-
Jacques Necker
Jacques Necker va ser tres vegades el responsable de les finances de la monarquia francesa del rei Lluís XVI en els anys 1776, 1788 i 1789. El 1747 es va establir a París com a agent de banca, on s'enriqueix ràpidament. El 1765 actuà de banquer i el 1772 deixà les finances per la política. -
Jean-Paul Marat
Jean-Paul Marat. De pare sard i mare suïssa, va ser un metge, periodista, polític i activista d'esquerres durant la Revolució Francesa. Va ser molt estimat pels sectors més desafavorits de la societat i detestat per aristòcrates i burgesos. -
Roger Ducos
Roger Ducos va ser un polític durant la Revolució francesa i el Primer Imperi francès, un dels membres de la Convenció Nacional i del Directori francès.
El 9 de novembre de 1799, Ducos acceptà el coup d'état de Napoleon Bonaparte i va ser un dels tres cònsols (amb Napoleó i Emmanuel-Joseph Sieyès). Esdevingué vicepresident del Senat francès amb l'arribada d'una fórmula estable de Consolat. -
Emmanuel-Joseph Sieyès.
Emmanuel-Joseph Sieyès. Comte de Sieyès, va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica. Va néixer a Frejús, a la Provença, i va ser educat per l'Església a la Sorbona. -
Jacques Pierre Brissot
Jacques Pierre Brissot fou un escriptor i dirigent polític francès que va liderar als brissotins o girondins durant la Revolució Francesa.
Després de la fugida de Lluís XVI el juny de 1791 demanà la proclamació de la República. -
Lluís XVI
Va ser l'últim rei de França. va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793. -
Maria Antonieta
fou reina de França, muller de Lluís XVI de França. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg, fou arxiduquessa d'Àustria, i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. -
Maximilien Robespierre
Maximilien Robespierre va ser un polític, advocat i un dels principals líders de la Revolució Francesa. El seu caràcter determinat va fer que l'anomenessin "L'incorreptible".
Fou president de la Convenció Nacional i membre de l'Assemblea Constituent també fou membre del Comitè de Salvació Pública durant el període del Regnat del Terror. Arrestat el 1794, va ser executat a la guillotina.
Al final Robespierre, cegat per el poder, va ignorar els seus ideals amb els que va crear una Revolució. -
Georges-Jaques Danton
fou un dirigent de la Revolució Francesa que esdevingué el primer president del Comitè de Salvació Pública. Alguns historiadors el consideren un dels principals artífexs de la fi de la Monarquia i de la instauració de la República; Danton, un dels elements moderats dels jacobins, fou guillotinat pels partidaris del Terror, que l'acusaven de corrupció i d'excessiva tolerància amb els enemics de la Revolució. -
Charlotte Corday
Charlotte Corday va assassinar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793, amb el objectiu de que el Terror terminès i la pau retornès a França. -
Napoleó Bonaparte
Napoleó Bonaparte va ser un militar, cònsul i emperador francés.
La seva figura va emergir, quan amb el seu talent natural de líder militar va guanyar batalles contra els rivals de França.
Al 1799 va fer un cop d'estat i va crear el consulat.
Al 1804, va proclamar-se emperador de França.
Al 1814 va abdicar, però un any més tard va tornar en un període que es coneix com l'Imperi dels cent dies, per desprès ser derrotat definitivament a la Batalla de Waterloo i desterrat a l'illa de Saint Helena. -
Period: to
Situació prèvia
Degut a l'inversió de diners en la guerra per l'independència dels EE.UU, França entra en crisis, per tant els impostos pugen, això crea un descontent social que afegint l'hambruna, les males collites, el fred, el pensament il·lustrat, males decisions del rei i les desigualtats en la societat, donen lloc al començament d'un gran canvi. -
Period: to
Assemblea Nacional I Constitució
Aquesta etapa abarca desde el començament de la revolució amb la presa de la bastilla, que es deu a causa del descontent social. En aquesta ètapa es reuneixen els estats generals, es crea l'assamblea nacional, es crea una constitució que el rei ha d'acceptar. Aquesta étapa acaba amb la declaració de la Repúbliuca amb la mort del rei Lluís XVI. -
Estats Generals
El malestar generalitzat de França va fer que Lluís XVI convoqués una reunió amb els tres estaments (noblesa, clergat i estat pla), aquest conjunt es va anomenar Estats Generals. El propòsit era sol·licitar ajuda extraordinària per a millorar la situació econòmica de França. L'estat plà també va demanar que cada diputat tingués un vot. -
Assamblea nacional
Després de la negativa del rei en acceptar el vot individual (un vot per cada diputat), l'estat plà va decidir abandonar els Estats generals i van crear l'Assamblea Nacional amb el jurament de "la sala del joc de la pilota".
En aquest lloc es van prendre grans decisions i aquestes van ser unes:
-Redactar constitució civil del clergat.
-Proclamació de l'abolició.
-Aprovar els la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
-Creació de "Llibertat, igualtat, fraternitat". -
Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució. El seu origen es troba en el Club Bretó format a Versalles com a grup dels diputats bretons dels Estats Generals de França. En el moment màxim de la seva influència, n'hi havia entre cinc mil i vuit mil afiliats a tot França, amb un total d'uns cinc-cents mil membres. Després de la reacció Termidoriana, el club fou clausurat. Es anomenat així perquè es reunien a un convent Jacobí. -
Presa de la Bastilla
Davant la negativa del rei a acceptar el vot individual, els diputats del tercer estat, que representaven el 96% de la població, van abandonar els Estats Generals per crear, per separat, l'Assemblea Nacional.
Quan es van saber aquests fets, el poble de París va sortir al carrer i el 14 de juliol de 1789 va atacar l fortalesa de la Bastilla, fins llavors símbol de l'autoritat reial. -
Primera Constitució
La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1789 i acceptada per Luis XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Girondins
Girondí era el nom d'un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional franceses, que estava compost per diversos diputats procedents de la Gironda. Pertanyien, majoritàriament, a la burgesia provincial dels grans ports costaners. El seu violent enfrontament amb el grup dels muntanyencs va dominar els primers mesos de la Convenció Nacional. -
Period: to
Convenció i el Terror
Amb la caiguda del rei es va formar la Primera República Francesa.
En aquesta nova formació anomenada Convenció, que feia la funció d'Assamblea, es van formar dos grups polítics: els Girondins ( moderats) i els Jacobins (radicals), aquests últims liderats per Marat, Robespierre i Danton.
Quan el rei va ser gullotinat al 1793, el govern pertanyia als Jacobinbs que van començar un període violent, en contra dels moviments o pensaments contrarevolucionaris, anomenat el Terror. -
Cop d'estat de Termidor
Aquesta data es refereix al 9 de termidor (27 de Juliol) on es va produir un acte en contra dels Jacobins i també quan a la Convenció va decidir executar a Maximilien Robespierre i a altres membres de la facció revolucionària. Aquestes execuxions van suposar el fi del Terror. -
Period: to
Directori
El cop d'estat de Termidor va suposar la caiguda de Robespierre. A conseqüència es va crear una nova constitució que va establir un govern anomenat Directori que estava format per 5 membres girondins.
El directori va proseguir amb la violència, però en contra dels pensaments radicals, començant així una altra étapa anomenada el Terror Blanc.
Mentrestant, la jove República seguia sent atacada per les coalicions europees. En aquesta campanya va desctacar le jove general Napoleó Bonaparte. -
Period: to
Del Consolat a l'Imperi
El 18 de brumari (9 de novembre) de 1799, Napoleó va donar un cop d'estat, posant fi al Directori i creant el Consolat per governar França de forma col·legiada.
Més tard, al 1804, Napoleó es va proclamar Emperador. -
Period: to
L'Imperi de Napoleó
Algunes característiques del seu govern van ser:
- La creació del codi de Napoleó, recopilava lleis iguals per a tot el món, per tant diferent a l'Antic Règim.
- Principi de les carreres obertes al talent, basada en la meritocràcia i rebutjava els privilegis de neixement.
- Restabliment de l'ordre, Napoleó va organitzar l'acció policial per restaurar l'ordre públic. A més va reprende relacions amb l'esglèsia catòlica.
Aquesta epòca va acabar definitivament amb la batalla de Waterloo al 1815.
