Linia del temps U1

  • 1700: Mort de Carles II d'Habsburg

    Va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. Poc després de la seva mort va esclatar la Guerra de Successió Espanyola entre els pretendents al tron.
  • 1702: Gran aliança de la Hala

    Holanda i Anglaterra feien costat així a Àustria, que havia iniciat les hostilitats contra França (guerra de Successió), en defensa dels drets de l’arxiduc Carles a la corona. L’aliança declarà la guerra a Lluís XIV (1702); el 1703 s’hi adheriren Portugal i Savoia, i el 1705, a través d’un pacte amb Anglaterra (pacte de Gènova), Catalunya.
  • Period: to

    1702-1714

  • 1705: Gran pacte de Gènova

    El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
  • 1709: guerra de successió espanyola

    La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1714) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
  • 1713: tractat d'Utrecht

    Es un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
  • 1716: decret de Nova Planta

    Són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat
  • Period: to

    1751-1772: redacció de l'Enciclopèdia

  • 1773: Boston Tea Party

    Fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Va ocórrer el dijous 16 de desembre de 1773 a Boston, quan es llançà al mar tot un carregament de te.
  • 1776: Declaració d'independència dels EUA

    És un document redactat pel segon Congrés Continental a la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776, que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes, llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya, s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic.
  • 1787: constitució dels EUA

    És el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre del 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats.
  • 1789: reunió dels Estats generals a Versalles

    Van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat).
  • 1789: assalt de Bastilla

    És un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.
  • 1792: I República francesa

    Va ser proclamada el 22 de setembre de 1792. Lluís XVI va ser destituït com a rei, posant fi a la monarquia francesa. La República va durar un total de dotze anys, fins a l'establiment del Primer Imperi Francès per part de Napoleó Bonaparte el 1804.
  • Period: to

    convencions

    girondina (1792-93)
    jacobina (1793-94)
    termidoriana (1795-99)
  • 1793: execució de Lluis XVI

    El 20 de gener del 1793, Chrétien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes comunicà a Lluís XVI que la Convenció l'havia condemnat a mort. L'execució a la guillotina tingué lloc a París l'endemà, el 21 de gener del 1793 a la Plaça de la Revolució, dita anteriorment Plaça de Lluís XV i, des del 1795, Plaça de la Concòrdia. El seu cos fou enterrat al cementiri de l'església de la Magdalena, ja que la Convenció havia rebutjat enterrar-lo al costat del seu pare a Sens.
  • 1799: cop d'estat de Napoleó

    El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun.