-
Tractat de Versalles
El Tractat de versalles es va firmar el 28 de juny de 1919 però no va entrar en vigor fins el 10 de gener de 1920. El tractat va ser un intent de reconstruir Europa després de la Primera Guerra Mundial. Va ser el tractat de pau més important, en què els aliats van acordar la pèrdua de les colònies alemanyes, dels territoris de l'Imperi Otomà, que van suposar la reorganització política d'Europa; i la desmilitarització dels països centrals i el pagament de reparacions de guerra. -
Reforma religiosa i escolar
Abans del 14 d'abril de 1931, l'Església catòlica encara tenia un poder considerable. La religió catòlica era l'oficial de l'Estat i l'Església guadia de privilegis, com ara el control de l'ensenyament. Les noves autoritats republicanes van impulsar la separació de l'Església i l'Estat i van aplicar diverses mesures per convertir Espanya en un estat laic, un sistema polític on hi ha una separació total entre l'Estat i l'Església. -
Reforma militar
Els problemes principals de l'exèrcit espanyol eren la seva organització ineficaç, la intervenció en política i l'elevat nombre d'oficials antirepublicans. Manuel Azaña, el president del govern impulsà una llei que permetia als oficials que no acceptaven la república retirar-se cobrant el sou sencer. Això, havia de suposar una millora en l'organització de l'exèrcit, la retirada dels comandaments monàrquics. En conseqúència, la desaparició d'oficials disposats a conspirar contra la República. -
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. El govern espanyol suggereix al rei que accepti el consell dels líders republicans i abandoni Madrid, el rei acceptà. -
Proclamació de la Segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer( 1930-1931), nomenat pel rei Alfons XIII al 1930. Aquest va ser l'últim període de la Restauració. -
Period: to
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola va començar el 14 d'abril de 1931, quan es proclama la República per substituir la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració. L'1 d'abril de 1939 és el final de la Guerra Civil espanyola que dona pas a la dictadura del general Franco. Consta de quatre etapes:
- Govern provisional (de l'abril al desembre de 1931)
- La República d'esquerres (1931-1933)
- La República en crisi (1933-1936)
- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) -
Period: to
República d'esquerres
El govern republicà va estar en mans dels partits d'esquerres que van guanyar les eleccions a Corts el juny de 1931. Les Corts redacten una Constitució democràtica, per primera vegada en la història d'Espanya, reconeixen el sufragi femení. El govern està presidit per Manuel Azaña. Hi ha diferents problemes durant aquest període:
- Problema religiós
- Problema agrari
- Problema militar
La Constitució republicana reconeix el dret a l'autonomia als territoris que ho demanin (Catalunya i Paí Vasc) -
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 va ser la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents , presidida per Luis Jiménez de Asúa, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins a la promulgació el 9 de desembre. -
Estatut de Núria
L'estiu de 1931 un grup de polítics catalans es va reunir al santuari de Núria per redactar el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El text resultant, conegut amb el nom d'Estatut de Núria, va ser aprobat en referèndum pels catalans l'agost de 1931. El projecte va ser enviat a les Corts espanyoles per ser aprovat definitivament, però molts diputats s'hi van oposar. L'Estatut va ser aprovat el setembre de 1932, tot i que va patir moltes retallades respecte del problema inicial. -
Reforma agrària
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, pretenia resoldre la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on gairebé dos milions de jornalers vivien en condicions miserables. El mètode escollit per resoldre el problema va ser l'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers. Però, la reforma no va aconseguir satisfer les expectatives que els jornalers hi havien posat. -
Pujada al poder de Hitler
El 30 de gener de 1933, Hitler va ser nomenat Canceller d'Alemanya pel President Hindenburg. Polítics conservadors i industrials adinerats, van pensar que aconseguirien controlar-lo i que el farien obrar en pro dels seus interessos, però en unes poques setmanes Hitler demostraria ser més capaç que ells, i durant el seu govern, molts els que el van ajudar en la seva carrera al poder acabarien sent executats, confinats en camps de concentració o fugint a l'exili per salvar les seves vides. -
Eleccions del 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. Aquest fet que va convertir Catalunya governada per ERC en l'únic territori de l'Estat amb un govern d'esquerres i els enfrontaments eren constants. -
Period: to
República de dretes
Les dretes guanyen les elecciones generals de novembre de 1933 fent que Catalunya fos l'únic territori de l'Estat amb un govern d'esquerres. El nou govern està presidit per Alejandro Lerroux. Augmenta la tensió pel confrontament entre partits i la divisió i unió entre ells. Els fets del 6 d'octubre de 1934 fan que incrementin les tensions entre els partits de dretes i esquerres. A les eleccions del 16 de febrer de 1936 s'hi presenta el Front Popular, mentre les dretes no s'hi posen d'acord. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. El parlament va elegir a Francesc Macià president de la Generalitat, càrrec que ocupa fins a la seva mort el 25 de desembre de 1933. Arran de la seva mort, el parlament va elegir a Lluís Companys, també d'ERC, com a nou president. Les seves restes reposen a la plaça de la Fe, al cementiri de Montjuïc. -
Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Arran d'aquests fets, el govern va dur a terme un política de repressió indiscriminada contra les esquerres. L'autonomia de Catalunya va ser suspesa i el govern de la Generalitat, amb Lluís Companys al capdavant, va ser empresonat -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
Durant l'any 1934, impulsà la polèmica Llei de contractes de conreu, que l'enfrontà amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol. El 6 d'octubre del 1934 protagonitzà una revolta contra la legalitat republicana arran de l'entrada al govern de la República de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) i proclamà l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat. Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern. -
Fets d'Octubre de 1934 a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. Els fets foren molt més sagnants amb centenars de morts. -
Espanya es divideix en dos bàndols (juliol 1936): els republicans i els insurrectes
Espanya havia quedat dividida en dos bàndols, i amb això també dividida en diferents zones.Una de les zones estava controlada i dirigida pels militars insurrectes (nacionals) i l'altra zona estava controlada i dirigida per la República (republicans). La causa va ser el cop d'Estat. El bàndol dels insurrectes estava format per feizistes, monàrquics i de grups de dretes antidemocràtics. En canvi, el bàndol epublicà estava format per demòcrates, comunistes i anarquistes. -
Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
El principi de no-intervenció és l'obligació dels Estats d'abstenir-se d'intervenir en els assumptes interns o externs d'altre Estat. Tant Alemanya, Itàlia, Portugal i la Unió Soviètica, no respectaren el compromís de no intervenir i ajudaren l'exèrcit de Franco i el del govern legítim de la Segona República Espanyola. Les patrulles navals i terrestres creades el febrer del 1937 tampoc no pogueren evitar l'entrada de milers de voluntaris en suport a la República per a lluitar contra el feixisme. -
Period: to
El Front Popular
El Front Popular és una coalició electoral española creada pels principals partits d'esquerres. El 16 de febrer de 1936 aconsegueixen guanyar les últimes eleccions durant la Segona República abans del cop d'estat que va desncadenar la Guerra Civil Espanyola. El líder del Front Popular és Manuel Azaña. Aquest govern va provocar inquietuds en les classes socials dominants, que veien amenaçat el seu poder per l'expropiació i repartiment de territoris als pagesos. Falange Española -> actes violents. -
Revolta militar a Melilla i les Canàries
La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment del cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola. El general Mola tenia uns plans colpistes pel dia 18, no pel 17 com va passar. Un registre policial al centre de la conspiració va fer el cop s'adelantés, aquest avançament afectaria a altres parts de la conspiració. Abans d'acabar el dia 17 es va donar el tret de sortida a la rebel·lió del Marroc espanyol. -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
El juliol de 1936 una part de l'exèrcit espanyol es va aixecar en armes contra la República aquest fet va provocar el desencadenament de la guerra civil. Era l'enfrontament de dos bàndols. El bàndol dels feixistes, monàrquics i diversos grups de dretesque s'anomenava nacional. L'altre bàndol; el republicà, constituït per demòcrates, comunistes i anarquistes que els nacionals anomenaven rojos. Nomenen líder a Franco dels nacionals. Aquesta guerra acaba l'1 d'abril de 1939 amb la nova dictadura. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. En la revolta van col·laborar alguns diputats de la CEDA i, tot i que Gil Robles, no va ser consultat pels dirigents de la revolta, hi va prestar ajut econòmic amb els fons del partit. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
La columna d'infanteria, de López-Amor, va arribar fins a la Plaça de Catalunya aconseguint l'edifici de la Telefònica mitjançant un estratagema, sense poder fer res més. Els oficials que dirigien la rebel·lió no van poder executar el seu pla en trobar la forta resistència de les forces de seguretat i les milícies obreres. L'aeròdrom del Prat es va mantindre fidel al govern gràcies al Coronel Díaz Sandino. Va ser un dur cop per als militars revoltats però van seguir endavant amb els seus plans. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya va ser un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
Eix Roma-Berlin
Un tractat d'amistat que es va firmar el 25 d'octubre entre el Regne d'Italia i l'Alemanya nazi. El Regne d'Italia es qui va tindre la iniciativa en firmar aquest tractat ja que s'enfrontava a una forta oposició en la Societat de Nacions en motiu de les seves guerres d'ocupació a Somalia i Abisina conseguint així el suport d'Alemanya que havia abandonat la Societat de Nacions el 1933. El maig de 1939 aquesta relació esdevindria l'aliança denominada Pacte d'Acer i finalment s'integrarà el Japó. -
Pacte Antikomintern
El Pacte Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. Segons els termes d'aquest acord, ambdues nacions es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la Komintern, liderada per la Unió Soviètica. Un any després s'incorpora a aquest pacte Italia i després els governs d'Espanya i Hongria. El Pacte Antikomintern va ser un intent de Hitler d'aïllar l'URSS sense que impliqués necessàriament ajuda militar. -
Els Fets del Maig de 1937
Els Fets de maig del 1937 van ser els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya. Els enfrontaments van acabar amb un 500 morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. Els Fets de Maig indiquen també l'inici de la sortida d'anarquistes i comunistes de les institucions republicanes. -
Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
El bombardeig de Gernika (Operació Rügen) va ser un atac aeri realitzat sobre aquesta població basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Les estimacions actuals de víctimes xifren els morts en un rang que abasta dels cent vint als tres-cents morts, cent vint segons l'estudi més recent i exhaustiu. -
Anschluss
Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938 aquell dia les tropes alemanyes van entrar a Àustria. En aquell moment el primer ministre aaustríac Schuschnigg va presentar la seva dimissió i va ser substituït pel pronazi Seyss-Inquart. Les tropes alemanyes van ser rebudes amb goig per la majoria de la població austríaca. Així desapareix la I República d'Àustria. El país quedava annexionat a Alemanya amb el nom de "Marca Oriental". -
Bombardejos a Reus
El 26 de març de 1938 sis bombarders S-79 van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Les bombes van creuar la ciutat, afectant nombrosos edificis. Potser el més conegut, a la plaça del Mercadal. A la cantonada del carrer de Jesús, una bomba destruí cal Pedrol i va deixar molt malmesa la casa Navàs, que va perdre bona part del darrer pis i de la seva teulada, així com la torreta de la cantonada. A més, les bombes van destruir una fàbrica de persianes i cremar un magatzem de roba. -
José Olesti Valls
José Olesti Castel va néixer el 26 de maig de 1938 a Castellvell del Camp ha viscut tota la seva vida. Va viure la postguerra i la Dictadura de Franco. Va fer la comunió i la confirmació. Jugava als carrers però no hi havia gaires joguines. Va anar a l'escola fins als 13 anys. Als 14 anys va començar a treballar d'aprenent de fuster a Reus. Ha treballat de fuster tota la seva vida. El seu pare bescanviava el tabac i l'oli per menjar (bacallà). No va fer la mili. Es va casar amb 20 anys. -
Conferència de Munich
Els acords de Munich van ser signats durant la nit del 30 de setembre de 1938 pels caps de govern de Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya, amb l'objectiu de solucionar la Crisi dels Sudets. L'annexió alemanya va suposar l'ocupació dels Sudets per part d'Alemanya fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, els últims van ser considerats estrangers pels txecs a partir de 1945, això va suposar que les propietats dels alemanys fossin confiscades i repartides entre els txecs durant l'era comunista. -
Guerra llampec
La Guerra llampec és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic. La va utilitzar principalment la Wehrmacht en les campanyes dels primers anys de la Segona Guerra Mundial, especialment en les invasions de Polònia i França. -
Entrada dels nacionals a Reus
El 15 de gener de 1939, l’escriptor Xavier Amorós va acompanyar un grup de soldats fins la plaça de Prim. En arribar a l’emblemàtic espai ciutadà van començar a emergir diferents persones d’entre les quals diferents carlins amagats. Després de deixar els soldats a la plaça, un inquiet Amorós va apropar-se a la plaça del Mercadal, on va poder viure el moment en què un reduït grup de carlins va penjar d’una de les finestres secundàries del consistori una senyera de petites dimensions. -
Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
L’ofensiva de Catalunya va ser una campanya militar desenvolupada entre el desembre de 1938 i el febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència. Una gran part dels primers refugiats, fins a 440.000 a França segons un informe oficial de març de 1939, van haver d'afrontar inicialment condicions de vida molt dures. -
Final de la guerra
Posant fi a gairebé tres anys de conflicte, la guerra civil entre el bàndol republicà i el bàndol revoltat (format per la Falange espanyola i altres grups conservadors), va acabar l'1 d'abril de 1939 amb la victòria de el bàndol nacional amb el general Francisco Franco al capdavant. La victòria del bàndol revoltatva comportar, per tant, la conseqüent implantació de la dictadura de Francisco Franco; una dictadura que romandria a Espanya fins al dia de la seva mort, el 20 de novembre de de 1975. -
Period: to
Dictadura del general Franco
Al acabar la Guerra Civil Espanyola el 1939 el general Francisco Franco va imposar una dictadura que va durar uns quaranta anys, fins el dia de la seva mort. No existia la Constitució però Franco va imposar diferentes lleis, no hi havia llibertat d'expressió. Tots els poders de l'Estat estaven en les seves mans. A més va suprimir els partits polítics i sindicats. Es van viure diferents etapes:
- Període d'autarquia (1939-1951)
- Període de creixement (1951-1973)
- Període de crisi (1973-1975) -
Pacte d'Acer
El Pacte d'Acer oficialment anomenat com a Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia fou un acord politico-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra. Aquest pacte va perdre validesa el 1943, quan Mussolini va ser arrestat en un cop d'estat, i el nou govern italià va signar un armistici amb els aliats. -
Invasió de Polònia
La invasió de Polònia va ser una sèrie de batalles que es van dur a terme a Polònia el 1939 al principi de la Segona Guerra Mundial. L'intent de reconstrucció de l'imperi Alemany en el que van anomenar Tercer Reich implicava obtenir el control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. El 28 d'abril Adolf Hitler denuncia el pacte de no-agressió de 1934 amb Polònia. La matinada de l'1 de setembre de 1939 Alemanya envaeix Polònia. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats, els quals van guanyar(principalment: Gran Bretanya, URSS, EEUU i França) i les potències de l'Eix (principalmet: Alemanya, Itàlia i l'Imperi Japonès). Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes. -
Guerra del Desert
Durant la Segona Guerra Mundial, la Guerra del Desert, va tindre lloc al desert del nord d'Àfrica entre el 10 de juny de 1940 i fins al 16 de maig de 1943. Va incloure campanyes a Líbia i Egipte , Marroc i Algèria i Tunísia. La campanya va enfrontar els Aliats i a les Potències de l'Eix. L'esforç de guerra aliat va ser dominat sobretot per la Commonwealth britànica i pels exiliats de l'Europa ocupada, fins a l'entrada en la guerra dels Estats Units al desembre de 1941. -
Ocupació de París
El 14 de juny, el 1940 el Govern francès va declarar París ciutat oberta, perquè els exèrcits invasors estrenessin el seu pas d'oca en la desfilada realitzat al llarg dels Camps Elisis, que els va conduir victoriosos per l'Arc de l'Triomf. Els alemanys iniciaven així una llarga ocupació de més de quatre anys que es relata en diversos moments de "Pingüins a París". Quatre dies abans, Benito Mussolini, s'havia pujat al carro de la victòria, i entrava a la guerra a la banda de l'Alemanya nazi. -
Batalla d'Anglaterra
Batalla d'Anglaterra és el nom atorgat a l'esforç estratègic que la Força Aèria (Luftwaffe) Alemanya va llançar durant l'estiu i la tardor de 1940 per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force britànica(RAF), especialment sobre el Comandament de Caces. Va ser la campanya de bombardeig major i més sostinguda realitzada fins a la data. El fracàs de l'Alemanya Nazi en assolir els seus objectius és considerat tant la seva primera gran derrota com un punt d'inflexió crucial en la guerra. -
Antonio García Ortiz
Antonio García Ortiz va néixer el 20 de novembre de 1940 a la ciutat de Sevilla on va créixer fins que va escapar d'allà el 18 de març de l'any 1962 pujant-se a un camió que el va portar fins a València on allà va pujar-se a un altre fins arribar a Reus el 19 de març. Va marxar de Sevilla ja que no hi havia treball ni suficient menjar. A Reus va treballar com a cambrer i uns 32 anys de guàrdia urbano. Va viure durant la dictadura de Franco. Va morir el 23 d'abril de 2018 a Reus amb 77 anys. -
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial. L'atac va ser per sorpresa doncs, Alemanya i la Unió Soviètica van signar un pacte de no agressió al 1939. L'objectiu de Hitler era derrotar ràpidament a l'exèrcit soviètic a Bielorússia i Ucraïna per després ocupar tota la part europea de la Unió Soviètica fins a la línia Arkhànguelsk-Urals-Volga-Àstrakhan, des l'Àrtic fins al Mar Caspi. -
Atac a Pearl Harbor
L'atac a Pear Harbor va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941 (data hawaiana), el qual provocà de manera inmiment l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament. -
Batalla de Guadalcanal
La Batalla de Guadalcanal van ser una sèrie de batalles i enfrontaments durant la Segona Guerra Mundial. Durant la primera ofensiva americana a la Guerra del Pacífic, la marina aliada i soldats dels Estats Units van assaltar, el 7 d'agost de 1942, l'illa de Guadalcanal, aleshores ocupada pel Japó. El nom en clau de l'operació fou Watchtower (Talaia). També van ser assaltades simultàniament les illes Florida, Tulagi, Gavutu i Tanambogo. Unes trenta mil persones varen morir a Guadalcanal. -
Batalla de Stalingrad
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica. La batalla va tenir lloc entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943, i va estar marcada pel combat cos a cos i per l'absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars. El nombre de víctimes ascendeix a dos milions. -
Victoria Castel Piquer
Victoria Castel Piquer va néixer el 6 de març de 1943 a les Cuevas de Cañart però va créixer a un mas a Mora d'Ebre. Va viure la postguerra i la Dictadura de Franco. El 16 de maig de 1959 va vindre a Reus amb 16 anys. Com hi havia poc menjar i pocs diners amb 10 anys va començar a treballar de mainadera cuidant nens petits. Va fer la comunió i només va anar a l'escola fins als deu anys. Amb 18 anys va començar a treballar a una fàbrica de teixits. Als 20 anys es va casar i no va treballar més. -
Desembarcament de Normandia
Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, durant la Segona Guerra Mundial. L'operació va ser el 6 de juny de 1944. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit; i un desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França. L'operació va ser la major invasió amfíbia realitzada en un únic dia de tots els temps. -
Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es van produïr el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per part del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. El bombardeig atòmic va ser precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses. -
Derrota del Tercer Reich
La derrota del Tercer Reich, coneguda com la fi de la Segona Guerra Mundial va tindre lloc el 9 de maig de 1945. L'ofensiva final angloamericana contra el Reich es va plantejar en tres fases: destrucció del gruix dels exèrcits alemanys concentrats a les terres del Rhin; encreuament del Rhin, seguit per un embolcall del Ruhr i finalment envaïr el cor d'Alemanya per trobar-se amb l'Exèrcit Roig a l'Est. Tota Europa Oriental després alliberar-se d'alemanya va passar a ser esclava dels soviètics. -
Conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam es va dur una reunió a Potsdam, Alemanya entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats en la Segona Guerra Mundial. Els caps de govern d'aquestes tres nacions eren, Stalin, Clement Attlee i Harry S. Truman, respectivament. Aquests havien acordat decidir com administrarien Alemanya, que s'havia rendit incondicionalment nou setmanes abans, el 8 de maig de 1945. -
ONU
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Aquesta organització té sis òrgans principals: AGNU, CSNU, ECOSOC, el Consell d'Administració Fiduciària, CIJ i Secretaria. -
Judici de Nuremberg
El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional. Es van invocar quatre càrrecs d'acusació: conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat (una noció parcialment nova). El final de procés comportà la condemna a mort per penjament de dotze dels condemnats. -
Manuela López Román
Manuela López Román va néixer el 15 de desembre de 1947 a Reus on ha estat tota la seva vida. Va viure la Dictadura de Franco. Als 8 anys ja va començar a treballar perquè els feia falta diners per poder menjar. No va tenir gaire infancia i només va anar fins als 7 anys a l'escola. Va començar a treballar de sastre als 8 anys. Va fer la comunió treballant. Als 10 anys va anar a treballar a una fàbrica de mosaics fins als 14. No la deixaven sortir si no tenia la feina feta (planxar, cuinar...). -
Period: to
Catalunya, Comunitat Autònoma
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya va ser promulgat el 25 de desembre de 1979 va ser aprovat en referèndum del poble català el 25 d'octubre de 1979 i vigent fins l'any 2006 on es va aprovar un nou estatut. En l'Estatut de 1979 es va imposar la cooficialitat de la llengua castellana i la llengua catalana. Catalunya és una de les disset comunitas autònomes de l'Estat Espanyol també n'és una de les més riques i prosperes encara que hi han hagut diferents conflictes polítics en els últims anys. -
Period: to
Transició democràtica
Aquest és el període on el país deixa enrere el règim dictatorial del general Franco i es passa a regir per una Constitució que restaurava la democràcia. El 22 de novembre de l'any 1975 es proclama rei a Joan Carles I i d'aquesta manera es restaura la monarquia borbónica. L'any 1977 es celebren les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República. L'any 1978 s'aprova la nova Constitució amb molts obstacles. El 1982 el PSOE passa a governar després de l'intent de cop d'Estat del 1981. -
Period: to
Regnat Joan Carles I
Joan Carles I va accedir a la prefectura el 22 de novembre de 1975, poc després de la mort del general Franco. És considerat com un dels actors de la Transició espanyola del franquisme al sistema constitucional de 1978. El 19 de juny de 2014 abdica de la Corona d'Espanya i proclama com a rei d'Espanya el seu fill Felip VI. Durant el seu regnat va haver diferents problemes com en el cas del seu gendre on la seva filla, la infanta Cristina, va estar involucrada i es va perdre la seva credibilitat. -
Period: to
Regnat de Felip VI
El 19 de juny de 2014 és proclamat rei d'Espanya. En el seu discurs de coronació va abordar diferents temes com el de l'independentisme català, les diferents llengües que es parlen en tot l'Estat, amb una finalitat diferent del resultat que va obtenir. Va parlar de l'escàndol que envoltava la seva família i va assumir una "monarquia renovada" i adaptada als nous temps, que ha d'escoltar la ciutadania. Encara que és el successor directe té dues germanes més grans les infantes Elena i Cristina.
