-
Period: 476 to 1492
Edat Mitjana
-
801
Sorgeixen llengües romàniques, entre elles el català (transmissió oral)
-
Period: 1100 to 1300
Poesia trobadoresca
Els trobadors, que solien pertànyer a la noblesa
(o a la reialesa), componien la lletra i la música de poemes que després solien ser difosos
(cantats) pels joglars, d’origen humil i al servei dels trobadors.
Els dos gèneres principals són la cançó amorosa i el sirventés de caràcter satíric, moralitzador o polític. Hi destaca l’exigència i el rigor: rima consonant, alternança de versos masculins
i femenins, recompte sil·làbic i estrofisme estrictes. També hi hagué algunes dones trobairitz. -
1150
Liber iudiciorum (jurídic) escrit més antic conservat
-
1200
Homilies d'Oorganyà, primer text literari
-
Period: 1200 to 1400
Les cròniques històriques
-
1232
Prosa amb contingut doctrinal. Ramon LLull (1232-1316)
Ramon LLull (1232-1316), destaca El llibre d'Evast i Aloma i el seu fill Blanquerna, a més el Llibre de meravelles (1287-89).
Primer escriptor d'obres filosòfiques i cultes en llengua vulgar(prosa en català) -
1276
El llibre dels fets de Jaume I (1208-1276)
és una narració dels fets més importants de la vida del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). Escrit en primera persona (plural majestàtic nós), sembla que el monarca va dictar-lo els darrers anys de la seua vida. Jaume I hi apareix com un heroi èpic, però també mostra moments íntims i quotidians. El llenguatge és viu i popular. -
1288
El Llibre del rei En Pere o crònica de Bernat Desclot
se centra en el regnat de Pere II el Gran, que historia amb gran detallisme i rigor, fins i tot en els fets més cruels i despietats. La narració és impersonal i de l’autor, segurament funcionari de la cort, no en sabem gairebé res. El rei hi apareix com un heroi cavalleresc. Fou escrit entre 1283 i 1288. -
1328
Ramon Muntaner ( 1265-1336),La seua Crònica (1325-1328)
abraça el període històric que va des del naixement de Jaume I (1208) fins a la coronació d’Alfons el Benigne (1328). Un dels episodis més interessants és la narració de l’expedició catalana a Orient, en què va participar. És el cronista més entusiasta i directe, i el seu relat és molt novel·lesc. -
1350
Prosa religiosa i moralitzant.Vicent Ferrer (1350-1419)
predicador valencià prou influent també en el món de la política i canonitzat el 1458 per un papa Borja, ens ha llegat una col·lecció de vora tres-cents sermons, gràcies a la còpia que en feien uns escrivents mentre ell predicava. Es tracta d’una mostra única de la llengua oral del seu temps, viva, acolorida i rica, plena d’exclamacions, onomatopeies, frases fetes, expressions populars, gests teatrals, contes, faules i notes pintoresques. -
1383
Pere el Cerimoniós (1319-1387) Crònica (1375- 1383)
com la de Jaume I, està escrita en forma autobiogràfica i usa el plural majestàtic. La figura reial ja no és heroica i cavalleresca, sinó més aviat absolutista, més a prop de la política subtil i la sang freda que de l’alè èpic. -
1397
La poesia dels segles XIV i XV. Ausiàs March (Gandia? 1397-València 1459)
és una de les grans figures de la poesia catalana i universal.En coneixem 128 poemes de gran coherència interna, que se solen classificar en quatre blocs: "cants d’amor", "cants de mort", "cants morals" i Cant espiritual. La llengua és completament catalana, sense occitanismes; el to esdevé personal i íntim, confidencial, cosa que el fa molt modern; la dona no és per a ell la senyora feudal a qui es deu vassallatge, sinó un ésser humà, amb virtuts i febleses. -
1399
Prosa humanística Bernat Metge (Barcelona, 1346-1413) Lo somni (1399)
Involucrat en diversos escàndols públics, va saber utilitzar les habilitats com a escriptor en benefici dels propis interessos. La seua obra cabdal és Lo somni (1399), escrita amb intenció política i de defensa personal després de la mort del rei Joan I. Tracta temes relacionats amb la crisi política i religiosa de finals del segle XIV. Adopta la forma del diàleg a l’estil ciceronià, amb una prosa de gran qualitat. Metge mostra coneixement d’autors clàssics i humanistes com Petrarca i Boccaccio. -
1400
La novel·la cavalleresca. Curial e Güelfa
Quan desapareix el món feudal, els cavallers perden la seua funció primitiva i apareix la figura del cavaller errant i aventurer, influït per les teories de l’amor cortés i les històries de la Matèria de Bretanya. D’aquest univers deriven les novel·les de cavalleries, protagonitzades per cavallers extraordinaris, ambientades en terres llunyanes i exòtiques i en un passat remot, i plenes d’elements meravellosos i inversemblants. -
Period: 1400 to 1500
SEGLE D'OR
Els autors destacats són valencians. València viu en aquesta etapa un auge demogràfic, econòmic, social i cultural. Les pautes literàries són marcades per la ciutat, on es produeixen tertúlies i certàmens amb afany sobretot de diversió. D’una banda hi ha els aristòcrates, amants de les obres dels clàssics, que tendeixen al convencionalisme i la idealització de l’altra hi ha els burgesos i menestrals, que adopten una perspectiva realista i fan de la sàtira i l’enginy el seu principal objectiu. -
1430
Prosa religiosa i moralitzant Isabel de Villena (1430-1490)
Sor Isabel va escriure una voluminosa Vita Christi on tracta de la infantesa de la mare de Déu i de Jesús, i des de la Passió fins a l'Assumpció de Maria. Aquesta notable obra es caracteritza per l'atenció als detalls, per la tendresa i, sobretot, pel paper important i positiu que atorga a les dones. Ací rau el contrast amb el misogin Jaume Roig, circumstància que ha donat lloc a molts estudis. Sor Isabel és, de fet, la dona més important de les lletres catalanes medievals. -
1460
Literatura . Jaume Roig (1400-1478), l’Espill (1460)
una narració escrita en més de setze mil versos tetrasíl·labs apariats que explica en primera persona una successió de desgràcies motivades sempre per les dones. L’Espill és una mostra de la literatura misògina tan freqüent a l’Edat Mitjana, plena de prejudicis i tòpics. És possible que l’abadessa Isabel de Villena (1430-1490) escriguera la seua extensa Vita Christi, on destaquen les figures femenines, com a resposta a l’obra de Roig. -
1460
La novel·la cavalleresca ,Joanot Martorell Tirant lo Blanc(1460-65)
El Tirant és una novel·la moderna que presenta un món divers i complex, amb una galeria de personatges molt rica i versemblant i amb multiplicitat d’accions. Els eixos de la narració són la guerra i l’amor, que s’articulen al voltant d’espais.
Va ser molt influient Al segle XVI fou traduïda al castellà i a l’italià. Cervantes, a Don Quijote de la Mancha, qualifica l’obra com "el millor llibre del món", perquè "els cavallers hi mengen i dormen al llit, i fan testament abans de morir". -
Period: 1492 to
Edat Moderna
-
Period: 1500 to 1570
RENAIXEMENT (1500-1570)
Des del començament del segle fins al triomf de la Contrareforma (cap al 1570), la cultura catalana participarà de les inquietuds del Renaixement (segon humanisme; entusiasme pel llatí, que arriba al teatre i a la predicació, i pel grec). La poesia es mou entre aquestes tendències: influència d’Ausiàs March, intents de renovació mètrica adoptant les formes italianes, imitació de la poesia popular i continuació de la tendència costumista i satírica valenciana. Fi amb la Contrareforma -
1510
Pere Serafí (? 1505/1510 - Barcelona, 1567),
-
Period: 1570 to
El Barroc
El moviment cultural predominant a Europa és el Barroc, provocat per una crisi espiritual, política i social, que fa caure els valors bàsics del Renaixement: la confiada admiració pels clàssics i l’optimisme racionalista. Els símptomes característics seran el pessimisme, el desengany, la desil·lusió, la consciència de la fugacitat del temps.
La literatura castellana, en ple Siglo de Oro, marcarà les pautes de la catalana, com també condicionarà la portuguesa i l’aragonesa. -
Francesc Vicent Garcia (Tortosa, ca.1579 - Vallfogona, 1623)
conegut amb el malnom Rector de Vallfogona, va conrear una poesia de vegades artificiosa i elegant, de tema amorós, religiós o reflexiu, o, més sovint, una poesia d’intenció satírica i burlesca, que pot arribar a l’obscenitat i l’escatologia. La influència castellana és palesa en la mètrica, en els temes i en la presència de castellanismes. -
Period: to
La Il·lustració
Significa una aposta per l’ús de la raó, l’empirisme, l’escepticisme crític i el progrés científic com a mitjà per a aconseguir un major grau de benestar social. Els corrents il·lustrats europeus arriben només d’una manera indirecta, es manifesten sobretot en els estudis històrics i s’expressen majoritàriament en castellà, en francés o en llatí. La literatura en català es reclou cada vegada més en textos no cultes: epistolaris, narracions privades, dietaris, teatre jocós i satíric. -
Period: to
El Neoclassicisme
Aquest moviment estètic va recollir la síntesi entre el pensament racionalista burgés de l’època i la defensa de l’absolutisme polític. Comportava un retorn a les normes clàssiques i a la funció exemplar de la literatura. -
Period: to
Preromanticisme
Amb aquest moviment germinen les idees que portaran al Romanticisme. Se separa del Neoclassicisme perquè afirma el predomini del sentiment enfront de la raó (els escriptors expressen els seus sentiments més tristos i exaltats), rebutja les normes i les regles clàssiques i prefereix llocs esotèrics i misteriosos, com són els cementeris, la nit, les tempestes, els fantasmes, etc. El metge Ignasi Ferreres va ser un destacat autor amb -
El Neoclassicisme. Joan Ramis i Ramis (1746-1819), Lucrècia - Arminda i Rosaura o el més constant amor.
advocat i historiador, que estudià a Mallorca i a França. Escrigué poesia i teatre. La seua obra més destacada és la tragèdia Lucrècia, un drama d’amor conjugal a la Roma clàssica que esdevé un atac a la tirania. L’obra, escrita en alexandrins apariats, respecta la regla de les tres unitats, d’espai, de temps i d’acció, segons els cànons neoclàssics. També hi destaquen Arminda i Rosaura o el més constant amor. -
Period: to
Edad Contemporània
-
Period: to
El Romanticisme
La característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l’ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. Busca constantment la llibertat autèntica.
A Catalunya, la llengua catalana es troba en una situació de diglòssia: perviu com a llengua del poble i ha donat una literatura popular de gran dimensió social. Ara sorgeix un moviment d’escriptors que recupera i defineix la identitat catalana a través de la seua llengua i literatura, tant la popular com la culta medieval -
Period: to
El Costumisme i el Realisme
La forma més característica és l’article o quadre de costums, publicat en un diari o revista, que descriu, generalment en primera persona, ambients, personatges i escenes de forma tipificada. Interessa més documentar i donar testimoni que no crear un món de ficció.
Com a reacció a l’idealisme romàntic, a partir dels anys 50 apareix a França el corrent literari realista.Consideraren que el gènere més escaient era la novel·la i adoptaren tècniques de versemblança -
Period: to
Renaixença
es produeix al segle XIX per a la recuperació de l’ús literari culte de la llengua catalana després de tres segles de declivi. Les dates simbòliques d’inici i acabament són el 1833, any de publicació del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, i el 1877, any en què Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà foren premiats en els Jocs Florals, fet que representa el triomf del moviment, tot i que a València el corrent s’estén fins a la mort de Teodor Llorente el 1911
Normativització llengua catalana. -
Romanticisme. Àngel Guimerà(1845-1924) Mar i cel (1888) Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900),
Fou un dels fundadors de la revista La Renaixensa, que dirigí a partir de 1874. Més endavant participà activament en el moviment polític catalanista. El 1879 estrenà la primera obra teatral, Gal·la Placídia. Els anys 80 i 90 obté un èxit sense precedents com a dramaturg. Diverses vegades fou proposat per al Nobel de literatura, que sembla que no aconseguí per raons polítiques. El 1909 rebé un gran homenatge popular a Barcelona. Domina recursos escènics i harmonitza l'expressio popular y poètica. -
Naturalisme. Narcís Oller (1868-1930) La papallona, Pilar Prim (1905)
És el creador de la novel·la catalana moderna. El món novel·lístic d’Oller es mou entre dos pols: el realisme, que a vegades voreja el naturalisme, i una petjada gens menyspreable de sentimentalisme moralista, procedent del Romanticisme tardà.
La papallona,amb trama fulletonesca i un final moralista, incorpora ja realisme en la descripció dels ambients i dels caràcters i en el llenguatge.
Pilar Prim és una novel·la psicològica on apareixen elements propers al Modernisme que s’imposava amb força. -
Realisme. Marià Vayreda (1853-1903) La punyada(1904)
s’inicia en la producció narrativa amb certes frustracions, principalment la de no haver reeixit en la pintura i no haver estudiat a la universitat, però l’èxit del seu primer conte l’esperona, i en publica més a diferents revistes i diaris de l’època, com ara La Renaixença.
La punyada navega entre el psicologisme i la novel·la d’aprenentatge, un gran fresc de la vida dels pagesos de muntanya, quan vivien pertorbats pels bandolers i lladregots procedents de l’exèrcit carlí en desintegració. -
Modernisme. Joan Maragall (1860-1911) La vaca cega
A partir de 1892 es converteix en capdavanter dels nous corrents modernistes. adopta una actitud de compromís cívic i cultural
esbossada la doctrina poètica que sempre defensarà: el poeta és una mena de visionari que, en moments de gràcia, és capaç de copsar una realitat transcendent, la poesia, que identifica amb la vida.
L’oda infinita, La vaca cega, Visions i cants, Nausic -
Modernisme. Santiago Rusiñol (1861-1931) L’auca del senyor Esteve
Fou un artista polifacètic, que destacà sobretot coma dramaturg i pintor, i un dels capdavanters del Modernisme en la vessant de l’art per l’art. La seua producció teatral és molt extensa i variada. En obres com L’alegria que passa (1898), El jardí abandonat (1900) i Cigales i formigues (1901) expressà en clau simbòlica el conflicte típicament modernista entre artista i societat. El 1917 estrenà la versió teatral de L’auca del senyor Esteve. -
Period: to
Naturalisme
Cap al 1870 el realisme es radicalitza i apareix el naturalisme, amb afany cientifista i una visió determinista del món. Catalunya es veu aquest moviment com un correctiu contra els convencionalismes i un ajut per tal d’aprofundir en la construcció de caràcters i situacions, per una banda, i per comunicar més sobrietat, claredat i simplicitat en les obres literàries. -
El Noucentisme. Josep Carner ( 1884-1970) Els fruits saborosos (1906)
La seua obra comprén poesia, prosa (en bona part periodística), teatre i traduccions. té com a constants destacades el rigor formal i la precisió i riquesa lingüístiques.
La maduresa, l’allunyament de Catalunya i el descobriment del postsimbolisme el portaren a escriure una poesia més intimista.
El cor quiet (1925), Nabí (1941),Poesia (1957) -
Period: to
El Modernisme
El Modernisme fou un moviment complex, que englobà actituds culturals i estètiques molt diverses i afectà totes les arts. Provenien en bona part de la burgesia, però adoptaren una actitud crítica davant un país que consideraven endarrerit i prosaic. Valoraren la creativitat personal.
En un primer període (1892-1900), més radical i teòric
regeneracionistes Joan Maragall
esteticistes Santiago Rusiñol
El segon període (1900-1911) significa la consolidació i el triomf social del moviment -
Avantguardisme. Carles Salvador (1893-1955) Rosa dels vents (1930) i El bes als llavis (1934)
Com a poeta, estigué molt influït per Maragall i per Salvat-Papasseit i fou un dels capdavanters de l’avantguardisme literari a València. Rosa dels vents (1930) i El bes als llavis (1934) marquen el zenit de la seua obra lírica. Però també destaca perquè fou un dels principals promotors de la normalització i la normativització del valencià. -
Avantguardisme. Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) El poema de la rosa als llavis (1923)
L’obra de Salvat-Papasseit significa una expressió poètica nova en la literatura catalana. Els seus poemes descriuen la realitat quotidiana amb una mescla d’optimisme, fantasia i somni que contrasta de manera colpidora amb la seua vida de misèria i de malaltia.
Poemes en ondes hertzianes(1919), El poema de la rosa als llavis (1923) -
PostGuerra. Tendencies Realistes.Josep Pla (1897-1981)
L’escriptor ha de ser útil a la societat de què forma part contribuint a la lluita contra l’oblit, i ho ha de fer d’una manera atractiva i fàcil. Les seues obres han de ser considerades com unes vastes memòries, fonamentals per conéixer el país del segle XX.
Va saber escriure de qualsevol cosa, de qualsevol detall, i aconseguí fer-ho magistralment, amb un llenguatge concís i planer, amb una agudesa extraordinària en la descripció i en l’ús dels adjectius i amb una visió i un to personalíssims. -
Period: to
El primer Avantguardisme
Es designa amb el nom d’Avantguardisme el conjunt de corrents estètics de començaments del segle XX que sorgeixen com a ruptura i com a experimentació en un moment de gran conflictivitat a Europa. Després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) es fa més evident la crisi de la burgesia i del seu projecte cultural, que ja no es considera vàlid.
La resposta serà el rebuig del concepte tradicional de l’art, la recerca constant de noves formes d’expressió, l’inconformisme social -
Period: to
El Noucentisme
El Noucentisme coincidia amb el Modernisme en l’afany de modernitzar i transformar la cultura catalana i de normalitzar la llengua, però en rebutjava l’individualisme, l’espontaneïsme, el desordre i el ruralisme. Des del poder, els noucentistes seleccionaren i potenciaren els aspectes que s’adeien amb els interessos de la classe burgesa. . En l’ordre estètic, es decantaren pel classicisme.
Normes Ortogràfiques
Es considera liquidat el moviment l’any 1923 dictadura de Primo de Rivera -
Novel.la psicològica. Mercé Rodoreda (1908-1983). La plaça del Diamant (1962)
La primera publicació després de la guerra fou Vint-i-dos contes (1958), un recull de to pessimista en algunes peces del qual (La sang, Tarda al cinema, En el tren) apareix un estil nou que, serà característic de l’autora: una veu femenina explica la seua vida amb un llenguatge col·loquial i sense gens de dramatisme.
La plaça del Diamant (1962) representà la seua plenitud com a novel·lista. És una obra psicològica, històrica i simbòlica, en què la protagonista evoluciona amb els fet que viu -
Postsimbolisme. Salvador Espriu(1913-1985) Primera història d’Esther (1948)
Primera història d’Esther (1948), una aparent “improvisació per a titelles” que permet la reflexió profunda sobre temes que preocupen l’autor. Hi destaca la gran creativitat lingüística.
Cementiri de Sinera, el poeta reflexiona sobre el món perdut i sobre la mort. El procés culmina en una experiència mística.
La pell de brau (1960) planteja el drama històric de “Sepharad” -
Segon Avantguardisme. Joan Brossa (1919-1998) Poesia rasa (1970)
La seua àmplia obra es caracteritza per la constant experimentació formal, que inclou l’ús de formes poètiques clàssiques (sonet, oda sàfica, romanç, etc.), el teatre surrealista, el guió cinematogràfic, la poesia visual, els poemes-objecte, la performance, etc.
Poesia rasa (1970) Em va fer Joan Brossa (1950), Poemes civils (1961), El saltamartí (1969), Des d’un got d’aigua fins al petroli (1971), Sextines 76 (1977), Poemes de seny i de cabell (1977), Ball de sang (1982), Passat festes (1995), -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera, II República, Guerra Civíl
la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) representa la desaparició de la xarxa d’institucions que s’havia creat en l’etapa anterior i la prohibició de l’ús públic del català. En canvi, durant la Segona República (1931-1936), l’ambient serà molt més favorable per a l’ús normal de la llengua en els diferents àmbits. La Guerra Civil (1936-1939) suposa un trasbals pertot arreu i comença el procés de liquidació de la cultura en llengua catalana. -
Literatura Contemporània. Posia. Vicent Andrés Estellés (1924-1993) Recomane tenebres (1972), Les pedres de l’àmfora (1974)
La seua obra poètica, molt extensa i arrelada a la seua terra i a la seua realitat social, té com a temes bàsics els successos de la seua vida, la fama, l’amor, el sexe i la mort
La poesia de Vicent Andrés Estellés no és fàcil d’entendre ni d’encasellar, ja que és original i exuberant. És considerat un poeta renovador de la poesia contemporània valenciana i un autor de realitats, ja que les seues obres es caracteritzen per ser un reflex de la realitat, la sinceritat i allò quotidià. -
Period: to
La novel.la psicològica (1939-1962)
La novel·la patí especialment les conseqüències de la guerra (manca d’una infraestructura editorial sòlida i de canals de difusió i de crítica, censura, absència de traduccions —no autoritzades fins al 1962—, etc.) i veié retardat el desenvolupament normal. Els autors, durant algunes dècades, aniran assimilant les diferents tendències europees i americanes, però d’una manera individual, sense convergir en corrents ben formulats.
la pervivència de la novel·la psicològica, -
Period: to
Franquisme (1939-1975)
Després de la Guerra Civil, comença una nova etapa històrica caracteritzada per la manca de llibertats i per l’afany de la dictadura franquista d’eliminar realitats culturals i polítiques diferents de la castellana.
La cultura en llengua catalana, per tant, serà perseguida obsessivament, fet que comportarà la desaparició d’institucions, publicacions periòdiques i llibres. -
Period: to
El Postisimbolisme.
continuà majoritàriament la tendència postsimbolista, sota el mestratge de Carles Riba i amb derivacions cap a un humanisme metafísic.
El corrent dominant fou el realisme històric, amb plantejaments que coincidien, en part, amb altres corrents europeus del moment. El poeta es converteix en un home com els altres, que entén la poesia com una forma més de lluita per l’alliberament individual i social i que reflecteix la seua experiència amb un llenguatge col·loquial i directe,a l’abast de tothom. -
Literatura Contemporània. Narrativa. Joan Pla (1942-actualitat). Mor una vida, es trenca un amor(1981)
Als anys 80-90, va proliferar la narrativa de gènere: històrica, policíaca, fantàstica i ciència-ficció.
Té molta importància la gran demanda escolar de literatura en valencià, efecte de la Llei d’Ús i d’Ensenyament del Valencià i l’ensenyament del valencià a l’escola, que va propiciar una gran producció de narrativa infantil i juvenil en valencià.
Joan Pla fins ara ha publicat una multitud d’obres en valencià dirigides, especialment, al públic juvenil, com Mor una vida, es trenca un amor. -
Literatura Contemporània. Teatre. Rodolf Sirera (1948) El verí del teatre (1978)
el teatre es caracteritza per temes que s’aproximen a la realitat social de l’època, i es recupera el text, la paraula. Hi destaquen Josep Maria Benet i Jornet, Rodolf Sirera, Manuel Molins, nous dramaturgs com Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé o Carles Alberola.
El verí del teatre, la seua obra més rellevant, només té dos personatges, sense actes ni escenes. Tracta dels prototips socials, de les diferències socials i hi planteja el tema de la llibertat de l’artista o la seua submissió al poder. -
A partir dels anys 50 s’inicià un procés lent d’obertura i de progrés econòmic que s’accelerà als anys 60 i afavorí especialment la llengua catalana.
Creació de premis literaris
Reaparició o creació d’editorials o col·leccions
Campanya del Diccionari Català-Valencià-Balear
Aparició de revistes
Fundació d’Òmnium Cultural 1961
Creació de la Càtedra de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de Barcelona el 1965. -
Period: to
El segon Avantguardisme(1960-2000)
Iniciat cap a l’any 1905, aquest moviment es reactualitza als anys 60, quan els artistes consideren que l’art havia de ser una experiència de cultura, que havia de buscar el progrés i el canvi moral. -
Period: to
Literatura Contemporània (1975- actualitat)
La mort de Franco a l’any 1975 va propiciar la caiguda del règim i un gran canvi en el context polític i social. Es va restaurar un estat democràtic amb les eleccions de 1977 i l’aprovació d’una nova Constitució en 1978.
Cooficialitat de les llengües
Mitjans de comunicació
creixement progressiu del món editorial i la literatura
Accés llengua sistema educatiu
Estatuts d'Autonomia
