-
Estats Generals
Es van reunir a Versalles el 5 de maig de 1789 amb el propòsit de solucionar el problema financer. En la pràctica van servir de plataforma perquè l'Estat Pla demanara reformes polítiques radicals, canalitzant aquestes demandes mitjançant els anomenats “Quaderns de Queixes”.L'Estat Pla, que comptava amb un nombre de components que igualava al dels altres dos junts. -
Jurament del Jeu de Paume
Després d'haver-se constituït en Assemblea Nacional, i en trobar-se la porta de la sala en la qual deliberaren tancada per ordre real, els representants del tercer estat es reuneixen en el frontó cobert que servia per a jugar a la pilota i juren solemnement no separar-se fins a dotar a França d'una constitució. -
Presa de la Bastilla.
Destitució de Jacques Necker com a ministre de Finances i els rumors sobre preparatius militars provoquen l'alçament armat dels parisencs, que s'apropien de fusells i canons i volten la presó de la Bastilla, símbol del despotisme. Governador, De Launay, obri foc contra els assaltants causant un centenar de morts,es veu obligat a capitular i és assassinat sobre el terreny. -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Després que el 4 d'agost, en una frenètica sessió nocturna, la noblesa i el clergat rivalitzaran per demanar l'abolició dels seus privilegis, l'Assemblea Nacional aprova la Declaració, el primer article de la qual estableix que «els homes naixen i viuen tots iguals en drets». -
Marxa sobre Versalles.
Davant la resistència del rei a sancionar la Declaració de Drets, i mobilitzades per la carestia de la vida, les dones del mercat dels Trobes encapçalen una marxa sobre Versalles que desemboca en l'assalt al palau real. Lluís XVI i María Antonieta accedeixen a acompanyar de tornada a París a la torba per a instal·lar-se en les Tulleríes. -
Fugida del rei avortada a Varennes.
Sentint-se presoners en les Tulleríes, el rei, la reina i els seus fills emprenen la fugida disfressats, segons un pla elaborat pel diplomàtic suec Fersen, enamorat de María Antonieta. Després d'un dia de viatge cap al nord, on tropes lleials han d'escortar-los fins a l'altre costat de la frontera, són descoberts i detinguts en la localitat de Varennes, i d'allí retornats a París, on reben un gèlid acolliment. -
El rei jura la Constitució
El text manté la Monarquia i concedeix el dret de veto a un rei amb poders limitats. L'Assemblea Constituent es dissol i, després d'unes eleccions de caràcter censatari a les quals no poden presentar-se els diputats sortints, es reuneix l'1 d'octubre l'Assemblea Legislativa. -
França declara la guerra a Àustria.
A instàncies de Lluís XVI, que en secret busca la derrota dels seus exèrcits, l'Assemblea declara la guerra «al rei d'Hongria i de Bohèmia», per a fer l'efecte que no ho fa contra el poble austríac. Només Robespierre i una minoria de diputats de l'esquerra s'oposen. -
Derrocament de la Monarquia.
La revolta coordinada per les seccions parisenques amb l'ajuda dels federats arribats de Marsella desemboca en la presa per les armes i amb un fort vessament de sang del palau de les *Tullerías. El rei i la seua família es refugien en l'Assemblea Legislativa, i una Comuna Insurreccional es fa amb el control de l'Ajuntament de París. L'Assemblea suspén provisionalment al rei i convoca una Convenció Nacional. -
Massacres a les presons.
Amb el suport de Marat des de la Comuna i amb la tolerància de Danton des del Ministeri de Justícia, assalten les presons i assassinen cruelment a entre mil i mil quatre-cents presos, incloses persones de tanta rellevància en la cort com la princesa de Lamballe, el cap de la qual és exhibida en la punta d'una pica davant la finestra de la torre del Temple, on roman reclosa la seua amiga la reina María Antonieta. -
Instauració de la República
La Convenció es reuneix, declara abolida la Monarquia i proclama la República. Encara que a penes el deu per cent dels francesos exerceix el seu dret al vot, es tracta del primer parlament de la història triat per sufragi universal masculí en un país important. -
Execució de Lluís XVI
Després de ser jutjat i condemnat per la Convenció, i fracassar totes les maniobres dels moderats per a salvar la seua vida, el rei és guillotinat en la plaça de la Revolució. Les monarquies anglesa i espanyola se sumaran de seguida als països en guerra contra la República Francesa. -
Creació del Tribunal Revolucionari
Les notícies dels revessos militars a Bèlgica creen un clima d'inquietud i indignació a París. Els diputats es reparteixen per les seccions per a estimular el reclutament, simultàniament s'amplia la llista de supòsits castigats amb la pena de mort, també es produeix un intent de revolta a París per part dels enragés, amb complicitats en el Club dels Jacobins i la Comuna. En els dies següents la catòlica i monàrquica regió de la Vendée s'alça en armes contra la República. -
Colp d'estat jacobí
L'aliança entre jacobins i els *enragés amb suport de la Comuna mobilitza a les seccions de París contra els líders moderats de la Convenció. Al cap de tres dies de pols, durant els quals és assetjada per la Guàrdia Nacional, la Convenció cedeix i posa sota arrest domiciliari a vint-i-nou dels seus membres i dos ministres. Als pocs dies s'aprova la nova Constitució republicana, que mai entrarà en vigor. -
Robespierre entra en el comité de salut pública
La seqüela del colp d'estat és la renovació quasi total del Comité al començament de juliol. Danton i els seus són reemplaçats per un govern jacobí liderat per Couthon i Saint-Just. La incorporació de Robespierre, substituint a un diputat de menor rang, culmina l'arribada al poder dels jacobins i suposa l'inici del Terror. -
Execució de María Antonieta
La reina deposada és guillotinada després d'un simulacre de judici en el Tribunal Revolucionari, durant el qual arriba a ser acusada de mantindre relacions incestuoses amb el seu fill. -
Execució dels herberistes
En la seua obsessió per eliminar a les «faccions», el Comité de Salut Pública liderat per Robespierre deté als líders del sector més radical de la revolució, encapçalats per Jacques Hébert, editor i redactor del popular diari Le Père Duchesne, i impulsa la seua condemna. -
Execució dels dantonistes
El Comité compensa el seu colp contra l'ala esquerra amb un altre similar contra els anomenats «indulgents», que amb Danton al capdavant i Camille Desmoulins com a portaveu periodístic, vénen reclamant la fi de Terror. Al costat d'ells seran guillotinats personatges variats, com l'espanyol Andrés María de Guzmán. -
Festa del Ser Suprem
La Convenció ret homenatge a la divinitat en una cerimònia en la qual Robespierre, en qualitat de president de l'Assemblea, exerceix com a pontífex per a escàndol dels sectors partidaris de l'ateisme i la descristianización. -
Colp d'estat de thermidor
En la Convenció es forja una aliança entre el sector jacobí que se sent amenaçat per Robespierre i els diputats de la Planícia, habitualment muts. La veu de Robespierre és feta callar quan intenta pronunciar un discurs, i ell i els seus principals col·laboradors són detinguts. Després d'un fallit intent de resistència a l'Ajuntament — pres a l'assalt per les tropes fidels a la Comuna — l'Incorruptible és guillotinat, al costat del seu germà, Saint-Just, Couthon i altres membres del seu entorn. -
Napoleó pren el poder
Després d'un any en què els thermidorianos controlen la Convenció, i quatre de govern autoritari a través del Directori, té lloc el colp d'estat del 18 de brumario, en el qual el general Napoleó Bonaparte, acabat de tornar d'Egipte, presa el poder com a primer cònsol. França ja té el dictador reiteradament demandat per Marat.
