La dictadura franquista II: del creixement econòmic a la lluita per les llibertats (1959-1975)
-
Period: to
Govern dels Tecnòcrates
Es tracta d'una etapa més moderna en la que el règim obre la porta a un govern de tecnòcrates. Coincideix amb l'aparició d'una bona conjuntura econòmica i internacional. Comença a haver-hi una base industrial a Espanya. -
El cas Galinsoga
L'octubre del 1959, el director de La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, va pronunciar unes paraules contra la societat catalana, interrompent el sermó de mossèn Narcís Saguer, per exclamar: "Todos los catalanes son una mierda". Aquestes paraules van donar lloc a una reacció encadenada de protestes contra el règim i es va suggerir el boicot a La Vanguardia. Els fets van acabar amb la destitució de Galinsoga. -
Pla d'estabilització
L'autarquia volia que Espanya fos un país econòmicament independent. Desafortunadament, aquest pla es va ensorrar, ja que requeria importacions de productes energètics i tecnologia. -
Creació d'ETA
Va ser fundada en 1959 després de l'expulsió de membres de les joventuts del Partit Nacionalista Basc. Va cometre la seva primera acció violenta al juliol de 1961, el seu primer assassinat el 7 de juny de 1968 i l'últim el 16 de març de 2010. -
Period: to
Expansió accelerada de l'economia
-
Fets del Palau
Incidents entre les autoritats franquistes i l’oposició catalanista clandestina que es produïren a conseqüència de l’acte d’afirmació catalanista. El govern espanyol, després de la victòria aconseguida per l’oposició catalana al franquisme en l’afer Galinsoga, muntà “Operación Cataluña” per tal de calmar els ànims dels catalans. Davant la presència d’alguns ministres, es reclamà i s’interpretà El cant de la senyera. Hi hagué detinguts i mals tractes. Pujol escriu "us presentem al general Franco" -
La Nova Cançó
L'any 1961 van esdevenir els primers actes del que seran els Setze Jutges i l'inici de la Nova Cançó.
La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de clares arrels franceses —Brassens, Jacques Brel, etc.— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic. -
Creació d'Òmnium Cultural
És una entitat sense ànim de lucre que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans. -
Es publica el primer número de Cavall Fort
Cavall Fort va néixer el desembre de 1961, fruit de l’esforç d’un grup de persones de procedències diverses unides per una preocupació comuna: trobar una manera perquè els infants poguessin aprendre a llegir i a escriure en català. -
Vaga Minera d'Astúries
En aquest moment les condicions salarials de molts miners eren molt precàries, i després d'assabentar-se que set miners havien estat acomiadats després d'exigir millores salarials i laborals, el sector va decidir revoltar-se contra l'estat. El Règim va respondre reprimint les famílies minaires que van participar en aquesta vaga. -
Contuberni de Munic
Es tracta d'una reunió de Munic dels diferents partits democràtics de l'oposició del franquisme de manera clandestina. Va ser un senyal de reconciliació entre republicans i monàrquics. Els assistents a l'acte van rebre una forta repressió per part de l'estat feixista. -
Execució del comunista Julián Grimau
Julián Grimau es tractava d'un polític espanyol militant del PCE acusat de la seva actuació com a policia a la zona republicana durant la guerra. Va ser detingut en el mes de novembre de l'any 1962 i portat a la Dirección General de Seguridad, a Madrid, on se'l va interrogar i torturar durant mesos fins que va ser afussellat. -
Fundació del Tribunal d'Ordre Públic (TOP)
Tribunal especial creat el 1963, a Madrid, per tal de defensar l’estabilitat del règim franquista, amb jurisdicció sobre tot l’Estat espanyol. Tenia com a finalitat conèixer dels delictes contra l’ordre públic, en especial els de caràcter politicosocial, com els delictes contra la seguretat exterior de l’estat, contra el consell de ministres i contra la forma de govern, com ara la sedició, la rebel·lió, els desordres públics, la propaganda il·legal, etc. -
Celebració dels "25 años de paz"
En 1964, el règim de Franco va inundar els carrers de grans cartells propagandístics per a commemorar el vint-i-cinquè aniversari del final de la guerra. -
Pla de Desenvolupament
Genera que el sector primari retrocedeixi i que augmentin el sector secundari i terciari. L’economia espanyola passa a convertir-se en una economia on el sector primari no té tant de pes, és a dir, ha passat a ser un país industrial. -
Fundació de la institució pedagògica Rosa Sensat
Aquest projecte va impulsar la formació de mestres en una pedagogia activa, alhora que la catalanització i la democràcia de l’escola. L’associació va néixer l’any 1965 a partir de la preocupació dels pares i mares, mestres i ciutadans de proporcionar als infants una educació millorada dins d’una escola transformada. -
Llei General de la Seguretat Social
El seu objectiu principal era la implantació d'un model unitari i integrat de protecció social, amb una base financera de repartiment, gestió pública i participació de l'Estat en el finançament. Són mecanismes que donen cobertura a la gent per malalties, atur, jubilació, etc. Tot a càrrec de l’estat. -
Creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants (SDEUB)
Organització constituïda en l’assemblea celebrada al convent dels caputxins de Sarrià el 9 de març de 1966, com a culminació de la lluita dels estudiants de la Universitat de Barcelona contra el SEU falangista i les Asociaciones Profesionales de Estudiantes, amb les quals el govern havia volgut substituir-lo. Va ser protagonista en els fets de la Caputxinada, al convent dels Pares Caputxins. -
Llei de premsa
Va ser una llei creada per Manuel Fraga Iribarne. Eliminava la censura prèvia. Qualsevol acte públic havia de passar per una censura prèvia. La substitueix per un sistema de multes, suspensions o càstigs severs als quals fessin publicacions i actes públics atrevits. -
Llei Orgànica de l’Estat
L’Estat espanyol era configurat com un regne i el sistema institucional responia als principis d’unitat de poder i de coordinació de funcions. Les disposicions transitòries segona i tercera mantenien els poders totalitaris del general Franco atorgats durant la guerra civil de 1936-39. Va ser la primera llei votada per referèndum i és la culminació i la recapitulació de totes les lleis fonamentals. -
Independència de Guinea Equatorial
La independència de Guinea Equatorial va esdevenir com a part del procés de descolonització d'Àfrica recolzat per les Nacions Unides. -
Escàndol Matesa
L’afer Matesa va acabar generant una crisi de govern important, amb el cessament de ministres que haguessin tingut o no a veure amb el cas, com Fraga Ibáñez i es va permetre a la premsa tractar el tema amb una mica més de llibertat, i això va alarmar molt als membres del règim. -
Llei General d'Educació
Va ser impulsada per José Luis Villar Palasí, Ministre d'Educació. Amb aquesta llei es va reformar el sistema educatiu des de la primària fins a la universitat, adaptant-lo a les necessitats d'escolarització, i es va establir l'ensenyament obligatori fins als 14 anys amb l'EGB. -
Cessió d'Ifni al Marroc
Ifni va ser una província espanyola que es trobava en el territori del sud-oest del Marroc. L'any 1969 va deixar de ser-ho arran de la cessió al Regne del Marroc. -
Joan Carles I és escollit successor a títol de rei
El 22 de juliol de 1969 el príncep don Joan Carlos era designat per Franco com el seu successor en la Prefectura d'Estat amb títol de Rei. El nomenament de Juan Carlos donava cos a la inconclusa Llei de Successió de 1947, en la qual Espanya es constituïa en regne fins i tot mancant d'un rei, figura a la qual s'aproximava Franco com a cap d'Estat. -
Acord Econòmic Preferencial entre Espanya i la CEE
L'acord va fer que Espanya passés a ser país associat a la CEE amb tracte preferencial en comerç, la CEE reduí un 30 per cent els aranzels de gairebé tots els productes espanyols, tret d'alguns per als quals seria un 10 per cent. També, els productes espanyols entrarien lliures de tot obstacle contingentari i s'obtindrien reduccions en certs productes agrícoles. Aquest acord trencà l'aïllament del franquisme a Europa. -
Consell de guerra a Burgos
Es tracta d'un consell de guerra celebrat a Burgos —capitania general de la VI regió militar espanyola, que engloba el País Basc— contra 16 persones, acusades de pertànyer a ETA i de la mort d’un inspector de policia, entre altres accions armades, que originà una sèrie de protestes arreu d’Europa i de l’Estat espanyol -
Llei Sindical
Segons el ministre García Ramal: «El projecte de llei Sindical, contemplat des de la realitat de 1971, respon a la necessitat plantejada en l'àmbit del món del treball i la producció, de protagonitzar el seu propi destí en el si de la comunitat nacional.» -
Assemblea de Catalunya
Va ser un dels cops més forts contra la dictadura. El dia 7 de novembre del 1971 es trobaven a l'església de Sant Agustí de Barcelona totes les forces antifranquistes amb la voluntat d'acabar amb la dictadura i obrir un camí de transició. L'Assemblea va aprovar un programa mínim que va cristal·litzar en la consigna: "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia". -
Vaga general
El setembre de 1972, tres anys abans de la mort del dictador, la indústria de Vigo va mantenir durant més de dues setmanes una vaga general que va arribar a sumar més de 15 mil treballadors. Va haver-hi més de sis mil acomiadaments, que finalment es van quedar en 400, i el cop de força dels obrers de Vigo va arribar a convertir-se en una veritable preocupació per al règim. -
Carrero Blanco: nomenat cap de govern
La nomenació de Carrero Blanco com a president de govern va fer creure a l'estat que es convertiria en la gran figura del règim durant els últims anys del dictador. Aquest pensament va ser esborrat un cop la seva mort. -
Atemptat i mort de Carrero Blanco
Un comando d'ETA va perpetrar un atemptat que li costava la vida a l'almirall Luis Carrero Blanco, persona d'absoluta confiança de Franco i que ocupava la presidència del govern des del mes de juny anterior. La força de l'explosió va ser tal que el vehicle va saltar per l'aire, sobrevolant l'edifici religiós i anant a caure en una cornisa interior d'aquest. -
"Espíritu del 12 de febrero"
Esperit 12 de febrer va ser un programa moderadament reformista, que protagonitzà Carlos Arias Navarro, president de l'últim govern de Francisco Franco. Es va prendre com a nom la data d'un discurs pronunciat en aquesta data de 1974 davant les Corts Espanyoles, el punt de les quals més important va ser el d'associacionisme polític, que s'hauria de concretar posteriorment. -
Junta Democràtica d'Espanya
Es tracta d'un organisme unitari d’alguns sectors de l’oposició antifranquista espanyola sota l’impuls bàsic del PCE i amb l’adhesió gradual de CCOO, Partido Socialista Popular, PTE, Alianza Socialista de Andalucía i independents, com Rafael Calvo Serer. -
Congrés de Suresnes
Aquest congrés, tot i que de primeres pot semblar com qualsevol altre dels últims dotze celebrats fins a la data, és reconegut per ser el que va canviar l'orientació política i ideològica del PSOE poc abans de la transició democràtica a Espanya. -
Plataforma de Convergencia Democrática
Va ser un organisme unitari d'oposició al règim franquista format per partits polítics, sindicats i altres organitzacions. Els seus objectius eren promoure la transició de la dictadura a un règim democràtic després de la defunció del general Franco, el reconeixement de les llibertats polítiques, l'amnistia dels presos polítics, el retorn a Espanya dels exiliats polítics, el reconeixement del dret a l'autonomia de les regions espanyoles i la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents. -
Les últimes execucions del franquisme
Van ser executats els militants del FRAP, Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz al costat dels militants d'ETA Jon Paredes Manot (Txiki) i Angel Otaegi Etxeberria. Aquestes van ser les últimes execucions del règim franquista, poc abans de la mort del dictador. Aquestes morts van aixecar una onada de protestes i condemnes contra el govern d'Espanya dins i fora del país, tant en l'àmbit oficial com a popular. -
Marxa Verda
El Marroc va aprofitar la crisi política deslligada a Espanya per l'agonia de Franco per a apoderar-se del Sàhara Occidental. La Cort Internacional de la Haia va dictaminar a favor de l'autodeterminació del Sàhara. Va organitzar una gran marxa de civils perquè efectuessin una invasió simbòlica del territori. Espanya va demostrar una clara feblesa durant la crisi, i després de la penetració de la marxa va signar els Acords de Madrid, on cedia el territori de la fins llavors la seva colònia. -
Acord tripartit de Madrid
Es tracta de la declaració de principis entre Espanya, el Marroc i Mauritània sobre el Sàhara Occidental, signada el 14 de novembre de 1975 en Madrid entre els representants d'Espanya, Marroc i Mauritània sobre el fins llavors denominat Sàhara Espanyol. Es componen d'una declaració política i diversos annexos secrets. -
Mort del dictador, Francisco Franco
El matí del 20 de novembre de 1975, el president del govern en aquell moment, Arias Navarro, va anunciar la mort del dictador per televisió. -
Consell de Forces Polítiques de Catalunya
Fou una agrupació política creada el 23 de desembre del 1975, poc després de la mort del general Franco. És una transformació de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya - CCFPC per tal de facilitar l'entrada d'altres forces polítiques que no volen integrar-se a la Comissió Coordinadora. El Consell estava format exclusivament per partits catalans: els set partits que formaven part de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya - CCFPC.
