-
MIGUEL PRIMO DE RIVERA I EL REI ALFONS XIII
Miguel Primo de Rivera i el rei Alfonso XIII instauren una dictadura militar. -
DIMISIÓ DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA
Va dimitir després de realitzar una consulta als capitans generals, els quals el van negar un suport explícit a la dictadura que duia a terme. -
Period: to
BIENNI REFORMISTA
Primera etapa de la II república espanyola. -
ELECCIONS MUNICIPALS
El bàndol republicà aconsegueix guanyar aquestes eleccions gràcies a un pacte de coalició.
Niceto Alcalá Zamora assumeix la presidència de la república. -
ALFONSO XIII S'EXILIA
Després de les eleccions es comencen a produir protestes per part del bàndol republicà, principalment a Madrid. Alfons XIII, després de veure les protestes, decideix exiliar-se. -
PRESIDÈNCIA DEL GOVERN
Manuel Azaña assumeix la presidència del govern. -
SANJURJADA
Cop d'estat contra la II república, liderat per Antonio Sanjurjo des de Sevilla. Només forma part una part de l'exèrcit espanyol. Finalment va resultar un fracàs. -
Period: to
BIENNI CONSERVADOR
Segona part de la II república espanyola. -
PRESIDÈNCIA DEL GOVERN
Alejandro Lerroux assumeix la presidència del govern. -
LA FALANGE
José Antonio Primo de Rivera, fill de Miguel Primo de Rivera, crea el partit polític de La Falange. -
ELECCIONS GENERALS
En aquestes eleccions va guanyar el bàndol de la dreta gràcies a un pacte de coalició. -
REVOLUCIÓ D'ASTURIES.
Va ser un moviment de vaga entre els dies 5 i 19 d'octubre, durant el Segon Bienni. -
PROCLAMACIÓ DE L'ESTAT CATALÀ
El president de la Generalitat, Lluís Companys, proclama l'estat català. Temps més tard, Companys és empresonat. -
EXILI SANJURJO
José Sanjurjo s'exilia a Portugal per dur a terme el cop d'estat del 18 de juliol de 1936. -
ELECCIONS GENERALS
Les eleccions generals del 1936, que es van celebrar entre els dies 16 i 23 de febrer, van ser les últimes eleccions de la II república espanyola. Per guanyar, les esquerres es van unir, formant el front popular, una coalició de socialistes, comunistes i anarquistes.
Després d'aquestes eleccions, Niceto va ser destituït. -
PRESIDÈNCIA DE LA REPÚBLICA
Després que Niceto Alcalá Zamora fou destituït, Manuel Azaña acaba ocupant la presidència de la república. -
PRESIDÈNCIA DEL GOVERN
Després de la destitució de Niceto de la presidència de la república i que Manuel Azaña ocupés el seu carreg, Casares Quiroga assumeix la presidència del govern. -
ASSASSINAT JOSÉ DEL CASTILLO
Un grup de falangistes assassinen a José del Castillo com a cop d'estat. El cos policial, a la recerca de venjança, anava per algun falangista. Com no van trobar a cap van proposar anar per Gil Robles, però es trobava de vacances a Biarritz, així que van anar a detendre a José Calvo Sotelo. -
ASSASSINAT JOSÉ CALVO SOTELO
Un cop és detingut a causa de l'assassinat de José del Castillo, un escolta d' Indalecio Prieto l'assassina amb un tir a la nuca.
Després de l'assassinat de José Calvo, Franco decideix sumar-se al cop d'estat dirigit pel general Mola. -
REBEL·LIÓ DE L'EXÈRCIT D'ÀFRICA
L'exercit d'Àfrica es rebel·la contra el front popular, fent esclatar la guerra civil espanyola. -
ASSALT A EL CUARTEL DE LA MONTAÑA
El cop d'estat de juliol comença quan l'exercit d'Àfrica s'aixeca contra el govern republicà, però no té èxit a Madrid, i això porta al fracàs de la revolta militar. -
INICI GUERRA CIVIL
El cop d'estat va actua com a detonant, donant inici a la guerra civil espanyola. -
PRESIDÈNCIA DEL GOVERN
José Giral assumeix la presidència de la república, ja que Casares Quiroga havia dimitit. -
ASSESINAT DE LORCA
Lorca va decidir torna de Madrid per veure a la seva familia. Dies després de la seva arribada a Granada va pensar en arribar a la zona republicana, però finalment va optar per instal·lar-se a casa dels pares de Luis Rosales.
La tarda del 16 d'agost va ser detés per Ramón Ruiz Alonso. La casa va ser envoltada de guardies per evitar la fugida del autor. Dos dies després el fusilen. -
PACTE DE NO INTERVENCIÓ
Es van reunir 27 estats europeus per decidir abstener-se a intervenir en la guerra civil espanyola. -
REUNIÓ A ROMA
El pacte d'abstenció va durar poc, ja que Alemanya, Itàlia i Portugal no suspenen l'enviament d'armament i munició als Nacionals.
Es reuneixen a Roma els caps dels serveis militars alemanys i italians per seguir amb els subministraments de material bèl·lic, segons les peticions del general Franco. La unió soviètica, per l'altra part, va donar suport al bàndol dels Republicans, entregant-los material bèl·lic i queviures a canvi de l'or del Banc d'Espanya. -
PRESIDÈNCIA DEL GOVERN
Després del derrumbament del govern de Giral, es va designar a Francisco Largo Caballero com a president del govern. -
NOMBRAMENT DE FRANCO
Els Nacionals van pensar que seria necesari asolir un unic mandat, per aixo es va realitzar una reunió dels més alts càrregs d'aquest bàndol per decidir nombrar a Francisco Franco com a generalisim de tots el exèrcits i cap del nou estat erigit en la zona revoltada. -
VALENCIA, CAPITAL REPUBLICANA
Els franquistes cada cop eren més aprop de Madrid i els Republicans corrien el risc de que la capital caigués a les mans de l'altre bàndol, per aixó des de el 7 de novembre de 1936 fins al 31 d'octubre del 1937 la capital va ser València. -
BATALLA DE MADRID
El general Franco inicia un assalt a Madrid a finals d'octubre, ja que comptava amb la cavalleria de Mola i carros i avions de combat alemanys, amb els que van bombardejar la ciutat.
El 6 de novembre el govern republicà es veu obligat a trasllada-se a València.
A prop de la Casa del Campo i Ciudad Universitaria es produeix una batalla que dura entre el 8 i el 23 de novembre. Finalment, el 23 de novembre, el general Franco renuncia, produint la victòria del bàndol Republicà. -
BATALLA DE MÀLAGA
Va resultar ser una ofensiva dirigida per la combinació dels nacionals amb els italians del Copo Truppe Valonteire per arravatar el territori de Màlaga dels Republicans.
Aquesta batalla va durar entre el 3 i el 8 de febrer. -
BATALLA DE JARAMA
Comença amb una ofensiva dels Nacionals amb intuicións de tallar les comunicacions amb Madrid, per això, a vegades, aquesta batalla compta com una part de la batalla de Madrid.
L'operació inicial era prendre Arganda del Rey, tallar comunicacións amb València i pujar fins a Alcalà de Henares per assolir la carretera de Barcelona.
Finalemnt aquesta batalla acaba el 27 de febrer de 1937. -
BATALLA DE GUADALAJARA
En aquesta batalla es van enfrontar l'Exércit Popular Republicà i el Corpo Truppe Volontaire italià.
La batalla comença el 8 de març amb una ofensiva italiana que fa retrocedir als Republicans, fent q perdessin territoris.
Entre el dies 12 i 14 de març, les forces republicanes són atacades per unitats de l'exèrcit franquista.
Finalment, entre el 15 i el 18 de març, el Republicans fan una contraofensiva, compant amb les Brigades Internacionals, fins el fi de la batalla, el 23 de març. -
OFENSIVA DEL NORD
S'anomena Ofensiva del Nord a un succés d'operacions i combats entre els Republicans i els Nacionals, aquests per guanyar el territori del nord de la península, que actualment era dels Republicans. Aquests recull de combats va durar des de el 31 de març fins el 21 d'octubre. -
BOMBARDEIG DE GUERNICA
La Legió Còndor alemanya, juntament amb l'aviació Legionaria italiana, que eren en el bàndol dels Nacionals, van bombardejar la ciutat vasca de Guernica.
Després del bombardeig, Pablo Picasso, que en aquell moment es trobava exiliat a França, va dedicar un quadre a la ciutat que, més tard, s'exposaria a París. -
JORNADES DE MAIG
Van ser uns successos entre el 3 i el 8 de maig a Barcelona on s'enfrontaven anarquistes i trotskistes contra el govern republicà i la Generalitat de Catalunya. -
PRESIDÈNCIA DEL GOVERN
Després de la dimisió de Largo Caballero, Manuel Azaña, president de la república, nombra a Juan Negrín López com a president del govern. -
BATALLA DE BELCHITE
Aquesta batalla va durar des del 24 d'agost fins al 6 de setembre. El principal objectiu d'aquesta batalla era arribar fins a la capital aragonesa, per part de l'exèrcit Popular, per guanyar territori. -
BARCELONA, CAPITAL REPUBLICANA
Després d'haver-se traslladat anteriorment a València, el Govern Republicà decideix traslladar-se de nou, aquest cop a Barcelona. -
BATALLA DE TERUEL
Aquesta batalla era en fi de que els Nacionals no prenguessin la ciutat de Madrid.
L'Exèrcit Popular Republicà va reclutar a un gran nombre d'homes per protegir la ciutat del bàndol dels Nacionals, però van fracasar.
Aquesta batalla va començar el 15 de desembre de 1937 i va acabar el 22 de febrer de 1938. -
BOMBARDEIG BARCELONA
Els bombardejos van ser efectuats per l'Aviació Legionària italiana des de les seves bases a Mallorca. Aquests bombardejos van causar al voltant d'un total d'entre 880 i 1300 morts.
Van començar el 16 de març i no van acabar fins al 18 de març. -
BATALLA DE LLEIDA
Entre el 27 de març i el 3 d'abril, els Nacionals avancen cap a Lleida, que, des de l'inici de la guerra formava part del territori republicà.
Finalment els Nacionals guanyen la batalla i separen el territori republicà en dos parts: el territori de Catalunya i el territori de Madrid. -
BATALLA DE L'EBRE
Va ser la batalla on més combatents van participar, la més llarga i la més sagnant de tota la guerra.
Es va desenvolupar entre juliol i novembre.
En aquesta batalla es va decidir el final de la guerra civil. L'exèrcit republicà va obtenir una victòria inicial, però la victòria final va ser per als Nacionals.
Després de la caiguda de Catalunya milers de civils, militar i republicans es van exiliar a França, entre ells Antonio Machado. -
GOVERN DE FRANCO
Després de la caiguda de Catalunya, França i Inglaterra reconeixen el govern de Franco, provocant així la dimissió de Manuel Azaña com a president de la república. -
OPERACIÓ MADRID, INICI D'UNA DICTADURA
Aquesta va ser l'última operació bèl·lica de la guerra civil.
Al veure que el bàndol dels republicans estàva massa debil per defensar-se, els Nacionals van aprofitar per prendre Madrid.
Aquesta operació va posar fi a la guerra civil espanyola l'1 d'abril de 1939. -
FI DE LA DICTADURA
Després de lacaiguda de Madrid i del reconeixement del govern de Franco s'implanta una llarga dictadura a Espanya que durará fins la mort del general Francisco Franco.
