-
Period: to
Eleccions del Febrer, fins al Juliol.
Hi havia un clima de gran divisió entre dretes i esquerres. Les eleccions no van asserenar la situació, i els mesos que van precedir a l'esclat de la Guerra Civil es van caracteritzar per la tensió social i política.
-Grans propietaris, l'Església i la burgesia no volien al govern d'esquerres per les seves reformes.
-Els falangistes van assassinar al tinent de la Guàrdia d'Assalt, José del Castillo. -
Mort de José Calvo Sotelo
Com a conseqüència de la mort de José del Castillo, un grup de guàrdies d'assalt van matar a José Calvo Sotelo.
Davant aquesta situació, el govern no podia garantir l'ordre públic. -
Alçament militar
Va començar a Melilla quan el coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar contra la República, i es va estendre cap a Ceuta. -
OBJECTIU: Ocupar Madrid
Al juliol de 1936, les tropes d'Àfrica, legionaris i regulars, comandats per Franco, van entrar a la península amb la intenció d'ocupar Madrid. -
Alzamiento Militar
La insurrecció es va estendre pel Marroc. L'exèrcit professional d'Àfrica va esdevenir la força fonamental del Cop d'Estat i de la Guerra.
A l'hora, Franco es va asegurar de l'èxit de l'aixecament a Canàries. -
Fracàs de la insurrecció a Catalunya
De matinada, els militars insurrectes dirigits pel general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l'objectiu d'ocupar els centres de poder de la ciutat. Però:
-Pocs catalans havien optat per la insurrecció.
-Els partits directament implicats tenien poca implantació a Catalunya.
-La Lliga Catalana no hi va participar.
Guàrdies d'assalt, guàrdies civils i obrers armats van anar controlant la situació. Goded va ser fet presoner. Companys va fer-li anunciar per ràdio la seva derrota. -
Franco arriba a Tetuan
Franco arriba a Tetuan i es dirigeix cap a la Península.
Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona i controlà Navarra.
A l'hora, els militars que participaven en la conspiració es van aixecar en diverses ciutats. -
Period: to
El Govern de Giral
José Giral dissol l'exèrcit tradicional i els cossos policials, i decreta la creació de batallons de voluntaris, als quals havien d'integrar-s'hi les milícies.
El poder de l'Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular.
Repressió espontània a la zona republicana contra els que tenien relació amb els insurrectes, entre ells José Antonio P.D.R, saqueigs, crematoris, detencions.
L'exèrcit gairebé havia desaparegut. -
Comitè Central de Milícies Antifeixistes
En esclatar la guerra, Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI i els va oferir la formació d'un Comité Central de Milícies Antifeixistes, integrat per les principals organitzacions d'esquerra i sindicals fidels a la República. -
Reacció de la República
Casares Quiroga es substituït per José Giral, qui va decidir dissoldre l'exèrcit i lliurar armes a les milícies del Front Popular i sindicats. Les forçes obreres i d'esquerres es van mantenir fidels al govern republicà, cosa que va fer possible sufocar el cop militar, el qual no va triomfar per:
-Divisió de l'exèrcit i forçes.
-L'acció del govern.
-La resistencia popular.
El país havia quedat dividit en dos bàndols. -
La República intenta conquerir
El Comité Central de Milícies Antifeixistes durant dos emsos es va convertir en el centre de poder de Catalunya. Es va ocupar de controlar l'ordre públic i va organitzar les columnes de milicians, per tal de poder avançar cap al front d'Aragó. Van intentar la conquesta de les illes Balears, Eivissa, Formentera i Cabrera. Van desembarcar a Mallorca, però van ser derrotades. Els nacionals comptaven amb millor equipament militar. -
Period: to
Tornada a la feina
Els obrers es van anant reincorporant als seus llocs de treball. Molts propietaris van ser assassinats o havien fugit. Així, els treballadors van assumir el control de moltes empreses. -
Canvis en la propietat
El govern de la Generaliat va promulgar el Drecre de Col·lectivitzacions, per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control. Això va afectar la major part de les grans i mitjanes empreses. -
Junta de Defensa Nacional
Es constitueix a Buirgos la Junta de Defensa Nacional (JDN) presidida pel general Cabanellas. -
Es crea la conselleria de Defensa
Organisme dependent de Catalunya, que es va encarregar de les qüestions militar. -
Period: to
Comité de no intervenció
França es sotmet a les exigències britàniques i impulsa la creació d'un comité de no intervenció, amb seu a Londres, al qual s'uneixen 27 països.
Aquesta va ser una de les causes de la derrota de la República, ja que això va negar el dret a adquirir armes per defensar-se d'una insurrecció.
La Societat de Nacions tampoc va fer res, ja que va defensar aquesta nova política de no intervenció. -
Period: to
Tropes de Yagüe
A l'agost, les tropes nacionals comandades per Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió.
En el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l'alcàsser des del cop d'estat. -
Es crea el Consell d'Economia de Catalunya
Va ser un organisme dependent de Catalunya que es va encarregar de les qüestions econòmiques. -
Period: to
Frontera francesa i Mola
Al setembre, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l'arribada de material bel·lic pels republicans.
El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià. -
Formació d'un nou govern amb Largo Caballero
Dos mesos després s'hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l'Estat. -
Period: to
Govern de Largo Caballero
Gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista que:
-Concentrés els esforços a guanyar la guerra.
-Controlés les experiències d'autogestió i d'autonomia de les columnes de milicians.
-Posés fi al terror revolucionari. -
Poder de Franco
Franco va ser escollit per la JDN per exercir de comandament militar únic, dies després li van donar tots els poders. Es va convertir en aquest moment en la màxima autoritat política. -
Govern de la Generalitat amb Josep Tarradelles
Es forma un nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles. Es va dissoldre el Comité Central de Milícies Antifeixistes. Aquest nou govern va prendre mesures com:
-El decret de col·lectivitzacions.
-La reorganització de la justícia.
La CNT-FAI, POUM i PSUC volien aprofundir en el procés revolucionari.
ERC i la Generalitat volien recuperar el control de la situació i mantenir l'ordre púiblic. -
El Generalíssim
Va sorgir el decret que nomenava Franco "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'Estat espanyol". -
Traspàs de poders a Burgos
Es traspassen els poder a Burgos, i es constitueix la Junta Técnica de l'Estat. -
Period: to
Ajuda de l'URSS i Brigades Internacionals
Espanya (la República) envia or a l'URSS per poder aconseguir armes i productes energètics.
Les tropes de voluntaris anomenades Brigades Internacionals (militars procedents de diversos països) arriben per lluitar contra Franco. -
Gran ofensiva sobre Madrid
Els nacionals arriben a les afores de Madrid. A partir d'aqui, aquestes tropes dirigides per Varela desencadenaran una gran ofensiva sobre la ciutat. Es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Ocupacions dels nacionals
Els nacionals ocuparán Alcorcón, Leganés, Getafe i Cuatro Vientos. -
Decret de militarització
Es fa un decret pel qual les milícies armades dels falangistes i dels requetès s'havien de militaritzar. -
Period: to
Batalla del Jarama
Els nacionals van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia el líder Durruti.
Mentrestant, els nacionals dirigits per Queipo de Llano van ocuapr la costa del Mediterràni fins a Màlaga. -
Period: to
Batalla de Guadalajara
Els italians van iniciar una gran ofensiva sobre Guadalajara, on van sofrir una derrota per part de l'exèrcit de la República. -
Period: to
Gran ofensiva contra el País Vasc
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Vasc. -
Falange Española Tradicionalista i de las JONS
Es promulga el decret d'unificació entre la falange i el tradicionalisme. Formant la Falange Española Tradicionalist i de las JONS.
Així s'instaurava una dictadura militar feixista amb un líder:
-Cap de l'Estat i del govern.
-Comandant suprem de tots els exèrcits.
-Cap de partit únic. -
Bombardeig de Guernika
Els nacionals van bombardejar Guernika. Aquesta ciutat va ser atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, i va quedar totalment destruïda. El bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població. -
Period: to
Fets de maig de 1937
Van començar el 3 de maig, quan la policia va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica de barcelona, controlat per la CNT-FAI. Això va provocar un tiroteig i que els anarquistes i militants del POUM es revoltéssin contra la Generalitat. Van haver centenars de morts i més d'un miler de ferits. La República envia 5000 guàrdies d'assalt per restablir l'ordre.
Aquests fets van provocar menys anarquisme i més comunisme. El POUM s'il·legalitza i Andreu Nin es assassinat. -
Period: to
El govern de Negrín
El POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser detinguts. El seu dirigent principal, Andreu Nin, va ser assassinat per la policia soviètica.
Al novembre de 1937 va traslladar el govern de València a Barcelona.
El govern republicà va assumir millor atot el control, i va deixar de banda el govern de la Generalitat, cosa que va provocar ffriccions amb el govern autonòmic.
A 1938 la situació a la zona republicana va ser difícil. -
Period: to
Batalla de Bilbao
Després de durs enfrontaments, els republicans van cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Carta pastoral
Es va publicar una carta pastoral de l'episcopat on es justificaven l'alçament militar i la guerra. -
Period: to
Batalla de Brunete
-
Period: to
Batalla de Belchite
-
Trasllat del Govern de la República
La República trasllada el govern a Barcelona. Cosa que va provocar un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat, ja que el govern central va assumir noves competències com l'Administració de Justícia. -
Period: to
Batalla de Terol
Al desembre es va iniciar una ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada.
Al Febrer, Franco va tornar a ocupar Terol, i va aprofitar per iniciar la campanya d'Aragò. -
Period: to
Batalla de Lleida
Es va produïr la batalla de Lleida. El 4 d'abril els republicans es retiren a la riba esquerra del Segre, i els nacionals ocupen Lleida.
D'aquesta manera, el riu Segre es va convertir en una frontera entre republicans i nacionals. -
Avanç dels soldats
Els soladts van entrar a Serós, Aitona i Soses. -
Franco deroga l'Estatut de Catalunya
-
Nacionals al Mediterràni
Les tropes franquistes arriben al Mediterràni, ocupant Castelló. Això va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
Programa dels Tretze Punts
Programa on es van proposar 13 condicions per al cessament de la lluita armada, fet per Negrín. Aquest va ser rebutjat per Franco, L'acord de Munic va fer que no es forméssin aliançes antifeixistes d'altres països, cosa que va suposar un gran cop per la República. -
Ofensiva dels republicans
L'Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, i l'exèrcit va travessar el riu Ebre, i va conquerir Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres poblacions de la zona. També va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella. -
Acord de Munic
Acord subscrit per Hitler, Mussolinni, Daladier i Chamberlain. Es va fer perque els Sudets passaríen a ser del Tercer Reich, però sense vots ni res, al día següent Hitler invairà la zona.(1 d'octubre) -
Franquistes entren a Mora d'Ebre
-
Republicans es retiren a l'altra riba del riu.
-
Ofensiva de l'exèrcit franquista a Catalunya
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre.
Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. -
Els nacionals entren a Tarragona i bombardejen Catalunya
-
L'exèrcit franquista entra a Barcelona
-
Cau Girona
-
Exilis republicans
Es van exiliar milers de republicans. Com ara Azaña, Companys, J.A. de Aguirre, Juan Negrín, Diego Martínes Barrio. S'exilien tots a França. -
Llei de Responsabilitats Polítiques
Aquesta llei pretenia liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja. A partir d'aquí molt funcionaris i docents fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats es suprimeixen, i tota llibertat democràtica. També es prohibeixen les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Les tropes franquistes arriben a Puigcerdà i Portbou
-
Reconeixement de Franco
Franco es reconegut oficialment per França i Gran Bretanya, i immediatament després Azaña renuncia al càrrec de president de la República. -
Cop d'Estat a madrid i Consell de Defensa Nacional
El coronel Casado dona un cop d'Estat a Madrid, i crea el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure'n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco arriba a Madrid
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid. Tres dies després els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Franco signa un comunicat que anunciava el fi de la guerra
