-
Period: to
Tractat de Fontainebleau
En 1806, després de fracassar el seu intent d'invasió de Gran Bretanya, Napoleó decreta el Bloqueig Continental, que prohibia el comerç de productes britànics en el continent europeu. Portugal, tradicional aliada d'Anglaterra, es nega a acatar-ho i Napoleó decideix la seva invasió. Per a això necessita transportar allí les seves tropes terrestres. El 27 d'octubre de 1807, Manuel Godoy, va signar el Tractat de Fontainebleau, per al que es permet el pas de tropes franceses per territori espanyol. -
INDEPENDÈNCIES DE LES COLÒNIES AMERICANES
-
Period: to
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta dels partidaris del princep Fernando VII entre Godoy, ja que volia abandonar Espanya per una invació napoleònica,aleshores el poble espanyol va impedir que la familia reial abandonara Espanya, i s'ajuntaren a les portes del palau d'Aranjuez i del palau de Mdrid el dia 17 de març i finalitzà el dia 19 de març quan van trobar a Godoy al palau d'Aranjuez. -
Guerra de la independència + Corts de Cadis
-
Period: to
Batalla de Bailen
La batalla de Bailèn es va lliurar durant la Guerra de la Independència Espanyola i va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic. Va tenir lloc el 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Jaén de Bailèn. Va enfrontar a un exèrcit francès d'uns 21 000 soldats al comandament del general Dupont amb un altre espanyol més nombrós (uns 27 000) a les ordres del general Teodoro Reding. -
Period: to
Convocatoria de les Corts de Cadis
En 1810, la Junta Central convocà corts constituents. Aquestes es reuniren a Cadis, l'única ciutat peninsular que elsa francesos no havien ocupat.
En les corts es diferenciaren 3 grups:
-La majoria dels diputats eren liberals i defensaven les reformes polítiques.
-Hi havia una minoria d'absolutistes,partidaris de mantindre l'Antic Règim.
-També hi estigueren presents alguns diputats americans,preocupats pels problemes de les colònies. -
Period: to
Rebel·lió de Mèxic
La independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social resolt amb les armes, que va posar fi al domini espanyol en la major part dels territoris de Nova Espanya i va donar inici al Primer Imperi Mexicà. La guerra per la independència mexicana va iniciar el dia 16 de setembre de 1810, fins a l'entrada de l'Exèrcit Trigarante a la Ciutat de Mèxic, el dia 27 de setembre de 1821. -
Period: to
Aprovació de la Constitució de 1812
La Constitució de 1812 es va publicar fins a tres vegades a Espanya —1812, 1820 i 1836— La Constitució de Cadis de 1812 va provocar limitar el poder de la monarquia, l'abolició del feudalisme, la igualtat entre peninsulars i americans i va finalitzar la Inquisició espanyola. -
Regnat de Ferran VII
-
Period: to
Sexenni Absolutista
Ferran VII tornà a Espanya al març de 1814. A la seua arribada, un grup de diputats absolutistes li va lliurar el manifest dels Perses, en el qual li sugeriren que restituïra la plena sobirania reial. Poc després, el monarca va decretar l'abolició de la constitució de 1812 i de tota la legislació emanada de les corts de Cadis, i començà a governar com un rei absolut. -
Period: to
Manifest dels Perses
L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-*nou diputats al capdavant dels quals és trobava Bernardo Mozo de Rosers i pel qual és demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i és trobava a València. -
Period: to
República de la Gran Colòmbia
Simón Bolívar va aconseguir la independència de Colòmbia i creà la República de la Gran Colòmbia, formada per les actuals Colòmbia, el Panamà, Veneçuela i l'Equador,que va concebre com a germen dels futurs Estats Units de l'amèrica del Sud. Aquest projecte només va previure fins la seua mort al 1830 -
Period: to
Trienni Liberal
En 1820 triomfà el pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego, que va proclamar la constitució de 1812 a Sevilla. El rei va haver de jurar la constitució, alliberar els liberals empresonats i convocar les corts.Els problemes entre moderats i exaltats es prolongaren durant tot el trienni:
-Els moderats eren partidaris de reformes suaus perque aquestes foren acceptades per les classes dominants i pel rei.
-Els exaltats defensaven l'aplicació de la constitució de Cadis i les reformes radicals. -
Period: to
Conferència de Guayaquil
L'entrevista de Guayaquil va ser una trobada de caràcter privat ocorregut en dues dates contínues, entre José de Sant Martí i Simón Bolívar a la ciutat de Guayaquil. I va ser un punt d'inflexió en el procés independentista sud-americà.
L'objectiu principal era definir com es culminaria la guerra d'independència, atès que els realistes s'estaven reorganitzant. I què hauria de passar amb els nous països independents per a assegurar i consolidar la independència sud-americana. -
Period: to
Batalla d’Ayacucho
La batalla de Ayacucho va ser l'últim gran enfrontament comprès dins de les campanyes terrestres de les guerres d'independència hispanoamericanes a Amèrica del Sud (1809-1826) i va significar la consolidació de la independència de la República del Perú. La batalla es va desenvolupar en la Pampa de Quinua en Ayacucho, el Perú, i la victòria dels patriotes va suposar la desaparició del contingent militar realista més important, i va segellar la independència del Perú. -
Period: to
Promulgació de la Pragmàtica Sanció
Ferran VII no havia tingut fills macles, aeshores en 1830 promulga la Pragmàtica Sanció,que derogava la llei sàlica, que era una llei que no permetia que les dones regnaren. D'aquesta manera, la seua filla Isabel nascuda en 1830, podia regnar. -
Period: to
Mort de Ferran VII
Al 1833 Ferran VII va morir,la vídua, la reina Maria Cristina,es feu carrec del govern,ja que Isabel era menor d'edat. -
Period: to
Inici de la primera guerra carlina
Després de la mort de Ferran VII Carles de Borbo es proclamà rei d'Espanya, i va començar la primera guerra carlina.
Entre els liberals que donaven suport a Isabel, i els carlins,que defensaven l'absolutisme, el retorn a l'Antic Règim i el manteniment dels furs.
La guerra va finalitzar amb la derrota carlina. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
La regència de María Cristina de Borbó es el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II , durant el qual la seva mare María Cristina de Borbó va assumir les funcions corresponents a la Corona i va haver de fer front a la primera guerra carlista desencadenada pels partidaris de Carlos María Isidro, els qui no reconeixien la Pragmàtica Sanció. -
REGNAT D’ISABEL II
-
Period: to
Desamortització de Mendizábal
La Desamortització de Mendizábal. És com es coneix al procés en el qual es va emetre un conjunt de decrets d'expropiació i venda de terrenys i altres propietats de l'església catòlica. Aquesta mesura va ser promulgada per Mendizábal, durant el seu breu període com a ministre de la Reina Isabel II d'Espanya. -
Period: to
Regència d’Espartero
L'any 1840, Maria Cristrina va dimitir pels seus enfrontaments amb els progressistes. Assumí la regència el general Espartero, un militar progressista que havia aconseguit grans èxits contra els carlins. Però Espartero governà de forma autoritària, fet que li valgué l'oposició de moderats i progressistes. La regència acabà després de la revolta de 1843, liderada pel general moderat Narváez. Isabel II va ser proclamada reina amb tan sols 13 anys. -
Period: to
Govern de la Unión Liberal
O'Donnell havia creat en 1854 la Unió Liberal,un partit centrista que alternà en el govern amb els moderats fins a 1868.Va ser un període d'una certa estabilitat,però cap a 1864 la crisi econòmica es va accentuar i des de 1866 els progressistes i els demòcrates començaren a conspirar per enderrocar Isabel II. -
Period: to
Pronunciament de Vicálvaro
El pronunciament el va iniciar el general O'Donnell el 28 de juny de 1854, però l'enfrontament l'endemà passat amb les tropes fidels al govern en la localitat pròxima a Madrid de Vicálvaro el que donarà nom a la rebel·lió: «La Vicalvarada» va resultar indecís, tots dos bàndols es van proclamar vencedors, per la qual cosa les forces d'O'Donnell es van retirar cap al Sud. En la seva persecució van sortir les tropes del govern, deixant la capital sense protecció. -
Period: to
Pacte d’Ostende
El Pacte de Ostende va ser l'acord signat el 16 d'agost de 1866 a la ciutat belga de Ostende pel Partit Progressista i pel Partit Demòcrata, per iniciativa del general progressista Juan Prim, per a derrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya. Aquest pacte, al qual a principis de 1868 es va sumar la Unió Liberal, va ser l'origen de «La Gloriosa», la revolució que al setembre de 1868 va deposar a la reina espanyola. -
SEXENNI DEMOCRÀTIC
-
Period: to
Revolució Gloriosa
En 1868 tingué lloc un pronunciament per deposar Isabel II, liderat pels generals Serrano i Prim. Parl·lelament, es crearen juntes revolucionàries per controlar les províncies i les ciutats. Aquesta revolució, coneguda com la Gloriosa, triomfà ràpiament i la reina es va veure obligaa a abandonar Espanya. -
Period: to
Guerra de Cuba
La guerra de Cuba, va ser la primera de les tres guerres cubanes d'independència insurrectes contra les forces colonials espanyoles. La guerra va començar amb el Crit de Yara, en la nit del 9 al 10 d'octubre de 1868, en la finca La Demajagua, en Manzanillo, que pertanyia a Carlos Manuel de Gespes. Va acabar deu anys més tard amb la Pau de Zanjón o Pacte de Zanjón, on s'estableix la capitulació de l'Exèrcit Independentista Cubà enfront de les tropes espanyoles. -
Period: to
Regnat d’Amadeu I
Les corts elegiren rei pAmadeu de Savoia, que arribà a Espanya pod després de l'assassinat del general Prim, principal defensor de la serua candidatura.
Amadeu I va ser rei democràtic però va haver de fer front a l'oposició dels monàrquics, l'Església i els republicans. GRan part de la oblació el rebutjà perquè era estranger. Durant el seu regnat esclataren una guerra a Cuba i una nova guerra carlina. Incapaç de superar aquestes dificultats, Amadeu I abdicà. -
RESTAURACIÓ
-
Period: to
Primera República
Després de l'abdicació d'Amadeu I, les corts proclamaren la primera república espanyola. Aquesta només va durar 9 mesos, en què tingué 4 presidents, i hagué de fer front a greus problemes:L'esclat del moviment cantonalista, la guerra de Cuba i la tercera guerra carlista.
En aquesta situació de caos generalitzat, el general Pavía donà un colp d'estat i disolgué les corts al gener de 1874. Un nou pronunciament, protagonitzat pel general Martínez Campos en 1874, restaurà la dinastia dels Borbó. -
Period: to
Pronunciament de Martínez Campos
Es coneix com a pronunciament de Sagunt o pronunciament de Martínez Campos al pronunciament fet pel general Arsenio Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la Restauració borbònica a Espanya i la fi del Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Primera República Espanyola (1873-1874). -
Period: to
Constitució de 1876
La constitució de 1876 intentà ser conciliadora. Per satisfer els progressistes i els demòcrates va incloure una àmplia relació de drets i llibertats, mentre que per satisfer els moderats, proclamà confessionalitat de l'estat i la sobirania compartida entre les corts i el rei.
L'exercici del poder quedà en mans de 2 únics partits:
-Conservador,liderats per Cánovas, es proclamaven defensors de l'Església i de l'ordre social.
-Liberal,liderats per Sagasta, partidaris de les reformes socials. -
Period: to
Fundació del PSOE
El Partit Socialista Obrer Espanyol és va fundar clandestinament a Madrid, el 2 de maig de 1879, entorn de 25 personis: 16 tipògrafs, quatre metges, un doctor en ciències, dos joiers, un marmolista i un sabater. Encapçalats per Pablo Iglesias, amb el que és el partit polític més antic d'Espanya. -
Period: to
Aprovació del sufragi universal masculí
Al 1890 es va aprovar el sufragi universal masculí en un dels governs dels liberals. Que permitia el vot a qualsevol home independentment de la seva procedència, raça, sexe, edat, creences o condició social.