la Constitució de 1812. En canvi, ell es va unir a l'invasor i l'1 d'octubre va decretar l'abolició de totes les normes jurídiques que havien estat aprovades durant el Trienni Liberal. -
Manifest d'Abrantes
Fou una carta dirigida als ciutadans espanyols en què Carles Maria Isidre reclamà per a si la Corona espanyola després de la mort del seu germà Ferran VII. La principal conseqüència d'aquest Manifest va ser la Primera Guerra Carlista. Això es deu a l'inici de la revolta dels partidaris de Carles V (carlins) contra Isabel i la seva mare Maria Cristina, les quals es van recolzar als liberals per defensar el tron en aquesta primera guerra. Manifest: https://n9.cl/ycnj -
Period: to
Primera guerra Carlina
Va ser una guerra civil en Espanya entre els carlins, partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó. La Pragmàtica Sanció no es va promulgar oficialment, i per això va quedar aquest problema se sucesió. Els carlins van ser derrotats en aquesta primera guerra, però van mantenir les seves reivindicacions. El següent vídeo explica de forma més extensa aquesta guerra: https://n9.cl/af9t4 -
Estatut Reial de 1834
Va ser una carta atorgada flexible, breu i incompleta, de tan sols 50 articles, que regulaven l'organització de les Corts, les seves funcions i les seves relacions amb el Rei. No recollia cap títol dedicat a la Monarquia ni als seus ministres i, sobretot, no contenia una declaració de drets fonamentals del ciutadà. És a dir, un desistiment voluntari de poders per part de la Corona, que es va veure obligada per les circumstàncies a transferir-los a altres òrgans. -
Setge de Bilbao
Fou el conjunt d'operacions que es van desenvolupar al voltant de Bilbao entre el 10 de juny i l'1 de juliol de 1835, com a part de l'estratègia de l'Exèrcit Carlista per conquerir la ciutat, i durant les quals les tropes isabelines van defensar-la enfront aquest intent d'ocupar-la. La resistència permeté, malgrat les victòries carlines de Lutxana i Portugalete, que els generals Serrano i Manuel Gutiérrez de la Concha (isabelistes) acabessin vencent en Joaquín Elío (carlista) -
Fi de la 1era Carlinada; Conveni de Bergara
També anomenat abraçada de Bergara, va ser firmat entre el general Espartero (del bàndol liberal, partidari d'Isabel II) i els representats del general carlista Maroto (partidari de Don Carlos, germà de Ferran VII), i va donar fi a la primera guerra carlista al nord d'Espanya. Fou redactat pràcticament quasi tot pel secretari particular del general Espartero, el general Francisco Linage. Va quedar confirmat amb l'abraçada que es van donar Espartero i Maroto davant les tropes d'ambdós exèrcits. -
Period: to
Regència d'Espertero
En l'absència de Maria Cristina, es va nomenar a un nou Regent: el General Espartero. El govern d'Espartero es caracteritzà per revoltes a Catalunya davant un tractat comercial que perjudicava el tèxtil català, permetent l'entrada de tèxtils britànics. En 1843 Narváez general moderat s'enfrontà a les tropes del govern derrotant a Espartero i forçant així l'avenç de la majoria d'Edat d'Isabel II. -
Period: to
Règim moderantista (1era fase)
En 1844 es va formar govern el general Narváez, líder dels moderats. Aquesta etapa es caracteritza per l'estabilitat i l'aprovació d'una nova constitució, la de 1845. Els governs moderats van perdre popularitat per les seves actituds autoritàries. L'oposició creixia: els carlins van reaparèixer (2a Guerra Carlina) i els liberals progressistes s'oposaven cada vegada més. Van sorgir els demòcrates, defensors del sufragi universal, la llibertat religiosa i l'educació gratuïta. -
Constitució del 1845
La Constitució espanyola de 1845 va ser la norma suprema durant el regnat efectiu d'Isabel II, que va substituir a la Constitució de 1837, norma suprema durant la seva minoria d'edat. La Constitució de 1845 va estar vigent fins a la proclamació de la constitució espanyola de 1869, tot i això, va haver-hi diversos intents per substituir-la en 1852 i durant el bienni progressista (1854-1856). Constitució: https://n9.cl/34ax. -
Period: to
Segona Guerra Carlina
Va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya a causa del fracàs dels intents de casar a Isabel II amb el pretendent carlista, Carlos Luis de Borbó (Carles VI). No obstant això Isabel II va acabar casant-se amb el seu cosí Francesc d'Assís de Borbó. El 1849 els insurrectes van intentar portar des d'Itàlia el pretendent Carles Lluís, però aquest va ser detingut a la frontera per la policia francesa, motiu pel qual les revoltes van fracassar amb un segon exili. -
Period: to
Bienni progressista
La tasca més important d'aquest període va ser la desamortització civil de Madoz que va afectar especialment a les terres i propietats dels municipis, juntament amb un projecte constitucional que mai va veure la llum. La inestabilitat política, producte de pactes entre moderats i progressistes, la conflictivitat obrera i camperola (vaga general el 1855) i la reacció de la burgesia conservadora van obrir una nova etapa marcada pels moderats. Espartero dimiteix i lliura el poder a O'Donnell. -
Period: to
Règim moderantista (2ona fase)
En els últims 12 anys del regnat d'Isabel II es van alternar O'Donnell i Narváez en el poder. Fins 1863, la Unió Liberal fou el partit que va controlar la vida política i que inicià una política d'expansió colonial al Marroc. El deteriorament d'aquest govern es va produir per l'escassa sensibilitat que tenia davant els problemes de conflictivitat social. Tot això va provocar la dimissió d'O 'Donnell. Després de 1863 van succeir governs inestables i autoritaris. -
Pacte d'Oostende
Fou l'acord signat a la ciutat flamenca d'Oostende pel Partit Progressista i pel Partit Demòcrata, per iniciativa del general progressista Juan Prim, per enderrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya. Aquest pacte, que a principis de 1868 s'hi va sumar la Unió Liberal, fou l'origen de «La Gloriosa», la revolució que al setembre de 1868 va deposar a la reina espanyola. Buscava, a més, l'establiment d'uns drets fonamentals, entre els quals destaquen el sufragi universal, inspirat pels demòcrates. -
Period: to
Sexenni revolucionari
Començà amb la Gloriosa i acabà amb el pronunciament de 1874 que restaurà la monarquia borbònica. El sexenni revolucionari va constituir el nostre primer intent d'establir una democràcia basada en el sufragi universal masculí. Es van abordar revolucionàries fórmules polítiques com la república i el federalisme per integrar al poble en el nou Estat nacional, però l'experiència va fracassar. El següent video explica més extensament el que és el sexenni revolucionari: https://n9.cl/gr60 -
La "Gloriosa" o Revolució de Setembre
La revolució de setembre va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II (el poble, polítics i militars mostraven el seu descontentament davant d'una Corona que no sabia resoldre els problemes econòmics que patia el país) i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic. L'endemà, després de l'arribada de Francisco Serrano i dels generals unionistes des de Canàries, es va llegir un manifest en què es justificava el pronunciament i que acabava amb un crit: «Visca Espanya amb honra». -
Eleccions a Corts Constituents del 1869
Van ser convocades sota sufragi universal masculí durant el Govern Provisional de 1868-1871 i les primeres realitzades després de la revolució de 1868. A més, va ser nomenat president del Congrés dels Diputats el demòcrata Nicolás María Rivero, que va ser substituït el 18 de gener de 1870 pel progressista Manuel Ruiz Zorrilla. El cap de govern va ser el general Prim fins que va ser assassinat el 27 de desembre de 1870. Dades de les eleccions: https://n9.cl/k9gk -
Constitució espanyola del 1869
La Constitució de 1869 va ser el transsumpte constitucional immediat de la Gloriosa. Els punts bàsics eren: sobirania nacional, sufragi universal, concepció de la Monarquia com poder constituït i declaració de drets. Els constituents, a l'hora de plasmar-los, es van inspirar en diversos textos estrangers: en la Constitució belga de 1831, per ser la més democràtica del moment i en la Constitució nord-americana de 1787, per la seva concepció sobre els drets individuals com a drets naturals. -
Period: to
Regnat d'Amadeu I d'Espanya
Va ser escollit, com a rei d'Espanya, durant el Sexenni Revolucionari per les Corts espanyoles després que la Revolució Gloriosa expulsés Isabel II. El seu regnat va durar molt poc degut a que fou una època d'inestabilitat (insurrecció a Cuba, revoltes federalistes...). Això i altres esdeveniments com l'assassinat de Joan Prim, principal suport d'Amadeu I, van suposar la renúncia al tron d'Amadeu de Savoia. Amb la seva marxa es va proclamar la Primera República Espanyola. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
Aquest cop l'esclat el va protagonitzar el propi pretendent don Carles, quan al Parlament va ordenar als diputats de Comunió que desallotgessin els seus llotges al crit de "A baix l'estranger!", en al·lusió a Amadeu I. La caiguda de la Seu d'Urgell va propiciar la fi de la guerra a tota l'àrea catalana per 1875, quedant únicament el front del Nord.Tot i això aquest també es va enfonsar, pel que a Carles VII només li va restar creuar novament la frontera per Arnegi el 1876. -
Period: to
Primera República Espanyola
Va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts (amb 258 vots a favor i 32 en contra el 1873) fins al pronunciament del general Martínez Campos, que va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica (1874). Fou una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. Els radicals defensaven una república unitària mentre que els republicans eren partidaris d'un model territorial federal. El juny de 1873 les Corts proclamen la República federal. -
Fi de la 1era República
El 3-1-1874, Manuel Pavía i Rodríguez va entrar a Madrid per destituïr el govern de la Primera República espanyola. Tot i ser el final del govern democràtic, no fou fins més endavant que acabà de manera certa el govern espanyol, ja que entre 1874 i 1874 hi havia a Espanya una "dictadura" encapçalada pel general Serrano. El fi del govern republicà a Espanya fou el 29-12-1874, amb el pronunciament del general Martínez Campos, en el qual va proclamar el príncep Alfons com a rei d'Espanya. -
Period: to
Restauració Borbònica
La restauració fou el període que començà amb la tornada al tron dels borbons amb Alfons XII gràcies al pronunciament de Martínez Campos (1874), i que acabà amb la proclamació de la segona República (1931).
