-
Period: 2014 BCE to
Regnat de Felip VI
És l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades. El 19 de juny de 2014 va ser proclamat rei davant de les Corts Generals, amb el nom de Felipe VI, en una cerimònia laica celebrada al Congrés dels Diputats de Madrid, on va jurar la Constitució amb presència de les màximes autoritats polítiques i institucionals del país. -
1945 BCE
ONU
L'Organització de les Nacions Unides (ONU). És la major organització internacional existent. Es va crear per mantenir la pau i seguretat internacionals, fomentar relacions d'amistat entre les nacions, aconseguir la cooperació internacional per solucionar problemes globals i servir de centre que harmonitzi les accions de les naciones. La seva seu està a Nova York i està subjecta a un règim d'extraterritorialitat.
L'ONU es regeix per la Carta de les Nacions Unides, per 51 països -
Period: 1945 BCE to 1945 BCE
Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Els bombardejos atòmics es produïren per iniciativa del govern dels Estats Units. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes representen els únics bombardejos nuclears fins ara. El bombardeig atòmic va ser precedit per un període bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre ciutats japoneses. Va acabar oficialment gairebé un mes més tard amb la signatura de l'acta de capitulació del Japóel 2 de setembre de 1945. -
Period: 1945 BCE to 1946 BCE
Judici de Nuremberg
El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.
Aquest procés es portà a terme sota la jurisdicció del Tribunal Militar Internacional de Nuremberg, es va reunir en execució del Tractat signat el 8 d'agost de 1945. Es van invocar quatre càrrecs d'acusació -
Period: 1942 BCE to 43 BCE
Batalla de Stalingrad
La batalla de Stalingrad va ser un conflicte bèl·lic entre l'Exèrcit Vermell de la Unió Soviètica i la Wehrmacht de l'Alemanya nazi i els seus aliats de l'Eix pel control de la ciutat soviètica de Stalingrad. Amb més de dos milions de persones, la batalla de Stalingrad és considerada la més sagnant de la història. La greu derrota de l'Alemanya nazi i els seus aliats en aquesta ciutat va significar un punt clau i de severa inflexió en els resultats finals de la guerra. -
Period: 1942 BCE to
Batalla de Guadalcana
La Campanya de Guadalcanal, també coneguda com la Batalla de Guadalcanal i codificada pels aliats com Operació Watchtower, es va desenvolupar al voltant de l'illa de Guadalcanal en el marc de el front de el Pacífic de la Segona Guerra Mundial. Aquesta campanya militar va ser la major ofensiva llançada pels Aliats contra les forces de l'Imperi de Japó. -
Period: 1941 BCE to 1941 BCE
Operació Barba-roja
Nom en clau donat per Adolf Hitler a el pla d'invasió a la Unió Soviètica per part de les Forces de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta operació va obrir el Front Oriental, que es va convertir en una de les operacions més grans de la guerra, amb les batalles més grans i brutals del conflicte a Europa. Va significar un dur cop per a les desprevingudes forces soviètiques, però l'arribada de l'hivern rus va acabar amb els plans alemanys d'acabar l'invasió. -
Period: 1940 BCE to
Ocupació de París
-
Period: 1940 BCE to 1940 BCE
Batalla d'Anglaterra
La Batalla d'Anglaterra és el nom atorgat a l'esforç estratègic que la Força Aèria Alemanya van llançar durant l'estiu i la tardor de 1940 per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force britànica, especialment sobre el Comandament de Caces. La Batalla d'Anglaterra va ser la primera gran campanya que va ser combatuda enterament per forces aèries. Va ser la campanya de bombardeig major i més sostinguda realitzada. -
1939 BCE
Pacte d'Acer
Va ser un acord polític-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els ministres de Relacions Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual s'asseien les bases d'un futur suport mutu en cas de guerra. -
1939 BCE
Entrada dels nacionals a Reus
Les últimes setmanes de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les tropes franquistes de la 105 Divisió de el cos de l'exèrcit marroquí, comandades pel general colpista Yagüe, ocupaven Reus i Tarragona. Aquest contingent militar procedia de Tortosa, que havia estat ocupada dos dies abans, i en el trajecte entre l'Ebre i el Camp de Tarragona -seguint la línia de la costa- van deixar una macabra reguitzell de violacions i assassinats comesos contra la població civil. -
1938 BCE
Conferència de Munich
Els acords de Munic van ser aprovats i signats durant la nit de el 30 de setembre de 1938 pels caps de govern de Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya, amb l'objectiu de solucionar la Crisi dels Sudetes. Per mediació del dictador italià Benito Mussolini i la iniciativa de Hermann Göring, van aprovar la incorporació dels Sudetes a Alemanya. El Regne Unit i França consideraven aquest acord com una revisió de el Tractat de Versalles. -
1938 BCE
Bombardejos a Reus
El 26 de març de 1938, a un quart i mig de nou del matí, sis bombarders S-79 –amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries– van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència.
Les bombes van creuar la ciutat, des del camí de Salou a l’estació del Nord, afectant nombrosos edificis. Potser el més conegut, a la plaça del Mercadal -
Period: 1938 BCE to 1939 BCE
Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
L’ofensiva de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència
Van haver d'abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i per temor a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat -
1937 BCE
Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
El bombardeig de Guernica va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Les estimacions actuals de víctimes xifren els morts en un rang que abasta dels cent vint als tres-cents morts, cent vint segons l'estudi més recent i exhaustiu -
1936 BCE
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. S'inicià a Melilla des d'on s'estengué pel Protectorat Espanyol al Marroc, les Illes Canàries i diferents parts de la Península Ibèrica -
1936 BCE
Pacte Antikomintern
Va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. Ambdues nacions es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la III Internacional o Komintern, liderada per la Unió Soviètica. El Pacte Antikomintern va ser un intent de Hitler d'aïllar l'URSS, que no comptava amb aliats a Europa, sense que impliqués ajuda militar. -
1936 BCE
Revolta militar a Melilla i les Canàries
Va ser el primer moviment de l'cop d'Estat a Espanya, va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
A Melilla començaria la rebel·lió militar contra la II República Espanyola. Un registre policial al centre de la conspiració va provocar que els colpistes avancessin el cop, i encara que aquest fet no va pertorbar els seus plans, a la llarga aquest avançament si afectaria a altres parts de la conspiració. Els militars alçats s'havien fet amb el control de tota la ciutat -
1936 BCE
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
El Cop d'Estat de juliol de 1936 contra el govern de la República Espanyola, que va donar començament a la Guerra Civil, no va aconseguir triomfar a Barcelona, el que portaria a el fracàs de la revolta militar a tot Catalunya.
El cop d'estat fracassa a Barcelona i Catalunya.
El moviment obrer es fa fort i comença de la Revolució Espanyola de 1936. -
1936 BCE
Espanya es divideix en dos bàndols
La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat. -
1936 BCE
Pacte de no-intervenció
El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
Hi participaren un total de 27 països -
1936 BCE
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya ser un entitat administrativa creada el 21 de juliol de 1936 pel president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys sota la pressió exercida per les centrals sindicals anarquistes C.N.T. i F.A.I. que havien capitalitzat la lluita obrera als carrers de Barcelona en un intent de doblegar els militars revoltats contra la Segona República Espanyola i en el context de la Revolució Espanyola de 1936. -
Period: 1936 BCE to
Guerra Civil
Enfrontament del govern de la Segona República espanyola contra l'exèrcit i les organitzacions de dretes. Hi van haver-hi dos bàndols: el bàndol republicà i el bàndol revoltat. Va guanyar el bàndol franquista. -
1933 BCE
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.
Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.
Ell va morir d'apendicitis als 74 anys -
1933 BCE
Eleccions 1933
Al 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935.
Els candidats van ser: CEDA (José María Gil-Robles), PRR (Alejandro Lerroux) i PSOE (Francisco Largo Caballero) -
Period: 1933 BCE to 1836 BCE
República de dretes
Amb la seva victòria, el president de l'Estat, Alejandro Lerroux, va intervenir per aturar les reformer del govern d'esquerres. Va haver moltes revoltes per part del pagesos perquè no hi estaven d'acord amb les incorporacions que va fer el president. Va finalitzar amb l'imposició de l'exèrcit i amb la GCE -
1931 BCE
La proclamació de la Segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931). -
Tractat de Versalles
Va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. El Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, s'havia posat fi als combats. Va ser el tractat de pau més important, en què els aliats van acordar la pèrdua de les colònies alemanyes. -
Pujada al poder Hitler
L'ascens d'Adolf Hitler a poder començar al setembre de 1919 a Alemaniaa quan es va unir a el partit polític conegut com Deutsche Arbeiterpartei, el Partit Obrer Alemany. El 1920 va canviar el seu nom a Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei. Aquest partit polític es va formar i va desenvolupar durant la postguerra de la Primera Guerra Mundial, com a partit antimarxista i oposat a el Tractat de Versalles. Defensava el nacionalisme extrem i el pangermanisme. -
Period: to
Segona República
Règim polític democràtic a Espanya que substitueix la monarquia d’Alfons XIII. Final de la Guerra Civil espanyola i s’imposa la dictadura general de Franco -
Period: to
República d’esquerres
Va governar el partit d’esquerres. Separen l’Estat de la Esglèsia, van deixar que alguns dels militars que no volien combatre es retiresin i van fer que la jornada laboral fos de 8h -
La Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins a la promulgació el 9 de desembre. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals celebrades a Espanya estaven plantejades, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. Els partits representars van ser: els Republicans, els Socialistes, els Comunistes, els Monàrquics, altres partits i no constants -
Reforma escolar i religiosa
Segona República va suposar la implantació d'un sistema polític que va tenir en l'educació un dels seus pilars fonamentals, per la necessitat de plantejar en la pràctica canvis, a considerar l'educació com un motor de transformació social. La qüestió religiosa és el conflicte que va sorgir entre la jerarquia de l'Església catòlica i els sectors socials que la recolzaven per mantenir la posició que ostentava durant la Monarquia i l'Estat tal com va quedar plasmada la constitució de 1931 -
Reforma agrària
Va ser un projecte ambicios de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. El mètode que finalment es va escollir per resoldre el problema va ser l'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers. La reforma no va aconseguir satisfer les expectatives que els jornalers hi havien posat. -
L'Estatut de Núria
Oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria i l'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles. -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya, ministre del Govern Espanyol, president de la Generalitat de Catalunya republicana durant la Segona República Espanyola i president d'ERC És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol -
Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
Els fets van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, quan el president proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. La Revolta d'Astúries, els fets foren molt més sagnants amb centenars de morts. -
Fets d'Octubre de 1934 a Àutria
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
Eix roma-Berlín
El terme Eix Roma-Berlín va ser utilitzat per primera vegada per Benito Mussolini al novembre de 1936, quan referint-se a l'tractat d'amistat signat de 1936 entre el Regne d'Itàlia i l'Alemanya nazi, diu que els dos països formarien un Eix al voltant de el qual girarien els altres estats d'Europa. Les Potències de l'Eix eren l'Alemanya Nazi, l'Imperi del Japó i el Regne d'Itàlia. -
Period: to
Front Popular
El president va ser Lluís Company. Va ser un pacte de coalició electoral format per diversos partits i algunes organitzacions polítiques per presentar-se a les eleccions. Va fer camvis polítics per a la igualtat social, la restauració de l'autonomia a Catalunya i acabar amb les condicions feudals que hi havia a alguns latifundis. La seva ideologia política antifeixista i republicana. -
Period: to
Fets de Maig del 1937
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. -
Period: to
Dictadura de Franco
El franquisme va ser un règim polítici autoritari i dictatorial a Espanya. Va fonamentar en el control dels ressorts de l'Estats. Franco concentrava el poder executiu i el legislatiu en un govern altament centralitzat, es va trencar la separasió de poders. -
Anschluss
És el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938.Va ser usada per referir-se a la fusió d'Àustria i l'Alemanya nazi en una sola nació, el 12 de març de 1938 com una província de l'III Reich, passant de Österreich a Ostmark. Va durar fins al 5 de maig de 1945, quan els Aliats van ocupar la província alemanya de Ostmark. El govern militar aliat va acabar en 1955, quan es va constituir el nou Estat d'Àustria. -
Guerra llampec
La Guerra llampec, també coneguda com Blitzkrieg, és una tàctica bèl·lica ofensiva per obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic. La va usar principalment la Wehrmacht en les campanyes dels primers anys de la Segona Guerra Mundial, especialment en les invasions de Polònia i França. -
Final de la guerra
L'últim comunicat de la Guerra Civil espanyola signat per Francisco Franco, publicat l'1 d'abril de 1939, dia final de la guerra, és un breu text molt popular a Espanya.
Fue el único parte firmado por Franco, quien revisó minuciosamente su redacción e hizo varias correcciones. El texto definitivo fue llevado a toda prisa desde el burgalés Palacio de la Isl. Fue leído por el actor y locutor Fernando Fernández de Córdoba, con entonación y énfasis propios de la radiofonía de aquellos años -
Invasió de Polònia
La Campanya o invasió de Polònia fou una sèrie de batalles que es van dur a terme a Polònia el 1939 al principi de la Segona Guerra Mundial. L'intent de reconstrucció de l'imperi Alemany en el que van anomenar Tercer Reich implicava obtenir el control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. El 28 d'abril Adolf Hitler denuncia el pacte de no agressió de 1934 amb Polònia. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
Guerra que va participar la majoria de nacions i grans potències, organitzats en alienses militars. Va ser el conflicte armat més gran de la història i va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres. Va començar Alemanya contra Polònia. -
Period: to
Guerra del desierto
La Campanya de l'Desert Occidental, també coneguda com la Guerra de desert, va ser l'etapa inicial de la Campanya a Àfrica del Nord de la Segona Guerra Mundial. Va ser un continu estira i arronsa, que va començar a finals de 1940 per forces italianes a Líbia contra les forces britàniques de la Mancomunitat de Nacions estacionades al Regne d'Egipte. Aquest atac va ser ràpidament detingut i contestat, significant pèrdues massives per a les forces italianes. -
Atac a Pearl Harbour
L'atac a Pearl Harbor va ser una ofensiva militar sorprenent efectuada per l'Armada Imperial Japonesa contra la base naval dels Estats Units a Pearl Harbor. L'atac pretenia ser una acció preventiva destinada a evitar la intervenció de la Flota de el Pacífic dels Estats Units en les accions militars que l'Imperi de Japó estava planejant realitzar al Sud-est Asiàtic contra les possessions ultramarines del Regne Unit, França, Països Baixos i Estats Units. -
Desembarcament de Normandia
Els Desembarcaments de Normandia van ser els primeres Operacions de la Invasió de Normandia aliada, durante la Segona Guerra Mundial. L'assalt va ser conduit per l'assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques. També és van portar a terme diverses accions de distracció contra la Kriegsmarine per evitar su intrusió a les zones del desembarcament.
L'operació va ser la major invasió amfíbia realitzada en un únic dia, amb més de 130.000 soldats desembarcats. -
Conferència de Postdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Unit. Els caps de govern d'aquestes tres nacions eren el secretari general del Partit Comunista, el primer ministre i el president, respectivament. Stalin, Churchill i Truman, havien acordat decidir com administrarien Alemanya. Els objectius incloïen l'establiment d'un ordre de postguerra, assumptes relacionats la pau i els efectes de la guerra. -
Derrota del Tercer Reich
La caiguda de l'Tercer Reich. Fa 60 anys es va suïcidar Adolf Hitler i es va rendir Alemanya. Cada 9 de maig es recorda la victòria de la Unió Soviètica i els països Aliats sobre l'exèrcit Nazi alemany en el context de la Segona Guerra Mundial el 1945. -
Period: to
La Guerra Freda
Era un enfrontament no declarat basat en amenaces i en expandir el seus territoris. Els liders van ser Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus aliats, els americans defensaven el capitalisme i el russos el pacte de Varsòvia. -
Period: to
Regnat de Joan Carles
Joan Carles és considerat com un dels actors de la Transició espanyola del franquisme al sistema constitucional de 1978. El 19 de juny de 2014 es va fer efectiva la seva abdicació a la Corona d'Espanya, -
Period: to
Transició Democràtica
És el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya. -
Period: to
Catalunya, Comunitat Autònoma
El règim franquista va posar fi als sentiments nacionalistes de Catalunya, aquest sentiment avui en dia es considera com la inpedència. Va aconseguir l'estatut d'autonomia. Desde abans fins ara, han hagut diferents presidents de la Generalitat de Catalunta.
