-
Period: to
L'ETAPA LIBERAL BURGUESA
-
Period: to
L'Assemblea Nacional Constituent
El rei va acceptar la Assemblea i els Estats Generals es transformen en Assemblea Nacional Constituent. A principis de juliol l'amenaça d'una posible reacció dels privilegiats porta a una revolta popular -
La convocatòria d'Estats Generals
Davant de la proposta de reforma fiscal, la noblesa es revolta i exigeix la convocatòria dels Estats Generals que no es convocaven des de 1614. El 5 de maig de 1789 es reuneixen els Estats Generals a Versalles. Els burgesos que eren el doble que els altres 2 estaments van demanar que es fes vot per cap i no per estament, el rei i privilegiats van denegar aquesta proposta. Llavors els diputats del Tercer Estat es van constituir en Assemblea Nacional, van jurar que donarien una constitució. -
Assalt a la fortalesa de la Bastilla
-
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
-
Primera constitució
L'Assemblea va elaborar una Constitució, el monarca només conservava el poder executiu, l'Assemblea elaborava les lleis i els jutges eres independents. S'estableix el sufragi censatari. S'instaura una monarquia constitucional i s'origina l'Assemblea Legislativa. -
Period: to
La monarquía constitucional
S'implanta el liberalisme econòmic i polític, el dret a la propietat privada, la igualtat davant els impostos i la llibertat econòmica. Les propietats de l'Església van ser declarades béns nacionals. Només els rics participaven en política, encara que ja no hi havia senyors feudals els pagesos havien de pagar les terres i la crisi mantenia a la misèria a molt d'aquests. Molts nobles van organitzar una intervenció armada per restaurar l'absolutisme. El rei va intentar fugir pero va fracasar. -
La república girondina
Els girondins, dirigits per Brissot, tenien la majoria en la Convenció. Consideraven que amb el sufragi universal i la declaració de la república la revolució havia acabat. Els jacobins que eren més radicals van fer de portaveus dels sectors populars de París que volien una revolució més popular, cap a la igualtat social. -
Period: to
LA RADICALITZACIÓ. L'ETAPA REPUBLICANA
-
Period: to
La república girondina
-
Declaració guerra a Àustria
L'Assemblea Nacional va decidir declarar la guerra a Àustria, considerada el punt de la contrarevolució, amb l'amenaça d'envair França. El mes de juliol les tropes austríaques de Brunsvic eren a la vorera de París. L'Assemblea en aquesta situació de perill va proposar que 20000 persones es presentessin voluntàries, cosa que el rei va rebutjar. -
Assalt al palau de les Tulleries
Les classes populars amb el suport de part dels diputats (girondins i jacobins) van acudir a la defensa de la capital. El 10 d'agost van assaltar el palau de les Tulleries i van detenir al rei, Lluís XVI, la seva esposa, Maria Antonieta i la resta de la família reial, exigint el final de la monarquia. -
Proclamació República
La Convenció Nacional, escollida per sufragi universal, es va reunir el 20 de setembre i va fer la seva primera acció: la proclamació de la República. -
Lluís XVI es guillotinat.
Tant els girondins com els jacobins discrepaven en relació amb la monarquía. Els girondins temient que executar el rei radicalitzes el proces revolucionari. Els jacobins el volien jutjar i condemnar. Aquesta darrera opció es va fer per la pressió popular i Lluís XVI va ser guillotinat el gener de 1793. -
La reina es guillotinada.
-
Final de la república girondina
La situació era cada cop més complicada. Les execucions van impulsar una coalició europea antirevolucionària contra França. També es van revoltar els pagesos a la regió de la Vendée per la fam. I les classes populars van reclamar reformes socials igualitàries per la falta de menjar i l'especulació. -
Assalt a la Convenció
Els jacobins acusaven el govern girondí de no satisfer les necessitats populars, el juny de 1793 els líders jacobins més radicals (Danton, Marat, Robespierre i Hébert) van assaltar la Convenció. Van detenir als principals diputats girondins i els van executar, el poder va quedar en mans dels jacobins. -
Nova Constitució
Els jacobins van elaborar una nova Constitució, reflectia els principis de la democràcia social: sobirania popular i sufragi masculí universal, supressió dels drets feudals i defensa del dret a l'existència. Van impulsar reformes socials per exemple la redistribució agrària, el preu màxim per als articles de necessitat, l'ensenyament obligatori gratuït i l'assistència social. Hi ha un nou calendari revolucionari que marca com a any I el naixement de la república. -
Period: to
La república jacobina
-
El Comitè de Salut Pública: el Terror
Per imposar aquestes reformes es va establir un govern revolucionari, el Comitè de Salut Pública el líder era Robespierre.
El nou govern va suspendre la nova constitució i va començar el moment conegut com a el Terror, es van concentrar tots els poders i la Llei de sospitosos. A principis de 1974 semblava que la República es salvava. Hi va haver una forta repressió contra els adversaris. Tot va acabar en un cop d'estat. -
Period: to
La república burguesa moderada
Després de la caiguda de Robespierre, la Convenció la controla els sectors burgesos. Es prohibiran els clubs jacobins. -
Guillotinen a Robespierre
-
Nova Constitució
S'aprova una nova Constitució, es restableix el sufragi censatari, es crea un poder executiu governat per 5 membres, el Directori. El Consell dels Cinc-cents que redactva les lleis i el Consell d'Ancians que les aprovava. -
Period: to
REPÚBLICA BURGESA I BONAPARTISME
-
Cop d'estat Napoleó Bonaparte
El directori no va aconseguir estabilitzar la situació. Continuaven els problemes econòmics, els monàrquics continuaven insistint a restaurar la monarquia i s'exigia el retorn dels jacobins. Amb el suport de la burgesia el 1799 Napoleó va fer un cop d'estat i va concentrar tots els poders a les seves mans. -
Napoleó: del Consolat a l'Imperi
Després del cop d'estat es va establir el Consolat, format per 3 cònsols un d'ells era Napoleó. La nova constitució va establir el poder personal de Napoleó com a primer cònsol. L'any 1802 va aconseguir que el nomenessin cònsol vitalici i l'any 1804 es va proclamar emperador. Napoleó va forjar un Estat sòlid i centralitzat, va actuar en contra dels radicals i va donar oportunitats de negoci per a la burgesia. -
Period: to
El domini d'Europa i el fi de Napoleó
La guerra va ser un altre component del govern de Napoleó amb una política de conquestes que el va portar a dominar bona part d'Europa. França va assolir el seu màxim domini al 1812. La invasió a Rússia va ser un gran fracas, afegint-li les dificultats a Espanya amb la guerra del Francès i la formació d'una coalició europea va portar a la destitució de Napoleó i la restauració dels borbons. Napoleó moriria a l'illa de Santa Elena. -
Mort de Napoleó
