-
Oda a la Pàtria
"Oda a la Pàtria" és l'obra d'un dels primers personatges que defensa la cultura catalana en aquests moments, Bonaventura Carles Aribau, qui amb aquesta obra dona com a punt de partida el romanticisme català, és a dir, la Renaixença. -
Period: to
RENAIXENÇA
Va ser un moviment cultura i literari català que buscava tornar a l'esplendor del català com a cultura durant la segona meitat del segle XIX. -
Restauració dels Jocs Florals
La tendència catalanista es va imposar en el panorama literari i cultural. Rubió i Ors planteja la necessitat de tornar a fer literatura culta després d'un segle del decret de Nova Planta, decret que va prohibir l'ús del català oficialment. Aquest es restauren de manera oficial per l'Ajuntament de Barcelona recuperant el respecte per la llengua catalana. Dins d'aquests es van premiar a molts autors com a "Mestre en Gai Saber" com Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer. -
Fundació de la revista "La Renaixença"
"La Renaixensa" comença com una revista fundada per un grup de periodistes, escriptors i poetes com Àngel Guimerà. Més endavant passarà de ser una revista i es convertirà en diari el 1881.
Tot i la seva voluntat de considerar-se un grup apolític representaven unes tendències més aviat conservadores.
El nom de la revista acabarà donant nom al moviment cultural català reflectit en la seva poesia i literatura com en el sorgiment de centres de cultura "ateneus". -
Period: to
Regionalisme
El Regionalisme parteix de la primera etapa de la Restauració. Aquest moviment considerava Catalunya com a regió i Espanya com a nació. S'inspirava de les teories federalistes, considerant que l'estat havia de construir-se a partir de la unió voluntària de les diferents regions de la península i establir un repartiment de poders entre el govern central i regional. -
Diari Català
Valentí Almirall va dirigir el primer diari català "Diari Català" fundat el 1879. -
Primer Congrés Catalanista
Valentí Almirall va destacar per la seva actuació política defensora del catalanisme com va ser la reunió en el Primer Congrés Catalanista on es va decidir fundar un partit que refermés la identitat de Catalunya; el Centre Català. -
"La Renaixença" es converteix en diari
La revista "La Renaixensa" passar a ser un diari. -
Centre Català
El partit polític Centre Català es va fundar al Primer Congrés Catalanista després de decidir que seria una entitat per refermar la identitat catalana. Aquest va generar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic) i va crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del principat.
Des del Centre Català també es convoca el Segon Congrés Catalanista en 1883. -
Segon Congrés Catalanista
El Segon Congrés Catalanista va ser convocat a través del Centre Català. En aquest congrés es va denunciar el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya. -
La Constitució per a l'Estat Català dins de la Federació Espanyola
El regionalisme català va aprovar al Congrés Regional la Constitució per a l’Estat Català dins de la Federació Espanyola, document antecessor a les Bases de Manresa que proposava més facultats pel govern de Catalunya. -
Memorial de Greuges
Valentí Almirall també va destacar per la seva participació en la redacció del document del Memorial de Greuges (on també van participar diferents personalitats liderades per Rubió i Ors). El document va ser entregat al rei Alfons XII on es protestava per l'amenaça que suposava la imposició del Codi Civil Espanyol sobre el Català, defensant el dret a impulsar una vida regional i el proteccionisme en l'economia.
Aquest memorial constitueix el primer manifest polític unitari del catalanisme. -
Lo Catalanisme
"Lo Catalanisme" va ser l'obra publicada de Valentí Almirall en la qual proposava les bases ideològiques que reconeixen la realitat historicocultural de Catalunya. Considera que el particularisme català ha de ser motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d'Espanya. A més, s'estableixen les bases d'un catalanisme progressista, defensant la fundació d'una organització política interclassista. -
Lliga de Catalunya
Les discrepàncies del Centre Català porten a una fragmentació i a la creació de la Lliga de Catalunya. Va ser una organització de caràcter més conservador que conseqüentment va sintonitzar millor amb la burgesia cada cop més descontenta amb la política dinàstica.
Va tenir iniciatives molt importants com el Missatge a la Reina Regent el 1888. -
Exposició Universal de Barcelona
Valentí Almirall va presentar la seva oposició a l'Exposició Universal de Barcelona, fet que va contribuir al seu aïllament i a què el Centre Català desapareixes poc després. -
Missatge a la Reina Regent
El Missatge a la Reina Regent va ser una de les iniciatives més importants de la Lliga de Catalunya. En aquest demanaven autonomia per Catalunya i també es va presentar una campanya per defensar el dret català aconseguint canvis en la redacció del Codi Civil. Es va considerar com la “Primera victòria del Catalanisme”. -
Unió Catalanista
A causa de la campanya contra el Codi Civil es va generar una necessitat d’organitzar-se més i millor i es va fundar la Unió Catalanista. Aquest partit polític defensava Catalunya com a nació per refermar la seva personalitat.
El seu objectiu era ser una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots els grups catalans. -
La tradició catalana
"La Tradició Catalana" és l'obra del màxim exponent del Vigatanisme, el bisbe Josep Torres i Bages. En aquesta obra afirmava que l’esperit propi de Catalunya es fonamentava en la família, la propietat i la religió, exposant un catalanisme de caire catòlic i conservador. -
Bases de Manresa
A l'Ajuntament Manresa es va dur a terme la reunió de la primera assemblea on es van aprovar les Bases de Manresa, un programa polític que donaria pas a les Bases per la Constitució Regional de Catalunya.
Es proposava un Estat federal amb amplis poders a CAT (Corts, govern i tribunals propis, català com a llengua oficial). Les bases es van estructurar en 17 articles on en tot cas es buscava l'oficialitat del català i la seva cultura. -
Period: to
Desastre del 98
La crisi del 98 va representar l'inici de la mateixa crisi de la Restauració Espanyola amb problemes bèl·lics en les seves últimes illes colonials com Cuba. -
Tancament de caixes
Després del desastre del 98 i el desprestigi dels partits dinàstics es va voler fer una àmplia regeneració. Però el fracàs catalanista durant el govern de Silvela va materialitzar el tancament de caixes que va posar de manifest que les voluntats del catalanisme no tenien res a fer sota el paraigua dels dos grans partits dinàstics. A més aquesta situació va donar peu a la creació de la Unió Regionalista el 1899. -
Unió Regionalista
A causa del tancament de caixes els dirigents de les principals corporacions econòmiques i ciutadanes de BCN, portaveus de la burgesia industrial van crear la Unió Regionalista. Aquest partit tenia com a base social els grups d’industrials i feien demandes regionalistes incloent una autonomia política i administrativa per CAT. -
Centre Nacional Català
El grup que publicava la Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i fundà el Centre Nacional Català el 1900. Demanaven la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral. -
Period: to
NOUCENTISME
El Noucentisme va ser un moviment artístic i literari que també es va estendre per l'àmbit de la cultura. Es va associar a la intel·lectualitat i perfeccionisme de l'època. -
Candidatura unitària de l'Unió i el Centre Català
La Unió i el Centre Català van arribar a l’acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions del maig. Aquesta iniciativa es coneix com a “candidatura dels quatre presidents”. Van aconseguir l’elecció dels quatres diputats regionalistes, sent el primer cop que candidatures “no dinàstiques” guanyaven a BCN. -
Lliga Regionalista
L'èxit de la candidatura dels quatre presidents va afavorir la fusió dels dos partits creant la Lliga Regionalista amb el diari de difusió La Veu de Catalunya. Entre 1901 i 1923 la Lliga Regionalista és la força política hegemònica a CAT.
Representa un catalanisme moderat i socialment conservador que expressa les inquietuds d’un sector de la burgesia industrial, dels propietaris agraris i de les classes mitjanes. -
Crisi i fragmentació de la Lliga Regionalista
La crisi de la Lliga esclatà el 1904 quan el grup de regidors de l’ala possibilista no boicotejaren la visita reial d’Alfons XIII i el sector més crític fondària una nova formació de caràcter més republicà. -
Assalt a la redacció del Cu-Cut i La Veu de Catalunya
El 25 novembre 1905 un grup d'oficials de l’exèrcit van assaltar la redacció del setmanari satíric del Cu-Cut i del portaveu de la Lliga Regionalista → La Veu de Catalunya.
Això va generar grans protestes. -
Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Abans moviment solidari destaca Primer Congrés Universitari Català (1903) per mirar de modernitzar la universitat i el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) per tal de modernitzar el català modern. -
Llei de jurisdiccions
Aquestes lleis van impulsar el govern de Segismundo com a reacció davant l'assalt a les redaccions dels fets del Cu-Cut. Aquestes permetien que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat Espanyol o contra ells mateixos. -
La nacionalitat catalana
Llibre més destacat d'Enric Prat de la Riba. Establia els principis del catalanisme i animava a intel·lectuals i polítics a enfortir la identitat nacional sobre una Espanya caduca i arcaica. -
Centre Nacionalista Republicà
Amb la fragmentació de la Lliga Regionalista (1904) → un grup va crear el Centre Nacionalista Republicà (1906) → compost per professionals liberals i intel·lectuals de prestigi (amb una dèbil base electoral → classe mitjana seguia recolzant la Lliga / obrerisme era apolític / sectors republicans recolzaven Partit Radical de Lerroux). -
Manifestació "la festa de l'homenatge"
Els catalanistes amb Francesc Cambó al capdavant van ser rebuts en l’acte “la festa de l’homenatge” que va culminar en una gran manifestació 20 maig 1906 organitzada pel Comitè de la Solidaritat Catalana i agrupava totes les forces polítiques catalanes menys els republicans de Lerroux. (200.000 manifestants / BCN eren 500.000 habitants). -
Institut d'Estudis Catalans
Amb el triomf de la Solidaritat Catalana es crea l’institut d’Estudis Catalans, s’impulsa les obres de recuperació de la ciutat d’Empúries i la Biblioteca de Catalunya. -
Solidaritat Catalana
L’èxit de les protestes va animar als catalanistes (especialment la Lliga que aprofita l’èxit mani) i van presentar-se a les eleccions provincials de març 1907 (coalició de catalanistes i republicans amb el mateix nom → Solidaritat Catalana i un programa comú → el Programa del Tívoli. L’èxit de les eleccions els van fer presentar-se a les generals d’abril. -
Unió Federal Nacionalista Republicana
La Lliga perd força i es beneficia la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) → sorgeix fusió Centre Nacionalista Republicà + altres forces republicanes i catalanistes. -
Publicació Normes ortogràfiques i el Diccionari Ortogràfic
En 1911 Prat de la Riba crida a Pompeu Fabra per incorporar-se a la Secció Filològica de l’Institut on publica les Normes ortogràfiques i el Diccionari Ortogràfic. (Es van crear grups escolar per millorar l’educació). -
Period: to
La Setmana Tràgica
La Setmana Tràgica es coneixen com els successos als carrers de Barcelona després de l'esclat de la crisi de 98 tan socialment, políticament i econòmicament. -
Pacte de St. Gervasi
El 1914 es va produir el Pacte de St. Gervasi amb anticatalanistes de Lerroux → gran fracàs electoral. → després l’esquerra catalanista va continuar en petits partits i ateneus. -
La Mancomunitat
La Mancomunitat coordina el moviment radical després de la generació de Part de la Riba i Torres i Bages→ porta redacció de les Bades per a l’autonomia de Catalunya (actualització de les Bases de Manresa). Redacció del govern dolenta → Mancomunitat va seguir amb la redacció d’un Projecte d’Estatut de Catalunya → va servir de base per redactar l’Estatut de Núria 1931. -
Period: to
La Gran Guerra
"La Gran Guerra" va ser La Primera Guerra Mundial, un conflicte militar que es va centrar a Europa entre dos bàndols; la Triple Aliança i la Triple Entesa. -
Bloc Republicà Autonomista
El 1915 es funda Bloc Republicà Autonomista encapçalant el partit amb gent com Francesc Layret → El bloc acaba fracassant → sorgeix el Partit Republicà Català. -
Partit Republicà Català
El Catalanisme d’esquerra → el 1917 Layret i Lluís Companys creen el Partit Republicà Català → proper a l’obrerisme revolucionari i no tant al catalanisme. -
Period: to
Triple Crisi de 1917
La triple crisi de 1917 va consistir en una crisi militar, política i social que va donar lloc a les Juntes de Defensa, l'assemblea de Parlamentaris i la Vaga General Revolucionària. -
Creació Biblioteques populars
Amb la creació de l’IEC o Biblioteca de Catalunya i el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments també es va donar la creació de Biblioteques populars (1918) gràcies a la Mancomunitat. -
Unió Socialista de Catalunya
També és crear la Unió Socialista de Catalunya (1923) → tendència dins el socialisme català. -
Pacte Galeusca
Les campanyes de la Lliga Regionalista des del 1915 → es va intensificar → acabar materialitzades en un pacte d’aliança nacionalismes gallec i basc. -
Esquerra Republicana de Catalunya
El març de 1931 es funda el primer gran partit del sector republicà catalanista → Esquerra Republicana de Catalunya. -
Estatut de Núria
L'estatut de Núria va ser una llei espanyola que aprovava a Catalunya tenir un govern i un parlament propis i exercir determinades competències. -
Diccionari General
Amb l'objectiu de normalitzar la llengua catalana → Institut d’Estudis Catalans (1907) → inicia tasca d’unificació ortogràfica → Pompeu Fabra → més tard elaboració Diccionari General (1932)