-
753 BCE
Fundació de Roma
Al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
753 BCE
Origen Imperi Romà
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània
En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims: - Administrava justícia - Manava l’exèrcit - Era summe sacerdot- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. - Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc:
-
640 BCE
Reis de Roma
Ròmul 753-717 aC, Numa Pompili 717-672 aC, Tul·li Hostili 672-640 aC, Ancus Marci 640-616 aC, Tarquini I 616-578 aC, Servi Tul·li 578-534 aC, Tarquini II el Superb 534-509 aC, -
Period: 509 BCE to 27 BCE
Repúplica
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols, el senat i els comicis, dirigien els govern i l’exèrcit. Senat: format per 300 antics magistrats, ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats. -
500 BCE
L'expansió de Roma
500-250 aC 🡪 expansió a la Península Itàlica. Els romans van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable.
264-146 aC 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir el domini del Mediterrani Occidental.
146 aC -14 dC 🡪 expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
399 BCE
Els grups socials
GRUPS:
La majoria d'homes lliures tenien la ciutadania romana: no havien de pagar impostos per la terra, gaudien de drets polítics i les lleis els protegien. Els privilegiats: Format pels senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics. Feiene negocis i els que ocupaven càrrecs intermedis a l'Administració. Els artesans i els comerciants: S'agrupaven en associacions professionals. La plebs: Pagesos i assalariats urbans. Esclaus i lliberts. -
264 BCE
Guerres Púniques (Púniques)
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
238 BCE
Conquesta d'Hispània
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartagena).
El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago. -
218 BCE
La conquesta romana de la Península Ibèrica
218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta.
133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. -
123 BCE
Les Illes Balears en temps del romans
Enfrontament entre romans i cartaginesos, amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials.
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics, sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos, el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. -
11 BCE
Invasions i colonizacions
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus. 2.- Els pobles preromans. Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
Celtes 🡪 Situats centre, oest i nord de la Península.
Ibers 🡪 Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
Celtibers 🡪 Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
1 BCE
L'aparició del cristianisme
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
1 BCE
La religió romana
Els romans eren politeistes.
Creences pròpies 🡪 culte dirigit pel pare de família.
Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura.
Lares: Genis protectors de la llar.
Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa.
Manes: Culte als avantpassats de la família.
Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms.
A partir del S.I dC 🡪 culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures. -
3
La fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
- Els pobles germànics.
- La destitució del darrer emperador. -
27
Octavi August, Emperador
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).