LÍNIA DEL TEMPS - EL MÓN DE SOFIA

Homer i Hesíode

700 BCE

• (700 aC)
• Van escriure gran part de la mitologia grega i gràcies a això van iniciar una nova situació on era possible parlar i discutir de tots aquests mites ja que ara estaven escrits.

La Filosofia Antiga

Period: 700 BCE to 476

Tales de Milet

624 BCE

• (624 aC - 546 aC) -Primer filòsof que coneixem de la colònia grega de Milet.
• Considerat com a el primer filòsof de la natura, ·FILÒSO DE LA NATURA: preocupats per la natura i pels seus canvis, a més a més sorgeix la idea d'un principi bàsic detonant de tots els canvis de la natura.
• PENSAMENT : ·L'AIGUA com a l'origen de totes les coses.
• "totes les coses estan plenes de deus"

Anaixamendre

611 BCE

• Nascut a Milet (611 aC - 547 aC)
• PENSAMENT: El nostre món és una petita part pertanyent a un immens conjunt d'altres mons que s'inicien naixent i al mateix temps, terminen morint. Aquests mons es troben a algun lloc anomenat: Indefinit
• INDEFINIT: El que trobem abans i desprès de les coses ja existents, degut a que aquestes són limitades. Com el seu nom indica, hauria de ser una cosa totalment diferent a les coses creades ja que sinó no seria Indefinit.

Xenòfanes

570 BCE

• 570 aC - 475 aC
• Un dels primers que va dir que els mites eren part de la imaginació humana.

Anaixímenes

570 BCE

• Tercer filòsof de Milet (570 aC - 526 aC)
• PENSAMENT: ·L'AIRE/VAPOR era l'origen de totes les coses
• A partir de la teoria de Tales es pregunta sobre l'origen de l'aigua: aire condensat
• L'aigua, la terra i el foc eren elements necessaris per a poder crear vida però tots tres tenen el mateix origen (L'AIRE/EL VAPOR).
• Comparteix parts del pensament amb Tales, un principi bàsic és l'origen de tots els canvis a la natura.

Heràclit

540 BCE

• (540 aC - 480 aC)
• PENSAMENT: ·El canvi constant era la característica principal de la natura, d'allà surt la frase "Tot flueix" ja que res es permanent i tot varia. · El món és un joc de contraris, o dit d'una altra manera, és tan important conèixer el bé com el mal per respectar l'ordre de les nostres vides. · Existeix una Raó universal · Utilització de l'expressió "logos" per substituir la paraula "Déu", i com a entitat responsable dels canvis de la natura.

Parmènides

540 BCE

• (540 aC-480 aC)
• Pertanyent al grup de filòsofs de la colònia grega d'Elea
• PENSAMENT: ·Tot el que existeix, ha existit des de sempre, és a dir, que com a conseqüència no hi existeix el no-res (no creu en la conversió de les coses existents al no-res, o a qualsevol altre tipus de transformació) ·El canvi és inexistent ·Era racionalista (raó com a font base de coneixement), considerava que els nostres sentits donen una imatge irreal del món: Percepció il·lusòria

Anaxàgores

500 BCE

• 500 aC-428 aC
• Primer filòsof d'Atenes
• PENSAMENT: ·No creia en la transformació d'un determinat principi a les coses que observem a la natura. Li semblava irreal que la transformació dels 4 elements pogués donar com a resultat sang i ossos(un humà) ·La natura estava formada per unes partícules diminutes i infinitament divisibles on cada una d'elles conté totes les coses(tot hi existeix a cada petita part) ·Una força uneix els cossos ·Descobriment del sol com a pedra calent i no "Déu"

Empèdocles

490 BCE

• (490 aC-430 aC)
• PENSAMENT: ·Resol el conflicte entre la raó o els sentits ·Res no pot canviar (4 elements de la natura es mantenen invariables), però els nostres sentits si que poden ser correctes, per això, s'ha de refusar l'idea d'un sol principi i en comptes ajuntar-los ·Rebutja l'idea d'una sola matèria ja que per a ell hi existeixen 4 (aigua, foc, terra i aire) que donen lloc als canvis provocats en la natura, i aquests elements s'ajunten gràcies a l'amor i es separen degut a l'odi

Hipòcrates

460 BCE

• (460 aC - 370 aC)
• Fundador de la medicina grega, que va néixer paral·lelament a la nova filosofia grega.
• A més a més Hipòcrates buscava explicacions naturals a les malalties i a la salut.
• Va crear una tradició mèdica hipocràtica on donava consells de protecció contra malalties com: moderar i un ritme de vida sa.
• Va originar un jurament tenint en compte: L'ètica mèdica.

Demòcrit

460 BCE

• (460 aC - 370 aC)
• PENSAMENT: ·Tot està fet de petites peces invisibles, eternes i immutables: ELS ÀTOMS. ·Segons ell res no pot venir del no-res, i per tant els àtoms haurien de ser eterns, però no tots poden ser iguals, ja que si fossin idèntics seria impossible combinar- los per formar qualsevol cosa. ·No creia en cap força existent capaç d'interceptar el procés natural, per a ell només hi existien els àtoms i el buit (era materialista) ·L'ànima dels humans no és immortal

Protàgoras

455 BCE

• (485 aC - 410 aC)
• "L'home és la mesura de totes les coses", és a dir, que saber si una cosa era correcta o no depenia de les necessitats de l'individu al que realitzesis aquesta qüestió.
• Protàgoras expressa la seva incapacitat per declarar si segons el seu judici Déu existeix o no.

Els Sofistes

450 BCE

• (450 aC)
• Grup de filòsofs/professors de les colònies gregues (Atenes)
• Sofista vol dir persona sàvia/intel·ligent.
• Ensenyaven als ciutadans a canvi de diners
• Eren crítics amb la mitologia tradicional, cosa que tenien en comú amb els filòsofs però rebutjaven qualsevol argument filosòfic que fossi considerat inservible per a ells, també deien que els humans mai podran saber la veritat sobre els misteris de la natura/l'univers(escepticisme)
• Reflexions del lloc de l'home a la societat

Sòcrates

440 BCE

• (470 aC - 399 aC)
• S'ha descrit com el filòsof més enigmàtic de la història, sobretot perquè mai va escriure cap línia.
• Nascut a Atenes, es passava la vida parlant amb tot tipus de gent per ampliar els seus coneixements, per coses com aquestes era considerada una persona molt enigmàtica, però també molt bondadosa, tot i així va ser condemnat per culpa de les seves activitats filosòfiques.
• Plató, un dels seus deixebles, va ser el creador dels escrits que ens han permès saber com era ell.

Sòcrates 4

440 BCE

• Ell estava preocupat per l'home i el seu lloc a la societat
• Ell es considerava filòsof: algú que estimava la saviesa, que no tenia cap interès econòmic a canvi dels seus coneixements, algú que realment sap que en sap molt poc, però sobretot que no es cansa mai de buscar la veritat.
• D'aquest pensament va néixer la famosa frase: "només sé que no sé res".
• Segons Sòcrates era necessari establir una base sòlida per al nostre coneixement: la raó de l'home (va ser racionalista).

Sòcrates 3

440 BCE

• Ironia socràtica: per descobrir debilitats dels pensaments d'altres
• Veu divina
• L'any 399 aC va ser acusat per introduir nous deus i corrompre la joventut, a més a més també es va sumar que no creia en cap deu acceptat i que no volia col·laborar en aspectes polítics ni econòmics, gràcies a tot això va ser declarat culpable.
• No va demanar clemència, perquè valorava més la seva consciència i la veritat que la seva vida, va portar els seus ideals fins al final.
• Similituds amb Jesús.

Sòcrates 2

440 BCE

• No pretenia instruir a la gent, ni propagar el seu pensament, al contrari, discutia amb la gent plantejant-los tot tipus de preguntes, és part del seu art.
• Durant la discussió, trobava la feblesa dels arguments de l'altre i aquests es veien obligats a admetre que era bo o dolent.
• El seu art era com una llevadora, ajudava a la gent a arribar a la comprensió correcta, degut a que, el veritable coneixement només de l'interior d'un mateix.
• LA RAÓ: Entrar dins d'un mateix i usar el que hi ha.

Plató - El Mite De La Caverna

428 BCE

Uns homes habiten a una caverna on porten empresonats tota la vida, només han vist un teatre d'ombres degut a que es troben d'esquenes a la sortida. Un dia un d'ells s'allibera i aconsegueix sortir i s'adona de que les ombres no són l'única cosa que existeix i observa per primera vegada la bellesa del món. L'home torna per alliberar als seus companys, ells no li creuen i l'acaben matant.
-Amb aquest mite mostra el camí des de les idees vagues a les veritables
-Referència al cas de Sòcrates

Plató

428 BCE

• (428 aC-347 aC)
• Va ser el deixeble de Sòcrates, i la seva mort va determinar la direcció de la seva activitat filosòfica.
• Els seus escrits tenien forma de diàlegs.
• PENSAMENT: ·Plató pensava en la relació existent entre les coses eternes i immutables (de la natura, la moral i la societat) , i les coses que flueixen, com a conclusió intenta percebre una realitat eterna i immutable. .Totes les coses tangibles de la natura canvien, però al mateix temps tot està fet per un motlle invariable

Plató 2

428 BCE

• El cos, l'objecte o l'individu flueix però la seva forma és completament fixa
• Amb les similituds dels fenòmens naturals, Plató va concloure que hi existeix un nombre limitat de formes pertanyents a les coses que veiem al nostre voltant: LES IDEES
• A partir de les idees sorgeix el MÓN DE LES IDEES, una realitat darrere del món material, al mateix temps neix la TEORIA DE LES IDEES
• Segons ell, no podem tenir mai un coneixement veritable d'allò que esta en constant canvi (només una opinió).

Plató 3

428 BCE

• La realitat està dividida ·Món dels sentits: en podem tenir un coneixement incomplet utilitzant els nostres sentits ·Món de les idees: es coneix d'una forma veritable gràcies a la raó
• L'home(criatura dual), tenim una cosa que flueix lligada al món sensible i una altra que pertany al regne de la raó(ànima immortal)
• De fet, l'ànima segons Plató existeix abans d'entrar a un cos, quan entra oblida totes les idees perfectes
• Els fenòmens naturals són ombres de les idees eternes

Diògenes

412 BCE

• (412 aC-323 aC)
• Considerat com el cínic més conegut
• Segons ell, no necessitava més que una capa, un bastó i una barra de pa per ser feliç, de fet aquest filòsof vivia a un barril.
• Els cínics creien que l'home no s'ha de pertorbar per la mort ni el dolor, tampoc el sofriment dels altres. També deien que la salut pròpia no era un motiu pel qual preocupar-se.

Els cínics

400 BCE

• "Quantes coses que no necessito"
• Fundada per Antístenes (Atenes, 400aC), un alumne de Sòcrates.
• Segons els cínics la felicitat no depèn de coses exteriors i a més a més pot ser aconseguida per tothom, un cop aquesta arriba mai se'n anirà.
• Un deixeble d'Antístenes, Diògenes, (el cínic més conegut) deia que la seva felicitat constava només en tres coses: una capa, un bastó i una barra de pa, de fet ell vivia a un barril.

Aristòtil

384 BCE

• (384 aC-322 aC)
• Primer gran biòleg d'Europa i últim filòsof Grec
• Va combinar part del pensament polític de Plató juntament amb les seves pròpies idees (era el seu deixeble).
• El seu estudi més importat va ser la natura, més concretament, els canvis que aquesta va realitzar(els processos naturals), per tant, al contrari que Plató es fixava en els sentits
• Va crear coses revolucionàries com: la terminologia actual dels científics o la classificació de les diverses ciències.

Aristòtil 2

384 BCE

• Va rebutjar la teoria de les idees de Plató
• Segons Aristòtil, la idea/forma: es forma a partir de les qualitats de l'individu (espècies)
• No creia en l'existència dels motlles i ell defensava que el major grau de realitat és allò que percebem amb els sentits
• Les coses de l'ànima humana són purament reflexos dels objectes de la natura és a dir, el món veritable
• Tenim el poder innat de raonar(organitzar en classes), tot i que la nostra raó és buida fins que no sentim alguna cosa.

Aristòtil 3

384 BCE

• La realitat està composta per: Forma i Matèria
• Ell creu que hi ha una finalitat darrere de totes les coses de la natura, aquestes es poden classificar en categories (animades o inanimades), però realment divideix els fenòmens naturals basant-se en allò que poden fer/allò que fan
• L'home només pot arribar a ser feliç utilitzant totes les seves capacitats (plaer i oci, ciutadà lliure i responsable i vida de filòsof)
• Sense una societat no som veritables
• Visió negativa cap a les dones

Zenó

334 BCE

• (334 aC - 262 aC)
• Fundador de l'escola estoica de filosofia
• Amb el mateix pensament d'Heràclit, deia que tothom pertany al mateix logos, que cada individu o persona és un "microcosmos"
• Això els va portar a creure en l'existència d'un dret universal
• Van negar qualsevol conflicte entre esperit i matèria. Només hi ha una natura: MONISME

Hel·lenisme

323 BCE

• Període que va des d'Aristòtil (finals del S.IV - L'edat Mitjana, 400 aC) .És l'època on predomina la cultura grega, la qual acabarà dominant els tres regnes hel·lenístics: Macedònia, Síria i Egipte.
• A més a més sorgeix una nova potencia: Roma (50 aC) -Roma acaba conquerint poc a poc els regnes hel·lenístics, poc després va començar l'època romana.
• La desaparició entre països i cultures va marcar profundament l'hel·lenisme.
• La filosofia hel·lenística (Sòcrates, Plató i Aristòtil)

Els Estoics

300 BCE

• Atenes (300 aC)
• Zenó, el seu fundador
• Els estoics pensaven que tothom pertanyia a la mateixa raó universal/logos, aquest pensament els va portar a creure que existeix un dret universal provinent de les lleis de la natura( basades en l'eterna i universal raó humana)
• Els estoics van eliminar la diferència entre l'individu i l'univers i van negar qualsevol problema existent entre l'esperit i la matèria: MONISME -Segons ells, l'home ha d'acceptar el seu destí
• HUMANISME, Ciceró (106-43aC)

Els Epicurs

300 BCE

• Segons Aristip (435 aC - 350 aC), l'objectiu de la vida és aconseguir el màxim plaer sensual, a partir d'això va voler desenvolupar un mode de vida que evites qualsevol forma de dolor.
• Sobre el 300 aC, Epicur (341-270), va fundar una escola filosòfica a Atenes on anomenaven als seus seguidors "Epicuris". Aquest filòsof va unir l'ètica del plaer(Arístip) i la teoria atòmica (Demòcrit).
• El resultat d'una bona acció a curt termina hauria de valorar-se amb l'objectiu de crear un de més gran.

Ciceró

106 BCE

• (106 aC-43 aC), Filòsof Romà
• Segons Ciceró, Sòcrates "va baixar la filosofia del cel a la terra, la va portar a les ciutats, la va introduir als homes, i la va forçar a pensar sobre la vida, l'ètica, el bé i el mal."
• Humanisme, va formar-lo (el concepte)

El Miticisme

100 BCE

• Una experiència mística és pot definir com a una fusió amb Déu o amb l'ànima universal .
• A través de la meditació renuncies a tot el teu ser i automàticament et converteixes en tot, o dit d'una altra manera en Déu, amb la finalitat de formar part d'una cosa molt més gran.
• Però arribar a aconseguir una experiència mística no és tan senzill, has de seguir el camí de la purificació i la il·luminació per trobar-te amb Déu, cosa que no tothom està disposat a fer.

Sèneca

4 BCE

• (4 aC-65 dC)
• Pertanyent als Estoics
• Segons ell l'home és sagrat per a l'home, i deia que aquest mateix ha de descobrir com aprendre a acceptar el destí, pel fet que res del que passa és accidental.

El Neoplatonisme (Plotí)

205

• Plotí (205-270)
• Va portar a Roma la teoria de la salvació, la qual acabaria competint amb el Cristianisme, però també exerciria una gran influència a la teologia cristiana.
• Dos pol: ·L'U/Déu, llum divina, es defineix com tot el que existeix i s'encarrega d'il·luminar l'ànima. ·Obscuritat absoluta (no rep cap tipus de llum)
• Segons la teoria de Plotí tot es U, perquè tot és Déu, tal va ser la seva creença en Déu que va arribar a experimentar una experiència mística.

Sant Agustí d'Hipona

354

• 354-430
• Un dels filòsofs medievals més importants i influents
• Va viure el canvi del final de l'Edat antiga fins al començament de l'Edat mitjana, i per tant quan s'explica la seva vida també es veu aquest canvi
• Tractava de trobar a resposta a la pregunta que es formulava, on deia que sí l'existència d'una contradicció entre la raó i la Bíblia era possible o aquestes dues podien conviure juntes, és a dir, si eren compatibles entre elles
• El seu professor de filosofia va ser Albert Magne

La Filosofia Medieval

Period: 476 to 1453

Tomàs d'Aquino

1225

• 1225-1274
• Filòsof (i teòleg) més important de l'època medieval
• Defensava i creia en l'existència d'una única veritat
• Es va convertir en el principal representant de l'escola escolàstica.
• Segons ell, les dones com a individus no són gens importants
• Recuperació d'escrits (Aristotèlics)

Marsilio Ficino

1433

• 1433-1499
• Sacerdot, metge, filòleg i filòsof, amb totes aquestes professions es va convertir en una de les figures més importants del Renaixement
• Artífex del renaixement del NEOPLATONISME
• Principal "director" de l' Acadèmia platònica florentina
• Citació: "coneix-te a tu mateix, oh llinatge diví vestit d'home"

Pico della Mirandola

1463

• 1463-1494
• Una de les figures fonamentals del Renaixement
• Escriptor del "Diàleg de la dignitat humana"
• Al renaixement, l'home com a centre.

El Renaixement

Period: 1490 to 1610

La Filosofia Moderna

Period: 1500 to 1700

Francis Bacon

1561

• 1561-1626
• Filòsof Anglès
• Citació: "El coneixement és poder"
• Des de la seva percepció, estava començant a intervenir en la natura i a controlar-la.

Thomas Hobbes

1587

• 1588-1679
• Filòsof anglès, més rellevant a la defensa del materialisme, on totes les coses reals deriven de la matèria concreta
• Creia que tots els fenòmens, incloent els homes i els animals, estan formats exclusivament per partícules de matèria, també s'aplicava amb l'anima o la consciència

René Descartes 2

1596

• D'acord amb Plató, hi existeix una divisió radical entre l'esperit i la matèria
• Es planteja quin mètode ha d'emprar el filòsof que vol dona resposta a un problema filosòfic.
• Defensa que no podem acceptar res com a veritable, si no ho hem percebut com és¡, per això dividim un problema complex en moltes parts singulars, per obtenir una conclusió filosòfica
• Volia utilitzar el mètode matemàtic a la filosofia
• Nomes estava segur de que dubtava: "Penso, per tant existeixo"
• Ser perfecte

René Descartes

1596

• 1596-1650
• Des de jove, va voler arribar a un coneixement profund de la naturalesa de l'home i de l'univers
• S'adona de la seva ignorància
• Estava convençut de que només la raó ens dóna accés al coneixement veritable, i per tant, no podem confiar en els nostres sentits
• Durant el seu viatge arreu del món, es va dedicar a cercar "la saviesa que havia de trobar en ell mateix"
• Es el pare de la filosofia moderna
• Investiga quin és el nostre coneixement segur i la relació entre cos i ànima

Spinoza

1632

• 1632-1677
• Gran influenciat per Descartes
• Va criticar la religió oficial, dient que la Bíblia no estava inspirada en Déu
• Parlava a favor de la llibertat d'expressió i de la tolerància religiosa -Tractava de veure les coses des de la perspectiva de l'eternitat, va dir que tot es natura i la va identificar amb Déu.
• Mètode Geomètric (racionalista)
• Necessitat d'alliberar-nos dels sentiments, segons Spinoza, només així podrem trobar la pau i ser feliços
• Una única substància: MONISTA

John Locke

1632

• 1632-1704
• D'on traiem les nostres idees?, Podem fiar-nos del que ens diuen els nostres sentits?
• Tots els nostres pensaments i idees, segons Locke, provenen del que hem percebut amb els sentits, però abans de percebre res, la consciència és una pissarra buida
• Idees simples del raonament es converteixen en idees internes (pensament, raonament, fe i dubte)
• Distinció entre la sensació i la reflexió
• Existència de qualitats primàries i secundàries
• La idea de Déu, neix de la raó humana

Godofredo Leibniz

1646

• 1646-1716 (Alemany)
• Filòsof important al S.XVII
• Explica la diferència entre les coses espirituals i les materials: ·MATERIALS: Aquestes són divisibles en parts encara més petites que les anteriors ·ESPIRITUALS: Mentre que les espirituals, és a dir, l'anima, només es pot dividir en dues parts.

George Berkeley

1685

• 1685-1753
• la filosofia i la ciència del seu temps amenaçaven la manera cristiana d'entendre la vida, a més d'això, el materialisme s'havia escampat i era una amenaça contra la fe cristiana
• L'empirista més conseqüent
• Creia que les coses del món són com les percebem, i aquestes són les úniques que existeixen
• Creença de ser un esperit, ja que les nostres idees tenen una causa fora de la consciència, i aquesta està entrellaçada amb Déu, qui és la causa de la nostra existència
• Qui som?

Montesquieu

1689

• 1689-1755
• Montesquieu va donar arguments suficientment veritables per comprovar que la divisió de poders (entre l'executiu, el legislatiu i el judicial) era importantíssima per a la prevenció de l'abús de poder i per a la protecció de les llibertats

Voltaire

1694

• 1694-1778
• Filòsof, escriptor i figura destacada de la Il·lustració francesa -Conegut per la seva brillant sàtira i la seva defensa de la llibertat de pensament i expressió
• Crítica cap a la intolerància religiosa, juntament amb la injustícia (social) i fins i tot les supersticions -Defensor dels principis de la raó, grans contribucions s van fer en els àmbits socials i polítics gràcies a ell

La Il·lustració

Period: 1700 to 1899

El Romanticisme

Period: 1701 to 1848

David Hume

1711

• 1711-1776
• L'empirista més important, conductor de la filosofia de Kant
• Agafa la vida quotidiana com a punt de partida, i proposa un retorn a la nostra experiència espontània del món
• Interès per l'experimentació del món dels infants
• 2 percepcions: Impressions i idees
• Invent d'un mètode crític propi, per tal d'analitzar les idees dels homes i ordenar els nostres pensaments
• Rebuig del jo inalterable
• Era Agnòstic -Segons Hume, els nostres sentiments determinen el que diem i fem

Jean-Jacques Rosseau

1712

• 1712-1778
• Rousseau defensava la idea de la sobirania popular i la llibertat individual
• Va tenir una gran influència en la política i la filosofia modernes per les seves idees sobre la democràcia i la justícia.

Immanuel Kant

1723

• 1723-1804
• Un dels pensadors i filòsofs més influents de la història de la filosofia occidental.
• Límits a la raó humana -Pertanyia a les dos formes de filòsofs, per això, és tan singular, els que busquen les seves pròpies respostes a les preguntes filosòfiques i els que són experts en història de la filosofia però no en tenen una de pròpia
• Racionalisme i empirisme
• Va desenvolupar una ètica basada en l' "imperatiu categòric", decisions basades en principis universals i no en el desig.

Olympe de Gouges

1748

• 1748-1793
• Defensora dels drets de les dones durant la Revolució Francesa.
• Escriptora de la "Declaració dels drets de la dona i la ciutadana" on demanava els mateixos drets cap a les dones que cap a els homes, unes condicions igualitàries.

Hegel

1770

• 1770-1831 -Filòsof alemany pertanyent a l'idealisme. Gran influència en la filosofia moderna
• Obra pròpia que té com a temes principals la dialèctica i la història.
• Segons ell, la història humana pot arribar a una llibertat juntament amb una major consciència, gràcies a que aquesta es produeix a través de conflictes (dialèctics)

La Filosofia Contemporània

Period: 1810 to 2024

Søren Kierkegaard

1813

• 1813-1855
• Filòsof molt influent al segle XIX
• Un dels fundadors de l'existencialisme
• Analitzava temes com l'angoixa, la individualitat, la fe o l'autenticitat (tot això a obres pròpies)
• Crítica cap a Hegel i el Romanticisme, i acaba dividint la vida en tres etapes: ·Etapa estètica ·Etapa ètica ·Etapa religiosa

Karl Marx

1818

• 1818-1883
• Conegut pel seu treball en la crítica del capitalisme i el desenvolupament del socialisme científic.
• La història de la humanitat està marcada per la lluita de classes, per tant, amb objectiu d'aconseguir que les relacions de producció determinen les estructures socials proposa un anàlisi materialista

Friedrich Nietzsche

1844

• 1844-1900:
• Crítica radical de les creences tradicionals i les institucions socials
• Es va fer qüestions que tenien a veure amb la moralitat, la concepció de la veritat i la religió
• La idea de l'etern retorn

Sigmund Freud

1856

• 1856-1939
• El pare del psicoanàlisi. Va desenvolupar la seva psicologia profunda
• Tensió constant entre l'ambient que ens envolta i l'home
• Els impulsos irracionals determinen que pensem, que somiem i que fem
• Profund impacte en la psicologia
• Va proposar que la ment humana es divideix en tres parts: el conscient, l'inconscient i el preconscient.
• Creia que els somnis reflecteixen els desitjos reprimits i els conflictes emocionals.

Martin Heidegger

1889

• 1889-1976
• Va tenir una obra influent en l'àmbit de l'existencialisme i la fenomenologia.
• Explorador la naturalesa de l'ésser i la forma en què nosaltres, les persones, ens relacionem amb el nostre voltant, és a dir, principalment el món.

Jean-Paul Sartre

1905

• 1905-1980
• Sartre defensava la idea que l'ésser humà està condemnat a ser lliure i que, per aquest mateix motiu , és responsable de les seves pròpies accions i decisions, a més d'això, diu que la llibertat ens condemna acceptar les conseqüències dels nostres actes, siguin favorables o no.

Simone de Beauvoir

1908

• 1908-1986
  • Figura fonamental i exemplar en el moviment feminista, gràcies a la seva lluita sobre la igualtat de gènere.
• Les dones no estan considerades com a subjectes autònoms, i això és incorrecte
• Va promoure la reivindicació de les dons sobre la autonomia pròpia i la llibertat, a més d'això amb l'objectiu d'aconseguir els seus drets