-
Period: to
La Guerra Civil Española
va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. -
Leyes fundamentales: Fuero del Trabajo
Una de les set Lleis Fonamentals del franquisme, elaborada i aprovada en 1938 abans de l'acabament de la Guerra Civil a imitació de la Carta del Lavoro promulgada a Itàlia per Edmondo Rossoni i el Gran Consell Feixista italià a l'abril de 1927.Aquest text és d'ideologia falangista i entre els seus principals punts: la regulació de la jornada laboral i de l'descans, i la creació de la Magistratura de Treball i els sindicats verticals, que són aquells que agrupaven per igual a patrons i obrers. -
Period: to
Nacionalcatolicisme
És la denominació amb la qual es coneix una de les senyes d'identitat ideològica del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1939 i 1975, l'Estat Novo portuguès sota el règim autoritari, catòlic i corporatiu d'Antonio de Oliveira Salazar entre 1933 i 1974, o el de l'dictador catòlic Davant Pavelić (1941-1945) a la Croàcia ocupada pels nazis. -
Ley de Responsabilidades Políticas.
va ser una llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil. El primer govern de la dictadura franquista va dictar la norma «reconeixent la necessitat de reconstrucció espiritual i material de la pàtria» i invocant que es «busca liquidar les culpes contretes pels qui van contribuir a forjar la subversió» que va culminar en el sagnant enfrontament. -
Period: to
La dictadura del general Franco
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. -
Period: to
Autarquia i estancament econòmic
el règim va fomentar una política econòmica fonamentada en l’aïllament exterior i la substitució de la llibertat de mercat per la intervenció estatal en l’economia. Sempre sota la justificació d’un discurs de caràcter feixista i patriòtic. -
Period: to
Expansió i accelerada de l’economia
En conseqüència, els anys quaranta van caracteritzar-se per la manca de primeres matèries i recanvis, les restriccions d’energia elèctrica, la baixa capacitat de consum del mercat català i espanyol, i l’intervencionisme estatal a través de la concessió de permisos per a la instal·lació de noves empreses i la fixació de cupos i els permisos d’importacions. -
Period: to
Moviments migratoris
En la dècada de 1960, la població espanyola va experimentar la taxa de creixement anual més important de tot el segle XX, passant de 30,4 milions d’habitants el 1960 a 33,8 el 1970. -
Llei d'Unitat Sindical
Llei dictada durant la dictadura franquista, posterior al Fuero del Trabajo de 1938 i que fou la clau de l'organització sindical franquista i en definitiva del sindicalisme vertical.
Dirigida a acabar amb l'autonomia que havien mantingut fins llavors les organitzacions catòliques agràries. -
Llei de la repressió del Comunisme i la Maçoneria
Aquesta llei establia la creació i composició del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Les penes anaven des de la confiscació de béns fins a la reclusió major. Els maçons, a part de les sancions econòmiques, quedaven automàticament separats de qualsevol ocupació o càrrec de caràcter públic. Es van establir penes de vint a trenta anys de presó per als graus superiors, i de dotze a vint per als cooperadors. -
Entrevista Franco-Hitler
Fou una trobada entre Francisco Franco i Adolf Hitler el 23 d'octubre de 1940 a l'estació de tren de la localitat francesa d'Hendaia prop de la frontera amb Espanya. Els dictadors foren assistits pels seus ministres d'afers exteriors Ramón Serrano Suñer i Joachim von Ribbentrop respectivament.
La trobada estigué marcada per la negativa de Franco d'entrar en la Segona Guerra Mundial i la falta de suport de Hitler cap a les reivindicacions espanyoles sobre el Protectorat francès del Marroc. -
División Azul
Va ser una unitat d'espanyols que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental contra la Unió Soviètica. Fou un fracàs militar, polític i una taca que la dictadura no va poder netejar fins que l'any 1953 fou admesa per raons geoestratègiques a les Nacions Unides. -
Creació de l’INI
Va ser l'entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majorment en territoris catalans, bascos i asturs, no massa afins al règim imposat. -
Leyes fundamentales: Ley constitutiva de las Cortes
Una de les vuit Lleis Fonamentals del Regne. Va ser promulgada durant el primer franquisme, per tal de donar una aparença de parlamentarisme a la dictadura. Establia Les Corts com a assemblea unicameral d'elecció indirecta sense iniciativa legal, ja que aquesta residia en el Cap de l'Estat, Francisco Franco. Va constituir el primer pas en el procés d'institucionalització de règim franquista. -
Ley Constitutiva de las Cortes
Fou promulgada durant la primera etapa del règim franquista, a fi de donar una aparença de parlamentarisme a la dictadura. Establia la formació d'una assemblea unicameral, les Corts Espanyoles, d'elecció indirecta amb teòrica iniciativa legal, tot i que la iniciativa real corresponia al govern. -
Instauració del racionament.
El racionament és l'assignació governamental de recursos limitats i béns de consum, figura econòmica generalment aplicada durant les guerres, les fams o qualsevol altra emergència nacional. -
Els maquis envaeixen la Vall d’Aran
Fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya. -
Leyes fundamentales: Fuero de los españoles
Una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme que establia una sèrie de drets, llibertats i deures de tot poble espanyol.
Declaració de drets i llibertats a favor de la població espanyola i es mostra en la seva aparença favorable a el reconeixement de drets fonamentals i de llibertats civils inherents a la persona, però establint en la pràctica una sèrie de restriccions per a l'exercici de drets i llibertats, derivant als «altres lleis" l'aplicació dels drets admesos. -
Period: to
nacionalsindicalisme
Doctrina política de la Falange Española, basada en l'establiment d'un estat totalitari i una defensa extrema del nacionalisme i el catolicisme. -
Leyes fundamentales: Ley de Sucesión
Va ser la cinquena llei fonamental aprovada de les vuit Lleis Fonamentals que organitzaven els poders de l'Estat durant el franquisme. Establia la constitució d'Espanya novament en regne (després de 16 anys) i la successió de Francisco Franco com el cap d'Estat espanyol, a l'disposar que el successor seria proposat pel mateix Franco a títol de rei o de regent de el regne, però que tindria de ser aprovat per les Corts espanyoles. -
Condemna de l'ONU a España
El 9 de febrer de 1946, els països integrants de l'organització van aprovar a Nova York, Estats Units la resolució 31, en la qual s'establia la prohibició d'Espanya a les Nacions Unides.La justificació que es donava en aquest document es basa en que el règim espanyol havia nascut a l'empara de l'Alemanya Nazi i la Itàlia feixista, els principis eren totalment incompatibles amb els de l'organització mundial.. -
Creació de la SEAT
El 7 de juny de 1949 el govern publica un decret pel qual encomana a l'Institut Nacional d'Indústria (INI) la creació de l'empresa. SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme) va ser fundada el 1950 per l'INI amb l'objectiu de motoritzar l'Espanya de la postguerra mitjançant la fabricació dels automòbils italians Fiat sota llicència. -
Vaga dels tramvies
Per primera vegada des de la guerra civil espanyola es produeix una vaga, activitat prohibida pel Règim i motiu d'aversió per a Franco per considerar-la com la llei de la selva de societats primitives. Una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme. A Barcelona comencen a circular consignes perquè no s'utilitzin els tramvies com a protesta per l'augment de preu del bitllet. -
Concordat amb la Santa Seu
Va ser signat a la Ciutat de Vaticà, pel secretari d'Estat de la Santa Seu Domenico Tardini, Alberto Martín Artajo i Fernando María Castiella i Blat de moro, ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu. Amb un establiment explícit de la confessionalitat de l'Estat i un estatus de privilegi considerable per a l'Esglèsia catòlica. -
Tractats militars amb els EUA
Van ser tres «acords executius» signats a Madrid el 23 de setembre de 1953 entre els EUA i Espanya. Segons els mateixos s'instal·larien en territori espanyol quatre bases militars nord-americans a canvi d'ajuda econòmica i militar. Per al règim franquista van suposar, juntament amb el concordat amb l'Església catòlica signat un mes abans, la integració definitiva en el bloc occidental després de l'aïllament des del final de la Segona Guerra Mundial per la vinculació amb les potències de l'Eix. -
Ingrés d'Espanya a l'ONU
L'ingrés a Espanya en l'organització a causa de la simpatia que el règim de Franco va tenir cap a les potències de l'eix feixista, derrotades en la Segona Guerra Mundial. -
Period: to
Moviments migratoris
El desenvolupament econòmic anys seixanta va provocar uns moviments migratoris interns i externs sense precedents històrics per la seva magnitud, especialment les migracions interiors. L'atracció pels sectors en creixement -indústria i serveis- sobre la població excedent de el camp va provocar que més de tres milions de persones emigressin a les zones industrials tradicionals, els nous pols de desenvolupament i les àrees turístiques. -
Creació del primer govern tecnòcrata
Per afrontar la difícil situació l'equip de tecnòcrates de l'Opus Dei de govern nomenat el 1957 va procedir en primer lloc a la desregulació parcial de el mercat de treball a reduir i no eliminar la potestat exclusiva que tenia el Ministeri de Treball per fixar els salaris i les condicions laborals a tot el país. -
Period: to
Primer Govern tecnòcrata
Segona gran etapa de la dictadura del general Franco amb un creixement econòmic espectacular donant lloc a una "gran transformació" social que no va estar acompanyada de canvis polítics.Dividida en dues subetapes: la del 1959-1969 amb els fracassats intents d' «obertura» del règim que acaba amb el triomf dels «immobilistes» (Carrero Blanco) i la del 1969-1975 que ocupa els anys finals de la dictadura, l'assassinat de Carrero Blanco (1973) i la malaltia final de Franco que va morir el 20/11/1975 -
Period: to
Expansió i accelerada de l'economia
Va ser iniciat per les reformes impulsades pels "tecnòcrates" que, amb l'aprovació de Franco, van establir polítiques per impulsar el desenvolupament a Espanya sota l'anuència de el Fons Monetari Internacional. -
Period: to
Govern dels tecnòcrates
La tecnocràcia és una forma de govern formada per funcionaris i altres càrrecs públics escollits en virtut de la seva preparació tècnica -
Period: to
Crisi final
Des de 1973 (govern d'Arias Navarro), es va incrementar l'oposició i repressió per combatre-la. El règim (feble), recorrerà a la persecució judicial, com el Procés 1001 contra líders de Comissions Obreres, o l'aplicació de la pena de mort, l'execució de l'anarquista català Salvador Puig Antich el 1974 i el Procés de Burgos contra terroristes d'ETA i el FRAP (1973).
