-
Jurament del Jeu de Paume
Després d'haver constituït en Assemblea Nacional, i a l'trobar-se la porta de la sala en què deliberaran tancada per ordre real, els representants de l'tercer estat es reuneixen al frontó cobert que servia per jugar a la pilota i juren solemnement no separar-se fins dotar França d'una constitució. -
Presa de la Bastilla
La destitució de Jacques Necker com a ministre de Finances i els rumors sobre preparatius militars provoquen l'aixecament armat dels parisencs, que s'apropien de fusells i canons i volten la presó de la Bastilla, símbol de l'despotisme. Els revoltats s'apoderen de la capital. El seu governador, De Launay, obre foc contra els assaltants causant un centenar de morts, però es veu obligat a capitular i és assassinat sobre el terreny. Els revoltats s'apoderen de la capital. -
Declaració dels Drets de l'Home i de l'Ciutadà
Després que el 4 d'agost, en una frenètica sessió nocturna, la noblesa i el clergat rivalitzaran per demanar l'abolició dels seus privilegis, l'Assemblea Nacional aprova la Declaració, el primer article estableix que «els homes neixen i viuen tots iguals en drets ». -
Marxa sobre Versalles
Devant la resistència de rei a sancionar la Declaració de Drets, i mobilitzades per la carestia de la vida, les dones de l'mercat de Les Halles encapçalen una marxa sobre Versalles que desemboca en l'assalt a el palau reial. Lluís XVI i Maria Antonieta accedeixen a acompanyar de tornada a París a la torba per instal·lar-se a les Tulleries. -
Fugida del rei avortada a Varennes.
Sentint-se presoners en les Tullerías, el rei, la reina i els seus fills emprenen la fugida disfressats, segons un pla elaborat pel diplomàtic suec Fersen, enamorat de Maria Antonieta. Després d'un dia de viatge cap al nord, on tropes lleials han escortar fins a l'altre costat de la frontera, són descoberts i detinguts a la localitat de Varennes, i d'allí retornats a París, on reben una gèlida acollida. -
El rei jura la Constitució
El text manté la Monarquia i concedeix el dret de vet a un rei amb poders limitats. L'Assemblea Constituent es dissol i, després d'unes eleccions de caràcter censatari a les que no poden presentar-se els diputats sortints, es reuneix l'1 d'octubre l'Assemblea Legislativa. -
França declara la guerra a Àustria
A instàncies de Lluís XVI, que en secret la recerca la derrota dels seus exèrcits, l'Assemblea declara la guerra «a rei d'Hongria i de Bohèmia», per donar la impressió que no ho fa contra el poble austríac. Només Robespierre i una minoria de diputats de l'esquerra s'oposen. -
Enderrocament de la Monarquia
La revolta coordinada per les seccions parisenques amb l'ajuda dels federats arribats de Marsella desemboca a la presa per les armes i amb un fort vessament de sang de l'palau de les Tullerías. El rei i la seva família es refugien en l'Assemblea Legislativa, i una Comuna Insurreccional es fa amb el control de l'Ajuntament de París. L'Assemblea suspèn provisionalment a rei i convoca una Convenció Nacional. -
Instauració de la República
La Convenció es reuneix, declara abolida la Monarquia i proclama la República. Encara que amb prou feines el deu per cent dels francesos exerceix el seu dret a vot, es tracta del primer parlament de la història triat per sufragi universal masculí en un país important. -
Execució de Lluís XVI
Després de ser jutjat i condemnat per la Convenció, i fracassar totes les maniobres dels moderats per salvar la vida, el rei és guillotinat a la plaça de la Revolució. El botxí aixeca el cap davant una multitud commocionada, que ha conegut aquest mateix matí l'assassinat de l'diputat Le Peletier de Saint-Fargeau per un antic guàrdia de Corps. Les monarquies anglesa i espanyola se sumaran de seguida als països en guerra contra la República francesa -
Creació d'Tribunal Revolucionari
Els diputats es reparteixen per les seccions per estimular el reclutament i es fan ressò de la proposta de crear un tribunal que jutgi els delictes polítics sense apel·lació possible. Simultàniament s'amplia la llista de supòsits castigats amb la pena de mort. També es produeix un intent de revolta a París per part dels enragés, amb complicitats al Club dels Jacobins i la Comuna. -
Period: to
31 de maig a 2 juny 1793
L'aliança entre jacobins i els enragés amb suport de la Comuna mobilitza a les seccions de París contra els líders moderats de la Convenció. A el cap de tres dies de pols, durant els quals és assetjada per la Guàrdia Nacional, la Convenció cedeix i posa sota arrest domiciliari a vint-i dels seus membres i dos ministres. Al cap de pocs dies s'aprova la nova Constitució republicana, que mai entrarà en vigor. -
Robespierre entra en el comitè de salut pública
La seqüela de el cop d'Estat és la renovació gairebé total de l'Comitè al començament de juliol. Danton i els seus són reemplaçats per un govern jacobí liderat per Couthon i Saint-Just. La incorporació de Robespierre, substituint a un diputat de menor rang, culmina l'arribada a el poder dels jacobins i suposa l'inici de la Terror. -
Execució de Maria Antonieta
La reina deposada és guillotinada després d'un simulacre de judici al Tribunal Revolucionari, durant el qual arriba a ser acusada de mantenir relacions incestuoses amb el seu fill. -
Execució dels herberistas
En la seva obsessió per eliminar a les «faccions», el Comitè de Salut Pública liderat per Robespierre deté els líders de el sector més radical de la revolució, encapçalats per Jacques Hébert, editor i redactor de l'popular diari Le Père Duchesne, i impulsa la seva condemna . -
Execució dels dantonistas.
El Comitè compensa el seu cop contra l'ala esquerra amb un altre similar contra els anomenats «indulgents», que amb Danton al capdavant i Camille Desmoulins com a portaveu periodístic, reclamen la fi de Terror. Al costat d'ells seran guillotinats personatges diversos, com l'espanyol Andrés María de Guzmán. -
8 de juny de 1794. Festa de l'Ésser Suprem
La Convenció ret homenatge a la divinitat en una cerimònia en la qual Robespierre, en qualitat de president de l'Assemblea, exerceix com a pontífex per a escàndol dels sectors partidaris de l'ateisme i la descristianització. -
Cop d'estat de thermidor
En la Convenció es forja una aliança entre el sector jacobí que se sent amenaçat per Robespierre i els diputats de la Plana, habitualment muts. La veu de Robespierre és feta callar quan intenta pronunciar un discurs, i ell i els seus principals col·laboradors són detinguts. -
Batalla de les Piràmides (Egipte)
La Campanya napoleònica d'Egipte i Síria va ser una expedició militar francesa duta a terme pel general Napoleó Bonaparte i els seus successors, amb l'objectiu de conquerir Egipte per a tancar als britànics el camí cap a l'Índia en el marc de la lluita contra Gran Bretanya, única potència clarament hostil a la França revolucionaria. Aquesta fou la campanya principal de la Campanya mediterrània de 1789 de la que també en formà part l'Ocupació francesa de Malta. -
Napoleó pren el poder.
Després d'un any en el qual els termidorians controlen la Convenció, i quatre de govern autoritari a través del Directori, té lloc el cop d'estat de l'18 de brumari, en el qual el general Napoleó Bonaparte, acabat de tornar d'Egipte, pren el poder com primer cònsol. França ja té el dictador reiteradament demandat per Marat. -
Derrota de Àsutria
Venç a Àustria a la batalla de Marengo i consolida les seves conquestes al nord d'Itàlia. Nova Constitució. -
Napoleó Cònsol Vitalici.
Napoleó és nomenat en Cònsol Vitalici. -
Napoleó emperador dels francesos a Notre Dame.
Napoleó emperador dels francesos a Notre Dame. -
Rei d'Espanya Josep I
Anomena rei d'Espanya al seu germà, Josep I. Guerra d'Independència d'Espanya i Portugal, que es prolongarà sis anys. -
Batalla de Austerlitz
Derrota a Austria y a Rusia en la batalla de Austerlitz. -
Confederació de el Rin
Estableix la Confederació de el Rin i passa a controlar Polònia. Crea el Sistema Continental, destinat a bloquejar i arruïnar el comerç anglès. -
Envaeix Portugal.
Napoleó envaeix Portugal. -
Batalla de Rússia
Desastrosa campanya a Rússia, moren molts soldats de Napoleó per la gana y les condicions ambientals (el fret). -
Exiliació de Napoleó a l'illa d'Elba
Abdica com a emperador i s'exilia a l'illa d'Elba. -
Batalla de Waterloo
Escapa d'Elba, torna a França i pren el poder. Les nacions europees aconsegueixen vèncer-lo en Waterloo, La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington . És deportat a l'illa africana de Santa Elena, on morira al any 1821.
