-
Period: to
Convocatòria Estats Generals
Els Estats Generals eren una assemblea on s'elegien representants de cada estament, i fa un quadern de greuges i es vota de manera estamental. A la convocatòria dels Estats Generals de 1789, es volia tractar els impostos. Hi havia 191 nobles, 170 eclesiàstics i 576 del tercer estat. El poble volia votar per cap perquè diuen que representa la majoria del poble i és injust. Per això el Tercer Estat va al Pavelló de la Pilota i creen l'Assemblea Nacional. -
Jurament del Joc de la Pilota
El Jurament del Joc de la Pilota és quan El Tercer Estat i alguns nobles i membres del clar, (eren 557 diputats en total) enfadats per votar per estament a l'Estat Generals, se'n van al Pavelló de la Pilota, i juren no anar-se'n fins a forçar una Constitució. Té aquest nom perquè es van tancar a una sala de Versalles on jugaven a la pilota. Gràcies a això el rei, pressionat, va acceptar i acaba la Monarquia Absoluta i comença la Monarquia Nacional Constituent. -
Period: to
Assamblea Nacional Constituent
Era un grup compost per gent del tercer estat i algun noble o clergat. Es manifestaven perquè volien votar per cap als Estats Generals i no pararien fins a tenir una Constitució.
Varen conseguir abolir els privilegis i drets de l'homo i ciutadà.
Tenien una Constitució lliberal, amb separació de poders:
· Poder executiu: del rei
· Poder legislatiu: del Parlament
· Poder judicial: independent
Tenien sufragi censatari, on només podien votar homes amb diners i majors d'edat. -
Toma de la Bastilla
La Bastilla era una antiga presó on anava la gent en contra del rei, era un símbol del despotisme i l'absolutisme. El poble en contra que el rei reuneixi tropes, es revolta i se'n va a la Bastilla. Van allí perquè pensaven que hi hauria armes, però no és així. A la Bastilla alliberen als presos, que eren grans pensadors. Amb aquesta revolta es va formar l'Assemblea Constituent, per el tant eliminar diferencies entre la gent. -
La Gran Por
Quan els camperols s'adonen que el Tercer Estat assaltava la Bastilla, varen revoltar-se i assalten palaus o terres sense ocupar, i cremen arxius on indica el propietari de les terres. Una altra causa era la vulnerabilitat del poble del camp i la fam que passaven, tenien por que com eren més dèbils s'aprofitaren d'ells. Gràcies a aquesta revolta varen abolir el feudalisme. Es diu així perquè en aquest moment els nobles varen tenir por. -
Aprovació de la "Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà"
Es va aprovar els drets de l'home i el ciutadà gràcies a les revoltes que va haver-hi prèviament. Es varen basar en els drets que va haver-hi abans a Amèrica. Aquesta declaració establia una llibertat i drets d'igualtat dels ciutadans davant la llei. Va ser aprovada perquè la gent estava disconforme amb les diferències entre classes, i per això feien revoltes. -
Nit de Varennes
La nit del 20 al 21 de juny, la família reial intenta fugir de França disfressats de burgesos. Es dirigien a Àustria, on tenien família i hi havia Monarquia Absoluta. Varen fer una parada a Varennes en una posada. Però quan va pagar a un criat, s'adona que la moneda que li ha donat té la mateixa cara que el que li ha pagat. Pel tant s'adonà que és el rei. Detenen a la família reial i els detenen al Palau de les Tulleries. El poble francès és sent traït. -
Constitució de 1791
Va ser la primera constitució escrita a França i la va crear l'Assemblea Nacional Constituent, i la va acceptar Lluís XVI. Amb aquesta Constitució, França quedava com a una monarquia constitucional. Era una Constitució lliberal, amb separació de poders, on el rei té el poder executiu, el parlament el legislatiu i el poder judicial està a part. Amb aquesta constitució hi havia sufragi censatari, on només podien votar homes majors d'edat i amb diners determinats. -
Period: to
Monarquia Constitucional
La monarquia constitucional va ser un període que va acabar amb l'Antic Règim. Es caracteritzava per tenir constitució lliberal, firmada gràcies a Lluis XVI. Els seus símbols eren l'escarapel·la i bandera tricolor. Es caracteritza per la separació de poders: el rei tenia poder executiu, el parlament tenia el poder legislatiu i el judicial va separar. Hi havia sufragi censatari, que significa que només els homes majors d'edat i amb sous podien votar. Va acabar amb la Primera República francesa. -
Period: to
Etapa republicana girondina
Els girondins eren 175 diputats, la majoria intel·lectuals de la burgesia rica. Van governar amb una república. Característiques:
-França va derrotar l'exèrcit austríac a Valmy.
-No volien més reformes.
-Eres menys radicals que els jacobins, i no volien fer la Revolució més violenta.
-Varen fer front a un moviment contrarevolucionari, on els pagès no volien dur homes a l'exèrcit, per no passar fam.
Varen deixar de governar, per un cop d'Estat dels jacobins, que varen guillotinar als girondins. -
Batalla de Valmy
El 1792, l'Assemblea Nacional va declarar la guerra a Àustria i Prússia, potències absolutistes, que volien envair França. Al juliol les tropes austríaques estaven molt prop, i els Sans-Culottes, amb girondins i jacobins varen protagonitzar una insurrecció, i varen assaltar el palau de les Tulleries per detenir al rei i la família reial.
Es va reunir una nova assemblea, dita Convenció Nacional, elegida per sufragi universal i va ser el mateix dia que França va vèncer a la Batalla de Valmy. -
Period: to
Etapa republicana jacobina "EL TERROR"
Els jacobins defensaven la sobirania popular i el sufragi universal. El poder executiu el té el "Comitè de Salvació Pública", mana Robespierre.
Robespierre va ser un dictador que va aportar:
-Redistribució de terres
-Càstig a l'especulador
-Estableix salari mínim
-Preu màxim a productes bàsics
-Educació Primària Obligatòria gratuïta
-Crea un calendari nou
Llei dels sospitosos: qualsevol contrarevolucionari era afusellat.
Va acabar amb Robespierre guillotinat per saltar-se normes. -
Guillotinament del rei
A l'etapa girondina, els girondins no volien jutjar al rei per no fer la revolució més violenta, en canvi els jacobins volien jutjar-lo i guillotinar-lo. Així va passar i el 21 de gener de 1793 varen guillotinar al rei. Mesos després a la reina. -
Ejecució Robespierre
En Robespierre abusant del seu poder amb la llei dels sospitosos, denúncia a tothom, inclòs els seus companys, que com estaven farts el van tancar a la presó on seria jutjat i executat per saltar-se les normes del liberalisme i acabar sent un dictador. -
Period: to
Directori/ República moderada
Al Directori manen els burgesos moderats i el poder executiu el tenen 5 directors. Varen:
-Eliminar les reformes jacobines
-Crear la Consitució de 1795 on hi ha sobirania nacional i sufragi censatari.
Seguía havent problemes com:
-la fam
-La mala economia
-Els realistes volen l'absolutisme i els Sans-Culottes volen tornar als jacobins.
Una cosa positiva és que la guerra exterior va bé.
Aquí va apareixer Napoleó que va donar un Cop d'Estat el 18 Brumari( 9novembre) de 1799. ON ACABA LA REVOLUCIÓ! -
FINAL DE LA REVOLUCIÓ
Amb l'aparició de Napoleó canvien moltes coses, i la gent confia en ell perquè faci una Revolució lliberal i eviti els excessos democràtics de sectors populars. Així, amb l'ajuda de l'exèrcit i la burgesia, va donar un cop d'Estat, que es va dir "18 de Brumari". Amb això se suposava que França tornava a ser com abans de la Revolució i començava una nova etapa.
