-
Period: to
La revolució liberal a Espanya
La revolució liberal a Espanya va ser una causa de la guerra civil de llarga durada. L'oposició radical de dos blocs va adoptar la forma d'enfrontament bèl·lic civil amb les tres guerres carlines. Aquí trobem els orígens de la radicalització social i política i de la intervenció de l'exèrcit com a causes de la guerra civil. -
Revolució industrial
El retard de la modernització ideològica i econòmica del país
va ser una de les causes de la guerra civil. La Revolució industrial només va tenir un paper important a Catalunya i el País Basc. A més, els mercats exteriors, els productes espanyols tenien poca força. -
La crisi de 1898
La crisi de 1898 va se una altra causa de la guerra civil, ja que va suposar un canvi en el pensament de l'exèrcit espanyol. L'exèrcit ca evolucionar des del liberalisme fins a posicions conservadores.
La personalitat de Catalunya i el catalanisme polític van formar part d'una de les causes més importants de l'aixecament militar. -
Period: to
Cima de tensió entre les forces socials i polítiques
Entre el febrer i el juliol de 1936 a Espanya hi havia un clima de gran divisió entre dretes i esquerres. Aquests mesos es van caracteritzar per la tensió entre les forces socials i polítiques, tot i que a Catalunya no era així. -
Eleccions del febrer de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
Els catalans franquistes
El juliol de 1936, a Catalunya es va rebutjar l'aixecament militar.
Molts catalans es van sentir identificats amb els ideals de Franco Franco i es van unir als insurrectes. Dins d'aquest insurrectes podem trobar a intel·lectuals com Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. -
Assassinat de José del Castillo
El 12 de juliol de 1936 un grup de falangistes va assassinar al tinent de la Guàrdia d’Assalt i instructor de las milícies socialistes José del Castillo. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
El 13 de juliol de 1936 un grup de guàrdies d’assalt van assassinar a José Calvo Sotelo, un dels líders la dreta monàrquica espanyola, com a reacció de l’assassinat de José del Castillo. Aquest fet va provocar que el general Francisco Franco decideixi unir-se al cop d’Estat que se estava preparant contra la República. -
Alçament militar a Melilla
El coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
Period: to
Cop d'estat de 1936
Va ser dissenyat per un sector de l'exèrcit després del triomf del Front Popular en les eleccions de 1936. El general Sanjurjo era el cap de la conspiració i va tindre el suport de militars monàrquics i conservadors i de la Falange. Però realment, Mola, que estava destinat a Pamplona va ser el director de la conspiració. Van aixecar-se en algunes ciutats, però no va triomfar a conseqüència de la divisió de l'exèrcit i de les forces de l'ordre públic, l'acció del govern i la resistència popular. -
Period: to
Primera etapa (objectiu Madrid)
Mola ho va intentar des del nord però a les serralades del Sistema Central el van aturar. Franco va iniciar un
avanç ràpid pel sud. -
Period: to
Entrada de les tropes d'Àfrica
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament de
Franco van entrar a la península amb l’objectiu d’ocupar Madrid. -
Continuació de l’alçament pel Marroc i èxit de l’aixecament a Canàries
L’alçament militar es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. La Legió (exèrcit d’Àfrica) va ser la força més important del cop, ja que era la més ben equipada i la més professional de les forces armades espanyoles. El mateix dia el general Franco es va assegurar l’èxit de l’aixecament a Canàries. -
Dimissió de Casares Quiroga
La situació provocada pel cop d’estat i la incapacitat de Casares Quiroga per fer front a l’aixecament van provocar la seva dimissió, la nit del 18 de juliol de 1936. -
Proclamació de José Giral com cap de govern de la República
José Giral va substituir a Casares Quiroga com a cap de govern i per tal de fer front al cop d’estat va decidir dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les organitzacions (milícies) del Front Popular (republicans, socialistes i comunistes) i dels sindicats (socialistes i anarquistes). -
Arribada de Franco a Tetuan i declaració de l’estat de guerra a Pamplona
Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes africanes i es va dirigir cap a la Península al front de l'exèrcit d’Àfrica. El mateix dia Mola va decretar l’estat de guerra a Pamploma i amb l’ajut de requetès va controlar Navarra. Els colpistes van triomfar a la Meseta Nord i es van imposar a Saragossa, Galícia, Mallorca i Sevilla, on Queipo de Llano va controlar tota Andalusia Occidental. -
Fets de la caserna de la Montaña (Madrid)
El 19 de juliol de 1936 el general Fanjul, encarregat de la revolta a Madrid, va entrar a la caserna de la Montaña. Va proclamar l’estat de guerra sense sortir amb les tropes per prendre els punts vitals de la ciutat. Tenia el suport de 1.500 militars i 180 falangistes, però finalment el dia 20 del mateix mes es va iniciar el canoneig de la
caserna dirigit pel tinent d’artilleria Orad de la Torre i es va donar per finalitzada la revolta. -
Fracàs de la insurrecció a Catalunya
El 19 de juliol de 1936 a Barcelona, els colpistes, sota la direcció de Goded van intentar ocupar els centres de poder de la ciutat, però no ho van aconseguir, ja que no comptaven amb el suport civil, el de la Lliga Catalana ni el de la Guàrdia Civil ni la Guàrdia d’Assalt. Finalment, els guàrdies d'assalt, guàrdies civils i els obrers armats
van anar controlant els llocs on s'havien aixecat els militars i Goded va acabar empresonat. Aquest empresonament va posar fi a l'aixecament a Barcelona. -
Period: to
Govern de Giral
Durant el mandat de Giral una part de les forces d’esquerra van intentar fer una revolució social. Per aturar la insurrecció, el govern republicà va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d’integrar-s’hi les milícies. El territori republicà com a reacció va
crear una estructura de poder popular i, finalment el poder de l’Estat va quedar en mans de revolucionaris que donaven suport al Front Pouplar. -
Mort del general José Sanjurjo
Després del fracàs del cop militar en molts llocs d'Espanya, guanyar la guerra es va convertir en el principal objectiu dels colpistes i havien de seguir un ordre i una disciplina. Es volia aconseguir un comandament unificat, el general Sanjurjo havia de ser el cap d'aquests insurrectes però va morir en un accident aeri. -
Formació d'un Comitè Central de Milícies Antifeixistes
A Catalunya milers de persones armades circulaven i constituïen un poder paral·lel al del govern, creant així un nou escenari polític.
El govern de la Generalitat defensava que necessitava comptar amb els dirigents anarquistes per tal de restablir l'ordre.
El president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI i els va oferir la formació d'aquest comitè, integrat per organitzacions d'esquerra i sindicals fidels a la República. -
Constitució del comitè Central de Milícies Antifeixistes
L'òrgan va ser presidit per Companys i es va convertir en el centre de poder de Catalunya. Controlava l'ordre públic i organitzava les columnes de voluntaris anomenades columnes de milicians per avançar cap al front d'Aragó i recuperar les zones ocupades pels insurrectes.
Els nacionals comptaven amb l'ajuda d'avions italians i van poder recuperar les illes, excepte Menorca que es va mantenir sota el control de la República. -
Gran poder econòmic dels obrers
A partir del 21 de juliol de 1936, els obrers es van poder reincorporar als seus llocs de treball. Com que un bon nombre de propietaris
havien estat assassinats o havien fugit, els treballadors van haver d'assumir el control de les empreses i van reprendre la producció. Aquest procés revolucionari va provocar un augment del poder econòmic dels obrers. -
Constitució de la Junta de Defensa Nacional (JDN)
La Constitució de la Junta de Defensa Nacional es va constituir a Burgos, ja que la Junta de Defensa Nacional presidida pel general Cabanellas va aprovar alguns decrets que abolien la legislació republicana. -
Arribada dels primers avions alemanys a Espanya
El govern nazi alemany va veure la guerra civil espanyola com una forma de frenar l’expansió del comunisme i va decidir enviar-los ajut militar. El 26 de juliol de 1936 van enviar els primers 20 avions de transport Junker i més tard va enviar la seva aviació, la Legió Còndor. -
Creació del comitè de no-intervenció
La República va demanar suport militar i polític a França, però aquesta sobre la pressió de Gran Bretanya va decidir impulsar la creació d’un comitè de no intervenció el 26 de juliol de 1936 al qual s’hi van adherir vint-i-set països. Aquesta política de neutralitat va suposar una gran injustícia per a la República i va ser una de les causes de la seva derrota. A més, aquest comitè va comptar amb el suport de la Societat de Nacions. -
Arribada dels primers avions italians a Espanya
Itàlia al igual que Alemanya va donar suport als colpistes i va enviar ajut militar a Franco. El 30 de juliol de 1936 van enviar els primers 9 avions a Franco i més tard va enviar el Carpo Truppe Volontarie, que eren desenes de milers de soldats i armament. -
Creació de la conselleria de Defensa
Amb la nova situació, la Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia.
Es va crear la conselleria de Defensa i el Consell d'Economia de Catalunya (11 d'agost de 1936) i es va encarregar d'altes sectors estratègics com el control de punts duaners.
Això va provocar tensions amb el govern central i amb la presidència de la República. -
Period: to
Entrada de les tropes nacionalistes a Almendralejo, Mérida i Badajoz
Les tropes nacionalistes sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz (forta repressió). -
Consell d'Economia de Catalunya
La Generalitat també va haver de crear la conselleria de Defensa i el Consell d'Economia de Catalunya per tal de controlar altres sectors estratègics, com el control de punts duaners. -
Tancament de la frontera francesa
Al setembre de 1936 es va produir el tancament de la frontera francesa, que va fer impossible l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana, i Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià. -
Period: to
El govern de Largo Caballero
El 5 de setembre el socialista Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies al reorganització de l'Estat. -
Franco és escollit per exercir de comandament militar únic
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la Junta de Defensa Nacional (JDN) per exercir el comandament militar únic i poc després, els generals van decidir concentrar la figura de Franco a tots els poders, es va convertir en la màxima autoritat política. -
Period: to
Alliberació dels insurrectes de Toledo
Franco i les seves tropes van alliberar els insurrectes assetjats a l’alcàsser de Toledo des del cop d’Estat de 1936. -
Govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles
Es va formar un nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradellas amb el qual estan representades totes les forces republicanes i obreres de Catalunya.
La seva constitució va permetre l'inici de la reconstrucció de l'aparell de l'Estat a Catalunya.
Hi va haver-hi tensions entre les forces polítiques i sindicals del govern; uns volien aprofundir en el procés revolucionari i, altres volien recuperar el control de la situació i mantenir l'ordre públic. -
El Decret de nomenament a Franco
El 29 de setembre de 1936 va sorgir el decret que nomenava a Franco "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'Estat espanyol". -
Enviament de part de les reserves d’or a l’URSS
El govern republicà va enviar una part de les reserves d’or del Banc d’Espanya a la Unió Soviètica per tal de pagar les armes i els productes energètics comprats per la República, ja que l’URSS va donar suport a la república. -
Traspàs de poders a Burgos
A l'octubre de 1936 es van traspassar els poders a Burgos, la capital de la zona nacional i es va construir la Junta Técnica del Estado, que serà elemental en el futur del govern. A més Franco va assumir el poder absolut. -
Period: to
Gran ofensiva sobre Madrid
A partir d’octubre de 1936 l’exercit nacional va començar una gran
ofensiva sobre Madrid, arribant fins les afores de la ciutat però frenats per la resistència de la Junta de Defensa que els va impedir prendre la capital (batalla de Madrid). -
Arriada dels primers brigadistes
Els republicans tenien els suport de les tropes de voluntaris anomenades Brigades Internacionals. Hi havia brigadistes voluntaris procedents d’Europa i d’Amèrica, que eren majoritàriament d'ideologia progressista o d’esquerres. El 14 d’octubre de 1936
van començar a arribar els primers brigadistes procedents sobretot de França, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. -
Connexió entre l'exèrcit de Galicia i el d'Oviedo
L’exercit de Galícia es va connectar amb Oviedo (aïllada en mig de
territori republicà). -
Assassinat de José Antonio Primo de Rivera
Els primers mesos de la guerra va haver-hi una repressió espontània per part dels republicans contra tothom que pogués tenir relació amb els insurrectes. Aquesta repressió va desencadenar diversos assassinats detencions il·legals, saqueigs i
crema d'esglésies. Un d’aquest assassinat va ser el de José Antonio Primo de Rivera el 20 de novembre de 1936. A més l’exercit republicà va quedar desorganitzat. -
Decret on les milícies s'havien de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit
El 12 de desembre de 1936 es va fer un decret pel qual les milícies armades del falangistes i dels requetès s'havien de militaritzar, i sotmetre a la disciplina de l'exèrcit perquè Franco pensava
que aquestes milícies serien un impediment en el seu poder. -
Més unitat a les forces a favor dels insurrectes
A partir del gener de 1937, Franco va decidir fer una sèrie d'accions per cedir més unitats al conjunt de les forces que estaven a favor dels insurrectes. -
Period: to
Batalla de Jarama
La Batalla de Jarama va consistir en atacar el sud de Madrid, però no es va aconseguir aïllar la capital i en la defensa de la ciutat va tenir gran protagonisme les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans, com per exemple la dirigida per Durruti (líder anarcosindicalista). -
Ocupació de Malàga
La ocupació de Màlaga es va produir desprès de que els nacional ocupessin la costa mediterrània fins a Màlaga sota el comandament de Queipo de Llano amb el suport de l’aviació alemanya i italiana i dels vaixells i submarins italians, que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Period: to
Ofensiva italiana
Al març de 1937 els italians van iniciar una gran ofensiva sobre la zona de Guadalajara i van ser derrotats per l’exèrcit republicà. -
Period: to
Segona etapa (franja cantàbrica)
Després d’abandonar l’atac per prendre a la capital per les dificultats que donava van intentar ocupar la zona cantàbrica. L'operació va començar el 31 de març i van ocupar Vizcaya el dia 4 d’abril -
Falange Española Tradicionalista i de las JONS
El 19 d'abril de 1937 es va pronunciar el decret d'unificació on la falange i el tradicionalisme es van unir sota la direcció de Franco; Falange Española i de las JONS, partit únic del nou règim. La unificació es va acceptar, perquè volien guanyar la guerra.
Llavors es va instaurar una dictadura militar de caràcter feixista on Franco posseïa tots els poders. -
Bombardeig de Guernica
Guernica va quedar totalment destruïda desprès de ser bombardejada per la Legió Còndor (aviació alemanya) dut a terme amb l’objectiu de ser un càstig per a la població civil i no amb objectius militars. -
Period: to
El govern de Negrín
A causa del curs estrepitós de la guerra, comunistes,
socialistes i republicans d'esquerra es van possar en contra del govern de Largo i van il·legalitzar el POUM per forçar una crisi de govern i per tal que dimitís. Azaña va encarregar la formació d'un nou govern al socialista Juan Negrín i el POUM es va declarar il·legal i els seus militants van ser detinguts. El seu dirigent principal, Andreu Nin, va ser assassinat per agents de la policia soviètica. -
Els fets de maig de 1937
Les dues forces polítiques principals es van topar violentament a la primavera del 1937. Les forces d'ordre públic es van enfrontar contra els revoltants i hi va haver molts morts.
Aquests fets van marcar un canvi en l'evolució política de la zona republicana. La influència anarquista va disminuir i la presència comunista va augmentar. El POUM es va il·legalitzar i els dirigents van ser perseguits i detinguts.
Es va constituir un nou govern presidit per Companys integrat per ERC i el PSUC. -
Ocupació de Bilbao
Els nacionals van ocupar Bilbao desprès de que els republicans es veiessin forçats a cedir, ja que es trobaven sense artilleria ni aviació. -
El paper de l'església
Es va publicar una carta pastoral de l'episcopat on es justificava
l'alçament militar i la guerra.
El suport de l'església que fins i tot dona caràcter de creuada a la guerra va ser important en relació a la mobilització dels sectors catòlics en els insurrectes. -
Period: to
Batalla de Brunete
La batalla de Brunete va ser amb la qual els republicans van iniciar una ofensiva sobre el centre de la Península per alleugerir la pressió al nord. -
Period: to
Batalla de Belchite
La batalla de Belchite es va produir al Front d’Aragó. -
Entrada dels nacionals a Santander i Astúries
Les tropes dirigides per Franco van entrar a Santander i posteriorment a Astúries. Aquestes dos ciutat van perdre la seva indústria metal·lúrgica que va suposar un cop molt dur per la República. -
Trasllat del govern de la República a Barcelona
El govern es va traslladar de Barcelona i va provocar un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat, a conseqüència de que el govern central va assumir noves competències com l'Administració de justícia. -
Trasllat del govern de València a Barcelona
Negrín va decidir traslladar el govern a Barcelona amb l'objectiu de controlar els recursos econòmics i militars de una de les zones més riques controlades pels republicans.
El govern republicà va controlar l'ordre públic, la gestió dels proveïments, comerç exterior, administració de justícia i la indústria de guerra i va deixar de banda el govern de la Generalitat, provocant així enfrontaments amb el govern autonòmic. -
Period: to
Tercera etapa
A finals de 1937 els republicans confiaven en poder guanya la guerra i van intentar unes reformes de l’exèrcit, com dotar als comandaments professionals, integrar el quadres que venien de les milícies i de les brigades internacionals i posar al capdavant al general Vicente Rojo (defensor de Madrid). -
Period: to
Ofensiva dels republicans aTerol
Els republicans van iniciar una ofensiva sobre Terol, la qual van ocupar amb la batalla de Terol. -
Reocupació de Terol per Franco
Franco va tornar a ocupar Terol i va iniciar la campanya d’Aragó aprofitant el desgast de les tropes republicanes. -
Period: to
Atac nacional a Aragó
Els nacionals van atacar n el front d’Aragó. -
Entrada a Lleida
Ells nacionals van entrar a Serós, Aitona i Soses (localitats lleidatanes). -
Retirada dels republicans de la riba del Segre
Els republicans es van retirar de la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. D’aquesta manera el Segre es va convertir en un límit fronterer i Lleida va passar a ser la primera línia de foc durant uns 9 mesos. -
Derogació de l'Estatut de Catalunya
Franco va derogar l’Estatut de Catalunya amb l’entrada a Catalunya. -
Ocupació de Balaguer, Camarasa i les centrasl hidroelectriques del Pirineu pels nacionals
Els nacionals van ocupar Balaguer, Camarasa i les centrals hidroelèctriques del Pirineu, després de l’ocupació de Lleida. -
Arribada de les tropes franquistes al Mediterrani
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló. Això va suposar la separació de Catalunya de la zona republicana. -
Programa dels Tretze Punts
Al 1938 la situació era difícil al territori republicà, hi havia mancança d'aliments, els revessos militars eren continus i la població començava a cansar-se d'aquesta guerra.
Al maig, el govern va proposar una sortida negociada a la guerra publicant el Programa dels Tretze Punts, el qual proposava condicions per al fi de la lluita armada, però Franco les va rebutjar. -
Darrera ofensiva republicana a Catalunya
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva i travessa el riu Ebre aconseguint conquerir Ascó, Mora d’Ebre i Flix entre altres, i va prendre posicions a la Serra de Pàndols, la Serra de Cavalls i la Fatarella. Un cop establerts al marge dret del riu Ebre, no van poder continuar. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
La Batalla de l’Ebre va ser una guerra de posicions on es lluitava per cada pam de terreny. -
Acord de Munic
Negrín es plantejava que la situació internacional a Europa
tindria repercussions a Espanya i aquesta formaria part d'una aliança antifeixista, però aquest acord pel qual Gran Bretanya i França renunciaven davant l'expansionisme nazi, va suposar un fort cop per la República.
L'Acord de Munic va ser un Pacte subscrit pels caps de govern d’Alemanya , Itàlia, França i la Gran Bretanya, que preveia la cessió de la regió dels Sudets al Tercer Reich després d’un plebiscit supervisat internacionalment. -
Contraofensiva nacional
Els nacional van fer una contraofensiva amb un gran desplegament de forces militars i amb la qual van aconseguir avançar. -
Entrada dels nacionals a la Mora d'Ebre
El 8 de novembre de 1938 l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre. -
Retirada dels republicans de la batalla de l'Ebre
Els republicans es van retirar de l’altra riba de l’Ebre i la derrota va
afeblir definitivament a l’exèrcit republicà i va suposar el seu desgast definitiu. -
Period: to
Quarta etapa (ocupació de Catalunya)
Els nacionals van ocupar Catalunya desprès de la batalla de l’Ebre amb la qual els republicans van quedar gairebé sense possibilitats d’oferir resistència. -
Gran ofensiva franquista per ocupar Catalunya
El 23 de desembre de 1938 va començar la gran ofensiva franquista per ocupar Catalunya. Els nacionals van entrar pel nord en direcció a Artesa de Segre, trencant el front de Tremp.
Les tropes italianes i el cos de Navarra van entrar pel sud i van atacar Sarroca i Maials. A causa d’una resistència aïllada i mal coordinada, la ofensiva va avançar ràpidament. -
Entrada dels nacionals a Tarragona
Els nacionals van entrar a Tarragona i al mateix moment l’aviació
bombardejava nombroses localitats de Catalunya. -
entrada dels nacionals a Barcelona
Les tropes franquistes van entrar a Barcelona. -
Period: to
Retirada dels republicans
La retirada de l’exèrcit republicà va suposar l’exili de milers de
persones i una gran repressió que va provocar milers d’empresonats i de morts. -
Caiguda de Girona
El 4 de febrer de 1939 va caure Girona. -
Exili de republicans polítics
Azaña (president de la república), Companys (president de la
Generalitat), Aguirre (president del gover basc), Negrín (cap de govern de la república) i Diego Martínez Barrio (president de les Corts) es van exiliar a França. -
Llei de responsabilitat polítiques
El 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques amb l’objectiu de liquidar les culpes d’aquells que van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja. Amb això funcionaris i docent fidel a la República van patir represàlies, els partits, sindicats i manifestacions de a identitat nacional catalana es van eliminar, acabant així amb tota la llibertat democràtica. -
Entrada dels nacionals Puigcerdà i Portbou
Quan el 10 de febrer de 1939 l’exèrcit franquista va entrar a Puigcerdà i Portbou la guerra es va considerar acabada a territori català. -
Reconeixement de Franco per França i GB
El 27 de febrer de 1939 Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya i Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
Últim intent dels republicans
El 28 Febrer de 1939 l’únic territori que quedava en mans republicanes era l’anomenada zona centre (Madrid, la Manxa i la regió mediterrània que anava des del nord de València
fins a Almería) i el president del govern republicà, que havia tornat de França, va fer un últim intent per defensar el territori republicà i reorganitzar l’exèrcit. -
Period: to
Fi de la República
El 4 d'abril es va posar fi a la República. -
Cop d'estat del coronel Casado
El 5 de març de 1939 el coronel Casado (republicà) va intentar un cop d’estat a Madrid i va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans, excloent als comunistes. Va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco rebutja qualsevol tipus de negocació
El 28 de març de 1939 Franco va rebutjar qualsevol tipus de negociació i l’exèrcit franquista va entrar a Madrid. -
Period: to
Ocupació de la resta de territoris
Els nacionals van ocupar la resta de territori republicà que quedava
(zona mediterrània) tot i la resistència de les tropes comunistes que no van poder impedir l’ocupació d'Albacete, Alacant i València. -
Fi de la guerra civil espanyola
El 1 d’abril de 1939 Franco va signar a Burgos un comunicat en el que anunciava la derrota de l’exèrcit republicà i dona la guerra per finalitzada.
You are not authorized to access this page.
