Roma 2ºA, Grupo 8

Ròmul

753 BCE

Ròmul, el mític fundador de Roma, home que va decidir deixar Alba Longa juntament amb el seu germà Rem i els seus més fidels homes per a fundar una nova ciutat; la nova ciutat seria edificada en el mateix lloc on en la seva infància havia estat criat per un pastor, a les ribes del Tíber.

Monarquia

Period: 753 BCE to 509 BCE

-Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit

- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.

Numa Pompili

717 BCE

Segons Plutarc, Numa Pompilio va ser el primer rei que va organitzar una corporació d'artesans. Va instituir vuit classes: flautistes, orífices, fusters, tintorers, sabaters, adobers, broncistas i terrissaires. Es va ocupar així mateix d'organitzar la religió romana, tant en el terreny públic com en l'oficial.

Tul·li Hostili

672 BCE

Tulo Hostilio o Tuli Hostilio va ser el tercer rei de Roma. Era llatí i un home entrat en anys quan va accedir al poder.​Va succeir a Numa Pompilio després de l'interregne d'un any, com era habitual. A Tuli Hostilio li va succeir Anco Marcio, net de Numa Pompilio

Ancus Marci

640 BCE

Estabilitat militar i religiosa, cuido de totes dues institucions per a evitar conflictes civils. Sota el govern de Anco Marcio, Roma es va veure privilegiada per diverses construccions icòniques que perduraria fins als seus dies de major esplendor, perquè el rei Marcio va ser qui edifico el port d'Òstia, una presó perquè els criminals expiessin pels seus delictes, i a més un pont sobre el Tíber.

Tarquini I

616 BCE

El primer rei etrusc, qui a més era d'ascendència grega a causa del seu pare. Ja que Tarquinio havia rebut una clàssica educació grega privilegiada es destaquen els seus fets eclèctics respecte a l'organització de Roma. D'altra banda la seva personalitat bel·licosa ho va fer guanyar el vassallatge de més ciutats llatines, victòria que li va servir per a instaurar el costum del “Triomf Romà”.

Servi Tul·li 578-534 aC

578 BCE

El seu llegat en l'organització ciutadana de la metròpoli va ser primordial per a la subsistència de Roma per la resta de la seva història en l'antiguitat. Serbi Tuli va ser qui va donar a la política romana el seu primer model mitjançant la reorganització de les velles tribus arribant a ser 35, les quals serien avaluades mitjançant el cens, fet que portaria a dividir a la població en cinc classes avaluant la seva riquesa

Tarquini II el Superb

534 BCE

A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.

La Roma Republicana

509 BCE

Comicis

509 BCE

Reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats: Segons l’origen familiar
Comicis Tribunats: Segons la residència (35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques).Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor.
Comicis Centuriats: Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot. Es començava pels més rics i s’atura quan s’arriba a la majoria absoluta)
Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor.

Magistrats

509 BCE

Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols: (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien els govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens)

Senat

509 BCE

format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia ja que eren els que la controlaven).

Cavallers

509 BCE

Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances. Gràcies al poder econòmic aconseguiran cada vegada més drets polítics.

Plebeus

509 BCE

Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics. Lluitaran per aconseguir més drets i més participació política.

Lliberts

509 BCE

Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo. No tenien dret a la participació política però els seus fills eren considerats plebeus.

Dones

509 BCE

independentment de la riquesa que posseïen o del lloc d’origen, mai no varen ser considerades ciutadanes i, per tant mancaven de la major part dels drets; sempre eren tutelades per un home, primer per son pare i, quan es casaven, pel marit. Es pensava que el paper fonamental de les dones era la criança dels fills. A pesar d’aquestes limitacions, les dones podien tenir propietats, regentar negocis i participar a les festes i els espectacles.

Els ciutadans: la lluita per la igualtat.

509 BCE

• Drets:

S.V aC Tribú de la Plebs.
S. V aC Llei de les Dotze Taules,
S. IV aC,

La Roma Republicana

Period: 509 BCE to 27 BCE

• Divisió del poder en 3 institucions: Comicis, Magistrat i Senat.

Societat: Patricis i Plebeus

Period: 509 BCE to 27 BCE

Es dividia en 6 categories
- Patricis 🡪 Famílies riques i poderoses.
- Cavallers 🡪 Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
- Plebeus 🡪 Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats.
- Lliberts 🡪 Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo.
- Esclaus 🡪 No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos.
- Les dones, independentment de la riquesa que posseïen o del lloc d’origen.

L’expansió de Roma

500 BCE

• 500-250 aC. expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
• 264-146 aC. guerres púniques (Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident

Expansió i crisi de la República

Period: 500 BCE to 250 BCE

Octavi August, emperador.

27 BCE

• Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).

L’organització de l’Imperi

27 BCE

Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.

Pax Romana i crisi de l’Imperi

27 BCE

• S.I-II dC Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
• S.III-V dC Crisi de l’Imperi

L’Imperi: de la “pax romana” a la cris

Period: 27 BCE to 476

La Crisi de la República

1 BCE

Al segle 1 a.C varen haber revoltes de tots tipus:
- Revoltes Populars: desigualtats entre Patricis-Cavallers
Conflictes solials
- Revoltes d'esclaus (Espartac, segle I a.C).
- Els militars van anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps.

Esclaus

509

No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. No tenien llibertat ni drets. L’amo els podia vendre, matar o donar la llibertat. S’encarregaven de les feines més dures: treballaven al camp, a les mines i com a gladiadors. També hi ha havia molts d’esclaus domèstics.

Drets i Deures del Ciutadà romà

509

Drets Civils:
Dret a tenir tres noms romans
Dret a contraure matrimoni
Dret a tenir possessions
Drets Polítics:
Dret a votar
Dret a ser magistrat
Dret a fer sacrificis als déus
Deures:
Presentar-se al cens
Servir a l’exèrcit
Pagar tributs