-
Vaga general a Barcelona
El dia 17 de febrer Barcelona queda paralitzada per una gran vaga en totes les activitats industrials, en demanda de la jornada de 9 hores. La vaga afectà tot el Principat. El govern respongué amb l'estat de guerra, el tancament dels locals de les societats obreres i l'empresonament de més de 300 dirigents sindicals. Però la vaga es va estendre a Reus, Sabadell, Sants, Tarragona, Terrassa. La UGT s'hi va mantenir al marge, amb la qual cosa la vaga quedà restringida a Catalunya. -
Refundació d'unió republicana
Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900. -
Llei del descans dominical
La llei del descans dominical va ser promulgada a Espanya pel rei Alfons XIII el 3 de març de 1904 i que prohibia treballar els diumenges. -
Incidents de Cu-Cut
Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya. -
Conferència d'Algesires
La Conferència Internacional d'Algesires va tenir lloc en la ciutat andalusa d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril de 1906. L'objectiu de la conferència va ser solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava França amb Alemanya. Aquesta crisi havia sorgit el 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya, amb el vistiplau de Gran Bretanya, per a delimitar les zones del Marroc sobre les quals ambdues potències colonials exercirien el seu protectorat. -
La Llei electoral
La Llei electoral de 1907 va ser una llei electoral espanyola aprovada per les Corts a l'agost de 1907 durant el govern llarg d'Antonio Maura. Va reformar la llei electoral de 1890 i va estar vigent durant la resta de el període constitucional d'el regnat d'Alfons XIII. La nova llei formava part d'el pla de reforma de el règim polític de la Restauració posat en marxa pel conservador Antonio Maura i que va denominar "revolució des dalt". -
Partit Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica. Si bé durant els seus primers anys va tenir un paper discret, durant la Segona República Espanyola es va convertir en un dels principals partits polítics espanyols, arribant a participar en el govern en diverses ocasions. -
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. -
Desastre del Barranco del Lobo
Se conoce como Desastre del Barranco del Lobo la acción militar acaecida en ese lugar, próximo a Melilla, el 27 de julio de 1909 en la que las tropas españolas fueron derrotadas por los rifeños. Es considerada una parte de la Guerra de Melilla. -
La Confederació Nacional del Treball (CNT)
La Confederació Nacional del Treball (CNT) és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910. Va ser el major sindicat obrer a Espanya i actualment resta la principal organització anarquista del país, i l'única anarcosindicalista adherida a l'Associació Internacional de Treballadors. -
El asesinato de José Canalejas
El asesinato de José Canalejas tuvo lugar en la Puerta del Sol de Madrid el 12 de noviembre de 1912, con el resultado de la muerte del entonces presidente del gobierno de España. De esta forma trágica terminó el segundo intento de «regeneración desde dentro» del régimen político de la Restauración durante el reinado de Alfonso XIII. -
El Protectorat Espanyol al Marroc
El Protectorat Espanyol al Marroc és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat. -
Period: to
La Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. -
Les Juntes de Defensa
Les Juntes de Defensa van ser unes organitzacions, corporatives militars, de caràcter pretorià, legalitzades a Espanya al juny de 1917 durant el regnat d'Alfons XIII. Emparades pel Rei van exercir com a grup de pressió militar sobre el poder civil, intervenint activament en la vida política i contribuint així a la crisi de el règim de la Restauració. -
Assemblea de Parlamentaris
Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917. El 1917 l'estat espanyol vivia tres crisis simultànies: una forta crisi econòmica provocada per l'auge de la inflació a causa de la Primera Guerra Mundial; un descontentament de l'exèrcit que exigia canvis interns i un augment salarial; i diverses reivindicacions polítiques. -
La vaga general del 1917
La vaga general del 1917 fou una vaga que es va convocar a Espanya l'agost del 1917, provocada per la crisi política d'aquell any (Assemblea de Parlamentaris) i per la situació econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors però havia provocat una forta inflació que perjudicà les classes mitjanes i baixes. -
El Partit Republicà Català
El Partit Republicà Català va ser un partit polític republicà i catalanista que va existir entre el 1917 i el 1931, moment en què es va fusionar amb altres organitzacions per formar Esquerra Republicana de Catalunya. El Partit Republicà Català va ser fundat a Barcelona els dies 21 i 22 d'abril de 1917 a conseqüència de la fusió entre el Bloc Republicà Autonomista, de Francesc Layret i Marcel·lí Domingo i Sanjuan, i la Joventut Republicana de Lleida. -
La Vaga de La Canadenca
La Vaga de La Canadenca fou una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català. -
Els Sindicats Lliures
Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch). -
Assesinat de Dato
Eduardo Dato Iradier (La Corunya, 12 d'agost de 1856 – Madrid, 8 de març de 1921) fou un advocat i polític conservador espanyol, va ser ministre el 1899, 1902 i 1918 i president del govern espanyol el 1913-1915, 1917 i 1920-1921. -
La batalla d'Annual
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí. En la historiografia espanyola és coneguda popularment com a Desastre d'Annual. -
El Partit Comunista d'Espanya (PCE)
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament. -
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922. En origen, tenia caràcter combatent nacionalista i insurreccional, i es defineix com a "partit independentista, interclassista i no dogmàtic, que lluita per la independència dels Països Catalans i el català com a única llengua oficial". -
Unió de Rabassaires
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Unió de Rabassaires fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922. Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d'àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la Primera Guerra Mundial. -
Acció catalana
Acció catalana es va fundar durant la Conferència Nacional Catalana, una assemblea política que els dies 4 i 5 de juny de 1922 va congregar a Barcelona els elements de la Joventut Nacionalista (com ara el Centre de la Unió Nacionalista presidit a Tarragona per Manuel Galés), dissidents amb la Lliga Regionalista, antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i altres joves intel·lectuals independents. -
Assesinato Salvador Seguí
Salvador Seguí i Rubinat conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle xx. El seu sobrenom forma part del mite, amb hipòtesis diverses com la que diu que tenia el costum de menjar-se els sucres que li servien amb el cafè, o com la que ell mateix va comentar: que se l'havia posat ell mateix perquè "Home! De tan dolç que sóc i perquè atrec les mosques". -
La Unió Socialista de Catalunya (USC)
La Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d'una escissió de la Federació Catalana del PSOE dirigida per Rafael Campalans i Puig, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar. Dins la secció de cultura d'aquesta primera junta directiva figuren noms com Feliu Elias, Emili Mira, Cosme Rofes i Carles Fages de Climent. -
Unión Patriótica
Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo. -
El desembarcament d'Alhucemas
El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial. -
Prats de Molló
La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetració de dues columnes que havien d'ocupar Olot, i proclamar-hi la República Catalana. -
La Sanjuanada de 1926
La Sanjuanada de 1926 va ser un projecte de cop d'estat a Espanya, el qual havia estat previst per a la nit del 24 de juny de 1926; d'aquí el nom de sanjuanada. La intenció era expulsar del poder a Primo de Rivera i que el general Francisco Aguilera passés a la presidència del Govern. -
Period: to
L'Assemblea Nacional Consultiva
L'Assemblea Nacional Consultiva substituí a Espanya al Parlament encara que sense assumir el poder legislatiu durant la Dictadura de Primo de Rivera, en el regnat d'Alfons XIII. Les sessions s'inicien el 10 d'octubre de 1927, concloent el 15 de febrer de 1930. Continuant la tradició parlamentària espanyola estableixen la seva seu al Palau de les Corts d'Espanya. -
El Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. -
Les eleccions municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
