-
753 BCE
Ròmul
753-717 aC -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquía
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc:
Ròmul 753-717 aC
Numa Pompili 717-672 aC
Tul·li Hostili 672-640 aC
Ancus Marci 640-616 aC
Tarquini I 616-578 aC
Servi Tul·li 578-534 aC
Tarquini II el Superb 534-509 aC -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Fundació de Roma
Al turó Palatí per Ròmul - lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica. -
717 BCE
Numa Pompili
717-672 aC -
672 BCE
Tul·li Hostili
672-640 aC -
640 BCE
Ancus Marci
640-616 aC -
616 BCE
Tarquini l
616-578 aC -
578 BCE
Servi Tul·li
578-534 aC -
534 BCE
Tarquini II el Superb
-
509 BCE
Revolta
Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
Republica
La República romana va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma d'estat, que s'estén des del 509 a. C., quan es va posar fi a la monarquia romana amb l'expulsió de l'últim rei, Lucio Tarquinio el Soberbio, fins al 27 aC -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió
Expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres púniques
Guerres púniques (Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
146 BCE
Roma va adoptar la mitologia grega
Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.- A partir del S.I dC 🡪 culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador).
-
Period: 146 BCE to 14
Expansió Mediterrani
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
123 BCE
El domini romà de les Balears.
Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
Economia basada en agricultura i ramaderia, encara que també hi havia una mica d’artesania i comerç. -
Period: 27 BCE to 476
L’Imperi
Al seu apogeu va controlar un territori que abastava des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins a les ribes del mar Caspi i Vermell a l'est, i des del desert del Sàhara al sud fins a les ribes dels rius Rin i Danubi i la frontera amb Caledònia al nord. -
Period: 27 BCE to 476
Religió Romana
La religió era molt imporant en la vida dels romans. Els romans eren politeistes.
Culte dirigit pel pare de família:
- Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura (luci)
- Lares: Genis protectors de la llar (larari)
- Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa.
- Manes: Culte als avantpassats de la família. -
8 BCE
Península Itàlica
La Península Itàlica està formana per:
- llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília
Des del segle VIII aC -
1 CE
L’aparició del cristianisme
Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús.
Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils (no-jueus) amb més èxit 🡪 causes: proclamava que les bones accions serien recompensades després de la mort i predicava noves normes de conducta basades en la igualtat, la solidaritat i la caritat.
-
1 CE
La Crisi de la República
Les causes són:Revoltes Populars-Desigualtats entre Patricis-Cavallers,beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos)que no obtenen cap benefici: Els cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra, amb els cobrament d`impostos als vençuts o amb la venda i el lloguer de propietats públiques.
Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d`esclaus que havien estat fets presoners de guerra i els van posar a treballar a les seves grans finques. -
3
La fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
5
Roma al segle V
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic,i el desenvolupament de l’economia 🡪 importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
5
La destitució del darrer emperador
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana. -
313
L’emperador Constantí
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
380
L’emperador Teodosi
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir