-
513 BCE
gatronomia
La gastronomia romana és de l'Imperi Romà a l'Edat Antiga la gastronomia romana estava profundament influenciada pel,s costums grecs, així com pels canvis polítics durant els tretze segles que va durar i per l'enorme expansió de l'Imperi. Així doncs, és prou complex resumir i dotar d'uniformitat la gastronomia de tota una civilització com la romana: no menjaven el mateix o de la mateixa manera . -
510 BCE
Historia:monarquia
Roma va créixer dels assentaments a la vora del riu Tíber, un encreuament de tràfic i comerç. D'acord a l'evidència arqueològica la vila de Roma va ser fundada probablement durant el segle IX aC per dos membres de les tribus centrals italianes: els llatins i els sabins. Roma va ser governada per una successió de set reis que exercien un poder gairebé absolut malgrat l'existència de les assemblees romanes i el Senat. L'últim rei, Tarquí el Superb, va ser deposat i exiliat el 510 aC. -
509 BCE
Historia: Republica
La republica romana va ser establerta el 509ac establint un sistema de magistrats electes anualment.Elsmrs importants eran els dos consols que excercien la autoritat i el comandament militar.Els consols havien de contendre el senat(els patricis). -
500 BCE
clases socials
La societat romana,es basava en la desigualtat, i com en tota societat desigual, la tensió entre les classes i la seva dialèctica és el motor de la seva història . Les classes que es van distingir van ser cinc: patricis, plebeus, esclaus, clients i lliberts. La tensió entre patricis i plebeus i les rebel·lions dels esclaus van ser les més importants notícies polítiques; les tres primeres van ser les classes amb major activitat política; les altres dues, menys. -
500 BCE
el senat
El senat era un òrgan merament consultiu, però sent emanat del poble, el rei el convocava sovint i considerava les seves propostes. Les seves reunions se celebraven en el comitium (fòrum) en una sala anomenada bule. Més endavant hi havia un grup de gent que decidia qui anava a enfrontar al rei i qui manejaria les entrades de plata. -
500 BCE
cultura romana
La cultura va ser el resultat d'un important intercanvi entre civilitzacions diferents: la cultura grega i les cultures desenvolupades a Orient van contribuir a formar la cultura .Un dels vehicles que més va contribuir a la universalització de la cultura romana, que aviat va ser la de tot l'imperi, va ser l'ús del llatí com a llengua comuna de tots els pobles sotmesos a Roma. -
400 BCE
el comerç
El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi. Modes de la historiografia i la cultura popular han tendit a no ocupar-se de la base econòmica de l'imperi en favor de lingua franca que va ser el llatí i les gestes de les legions. Tant la llengua com les legions van ser recolzades pel comerç, sent al mateix temps part de la seva espina dorsal. La longevitat del seu imperi es va deure al seu comerç. -
400 BCE
la ciutat
La fundació de Roma s'atribueix a tres tribus: els Ramnes, els Ticis i els Lúcers.
Als primers ciutadans se'ls anomena patricis
Els fills dels patricis, en complir 17 anys (més tard l'edat es va anar rebaixant fins als 14 anys) adquirien la condició de ciutadans(amb tal motiu celebraven una festivitat en què deixaven de vestir la toga praetexta pròpia dels nois i es col·locaven la toga virilis, pròpia dels homes), però continuaven subjectes a la potestat del pare fins que aquest moria. -
48 BCE
festes romanes
A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats. La majoria estaven dedicades a alguna divinitat,o celebrar una victòria.
Entre les més destacades estaven: la Lupercalia, la festa d'Hèrcules, la de Júpiter Capitolí. Durant l'època imperial les preferides pels romans eren les que incloïen jocs esportius anomenats ludi. -
68
Imperi romà
Amb la derrota del seus enemics august va prendre el poder absolut el seu successor tiberi va prendre el poder sense guerra ni sang establint una dinasti que acabaria amb la mort de neró el 68 dc -
476
Caiguda del imperi romà
Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani.
El triomf del cristianisme, que va ser convertit en religió oficial per l'emperador Teodosi I el gran a finals del segle IV, consolidava encara més aquesta unitat. Però, en aquell moment, aquest immens imperi patia una greu crisi que a la llarga acabaria amb la seva existència. Era un gegant cansat després de diversos segles d'expansió i esforços
