-
Estats Generals en Versalles
Els representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat es reunixen a Versalles.
El Tercer Estat proposa una representació seua més gran i que el vot fóra per persona i no per estament, però els privilegiats no ho accepten.
El poble abandona la reunió i creen l'Assemblea Nacional amb l'objectiu d'elaborar una constitució que represente els drets del Tercer Estat. -
Esclat de la Revolució
La Revolució Francesa va començar inspirada per dues causes:
- Els pensaments de la Il·lustració.
- La Declaració d'Independència dels EUA i la seua Constitució com a exemple de posar en pràctica la Il·lustració. La burgesia francesa es va adonar de que ells també podien alliberar-se de l'Antic Règim.
El Tercer Estat estava ansiós, aspirava a reformes socials, i descontent, marcava l'inici de dues crisis econòmiques:
- Males collites, i per tant, pujada de preus.
- Falta de diners de l'Estat. -
Presa de la Bastilla
El poble de París, exaltat, assalta la presó de la Bastilla, símbol de l'antic sistema, per fer-se amb les armes de la fortalesa que exercia les funcions de presó de l’Estat. És, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
La Gran Por
Revolta camperola molt violenta que va tindre lloc l'estiu del 1789. Després de la Presa, els camperols van deixar de pagar impostos senyorials, però els van arribar rumors de que els nobles els castigarien amb partides de bandolers. Aleshores, la por es va estendre entre els camperols, i van assaltar els castells senyorials, saquejant-los i cremant-los per exigir que s'aboliren els drets senyorials. -
Assamblea Nacional Constituent
Va aprovar un seguit de mesures revolucionàries encaminades a abolir l'Àntic Règim a França i implantar-hi un nou règim liberal. -
Decret d'abolició del feudalisme
Establia la supressió dels drets dels nobles, tot i que aquests mantenien la propietat de la terra. -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Proclamava els drets individuals, iguals per a tots els homes. -
Constitució civil del clergat
Establia la separació de l'Esglèsia i l'Estat. L'Esglèsia deixava de cobrar el delme i la majoria de les seves terres van ser expropiades per l'Estat i venudes a particulars, i els eclesiàstics es van convertir en funcionaris públics. -
Caiguda de la monarquia
La implicació de Lluís XVI en les conspiracions contrarevolucionàries i els seus contactes amb les potències que lluitaven contra França van provocar la caiguda de la monarquia. -
Constitució 1791
França va esdevenir una monarquia constitucional. S'establia el principi de la sobirania nacional i la divisió de poders, tot i que el rei tenia dret de vet. El sufragi censatari va provocar el descontentament dels qui en van quedar exclosos. -
Convenció Jacobina
La burgesia radical (jacobins) aconseguix el poder del govern posant com a objectiu les demandes dels sectors populars (sans-culottes) i fan fora els girondins. Durant esta etapa es promulga una nova Constitució que reconeixia la sobirania popular (sufragi universal masculí) i el dret d'igualtat social. El poder executiu era del dirigent Robespierre. El període més accentuat va ser El Terror, que va provocar l’oposició del poble amb les seues mesures dictatorials. -
El Directori
La burgesia moderada torna a prendre el control amb un cop d'Estat. Esta serà l'última fase de de la República social. S'anul·len les lleis jacobines i s'accepta el retorn dels exiliats del Terror. Es promulga una nova constitució que atorga el poder executiu al Directori, el govern col·legiat, que restableix el sufragi censatari. -
Cop d'Estat de Napoleó
A causa de viure una inestabilitat i crisi permanent, provocada per l'oposició de l'aristocràcia i les classes populars i la lluita contra l'absolutisme, Napoleó aprofita aquestes circumstàncies per donar un colp d'Estat i acabar amb el Directori. -
La República
La República va quedar en mans de la burgesia moderada (girondins). Es posa fi a l'Assemblea Legislativa i s'inia la Convenció Nacional, amb l'establiment del sufragi universal masculí. També té lloc una laïcització de l'Estat civil. Durant el govern dels girondins es va jutjar al rei i privilegiats condemnats a mort, que va provocar l'aliança de les monarquies absolutistes europees contra França. Conseqüències: revoltes contrarevolucionàries dels antics grups privilegiats.