-
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Aquesta és una linea del temps dels diferents fets importants sobre la Revolució Francesa -
ESTATS GENERALS
El rei Lluís XVI va convocar una reunió amb els representants dels 3 estaments: noblesa, clergat i estat pla, que es va anomenar Estats Generals. El propòsit d'aquesta era calmar la situació de les finances amb una ajuda econòmica. Els representants del estat pla van reclamar que la votació siguès: cada diputat, un vot; motiu que va fer esclatar el conflicte. El rei no ho va acceptar i els representants del estat pla van abandonar els estats generals i es van constituir en Assamblea Nacional. -
LES QUATRE DECISIONS
*Redactar la Constitució civil del clergat.
*Proclamar l'abolició de la societat estamental i instituir la igualtat de tots els homes davant la llei.
*Aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
*Adoptar el lema: "Llibertat igualtat, fraternitat". -
Period: to
EL POBLE ATACA LA FORTALESA DE LA BASTILLA
El poble va sortir al carrer i el 14 de juliol del 1789 van atacar la fortalesa de la Bastilla, símbol de l'autoritat reial. Començava la Revolució Popular. L'Assamblea es va transformar en Assamblea Constituent, ja que el seu objectiu era elaborar una constitució, que es va acabar el 1791 i va ser la primera de la història d'Europa. -
LA CONVENCIÓ
Els fets que ocurrien a França van aterrir als monarques europeus, per tant van decidir organitzar una coalició contra els revolucionaris francesos. Lluís XVI va intentar fugir, però el van descobrir i va ser acusat de traició. L'agost del 1792 el poble va atacar al Palau de les Tulleries i la familia reial va ser capturada. Amb la caiguda del rei, va començar la Primera República, governada per una assamblea anomenada Convenció, en la qual es van formar dos grups: Girondins i Jacobins. -
GIRONDINS I JACOBINS
*Girondins= anomenats d'aquesta manera perquè procedien del departament francès de la Gironda. Representaven l'alta burgesia i havien col·laborat amb Lluís XVI. *Jacobins= amb el suport de la burgesia mitjana i baixa, eren identificats amb les classes populars revolucionàries. Els seus líders eren: Robespierre, Danton i Marat. -
TERROR A FRANÇA
Lluís XVI va ser guillotinat. La República va passar a ser controlada pels jacobins, la qual va entrar en un període violent que seria conegut com el Terror i on destaca la figura de Robespierre. A aquest mateix any es va publicar la primera constitució republicana. -
REI (LLUÍS XVI)
Va néixer a Versalles, França, al 1754. Era nét de Rei Lluís XV i fill del Príncep Luis de França. El seu pare va morir al 1765 i ell es va convertir en el nou príncep. En 1770 es va casar amb la filla de l'emperadriu d'Àustria, Maria Antonieta. Quatre anys més tard, el rei Lluís XV va morir a conseqüència de la verola negra i Lluís XVI es va convertir en el nou rei a l'edat de 20 anys al costat de Maria Antonieta. Va ser executat el 21 de gener de 1793 a la Plaça de la Revolució. -
JEAN-PAUL MARAT
Polític francès que va intensificar propaganda dels seus ideals, els quals li van portar enemistats. Va dirigir forts atacs contra el ministre Jacques Necker i el rei. En 1792 va ser triat membre de la Convenció. En un dels seus diaris va aconseguir els vots per enviar aI rei a la guillotina. Al 1793, els girondins van aconseguir que la Convenció li acusés d'incitar a la violència, però va ser declarat innocent. El 13 de juliol d'aquest any, va ser assassinat per la girondina Charlotte Corday. -
CHARLOTTE CORDAY
El seu nom va saltar a la palestra per convertir-se en una de les figures més destacades: Charlotte Corday. Coneguda pel assassinat de Marat el 13 de juliol de 1793 a la seva casa, afirmant ser una missatgera amb informació vital referida a una base de Normandia que els girondins tractaven d'ocupar. Charlotte li clavar un ganivet a Marat al pit i ell va morir quasi a l'acte.Va ser detinguda i transportada a la presó més propera, va morir a la guillotina el 17 de juliol de 1793. -
REINA (MARIA ANTONIETA D'ÀUSTRIA)
Maria Antonieta d'Àustria ha estat una de les figures més importants en la Revolució Francesa. Des que ella i Lluís XVI es van convertir en els reis de França, ella l'influia designant ministres segons el seu caprici i així envoltar-se d'una petita cort de favorits que suscitès l'enveja dels altres. Va ser acusada de malgastadora i promiscua, i va ser jutjada i condemnada per traïció. Va morir a la guillotina a l'any 1793; nou mesos després de l'execució del seu marit. -
JACQUES PIERRE BRISSOT
Jacques Pierre Brissot, anomenat Brissot de Warville, va nèixer a Chartres al 1754. Era un polític i escriptor francès, i va ser diputat a l'Assemblea Legislativa a l'any 1791 i després en la Convenció al 1792. Va ser un dels caps del partit girondí. Però va morir guillotinat, al 31 d'Octubre al 1793, després de l'ascensió al poder de Robespierre i els jacobins. -
Period: to
EL DIRECTORI I EL TERROR BLANC
Al juliol del 1794 Robespierre va ser executat. Un any més tard, la nova constitució del 1795 va establir que el govern l'exerciria un Directori format per cinc membres; però la violència no va acabar aquí. El directori va dur a terme l'anomenat Terror Blanc (persecució dels líders/partidaris de l'etapa anterior). En aquestes guerres es destaca Napoleó Bonaparte. -
GEORGES-JACQUES DANTON
Al 1789 aquest polític francès va ser líder a les masses populars de Paris. A les jornades del 1792 ,que donaven pas al règim de la Convenció, va ser triat diputat. En 1793 va proposar un sistema de Comitès on s'exercirien el poder executiu davant les amenaces. Va presidir el Comitè de Salvació Pública, però va ser substituït per Robespierre. Acusat de corrupció pels girondins, perquè es va aprofitar de la seva influència política per enriquir-se; va ser guillotinat el 5 d'abril del 1794. -
Period: to
DEL CONSOLAT A L'IMPERI
Al 9 de novembre del 1799, Napoleó va donar un cop d'estat que va posar fi al Directori. Va formar un Consolat per governar França, amb l'ajuda de Sieyès i Ducos. Napoleó va concentrar el poder i es va aprofitar dels francesos ja cansats dels excessos revolucionaris. De 1r Cònsol va passar a Cònsol vitalici, i finalment, al 1804 es va proclamar Emperador. -
NAPOLEON BONAPARTE
Va ser un militar i estadista francès, general republicà durant la Revolució i el Directori, artífex del cop d'Estat del 18 de brumari que el va convertir en primer cònsol de la República al 11 de novembre de 1799; cònsol vitalici a la seva proclamació com a emperador dels francesosel , i va ser coronat el va ser proclamat rei d'Itàlia el 18 de març de 1805 i coronat el 26 de maig. Va ostentar tots dos títols.
Va tomar el control de casi toda Europa occidental i Central. -
EMMANUEL-JOSEPH SIEYÈS I ROGER DUCOS
Emmanuel-Joseph Sieyès. Comte de Sieyès, (Frejús, 3 de maig del 1748 - París, 20 de juny del 1836) va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica. Pierre Roger Ducos (Dax, Landes, 25 de juliol de 1747- 16 de març de 1816) va ser un polític francès, membre de la Convenció Nacional i del Directori.
Va ser triat diputat de la Convenció pel departament de Landes -
MAXIMILIEN ROBESPIERRE
Maximilien Robespierre va néixer al 1758 a París. Fill d'un advocat que abandona als seus fills i mare que mor quan ell tenia 6 anys. Robespierre es va presentar a les eleccions als Estats Generals en 1789 i va ser triat cinquè diputat del Tercer Estat.
Va ser una figura històrica pel govern que va instaurar conegut com "El Terror". Va ser acusat per uns diputats que planejaven la seva caiguda. La seva mort va acabar amb la regeneració democràtica de la República i l'inici del Directori.
