-
Carles IV, 1800
Carles IX, era un rei absolutista, i el primer que va fer va ser designar com a primer ministre al comte de Floridablanca, un il·lustrat que va fer canvis com limitar el preu del pa, restricció d’acumulació de béns de mans mortes… -
Josep Bonaparte, 1806
Rei d'Espanya (1808-1813) assignat pel seu germà Napoleon Bonaparte. Però no va arribar a dirigir Catalunya, territori que s'incorpora al Primer Imperi Francès. Era un rei progresista, tant ell com el seu germà eren progressistes, ja que pensàven en fer grans canvis en Europa, i volien iniciar un munt de reformes, però no van arribar a aplicar-les. Volien llibertat i igualtat per a tothom. -
Tractat de Fointenebleau, 1807
El tractat de Fontainebleau va ser un tractat secret entre Espanya i França per permitir a França el pas a Portugal a través d’Espanya, per tal de conquistar Portugal i repartir-se-la entre els dos països. Quan Napoleó va conquistar Portugal, va aprofitar per a traicionar a Carles IX i quedar-se a Espanya per a conquistarla. -
Ferran VII, 1808
Es pensava que faria reformes, però amb Espanya ocupada per les tropes Franceses era molt complicat. Napoleó i el seu germà es van reunir amb Carles IV, Ferran VII, les seves mullers i Godoy a Baiona. Volien que Carles renunciés a la corona d’Espanya, però Carles no va accedir a la petició. Mentre tant a Madrid, el poble es va aixecar contra els ocupants francesos. Després del motí d’Aranjuez i la renúncia al tron, Ferran demana la devolució dels seus drets i finalment els cedeix a Napoleó. -
El motí d'Aranjuez, 1808
El poble va contra Carles VI per que era un rei antiquat i ja havia comès molts errors com deixar que napoleó conquestes Portugal i Espanya, van abdicar al rei ( va dimitir ) i la corona al va passar al seu fill Ferran VII. -
Capitulacions de Baiona, 1808
Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I. -
Corts de Càdis, (1808-1814)
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) les revoltes populars van acabar en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa. Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder (ja que no reconeixien la figura de Josep I). Eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots ells conservadors. -
Guerra del Francès, 1808
Va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que va concloure el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. La pretensió de Napoleó era d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona.
En la guerra, Espanya va anar desgastant l'exèrcit Francès amb petits atacs(guerrilas) i finalment Espanya aconsegueix guanyar la guerra. -
Espartero, 1810
Va lluitar contra els francesos. Estava de costat de la reina Isabel II d'Espanya.
Espartero va bombardejar Barcelona, això va tenir lloc el 3 de desembre de 1842. La política lliurecanvista del regent Baldomero Espartero, i els perjudicis que provocava en la indústria i els treballadors havia portat a una revolta civil a Barcelona, i l'exèrcit va haver de refugiar-se al castell de Montjuïc. El capità general Antonio van Halen y Sarti va ordenar el bombardeig artiller de la ciutat. -
Narvaéz, 1815
La seva carrera militar comença en el regiment de Guàrdia Valona el 1815, i durant el Trienni Constitucional (1820-23) es va decantar pels partidaris del liberalisme. Integrat en el Batalló Sagrat, va tenir un paper destacat en la lluita contra la revolta absolutista de la Guàrdia Reial a Madrid (juliol de 1822), i va servir sota el comandament de Francisco Espoz y Mina a Catalunya -
Mendízabal, 1820
Es va fer càrrec de la Presidència del Govern espanyol durant alguns mesos. Entre les reformes que va dur a terme per solucionar la delicada situació financera d'Espanya, Mendizábal va fer una desmortització que consistia en posar al mercat, mitjançant una subasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades mans mortes També va treure els gremis, per que tenien unes lleis molt rígides. -
Pragmàtica Sanció, 1830
La pragmàtica sanció, era una llei del segle 19, promulgada per un rei, que afecta a aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres. Per exemple, aquesta llei es va aplicar en el cas d’isabel II, ja que en la seva època no era permès que hi governés una dona, però amb l’aplicació d’aquesta llei, Isabell II va poder heretar el tro. -
Isabel II, 1833
Filla de Ferran VII i coneguda com a “la dels tristos destins”.
Hi havia una llei en la que les dones no podien ser reines, però el actual rei tomba la llei per a que Isabel regni.
S'imposa el sistema polític de liberalisme.
La successió a favor seu en virtut a la Pragmàtica Sanció de 1830 va conduir a la insurgència del seu oncle Carles Maria Isidre, recolzat pels anomenats carlins. Va ser destronada en la Revolució del 1868. -
Guerres Carlistes, 1833
Comença aquesta guerra perquè hi ha gent que no està d’acord en que Isabel II regni. Per a que Isabel II regni, s’aplica la pragmàtica sanció. En aquesta guerra, hi trobem dos bàndols, els carlistes (absolutistes, defensors de Carles Maria Isidre de borbó) i els isabelins (liberalistes-moderats, defensors de Isabel II).
Hi va haver 3 guerres per diferents motius com la mort de Ferran VII, una revolta catalana contra la dictadura dels moderats i una altra contra per restaurar les constitucions. -
Desmortització de Mendízabal, 1836
Mendizábal va posar al mercat, mitjançant una subasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades mans mortes, que no les conreaven. Gairebé sempre era l'església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris. -
Crisi del 1867
La crisi final del regnat d'Isabel II constitueix el quart i últim període en què se sol dividir el regnat d'Isabel II d'Espanya. Comença el març de 1863 amb la caiguda de el govern de la Unió Liberal del general Leopoldo O'Donnell i acaba amb la Revolució de 1868 que va posar fi a la Monarquia d'Isabel II (que va marxar a l'exili) i va obrir la nova etapa de la història contemporània d'Espanya anomenada Sexenni Democràtic (1868-1874). -
Amadeu de Savoia, 1870
Escollit rei per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa del 1868. Va expulsar del país a la dinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim. -
La primera República, 1873
El primer intent republicà en la història d'Espanya va ser una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. En els seus primers onze mesos van succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del Partit Republicà Democràtic Federal, fins que el cop d'Estat del general Pavía va donar pas a la instauració d'una República Unitària sota la dictadura del general Serrano, líder del conservador partit constitucional. -
Alfons XII, 1875
El seu regnat va significar el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. Quan arriba al tró, el govern d’Alfons XII es bipartidista és a dir que governen dos partits(el conservador i el liberal) i s’implanta una monarquia parlamentaria. -
Regent Mª Cristina, 1885
La mort del rei obre una etapa d'inquietud política, ja que la reina encara estava embarassada i del sexe de la criatura depenia que fos el nou rei o Maria de la Mercè qui heretés el tron. Mª Cristina va aplicar el pacte de pardo i gràcies a ell Sagasta es convertí en l'home de la regència, que duria a terme les reformes i transformacions més importants de la Restauració. -
Guerra de Cuba, 1895
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. La guerra es va iniciar en 1895 amb el "Crit de Baire" i va acabar amb la rendició de les tropes realistes davant l'avanç de l'Armada nord-americana el 1898, en la ja Guerra Hispano-estatunidenca.