-
Batalla de Trafalgar
Aliança entre la França napoleònica i l’Espanya borbònica contra Gran Bretanya. Els britànics destrueixen la flota espanyola i malmeten la flota francesa.
Inici de la desaparicióde l’Imperi Hispànic. -
Tractat de Fontainebleau
El primer ministre Godoy autoritza l’entrada de tropes franceses a Espanya.
L'exèrcit francés, era un exèrcit de ciutadans (el servei militar era obligatori). Els comandaments eren professionals i no pas nobles privilegiats; els ascensos es guanyaven per mèrits.
L’exèrcit de terra més modern, ben organitzat i ben armat del moment. I davant d’ell, el millor militar del moment, el polític més ambiciós d’Europa, el personatge més carismàtic i líder de l’època; Napoleó Bonaparte. -
Motí d’Aranjuez
Enfrontaments entre pare i fill sobre el paper polític de Godoy.
Capitulacions de Baiona(1808) Napoleóimposa al seu germàJosep com a rei d’Espanya (Josep I). -
Batalla de Bailén
El triomf de l’aliança entre britànics i patriotes a Bailén, permet alliberar de control francès Andalusia.
Protegida per la flota britànica des de Gibraltar, Cádizes converteix en la ciutat on s’organitza la Junta Suprema Central. -
Divisió dels espanyols
Els espanyols es van dividir en dos grups: afrancesats( Josep I); aquests eren liberals francòfils i donaven suport de les tropes franceses d’ocupació i els patriotes, trobem els liberals anglòfils i els tradicionalistes, que van participar a: les Juntes provincials de defensa, "Guerrilles”, Junta Suprema Central i a la Aliança amb Gran Bretanya. -
Period: to
Guerra del francès
Insurreccióde les classes populars i els antifrancesosa Madrid
Les tropes franceses reprimeixen l’aixecament d’una forma brutal L’aixecament antifrancèss’escampa pel territori. Molts afrancesats es passen al bàndol dels liberals patriotes. -
Les Corts de Cádiz
Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona, en un dolçexili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunióde representants de les Juntes provincials de tot el país.
El liberals ho aprofiten per forçar l’aprovaciód’una Constituciómoderna i liberal
La Constitucióde 1812 o tambédita de Cádizes converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya.
Es va aprovar el 19 de març de 1812
Popularment va ser coneguda com La “Pepa”. -
DOC. 9, pàg 31
Sobirania nacional
Divisió de poders
Llibertat d’expressió -
"Pronunciamiento”de Riego
Arriba a Espanya Ferran VII, "el deseado"
Abolició de la Constitucióde Cádiz. Persecuciódels liberals, que s’organitzen en societats secretes per conspirar a través de l’exèrcit. Intervenció de la Santa Aliança a demanda de Ferran VII. Invasió dels cent mil fills de Sant Lluís (1823). -
Period: to
Dècada Ominosa
-Pronunciamiento: Cop d’Estat militar que intentava provocar un canvi d’orientació política del govern. D' orientació liberal o absolutista. Al no haver-hi eleccions, va esdevenir l’única forma de canvi polític a l’Espanya decimonònica.
-Pretorianisme: situació en que degut a la influència de l’exèrcit, els militars esdevenen els actors de la política. A Espanya les constants guerres van donar un fort protagonisme polític als militars. Els polítics durant el segle XIX tots eren militars -
El conflicte dinàstic de 1833
Ferran VII (mort el 1833) es va casar amb M. Cristina i van tenir una filla, Isabel (al 1830). Carles Mª Isidre va imposar una Llei sálica: dictada per Felip V el 1713. Segons aquesta llei, les dones només podien heretar la corona si no hi havia homes a la línia principal(fills) o lateral(germans i nebots).
Pragmàtica sanció: dictada per Ferran VII el 1830, abolia la Llei sàlica i establia com a principal línia hereditària la descendència directa del rei davant dels parents laterals. -
Primera Guerra Carlina
(1833-1839)
Els carlins controlen les àrees rurals del nord (al País Basc, Navarrai les comarques pirinenques de Catalunya).
Els isabelins són majoria a les ciutats que s’estan industrialitzant (Barcelona...), a les capitals de província i a Andalusia.
Els carlins es van dividir al veure que les estaven perdent:
-Transaccionistes: Partidaris de negociar una rendicióhonrosa amb els liberals (Maroto)
-Intansigents: Partidaris de defensar Carles MªIsidre i els idearis carlins fins al límit. -
Ramon Cabrera
Nascut a Tortosa el 1806, líder guerriller carlíconegut com “Lo tigre del Maestrat” degut a la notable activitat guerrillera carlina a la zona que va organitzar. -
La Cort i l’exèrcit es divideixen
Els carlins donen suport a les demandes de Carles Mª Isidre per esdevenir rei.
Els isabelins donen suport a MªCristina per fer reina la seva filla Isabel.El conflicte polític entre absolutistesi liberalses superposa al conflicte dinàstic.Els sectors més conservadors i partidaris de mantenir l’Antic Règim, els partidaris de l’absolutisme i les antigues lleis s’ajunten al bàndol carlí.Els sectors liberals veuen una oportunitat per fer-se amb el poder. Els liberals formaran el bàndol isabelí. -
Abrazo de Vergara
Fi de la 1ªCarlinada
- Què es va pactar a Vergara?
Els liberals es comprometien a mantenir els fursde Biscaia, Guipúscoa, Alaba i Navarra.
Els oficials carlins transaccionistesmantindrien el seu grau i el seu sou dins de l’exèrcit regular espanyol.
-Què va passar amb els carlins intransigents?
Van seguir la lluita a favor de Carles MªIsidre, però en petits escamots en zones de muntanya, mig guerrillers tradicionalistes, mig bandolers… -
Conseqüències del desenllaç de la 1ªcarlinada
Es manté un exèrcit amb un nombre important d’oficials conservadors.
Augmenta el pes dels militars en la política i els liberals moderats controlen el poder i estableixen les reformes econòmiques que consoliden l’Estat liberal a Espanya. En canvi les reformes polítiques són molt limitades i es mantéun to conservador.
És el que anomenem Estat Moderantista -
Geografia del carlisme
Mapa: Doc.25,pg.40
Carlins i liberals a Catalunya durant el segle XIX -
Oficial carlí detingut per milicians liberal
Els carlins defensaven una forma de viure basada en els valors del treball familiar, de l’esforç de generació rera generació per convertir una cabana de quatre pedres del s. X en una masia del s. XVII. Potser els pagesos carlins no eren gaire “il.lustrats” i eren mig analfabets, eren feliços criant el seu bestiar, la missa a l’ermita damunt del pujol cada diumenge.
L'individualisme dels liberals els resultava molt difícil d’assumir davant del seu concepte d’afrontar la vida. -
Sociologia del carlisme
La base social del carlisme la formaven els sectors socials que es veurien perjudicats per les reformes liberals i el nou sistema econòmic capitalista.
Es tractava de classes baixes d’àmbits rurals pròpies de l’estructura social de l’Antic Règim.
* Baixa Noblesa
* Baix clergat
* Pagesos emfiteutes
En canvi les reformes liberals afavorien l’Alta Noblesa latifundista i a les classes socials emergents (Burgesia, menestrals i proletariat urbà). -
Ideologia del carlisme: “Dios, patria, Rey y fueros”
DÉU: els carlins eren ultracatòlicsi tradicionalistes. Estaven en contra de la llibertat religiosa, la separació Església-Estat.
PÀTRIA: es relacionava amb rebutjar com a nocives les idees vingudes de l’estranger.
REI: era la millor garantia dels “drets” dels seus súbdits. Els liberals volien establir la llibertat, que desprotegia els humils davant els poderosos.
FURS: partidaris de mantenir o restablir les lleis tradicionals que tenien alguns territoris a l’Antic Règim. -
Period: to
Regència d’Espartero
Amb la fi de la Guerra Carlina, MªCirstina cedeix la Regencia al General vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero
Els seus projectes reformistes van ser atrevits, però no sempre encertats. El seu estil de govern era autoritari i dictatorial, a l’estil bonapartista.Es va anar guanyat l’enemistat de liberals moderats i liberals progressistes per les seves autoritàries maneres. Barcelona al 1842 va sufocar la revolta bombardejant la ciutat des de Montjuïc, la Ciutadella i des del mar. -
Isabel II amb la seva confident Sor Patrocinio
-
Period: to
El règim moderantista
És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868 arran de la Revolució “La Gloriosa”.És una etapa de fort creixement que consolida el poder de la Gran Burgesia. En canvi les classes populars no van millorar el seu nivell de vida. Es consolida el poder dels liberals moderats, que limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això va distanciant els liberals entre ells: moderats i progressistes.És l’anomenada “Corte de los milagros” i de la política de “camarillas”. -
Period: to
El Bienni progressista
Amb la Vicalvarada del general O’Donnell, recolzada pels progressistes, s’obre un parèntesi de dos anys de govern progressista durant el regnat d’Isabel II.
El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país i democratitzar el sistema polític: Llei general del ferrocarril (1855), Desamortitzacióde Madoz(1855), Projecte de Constitució democràtica (1856)
La reina i el propi O’Donnell organitzen un “pronunciamiento” que restaura el règim moderantista. -
La “Gloriosa”, Revolució
setembre de 1968.
És l’única Revolució del segle XIX a Espanya. Tot i l’important paper dels militars liberals progressistes, participenen l’aixecament per primer cop les masses populars.
El programa bàsic de la Revolucióde setembre del 68
* Sufragi universal i lliure. Convocatòria d’eleccions constituents
* Drets civils democràtics i llibertat de culte
* Lliure comerç i proporcionalitat dels impostos -
Causes
- Primera gran crisi econòmica del capitalisme, la “DoubleBubble”: Crisi de subsistències (típica de l’Antic Règim)Crisi industrial i financera (pròpia del nou sistema capitalista)
- Inoperància, corrupciói desprestigi dels governs d’Isabel II
- Aparicióactiva del moviment obrer
-
Period: to
El sexennirevolucionari
Govern provisional i corts constituents (1868 –1869)
Regnat d’Amadeu I (1870 –1873)
I República (1873 -1874)
República autoritària (1874) -
“Pronunciamiento”del brigadier Topetea Cádiz
Formacióde Juntes Revolucionàries a les principals ciutats. -
Batalla d'Alcolea (Còrdova)
Derrota de les tropes fidels a la reina. -
Exili d'Isabel II
Isabel II s’exilia a França. Formació d’un Govern provisional revolucionari amb militars liberals moderats i progressistes (Serrano, Prim) -
Eleccions a Corts constituents
Sufragi universal dels homes majors de 25 anys.
Eclosió els partits polítics com a nova forma de representació política. -
La Flaca
La llibertat de premsa que es va instituir a partir de “La Gloriosa” (1868), va permetre l’aparicióde publicacions satíriques sobre la política i els polítics.
Una de les primeres publicacions espanyoles d’aquest tipus i molt popular durant el Sexenni, va ser “La Flaca”, editada a Madrid per cercles progressistes i republicans. -
Constitució de 1869 Caricaturra satírica de La Flaca
Doc x
Pàg. x
Gral. BaldomeroEspartero
Gral. Joan Prim
Leopoldvon Hohenzöllern(alemany)
Antoined’Orelans, Duc de Montpensier(francès)
Alfons de Borbó, fill d’IsabelII
Amadeode Saboia, Duc d’Aosta, fill del rei d’Itàlia, VittorioEmmanueleII
El nou monarca, Amadeu I, de coneguda tendència liberal democràtica, va ser elegit per les Cortesel desembre de 1870 -
El regnat d'Amadeu I
El regnat ja va començar malament. Pocs dies abans de prendre possessió, el General Prim, que havia de ser la seva màdreta en el govern, va ser assassinat. Amadeu I es va trobar unes Corts molt dividides que frenaven les iniciatives legislatives dels seus governs.
Després de sis governs fracassats i tres eleccions a Corts que no donaven cap majoria estable, va abdicar el febrer de 1873 es va trovar amb una pila de problemes greus:
Aixecaments carlins,Revoltes federalistes,Insurreccióa Cuba.... -
Period: to
El regnat curt d’AmadeuI
-
Republicans Unitaris - Republicans Federals
Els republicans, dividits entre Unitaris i Federals, van ser incapaços d’aprovar una Constitució Republicana.
Unitaris: estat centralitzat a l’estil de la República Francesa i moderat en els seus aspectes socials.
Federals: estat federal a l’estil dels EE.UU. i molt progressista en els aspectes socials.
L’estiu del 1873 el govern republicà haver de reprimir de forma autoritària enviant les tropes. "La Flaca" sobre les disputes entre els republicans -
Tercera Carlinada
A Navarra i als pirineus catalans una “carlinada” de l’extrema dreta absolutista i tradicionalista (3ªCarlinada)
A les principals ciutats de l’àrea mediterrània, la proclamació de cantons independents socialistes per part de l’extrema esquerra revolucionària (Insurrecció cantonalista). Caricatura de La Flaca sobre els problemes de la I República (1873) i no oblidem el problema no resolt de la insurrecciócubana. -
Period: to
La I República
Les Corts va proclamar la República l’11 de febrer de 1873.
Aquesta República naixia morta, ja que en realitat molts diputats monàrquics la van votar sense cap convicció.
La República heretava els greus problemes econòmics i polítics del regnat d’Amadeu I.
Es van succeir quatre presidents de la República. -
La fi de la I República
“La Paviada”– El 3 de gener de 1874, el General Pavíaocupa les Corts i les dissolt de forma violenta protagonitzant un Cop d’Estatque institueix una República dictatorial governada pel Gral. Serrano.
De fet la dictadura de Serranono és més que una transiciócap al restabliment de la Monarquia borbònica, que es consuma amb el Cop d’Estatmonàrquic del General Martínez Campos.(31 de desembre de 1874) -
Period: to
Inici del període de la Restauració Alfonsina
