La Civilització Romana

Edat mitjana

9

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492.

Antiga Roma

9

L'antiga Roma fou la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC. Inicialment una monarquia, va esdevenir una república, i finalment un imperi, que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental. L'imperi Romà va decaure i la part occidental es va disgregar en un seguit de regnes independents durant el segle V.

Monarquia

9

La ciutat de Roma va créixer dels assentaments a la vora del riu Tíber, un encreuament de tràfic i comerç. D'acord a l'evidència arqueològica la vila de Roma va ser fundada probablement durant el segle IX aC per dos membres de les tribus centrals italianes: els llatins i els sabins. Durant aquest període, Roma va ser governada per una successió de set reis que exercien un poder gairebé absolut malgrat l'existència de les assemblees romanes i el Senat.

República Romana

12

La República Romana va ser establerta el 509 aC, establint un sistema de magistrats electes anualment. Els més importants eren els dos consols, que exercien l'autoritat executiva anomenada imperium i el comandament militar. Tanmateix, els cònsols havien de contendre amb el Senat, originalment un consell de la noblesa (els patricis), que creixeria en grandària i poder amb el temps. Només els patricis podien ser magistrats però després es va permetre l'entrada els plebeus.

Imperi Romà

15

Amb la derrota dels seus enemics, August (un successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà) va prendre el poder absolut, només amb una imatge de la forma republicana de govern. El successor designat, Tiberi, va prendre el poder establint una dinastia que acabaria amb la mort de Neró (el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia) el 68 dC. El govern va ser succeït per la dinastia Flàvia. L'imperi d'Occident va ser atacat per invasions barbàriques al llarg del segles.

Caiguda de l'Imperi Romà

18

La Caiguda de l'Imperi Romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476. Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia. El triomf del cristianisme consolidava encara més aquesta unitat. Però, en aquell moment, l'imperi patia una greu crisi.

Estructura social i política

24

La primera estructura social i política dels llatins va ser la família: el pare (pater familia), la dona (unides al pare de família pel ritu sagrat de la torta), els fills, les dones dels fills, els fills dels fills, i les filles no casades. De l'agrupació d'algunes famílies del mateix tronc, van sorgir les gens, i d'un conjunt de famílies van sorgir les tribus.

Justícia romana

27

El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història. El seu estudi comprèn, d'una banda, la història de Roma (principalment les diferents fases i medis que faran aquestes normes s'exterioritzin, és a dir, les fonts de producció d'aquest Dret, i d'altra, les principals Institucions jurìdiques que Roma va crear i ens va transmetre.

Economia

32

L'economia de l'imperi Romà es fonamentava en una societat agrícola i esclavista. La majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producció que es nodria de l'activitat dels esclaus adquirits, en gran part, entre els presoners de guerra, i que generaven un comerç molt dinàmic en mercats als quals acudien els traficants.

La ciutat

37

Als primers ciutadans romans se'ls anomena patricis (o patres), perquè o bé són pares de família (pàter famílies) o bé són fills de pares de família vinculats a l'obediència paterna (els fills homes no aconseguien la condició de pare de família fins que el pare moria i s'independitzaven, però es donava per descomptat que arribarien a aquesta condició).

Exèrcit romà

38

L'exèrcit romà era de l'antiga Roma. Va fer possible que la civilització de l'antiga Roma dominés tota la Mediterrània entre els segles I aC al V dC.El servei afectava els ciutadans entre disset i seixanta anys. Fins als quaranta-cinc participaven en les campanyes i els de més edat defensaven les ciutats i formaven la reserva. En general, les classes altes no intentaven defugir el servei militar, ja que el seu compliment era imprescindible per a poder accedir a les magistratures.

Cultura romana

43

La Cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte). La durada de la cultura romana antiga en sentit estricte va durar prop de 1.200 anys però el seu influx continua fins a l'actualitat. Els antics romans van conquerir molts pobles diferents i s'emportaren a Roma moltes obres d'art dels pobles conquerits.