-
Period: 1301 to 1500
LA POESIA ENTRE ELS SEGLES XIV I XV
AL FINAL DEL SEGLE XIII, CERVERÍ DE GIRONA TANCA EL PERÍODE CLÀSSIC DE LA POESIA TROBADORESCA.
AL LLARG DEL SEGLE XIV SORGEIXEN ELEMENTS DE RUPTURA: L'OCCITÀ, CERTS TEMES I TÒPICS DESAPAREIXEN I ES REP LA INFLUÈNCIA DE LA POESIA FRANCESA COETÀNIA. A LES ACABALLES DEL SEGLE SIV I ELS PRIMERS ANYS DEL XV. LA POESIA ÉS UN COMPLEMENT DE LA VIDA MILITAR I CORTESANA. -
1400
JORDI DE SANT JORDI
ELS 18 POEMES QUE S'HAN CONSERVAT DE JORDI ES VAN ESCRIURE ENTRE EL 1416 I EL 1424. EL 1420 ACOMPANYA EL REI EN L' EXPEDICIÓ A SARDENYA I CÒRSEGA, ON VA SER ANOMENAT CAVALLER I EN QUÈ TAMBÉ VAN PARTICIPAR AUSIÀS MARCH I ANDREU FEBRER. EL 1423 ÉS CAPTURAT DURANT UN COMBAT MILITAR I VA CAURE EN PODER DEL CONDOTTIERE FRANCESCO SFORZA. VA MORIR EL 1424 -
1400
AUSIÀS MARCH
VA RESIDIR A VALÈNCIA I DESPRÉS A LES CORTS DE JOAN DE NAVARRA I CARLES DE VIANA. AL 1430, ADMINISTRA ELS SEUS BÉNS I DEFENSA ELS SEUS PRIVILEGIS FEUDALS. EL 1439 ES VA CASAR AMB ISABEL MARTORELL. ISABEL VA MORIR AQUELL MATEIX ANY. AL 1459 VA MORIR ELL. UTILITZA LES COMPARACIONS, IMATGES, ANTÍTESIS, I LA PRIMERA PERSONA COM A RECURSOS ESPRESSIUS. LA LLENGUA DE LES SEUS COMPOSCIONS ES CARACTERITZA PER LA PRECISIÓ CONCEPTUAL I PER LA INMEDIATESA COL.LOQUIAL. -
1401
LA POESIA DEL SEGLE XV
EL SEGLE XV VA VIURE UNA ESPLANDOR ARTÍSTICA I LITERÀRIA "SEGLE D'OR". GRANS FIGURES DE LA LITERATURA CATALANA DEL XV: JORDI DE SANT JORDI I AUSIÀS MARCH, TAMBÉ JOANOT MARTORELL, JOAN ROÍS DE CORELLA, JAUME ROIG I ISABEL DE VILLENA. EL SEGLE XV VA SUPOSAR PER A LA CULTURA EUROPEA UN MOMENT DE GRANS CANVIS, COM EL SORGIMENT DE L'HUMANISME I EL RENAIXEMENT. -
1401
LA NOVELA DEL SEGLE XV (LA NOVEL.LA CAVALLERESCA)
DIFERENCIAR NOVEL.LES CAVALLERESQUES DE LLIBRES DE CAVALLERIES.
CARACTERÍSTIQUES:
- CERVANTES REMARCA 2 QUALITATS DEL TIRANT: LA
CAPACITAT D'ENTRETENIR I LA VERSEMBLANÇA DE
L'ARGUMENT I DELS PERSONATGES.
- NO CONTÉ ELEMENTS MARAVELLOSOS I INCREïBLES NI
HEROIS EXTRAORDINARIS I SOBREHUMANS, I L'ACCIÓ ES
SITUA EN GEOGRAFÍES CONEGUDES I EN UN TEMPS
PRÓXIM AL DELS SEUS AUTORS.
- AQUESTA VERSEMBLANÇA I AQUEST AMBIENT DE
NORMALITAT ES VEUEN REFORÇATS PER L'HUMOR I LA IRNOÍA. -
1402
JAUME ROIG
VA NÀIXER A VALÈNCIA A PRINCIPIS DEL SEGLE XV I VA MORIR AL 1478. VA REDACTAR L'ESPILL AMB EL PROPÒSIT DE DEMOSTRAR QUE TOTES LES DONES SON MALVADES. ENCARA QUE LA MISOGÍNIA ÉS UN DELS TEMES MÉS FREQÜENTS EN LES LITERATURES MEDIEVALS, ROIG EL TRACTA D'UNA MANERA ORIGINAL I MOLT PERSONAL. -
1405
VIDA DE MARTORELL
VA NÀIXER A VALÈNCIA ENTRE EL 1405 I EL 1411. EL 1435 VA MORIR EL SEU PARE I ES DECLARAT HEREU UNIVERSAL. L'ANY 1437 VA DESAFIAR EL SEU COSÍ JOAN DE MOMPALAU, QUE S'HAVIA PROMÉS EN MATRIMONI SECRET AMB LA SEUA GERMANA MENUDA. EL DESIG DE BATALLAR-SE A ULTRANÇA AMB EL SEU COSÍ PER A REPARAR L'HONOR FAMILIAR VA PORTAR-LO A LONDRES, EL REI ENRIC VI D'ANGALTERRA VA SER EL JUTGE DEL COMBAT. EL 1464 VA EMPENYORAR EL MANUSCRIT DEL TIRANT A GALBA PER 150 SOUS. VA MORIR EL 1465 ARRUINAT. -
1430
ISABEL DE VILLENA
VA NÀIXER A VALÈNCIA EL 1430. L'ÚNICA PRODUCCIÓ LITERÀRIA D'ELLA QUE CONEIXEM ÉS VITA CHRISTI. ÉS UNA VIDA DE JESUCRIST CENTRADA EN EL NAIXEMENT I INFANTESA DE MARÍA I JESÚS, I DE LA PASSIÓ D'AQUEST FINS A L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU. L' OBRA PRESENTA UNA SINGULARITAT MOLT DESTACADA DINS DE LA LITERATURA MEDIEVAL PERQUÈ OFFEREIX UNA VERITABLE CONSCIÈNCIA DE FEMINITAT.
EL VITA CHRISTIE (SEGONS LA HIPÒTESI DE JOAN FUSTER) PODRÍA SER UNA RÈPLICA PREMEDITADA A L'ESPILL DE JAUME ROIG. -
1435
JOAN ROIS DE CORELLA
VA NÀIXER A VALÈNCIA EL 1435 I HI VA MORIR EL 1497. VA ESCRIURE TANT EN PROSA COM EN VERS I TRACTA
TEMES RELIGIÓS I PROFANS. VA CREAR UN NOU ESTIL DE PROSA LITERÀRIA,
CARACTERIZADA PER L'ÚS DE PERIODES EXTENSOS AMB
PREDOMINI DE LA SUBORDINACIÓ, EXCLAMACIONS I
PREGUNTES RETÒRIQUES, ABUNDÀCIA DE LLATINISMES,
FREQÜÈNCIA DE L'HIPÈRBATON I IMITANT LA SINTAXI
LLATINA. LA POESIA D' AQUEST AUTOR S'INCLINA PER L'AGUDESA
CONCEPTUAL I PEL JOC DE PARAULES. -
Period: 1435 to 1462
CURIAL E GÜELFA
TOTES LES CARACTERÍSTIQUES ES PODEN ATRIBUIR TAMBÉ A L'ALTRA GRAN NOVEL.LA DE LA LITERATURA CATALANA MEDIEVAL, CURIAL E GÜELFA. ESCRITA ENTRE EL 1435 I EL 1462 EL TÍTOL EL VA POSAR EL MATEIX MILÀ I FONTANALS PERQUÈ LA NOVEL.LA LA NARRA LA VUDA D'UN CAVALLER, CURIAL, I LES RELACIONS AMB LA SEUA DAMA, GÜELFA. ESTÀ DIVIDIT EN 3 LLIBRES. -
Period: 1450 to 1550
EL RENAIXEMENT
ÉS UN MOVIMENT CULTURAL EUROPEU, TRADICIONALMEMT FIXAT ENTRE MITJAN DEL SEGLE XV I EL SEGLE XVI. EN LA POESIA D'AQUEST SEGLE HI HA 2 ASPECTES SEMPRE PRESENTS:
- EL DEUTE AMB LA PEOSIA D'AUSIÀS MARCH
- LA GLOSSA DE REFRANYS POPULARS
DESTAQUEN JOAN TIMONEDA I PERE SERAFÍ. EN LA PROSA DEL SEGLE, L'OBRA MÉS IMPORTANT DE LA LITERATURA CATALANA I UNA DE LES OBRES CATALANES TOTALMENT RENAIXENTISTA ES "LOS COL.LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA" DE CRISTÒFOR DESPUIG. -
Period: 1450 to 1500
LA LITERATURA A VALÈNCIA (SEGONA MEITAT DEL SEGLE XV)
DURANT AQUEST SEGLE LA CIUTAT VA EXPERIMENTA UNA ESPLENDOR FINANCIERA, COMERCIAL I ARTISTICA I CULTURAL I ES VAN PRODUIR CANVIS IMPORTANTS:
- D'UNA BANDA LA CORT REIAL VA DESPARÈIXER DE LA
CIUTAT.
- D'ALTRA BANDA, ES VA PRODUIR UN PREDOMINI
CREIXENT D'ESCRIPTORS D'EXTRACCIÓ BURGUESA
QUE PRACTIQUEN UNA LITERATURA ALLUNYADA DEL
MODEL CAVALLERESC I TROBADORESC DEL QUAL
PARTIEN, EL MÉS IMPORTANT ES JAUME ROIG. 2 CERCLES ANTAGÒNICS:
- GRUP ARISTOCRÀTIC
- GRUP BURGUÉS -
1459
L'ESPILL
CONSTA DE 16.359 VERSOS APARIATS DE 4 SIL.LABES I ESTÀ DIVIDIT EN 4 PARTS/LLIBRES, A MÉS D'UNA CONSULTA INICIAL I UN PREFACI, DIVIIT TAMBÉ EN 4 PARTS. ENCARA QUE ESTÀ ESCRIT EN VERS ÉS TOTA UNA NOVEL.LA I ES PRESENTA COM UNA AUTOBIOGRAFÍA DEL NARRADOR PROTAGONISTA. INCORPORA LA VIDA POPULAR DE LA VALÈNCIA DEL SEGLE XV AMB UNA INTENCIÓ MORALITZANT I UNA VISSIÓ PESSIMISTA DE LA REALITAT HUMANA. -
1460
TIRANT LO BLANC
MARTORELL VA COMENÇAR A REDACTAR EL TIRANT AL COMENÇAMENT DE L'ANY 1460. A DIFERÈNCIA DEL CURIAL, L'ACCIÓ DEL TIRANT ES CONTEMPORÀNEA A L'ÈPOCA DE MARTORELL. TIRANT LO BLANC ESTÀ CALIFICAT COM A NOVEL.LA TOTAL, UNA NOVEL.LA QUE SUPERA L'ETIQUETA DE NOVEL.LA CAVALLERESCA, ON ES COMBINA DIFERENTES ASPECTES, TANT PELS CONTINGUTS COM PEL TO QUE HI UTILITZA I ELS MODELS LITERARIS QUE HI INCOPORA. -
Period: 1501 to
LA LITERATURA EN ELS SEGLES XVI, XVII, XVIII
LES TERRES DE PARLA CATALANA VAN PATIR UNA PROGRESSIVA PÈRDUA DE PERSONALITAT POLÍTICA I UN ESTANCAMENT ECONÒMIC, TAMBÉ ES VA PRODUIR UNA DISMINUCIÓ EN L'ÚS DEL CATALÀ COM A LLENGUA LITERÀRIA. ENTRE ELS FACTORS QUE VAN INFLUIR VAN SER:
- LA DAVALLADA DEMOGRÀFIA
- LA UNIÓ DE LES CORNORES CATALANOARAGONESA I
CASTELLANA
- L'ADOPCIÓ DEL CASTELLÀ COM A LLENGUA DE LA CORT
- LA PROHIBICIÓ DE TRADUIR LA BÍBLIA A LES LLENGUES
VULGARS
- LES GUERRES DELS SEGADORS I DE SUCCESIÓ -
Period: to
EL BARROC
CORRENT ARTÍSTIC I IDEOLÒGIC EUROPEU QUE ES DESENVOLUPA ENTRE LA FI DEL SEGLE XVI I EL COMEÇAMENT DEL SEGLE XVIII. NOMÉS A CATALUNYA ES VA CONREAR UNA POESIA I UN TEATRE BARROCS EN CATALÀ. A VALÈNCIA LA NOVA ESCOLA ES VA EXPRESSAR EN CASTELLÀ.
A CATALUNYA DESTAQUEN: FRANCESC VICENÇ GARCIA I FRANCESC FONTANELLA.
"LO DESENGANY" ES L'OBRA MÉS IMPORTANT. LA PROSA DEL SEGLE COMPORTA UNA MOSTRA DE LA CONTINUÏTAT DEL CATALÀ COM A LLENGUA LITERÀRIA AMB ELS LLIBRES DE MEMÒRIES I ELS DIETARIS. -
Period: to
LA LITERATURA POPULAR
ENTRE ELS SEGLES XVI - XVIII MANTÉ UNA VITALITAT ENORME LA LITERATURA POPULAR CATALANA, LLIGADA A LA TRANSMISSIÓ ORAL I AL SENTIT TRADICIONAL, I QUE SOL ANAR ACOMPANYADA DE MÚSICA, DANSA O ESPECTACLE. AQUESTA LITERATURA EXPRESSA INFORMACIONNS, OPINIONS, ESTATS D'ÀNIM, ETC... COMPARTITS PER LA COL.LECTIVITAT. -
LA IL.LUSTRACIÓ
ES CONSOLIDARÀ TARDANAMENT AMB LIMITACIONS: NO SERÀ TAN IRRELIGIOSA NI TAN CRITICA COM ALS ALTRES PAÏSOS EUROPEUS. CAP A MITJANS DEL SEGLE XVIII S'INTRODUEIXEN LES IDEES I LA SENSIBILITAT IL.LUSTRADA, AMB EL NEOCLASSICISME COM A TENDÈNCIA PREDOMINANT, QUE VA PENETRAR AMB MÉS FORÇA A LES ILLES BALEARS I A MENORCA.
L'AUTOR MÉS REPRESENTATIU ÉS JOAN RAMIS AMB "LUCRECIA" EN LA PROSA D'AQUEST SEGLE TROBEM RECULLS DE RONDALLES I ADAGIS I, SOBRETOT, DIETARIS. -
LA LITERATURA DEL SEGLE XIX (LA RENAIXENÇA)
LA RENAIXENÇA ÉS EL MOVIMENT DE RENOVACIÓ CULTURAL, INICIAT A CATALUNYA A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX, QUE ES VA MANIFESTAR COM A VOLUNTAT DE RESTAURACÓ DE L'ÙS CULTE DEL CATALÀ.
FACTORS QUE VAN AFAVORIR EL SORGIMENT DE LA RENAIXENÇA:
- L'HERÈNCIA IL.LUSTRADA
- L' ENFORTIMENT DE LA BURGESIA GRÀCIES A LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
- LA INFLUÈNCIA DEL ROMANTICISME -
EL COMENÇAMENT DE LA RENAIXENÇA
L'INICI DE LA RENAIXENÇA S'ACOSTUMA DATAR A CATALUNYA L'ANY 1833, AMB LA PUBLICACIÓ DE "LA PATRIA" DE ARIBAU. L'EXEMPLE D'AQUEST VA SER SEGUIT PER RUBIÓ I ORS D'UNA MANERA MÉS CONSCIENT I DECIDIDA. EL 1841 RUBIÓ AFIRMAVA LA VOLUNTAT D'ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA LITERÀRIA DE CATALUNYA. L'OBJECTIU DE CONSTRUIR UNA LITERATURA PRÒPIA EN CATALÀ ES VA COMENÇAR A CONCRETAR AMB LA RESTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS DE BARCELONA EL 1859. -
LA RENAIXENÇA A LES ILLES BALEARS
A MALLORCA, LA REVISTA "LA PALMA" VA PERMETRE L'ENTRADA DEL ROMANTICISME A LES ILLES, VA AFAVORIR LA RECUPERACIÓ DELS TEXTOS MEDIEVALS I VA ESTABLIR CONTACTES AMB CATALUNYA. ELS AUTORS MÉS DESTACATS VAN SER MARIÀ AGUILÓ I JOSEP LLUÍS PONS I GALLARZA. -
JACINT VERDAGUER
VA MORIR AL 1902 DES DEL 1865 VA PARTICIPAR EN ELS JOCS FLORALS DE BARCELONA I ES VA RELACIONAR AMB LES PERSONALITATS MÉS DESTACADES DE LA RENIXENÇA. EN LA SEUA OBRA DESTAQUEN 2 GRANS POEMES ÈPICS:
- "L'ATLÀNTIDA"
- "CANIGÓ" LA RESTA DE L'OBRA DE VERDAGUER RECULL POEMES DE TEMA RELIGIÓS I ALUNS LLIBRES EN PROSA COM EL "DIETARI D'UN PELEGRÍ A TERRA SANTA", LES "RONDALLES" I EL RECULL D'ARTICLES "EN DEFENSA PRÒPIA", PER A DEFENSAR-SE DE LES ACUSACIONS DE FOLLIA QUE EL VAN APARTAR DEL SACERDOCI. -
LA RENAIXEÇA VALENCIANA
PER INFLUÈNCIA DE MARIÀ AGUILÓ, ES VAN CELEBRAR A VALÈNCIA ELS JOCS FLORALS, QUE NO ES VAN REPETIR FINS AL 1879, ANY QUE VAN SER ESTABLITS DEFINITIVAMENT PER LO RAT-PENAT, SOCIETAT CREADA PER CONSTANTÍ LLOMBART.
AQUEST VA INTENTAR DONAR A LA RENAIXENÇA VALENCIANA UNA PROJECCIÓ POPULAR I PROGRESSISTA, QUE ACAVA DOMINADA PEL GRUP CONSERVADOR I BURGUÉS DE TEODOR LLORENTE. VA ESTAR MARCADA PER:
- ELS ESCRIPTORS POPULARS (POETES D'ESPARDENYA)
- ELS ESCRIPTORS BURGUESOS (POETES DE GUANT) -
CONSOLIDACIÓ I POLITITZACIÓ DE LA RENAIXENÇA
CAP AL 1865 SORGEIX UNA GENRACIÓ D'AUTORS QUE DIFONDRAN DURANT LA DÈCADA DELS 70 ELS PRINCIPIS DE LA RENAIXEÇA PER MITJÀ DE REVISTES, EDITORIALS I ASSOCIACIONS. ELS RENAIXENTISTES ENTREN EN RELACIÓ AMB EL CATALANISME PLOÍTIC, I LA RENAIXEÇA PASSA A SER CONSIDERADA UN MOVIMENT DE REDREÇAMENT DE LA VIDA COL.LECTIVA. LA CONSOLIDACIÓ ES VINCULA AL 1877, EN QUÈ VAN SER PREMIATS ALS JOCS FLORALS JACINT VERDAGUER I ÀNGEL GUIMERÀ, I ON VA PARTICIPAR NARCÍS OLLER.
