-
Period: to
Assemble Nacional Constituent
- Estava formada per el Tercer Estat.
- Es van comprometre a elaborar una Constitució que reflect´s la voluntat de la majoria dels francesos.
- Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l'Assemblea ja que estava atemorit per les revoltes a les ciutats i al camp
-
Presa de la Bastilla
El poble de la ciutat de París va sortir al carrer per donar suport a les propostes de la nova Assemblea i, per por que les tropes reials detinguessin els seus diputats, una multitud va assaltar la pressó de la Bastilla per apoderar-se de les armes que hi havia i alliberar a polítics que hi havia empressonats -
Abolició del feudalisme
L'Assemblea Nacional suprimeix del tot el règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, són abolits sense indemnització. -
Period: to
Monarquia Constitucional
- El 4 Dd'agost de 1789 s'aboleix el feudalisme.
- El 26 d'agost es va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
- Al 1791 es crea una Constitució amb ideals liberals, on hi havia: separació de poders, iguals dels ciutadans, sufragi censatari i independent i sobirania nacional, però el rei reservava el dret de vetar.
-
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals, així com la igualtat davant la llei i els impostos. -
Period: to
Assemblea Legislativa
- Es va formar després de l'aprovació del text constitucional.
- Es van redactar noves lleis com: Igualtat de nous ciutadans, prohibir la tortura, obligar a la noblesa a paar impostos i abolir els gremis.
- Per defensar les conquestes de la Revolució es va formar la Guàrida Nacional
-
Fugida de Varennes
- L'oposició de la família reial i dels privilegiats a acceptar els canvis proposats per l'Assemblea Nacional es va manifestar arran de la fugida de París de Lluís XVI per unir-se a l'exèrcit austríac, que planejava envair França i restablir l'absolutisme.
- Malgrat que el rei va ser detingut, els austríacs van envair Françaal 1792 i van arribar a les portes de París.
-
Constitució de 1791
Va exeplificar els ideals del liberalisme polític: separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal del ciutadans, però al rei el dret de vetar. També es va establir el sufragi indirecte i indirecte. -
Assalt al Palau Reial
Els sans-culottes van assaltar el palau, van empressonar el monarca i van proclamar la República. -
Period: to
República Democràtrica
- Va estar dividida en tres etapes: la Convenció girondina, la Convenció jacobina i la caiguda dels jacobins.
-
Proclamació de la Primera República
va quedar en mans dels girondins i es va crear una Convenció Nacional elegida per sufragi universal masculí. -
Period: to
Directori
Restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres: el Consell dels Cinc - cents i el Consell dels Ancians -
Llei de maximum
Va ser una llei social on es controlaven els preus i els salaris de la població -
Execució del rei Lluís XVI
La nova assemblea va iniciar un judici contra Lluís XVI i la reina Maria Antonieta, que van ser acusats de traïció, condemnats i executats a la guillotina -
Constitució de 1793
Estava basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat -
Period: to
República Burgesa
- Va començar amb un cop d'Estat de la burgesia conservadora
- Es va elaborar una nova constitució a l'any 1795.
- Es confiava en el poder legislatiu de dues cambres: Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians.
- Va acabar a l'any 1799, quan Napoleó Bonaparte, amb ajuda de la burgesia va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al directori.
-
Cop d'Estat de termidor
La burgesia va propiciar un cop d'Estat per posar fi a la radicalització de la revolució. Robiesperre i altres líders jacobins van ser enderrocats i executats -
Period: to
Consistori
- És el govern de la constitució del 1795.
- Va restablir el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians.
-
Constitució del 1795
Atorgavael poder executiu a un govern col·legiat. -
Cop d'Estat de Napoleó
Amb suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori. La seva intenció no era el retorn a l'antic Règim, sinó la consolidació de la revolució, encara que només en els aspectes més moderats.
