-
Tractat de Versalles
El Tractat de Versalles va ser un tractat de pau que es va signar en aquesta ciutat al finalitzar la Primera Guerra Mundial per més de cinquanta paísos.
Aquest tractat va acabar oficialment amb l'estat de guerra entre l'Alemanya del segon Reich i els Aliats de la primera Guerra Mundial.
Va ser signat el 28 de juny de 1919 a la Galeria dels Miralls del palau de Versalles, cinc anys després del atemptat de Sarajevo. Es van necessitar sis mesos de negociacions a París per concloure el tractat. -
Reforma religiosa i escolar
Es va fer un article a la Constitució que donava dret a que tothom podia anar a l'escola i així deixar de tenir una població analfabeta.
Més tard amb la Guerra Civil, Franco va prohibir totes les creences protestants i va perseguir a tots els que tenien creences protestants. -
Eleccions municipals 1931
Aquestes eleccions van determinar la proclamació de la Segona República Espanyola. Alfons XIII va encarregar el govern a Juan Bautista Aznar, el qual va convocar eleccions municipals en comptes de generals.
Les candidatures republicanes van obtenir la majoria de vots en 41 capitals de província i, això, va suposar el canvi en la forma de govern.
Aquestes eleccions van suposar la derrota de la Corona en els nuclis rurals. -
Proclamació de la Segona República
Es va instaurar un règim republicà a causa del fracàs de la "dicta blanda" del general Berenguer. Es va aconseguir per mitjà de la victòria en les eleccions de 1931 convocades per Juan Bautista Aznar.
En tots els territoris d'Espanya es van alçar les banderes tricolors i en algunes ciutats va sonar la Marsellera com a símbol de república.
Aquest mateix dia Lluís Companys, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana. -
Period: to
República d'esquerres
La República d'esquerres va començar amb la proclamació de la Segona República Espanyola. És anomenada així perquè durant aquests anys va governar partits d'esquerres. Les autoritats republicanes van separar l'església i l'estat, van fixar la jornada laboral a un màxim de 8 hores i van impulsar una llei que permetia als militars que no estaven a favor de la República retirar-se i així van evitar conspiracions en contra de la República. Va acabar amb la victòria electoral dels partits de dretes. -
Period: to
Segona República
La Segona República Espanyola va ser el règim democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931, data de la seva proclamació, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII, i l'1 d'abril de 1939, data de la fi de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista. -
Constitució de 1931
Les Corts Constituents la van aprovar a causa de la victòria en les eleccions municipals de 1931.
Va ser vigent fins el final de la Guerra Civil Espanyola al 1939.
La constitució de 1931 s'organitzava en 10 títols, amb 125 articles en total, i dos disposicions transitòries.
Va ser signada per Niceto, president de la Segona República Espanyola.
Incloïa drets i garanties constitucionals per garantir el benestar dels espanyols.
També va implantar el dret a vot a les dones. -
Estatut de Núria
Estatut de Núria o Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propi i poder exercir determinades competències.
D'aquesta manera, Catalunya va aconseguir el que no va obtenir durant la campanya autonomista catalana de 1918/1919. -
Reforma agrària
És un conjunt de mesures polítiques, econòmiques, socials i legislatives impulsades amb l'objectiu de modificar l'estructura de la propietat i producció de la terra en un lloc determinat.
Les reformes agràries busquen solucionar dos problemes: La concentració de la propietat de la terra en pocs propietaris i la baixa productivitat agrícola a causa de no utilitzar tecnologies o l'especulació dels preus de la terra que no fa possible l'ús productiu.
A Espanya es buscava una igualtat social. -
Pujada al poder de Hitler
L'ascens d'Adolf Hitler va començar el 1920, va canviar el seu nom a Partit Nazi, es va formar i desenvolupar durant la postguerra de la Primera Guerra Mundial, com a partit antimarxista i oposat a el Tractat de Versalles i al govern democràtic de postguerra de la República de Weimar.
El 30 de gener de 1933 el president Paul von Hindenburg va nomenar a Hitler canceller després d'una sèrie d'eleccions parlamentàries i les consegüents intrigues entre bastidors. -
Eleccions del 1933
Es van convocar unes eleccions generals, les quals per primera vegada, les dones podien votar lliurement.
El resultat de les eleccions van portar una majoria parlamentària als partits de centre-dreta i de dretes.
Es va iniciar l'anomenat bienni radical-cedista o bienni negre entre el 1933 al 1936. -
Period: to
República de dretes
La República de dretes va començar amb la victòria electoral dels partits de dretes. El nou president de l'estat va aturar les reformes que havia fet el govern d'esquerres. Va incorporar al govern ministres que pertanyien a un partit antirepublicà i contrari a les autonomies i això va provocar anseguretats en els pagesos i obrers, i en el govern de Catalunya. Va haver-hi nombroses revoltes les quals van finalitzar a causa de l'imposició de l'exèrcit.
L'etapa va acabar amb la GCE. -
Àvi patern
Va néixer a Linares (Jaén).
Quan va començar la guerra van agafar als nens i se'ls van endur fora d'Andalusia.
Quan es va acabar la guerra va tornar a casa seva i es va trobar amb que el seu pare s'havia anat ja que era del bàndol perdedor i no volia ser represariat.
Es va casar amb la meva àvia.
Se'n va anar a viure a Suïssa a la recerca de treball amb la seva dona i les seves germanes.
Anys després es van anar a Barcelona i va començar a treballar en els magatzems "Sears"
Es van mudar a Reus. -
Mort de Francesc Macià
Va ser un polític i militar espanyol d'ideologia republicana i independentista catalana, president de la Generalitat de Catalunya i un dels fundadors dels partits Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya.
El seu successor com a president de la Generalitat de Catalunya va ser Lluís Companys a causa de la seva mort als 74 anys. -
Fets d’Octubre de 1934 a Astúries
Amb la proclamació de la vaga general revolucionària, els miners asturians van fer-se amb el control de tota la conca minera.
Els principals centres s'ubicaven a Mieres i Sama de Langreo, i les accions dels miners van portar a la rendició de 23 casernes de la Guàrdia Civil.
Les milícies obreres van aconseguir la victòria a les immediacions d'Oviedo.
La fàbrica d'armament va ser assaltada i van fer més producció per repartir les armes entre els habitants dels pobles propers. -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
Luís Companys i Jover va ser un polític i advocat espanyol, d'ideologia catalanista i republicana, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, ministre de Marina d'Espanya el 1933 i president de la Generalitat de Catalunya fins el 1940.
A causa de proclamar la República catalana, ell i el seu govern van ser condemnats a 30 anys de presó i d'inabilitació absoluta.
Més tard van ser exiliats i, finalment van ser afusellats per les tropes franquistes al castell de Montjuic,. -
Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya
Es va proclamar l'Estat Català dins de la "República Federal Espanyola" per part del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys.
amb la proclamació es van produir barricades i diversos altercats.
el 7 d'octubre va ser detingut Lluís Companys i els seus diputats.
Van haver-hi moltes conseqüencies com, per exemple, moltes morts civils i militars, empresonaments, ... -
Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
Espanya van signar amb Alemanya i Itàlia un pacte de no-intervenció que va deixar la República aïllada internacionalment.
Sense respectar el pacte de no-intervenció, Alemanya i Itàlia van ajudar al general Franco amb diners, armes, soldats i avions. La Unió Soviètica va ajudar la República amb armes i soldats. També va tindre suport de les Brigades Internacionals, formades per voluntaris antifeixistes de tot el món, malgrat que la seva força va ser inferior a la dels alemanys i italians. -
Eix Roma-Berlin
El terme Eix Roma-Berlín va ser utilitzat per primera vegada per Benito Mussolini al novembre de 1936, quan referint-se al tractat d'amistat signat el 25 d'octubre de 1936 entre el Regne d'Itàlia i l'Alemanya nazi, diu que els dos països formarien un Eix al voltant de el qual girarien els altres estats d'Europa.
L'eix va ser derrotat durant el curs de la Segona Guerra Mundial, Itàlia va signar un armistici amb els Aliats al 1943 i Alemanya es va rendir davant els Aliats al 1945. -
Espanya es divideix en dos bàndols: els republicans i els insurrectes (o franquistes o nacionals)
Espanya va quedar dividida en dues zones: una que estava controlada pels militars insurrectes i una altra que es mantenia fidel a la República.
El cop d'estat va ser el preludi d'una guerra en què s'enfrontarien dos bàndols ideològicament antagònics. El bàndol dels insurrectes era format per feixistes, monàrquics i diversos grups de dretes antidemocràtics. Aquest bàndol s'autoanomenava nacional.
L'altre bàndol era el republicà, constituït per despectiva, els insurrectes els anomenaven rojos. -
Period: to
El Front Popular
Va ser un pacte de coalició electoral que va provocar diversos canvis polítics. A Catalunya es coneixia com el Front d'Esquerres.
Durant aquest període, a Catalunya, el president va ser Lluís Companys. Els fronts populars no es van crear a Espanya únicament, sinó que va ser una tendència molt estesa de les ideologies d'aquells temps que apostaven per a una gran aliança d'esquerres per a combratre el creixement del feixisme a Europa.
va finalitzar amb la proclamació de la Guerra Civil Espanyola. -
Revolta militar a Melilla i les Canàries
Va ser el primer moviment del cop d'Estat a Espanya i va significar l'inici de la Guerra Civil.
S'havia previst fer el cop d'Estat un dia després i no el 17, com va ocórrer a causa d'un registre policial al centre de la conspiració.
El dia 17 els militars alçats s'havien fet amb el control de tota la ciutat, es va provocar la rebel·lió del Marroc Espanyol.
Molts dels encarregats del cop d'Estat en altres punts de la península no sabien si havien de seguir les dates previstes o avançar-les. -
Period: to
Guerra Civil
La guerra civil o guerra d'Espanya va ser un conflicte bèl·lic que es va desencadenar a Espanya després del fracàs parcial del cop d'Estat de l'17 i 18 de juliol de 1936. Va concloure l'1 de abril del 1939. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
Les guarnicions militars de les Canàries i el Marroc es van aixecar en armes sota el comandament de Franco. Entre el 18 i 19 de juliol es van alçar contra la República, però els colpistes no van triunfar sempre.
A Barcelona els militars rebels es van insurgir però van topar amb l'oposició de les forces de la Generalitat i de grups d'obrers armats.
A Madrid el president del govern va lliurar armes a la població i els civils armats i les forces de l'ordre públic van derrotar els militars rebels. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
Els militars rebels es van insurgir el 19 de juliol a Barcelona però van topar amb l'oposició de les forces de la Generalitat i de grups d'obrers armats.
Els obrers, dirigits per líders anarquistes van lluitar contra els militars rebels. Després, la Guàrdia Civil va intervenir a favor de la República, això va fer que contribuís a decantar el combat.
El general Goded va anunciar la seva rendició en un missatge difós per ràdio.
A la resta de Catalunya la revolta militar també fou sufocada. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
La manca de legitimitat de l'Estat i del seu representant a Catalunya, fa que es constitueixi un organisme conjunt entre els diferents partits polítics catalans antifeixistes i els sindicats. Així, el CCMA esdevé un govern paral·lel que conviurà amb el de la Generalitat durant dos mesos. Els dos governs convivien i no es van enfrontar fins que es va decidir la dissolució del CCMA a l'agost. Va ser fundada per Lluís Companys sota la pressió de les centrals sindicals anarquistes C.N.T. i F.A.I. -
Pacte Antikomintern
El Pacte Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi de Japó i l'Alemanya nazi, sent el document rellançat i de nou signat el 25 de novembre de 1941. En el document, les nacions signants es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la Internacional Comunista o Komintern, liderada per la Unió Soviètica.
El pacte va ser un intent de Hitler d'aïllar l'URSS, que no comptava amb aliats a Europa, sense que impliqués necessàriament ajuda militar. -
Els Fets del Maig de 1937
Els anarquistes i el POUM consideraven tan important lluitar per guanyar la guerra com fer la revolució, en canvi, la prioritat del PCE-ERC i la Generalitat era guanyar la guerra.
Els partidaris d'aquestes dues posicions es van enfrontar violentament a Barcelona.
Aquest conflicte armat va causar més de 300 morts i va suposar l'afebliment del poder de la CNT, la substitució de les milícies per un exèrcit regular i la fi de la revolució.
Les autoritats republicanes van recuperar el poder. -
Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
Va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor del bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola.
Les víctimes xifen els en un rang que abasta dels 120 als 300 morts segons l'estudi més recent i exhaustiu.
La Legió Còndor va ser el nom donat a la força d'intervenció majoritàriament aèria del III Reich. -
Àvi matern
Va néixer a San Cristóbal, Venezuela l'1 de decembre de 1937.
Va viure la seva infantesa i joventud allà i continua vivint allà encara.
Ha tingut una infància dura ja que des de petit ha hagut de treballar per ajudar la seva família.
No es va poder permetre estudiar ja que havia de treballar. -
Anschluss
Anschluss és una paraula alemanya que vol dir unió, reunió o annexió, va ser usada per referir-se a la fusió d'Àustria i l'Alemanya nazi en una sola nació, el 12 de març de 1938 com una província de l'III Reich. Aquesta situació va durar fins al 5 de maig de 1945, quan els Aliats van ocupar la província alemanya de Ostmark.
El govern militar aliat va acabar al 1955, quan es va constituir el nou Estat d'Àustria.
Els successos van ser precedits per la devolució del Sarre al 1935. -
Bombardejos a Reus
6 bombarders i 24 més, amb pocs minuts de diferència, van assolar la ciutat de punta a punta el 26 de març de 1938.
Les bombes van creuar la ciutat afectant nombrosos edificis. El més conegut, a la plaça del Mercadal. A la cantonada del carrer de Jesús, una bomba deixà molt malmesa la casa Navàs, que va perdre bona part del darrer pis i de la teulada. A més, les bombes van destruir una fàbrica de persianes i cremar un magatzem de roba. -
Conferència de Munich
En la conferència de Munich Benito Mussolini va fer d'intermediari entre Alemanya, Regne Unit, França i Txecoslovàquia per arribar a un acord sobre les peticions del líder alemany, que reclamava una sèrie de territoris que formaven part de l'espai vital alemany, entre els quals, es trobaven els Sudets ja que la majoria de la població era alemana.
El 30 de setembre de 1938 es va dur a terme la signatura d'un tractat pel qual Txecoslovàquia reconeixia que els Sudetes eren alemanys. -
Entrada dels nacionals a Reus
A les 12 del migdia les tropes de la V Divisió Navarra van entrar a Reus pel carrer del Roser i, en arribar a la plaça de Catalunya, la força es va dividir en dues companyies; una, pel raval de Santa Anna direcció a la plaça Prim, i l’altra al Mercadal pel carrer de les Galanes. Quan els soldats arribaren a les places de Prim i Mercadal, un tinent retirat es va fer càrrec de l’Ajuntament i va substituir la senyera del balcó per una bandera monàrquica. finalment s'havia acabat la guerra a Reus. -
Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
La derrota republicana a la batalla de l'Ebre va facilitar la ocupació franquista a Catalunya, el 12 de febrer ja estaba totalment ocupada.
Un cop ocupada, els franquistes van enfortir el setge de Madrid. L'1 d'abril de 1939 Franco va signar l'últim comunicat de guerra.
La victòria franquista va fer que uns 30.000 republicans s'haguessin d'exiliar, entre ells, el govern de la Generalitat.
Després de la caiguda de Barcelona, els republicans espanyols van fugir cap a la frontera amb França. -
Final de la guerra
La victòria de la batalla de l'Ebre va ser decisiva per la final de la guerra civil. Una vegada ocupada Catalunya, Franco va signar l'últim comunicat de guerra.
La final de la guerra civil espanyola va suposar la fi de la democràcia espanyola i de l'autonomia de Catalunya.
També va significar la instauració d'una dictadura que va durar 40 anys, dirigida per Francisco Franco.
Va causar més de 450.000 morts i va suposar l'exili de més de 300.000 republicans. -
Period: to
Dictadura de Franco
La dictadura de Francisco Franco o règim franquista va ser el període de la història contemporània d'Espanya corresponent amb el desenvolupament del franquisme, des de la fi de la guerra civil el 1939 fins a la seva mort i successió en 1975.
La seva àmplia dimensió temporal i la marcada presència del propi Franco en tota ella fa que moltes vegades s'utilitzi la expresió era de Franco. -
Pacte d'Acer
El Pacte d'Acer va ser un acord polític-militar entre Alemanya i Itàlia signat el 22 de maig de 1939 a Berlín entre els Ministres de Relacions Exteriors Ciano per Itàlia i Ribbentrop per Alemanya, en el qual s'asseien les bases d'un futur suport mutu en cas de guerra.
La signatura no va tenir tant valor quan es va donar inici a la Segona Guerra Mundial ja que Mussolini i Ciano van renunciar a última hora a donar suport a Alemanya en el cas que les potències occidentals li declaressin la guerra. -
Guerra llampec
La Guerra llampec és una tàctica militar d'atac que implica un bombardeig inicial, seguit de l'ús de forces mòbils atacant amb velocitat i sorpresa per impedir que l'enemic pugui dur a terme una defensa coherent, Alemanya va usar aquesta tàctica en contra de Polònia, Dinamarca, Noruega, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, França, Iugoslàvia i Grècia.
L'estratègia era derrotar els oponents en una sèrie de campanyes curtes.
Va envair gran part d'Europa i va sortir victoriosa per més de dos anys. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
La segona guerra mundial va ser un conflicte armat que va tenir lloc entre els anys 1939-1945.
Va començar el dia 1 de setembre de 1939, després que les tropes de Hitler van envair Polònia. França i el Regne Unit van declarar la guerra a Alemanya.
Es va desenvolupar principalment en el continent europeu, l'asiàtic i l'africà.
Va acabar el dia 3 de setembre de 1945 quan el Japó es va rendir. -
Invasió de Polònia
La invasió de Polònia va ser una acció militar de l'Alemanya nazi encaminada a annexar el territori polonès.
L'operació tècnica, "Cas Blanc", es va iniciar l'1 de setembre de 1939 i les últimes unitats de l'exèrcit polonès es van rendir el 6 d'octubre d'aquest mateix any.
L'exèrcit polonès va ser fàcilment derrotat al no poder fer front a les superiors tropes germàniques que estaven usant la seva tècnica blitzkrieg.
Va ser la primera de les agressions bèl·liques que l'Alemanya nazi emprendria. -
Àvia materna
Va néixer a Tariba, Venezuela i més tard va anar a viure a Sant Cristòfol.
Va estudiar infermeria i desde que tenia 15 anys fins a la seu ultim dia va ser infermera. -
Àvia paterna
Va néixer a Linares (Jaén)
Vivia en una finca, era la germana gran i havia de fer moltes feines al camp, això va fer que no tingués estudis.
Es va casar amb el meu àvi molt jove.
Se'n va anar a viure a Suïssa a la recerca de treball amb el seu home i les germanes del seu marit.
Anys després es van anar a Barcelona i va començar a treballar en petites feines.
Finalment se'n van anar a viure a Reus i es va treure el auciliar de clinica.
Era polifacética, va cosir per a lacoste, feia cuadres,... -
Period: to
Guerra del desert
La Guerra de desert va ser l'etapa inicial de la Campanya a Àfrica del Nord de la Segona Guerra Mundial.
Va començar a finals de 1940 per forces italianes a Líbia contra les forces britàniques de la Mancomunitat de Nacions estacionades al Regne d'Egipte. L'Eix llançaria dues operacions de gran envergadura contra els Aliats, empenyent-los cada vegada cap a Egipte. Els Aliats van respondre i van recuperar el terreny perdut les dues vegades. -
Ocupació de París
El president francès Paul Reynaud, amb 60 dies en el càrrec, li va telegrafiar al primer ministre britànic nomenat nou dies abans, Winston Churchill: Hem perdut la batalla, el camí a París està obert.
França va caure en 27 dies.
El divendres 14 de juny, el Govern francès va decretar a París ciutat oberta, perquè els exèrcits invasors estrenaran el seu pas en la desfilada realitzat al llarg dels Camps Elisis amb deserts de públic, que els va conduir victoriosos per l'Arc de l'Triomf. -
Period: to
Batalla d'Anglaterra
La batalla d'Anglaterra és el conjunt de combats aeris lliurats a cel britànic i sobre el canal de la Mànega, entre juliol i octubre de 1940, quan Alemanya va buscar destruir la (RAF) per obtenir la superioritat aèria necessària per a una invasió de la Gran Bretanya.
Ni Hitler ni la Wehrmacht creien possible aconseguir una invasió amfíbia amb èxit fins que la RAF hagués estat neutralitzada.
Els alemanys van ser derrotats pels britànics. -
Period: to
Operació Barba-roja
L'Operació Barbarroja, va ser el nom en clau donat per Adolf Hitler a el pla d'invasió a la Unió Soviètica per part de les Forces de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial.
El nom de l'operació és un homenatge a Frederic I Barba-roja.
L'Operació Barbarroja va significar un dur cop per a les desprevingudes forces soviètiques, que van patir fortes baixes i van perdre grans extensions de territori.
L'operació va acabar el 5 de desembre de 1941 amb la retirada de l'exèrcit alemany. -
Atac a Pearl Harbor
Va ser un atac sorpresa de la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941, va començar a les 07:48 a.m. i va ser portat a terme per 353 aeronaus japonesas que incloïen caces de combat, bombarders i torpederos.
L'atac pretenia ser una acció destinada a evitar la intervenció de la Flota del Pacífic dels Estats Units en les accions militars que l'Imperi del Japó pensava realitzar al Sud-est Asiàtic. -
Period: to
Batalla de Guadalcanal
La Batalla de Guadalcanal es va desenvolupar al voltant de l'illa de Guadalcanal en el marc del front del Pacífic de la Segona Guerra Mundial. Aquesta campanya militar va ser la major ofensiva llançada pels Aliats contra les forces de l'Imperi de Japó.
Va ser la primera victòria estratègicament important per part de les forces combinades dels Aliats en el Pacífic. La batalla va marcar el començament de la transició dels Aliats entre les operacions defensives cap a una ofensiva estratègica. -
Period: to
Batalla de Stalingrad
La batalla de Stalingrad va ser un enfrontament bèl·lic entre l'Exèrcit Vermell de la Unió Soviètica i la Wehrmacht de l'Alemanya nazi i els seus aliats de l'Eix pel control de la ciutat soviètica de Stalingrad, entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943.
Aquesta batalla és considerada la més sagnant de la història de la humanitat.
La greu derrota de l'Alemanya nazi i els seus aliats en aquesta ciutat va significar un punt clau i de severa inflexió en els resultats finals de la guerra. -
Desembarcament de Normandia
La batalla de Normandia, en clau Operació Overlord, va ser l'operació militar efectuada pels Aliats durant la Segona Guerra Mundial que va culminar amb l'alliberament dels territoris d'Europa occidental ocupats per l'Alemanya nazi. L'operació va començar el Dia D, amb el desembarcament de Normandia; Un assalt aerotransportat dut a terme per mil dues-centes aeronaus va precedir al desembarcament amfibi. Cent seixanta mil soldats van creuar el canal de la Mànega d'Anglaterra a França. -
Derrota del Tercer Reich
El 30 d'abril de 1945, Adolf Hitler es va suïcidar al seu búnquer de la Cancelleria de l'Reich a Berlín al costat d'Eva Braun, entenent que la guerra ja estava perduda per el Tercer Reich i desitjant no ser capturat.
En el seu últim testament, Hitler va nomenar als seus successors: l'almirall Karl Dönitz com el nou Reichspräsident i a el ministre de Propaganda Joseph Goebbels com el nou Reichskanzler. No obstant això, Goebbels es va suïcidar amb la seva dona a Berlín en el matí de l'1 de maig. -
Period: to
Conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units. Els caps de govern d'aquestes tres nacions eren Stalin, el primer ministre Clement Attlee i el president Harry S. Truman, respectivament. Stalin, Churchill i Truman havien acordat decidir com administrarien Alemanya, que s'havia rendit incondicionalment nou setmanes abans, el 8 de maig. -
Period: to
Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki van ser atacs nuclears ordenats per Harry S. Truman, president dels Estats Units, contra l'Imperi de Japó.
Els atacs es van efectuar el 6 i el 9 d'agost de 1945, juntament amb la Guerra soviètic-japonesa, a la rendició del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial. Després de sis mesos d'intens bombardeig d'altres 67 ciutats, l'arma nuclear Little Boy va ser deixada anar sobre Hiroshima el dilluns 6 d'agost de 1.945. -
ONU
L'ONU és una organització internacional formada per 192 països.
Es va crear com un acord dels països aliats amb la finalitat de mantenir la pau i la seguretat dels estats membres.
Les Nacions Unides van començar a existir oficialment el 24 d'octubre de 1945, després que la Carta fos ratificada per la Xina, França, la Unió Soviètica, el Regne Unit, els Estats Units i la majoria dels altres signataris. -
Period: to
Judici de Nuremberg
Els Judicis de Nuremberg van ser un conjunt de processos jurisdiccionals empresos per iniciativa de les nacions aliades vencedores a la fi de la Segona Guerra Mundial, en què es van determinar i van sancionar les responsabilitats de dirigents, funcionaris i col·laboradors del règim nacionalsocialista d'Adolf Hitler en els diferents crims i abusos contra la humanitat comesos en nom del Tercer Reich Alemany a partir de l'1 de setembre de 1939 fins a la caiguda de el règim al maig de 1945. -
Period: to
La Guerra Freda
La Guerra Freda va ser un enfrontament polític, econòmic, social, militar i informatiu que va ser iniciat després de finalitzar la Segona Guerra Mundial entre el bloc occidental liderat pels Estats Units, i el bloc de l'Est liderat per la Unió Soviètica. -
Period: to
Transició Democràtica
La Transició democràtica és el període de la història contemporània d'Espanya en el qual es va dur a terme el procés pel qual el país va deixar enrere el règim dictatorial de general Francisco Franco i va passar a regir-se per una Constitució que restaurava la democràcia. Aquesta fase constitueix la primera etapa del regnat de Joan Carles I. -
Period: to
Regnat de Joan Carles I
Joan Carles I va accedir a la prefectura de l'Estat espanyol el 22 de novembre de 1975 després de la mort del dictador Francisco Franco.
Va ser proclamat rei d'Espanya davant les corts Espanyoles amb el nom de Joan Carles I i va fer complir les lleis fonamentals del regne i guardar lleialtat als principis que informaven el moviment Nacional.
El 19 de juny de 2014 es va fer efectiva la seva abdicació a la Corona d'Espanya, moment en què fou proclamat com a rei d'Espanya el seu fill, Felip VI. -
Period: to
Catalunya, Comunitat Autònoma
La dura repressió aplicada pel règim franquista durant la dictadura no va aconseguir posar fi als sentiments nacionalistes a Catalunya. Aquest sentiment es conserva en l'actualitat fins al punt de voler la independència. Va aconseguir l'estatut d'autonomia. Des d'aquell moment han hagut diversos presidents de la Generalitat de Catalunya, com per exemple, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Aguilera, Artur Mas i Gavarró, Carles Puigdemont i Casamajó, Joaquim Torra i Pla. -
Period: to
Regnat de Felip VI
Va succeir al seu pare Joan Carles I. Fins llavors era Príncep d'Astúries. Durant el seu regnat, el 3 de maig de 2018 l'organització armada ETA anuncia el seu desarmament definitiu, gairebé 7 anys després de l'alto el foc pactat l'octubre del 2011.
Durant aquests 6 anys no han hagut gaires més actes destacables.
