-
Period: to
1ª Generació
- La primera computadora, anomenada ENIAC, era per a ús militar.
- Els ordinadors d'aquesta generació ocupaven habitacions senceres (167 m2),els seus components eren vàlvules de buit.
- Es treballava en llenguatge màquina.
-
ENIAC
Creació de la primera computadora, era per a ús militar. -
Z4
Va ser completat, redissenyat completament després de perdre's els plànols i peces de les anteriors Z durant els bombardejos aliats de Berlín. Va ser la primera màquina a ser venuda comercialment el 1950. Els ordinadors d'aquesta generació ocupaven habitacions senceres. -
UNIVAC I
Va ser el primer ordinador comercial fabricat als Estats Units, lliurat el 31 de març de 1951 a l'oficina del cens. Va ser dissenyada principalment per J. Presper Eckert i John William Mauchly, autors del primer ordinador electrònic nord-americà, l'ENIAC. -
Period: to
2ª Generació
- L'aparició dels transistors va reduir la mida de les computadores.
- Von Neumann, entre d'altres, van crear els primers llenguatges de programació d'alt nivell.
- Es comencen a utilitzar ordinadors per a ús general, no només per a ús militar o oficial.
-
IBM 1620
Basada en transistors, originalment amb només una cinta de paper perforat, però aviat es va actualitzar a targetes perforades. Va provar ser un ordinador científic popular i es van vendre aproximadament 2000 unitats. Feia servir una memòria de nucli magnètic de més de 60 000 dígits decimals. Aquests ordinadors ja eren d'una mida menor. -
Spacewar!
Se desarrolla el primer juego de ordenador, llamado Spacewar! És un videojoc de combat espacial desenvolupat per Steve Russell en col·laboració amb Martin Graetz, Wayne Wiitanen, Bob Saunders, Steve Piner i altres. Va ser programat per al llavors recentment creat minicomputador DEC PDP-1 de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts. -
Period: to
3ª Generació
- La nova revolució ve de la mà de l'aparició dels circuits integrats.
- IBM comercialitza els seus ordinadors 360.
- Apareixen "miniordinadors" que ocupen molt poc espai com el PDP 8.
-
PDP-8
Llançada al mercat a l'abril de 1965, la PDP-8 de Digital Equipment Corporation (DEC), també coneguda com a Straight 8, va ser tota una revolució. La companyia va vendre més de 50.000 ordinadors d‟aquest model, entre altres coses, per dos motius principals: manejabilidad i preu. -
IBM Serie 360
Va ser la primera família d'ordinadors que podia córrer el mateix programari en diferents combinacions de velocitat, capacitat i preu. També va obrir ús comercial de microprogrames, i un joc d'instruccions esteses per processar molts tipus de dades. Va unificar la línia de producte IBM. El programari proporcionat amb el System/350 també va incloure més avenços: multiprogramació disponible comercialment, nous llenguatges de programació, i independència de programes de dispositius entrada/sortida. -
Burroughs B-3500
Enterament pensat per al terreny empresarial i científic. S'orientà a millorar l'experiència d'usuari i incrementar l'eficiència a la feina.
La companyia la va presentar el 1966 com "un nou nivell d'ordinador". En aquest model es van fusionar els treballs d'experts en maquinari i programari per donar lloc a uns ordinadors més flexibles i potents i més accessibles a l'hora d'operar amb ells i en termes de programació.
Font: https://www.pinterest.cl/pin/706431891532038175) -
ARPANET
Era una xarxa d'ordinadors construïda el 1969 com un mitjà resistent per enviar dades militars i connectar principals grups de recerca a través dels Estats Units. ARPAnet va executar NCP (protocol de control de xarxa) i seguidament la primera versió del protocol d'Internet o la suite TCP/IP, tenint l'ARPAnet una destacada part del naixement Internet. -
Period: to
4ª Generació
- El microprocessador es converteix en el cervell de l'ordinador i les memòries augmenten la seva capacitat.
- Apareix el microprocessador d'Intel 80386 i el Z-80.
- Es generalitza l'ús dels sistemes operatius. Destaquen empreses com Apple i Microsoft.
-
PDP-10
Va ser la màquina que va fer comú el temps compartit. És de molta importància en el folklore hacker a causa de la seva adopció als anys 1970 per moltes universitats i laboratoris de recerca. Era gairebé idèntica a l'arquitectura anterior del PDP-6, compartint la mateixa longitud de paraula de 36 bits i estenent lleugerament el conjunt d'instruccions. Retro-Computing Society of Rhode Island, CC BY-SA 3.0 https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0, via Wikimedia Commons -
PDP-11
Va ser el primer microordinador a interconnectar tots els elements del sistema en un bus de comunicació bidireccional i asíncron. Aquest dispositiu es deia UNIBUS i permetia als dispositius rebre, enviar o intercanviar dades sense necessitat de fer un pas per la memòria. També va ser una de les primeres computadores a executar el sistema operatiu UNIX. Va fer servir microprocessadors com el LSI-11. Stefan_Kögl, CC BY-SA 3.0 http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/, via Wikimedia Commons -
Cray-1
Supercomputadora dissenyada per un grup de matemàtics encapçalat amb Seymour Cray per a Cray Research. Va ser un dels ordinadors més reeixits de la seva època. Operava amb processadors vectorials a 80 MHz, era un sistema de 64 bits i pesava 5,5 tones incloent el sistema de refrigeració amb freons. Tot i la seva gran mida només tenia 8,8 MB de RAM. Rama, CC BY-SA 2.0 FR https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/fr/deed.en, via Wikimedia Commons -
Apple I
Va ser un dels primers computadors personals, i el primer a combinar un microprocessador amb una connexió per a un teclat i un monitor. Va ser dissenyat i fet a mà per Steve Wozniak originalment per a ús personal. Un amic de Steve Wozniak, Steve Jobs, va tenir la idea de vendre el computador. -
CRAY X-MP
Va ser un supercomputador dissenyat, construït i produït per Cray Research. Va ser el primer ordinador de processador vectorial, memòria compartida i procés paral·lel de la companyia. Va ser el successor de 1982 del Cray-1 de 1976, i el computador més ràpid del món entre 1983 i 1985. El principal dissenyador va ser Steve Chen. De Rama - Trabajo propio, CC BY-SA 2.0 fr, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=58582 -
Period: to
5ª Generació
- Alta velocitat de processament de dades
- Gran capacitat de les memòries
- Compatibilitat amb els dispositius externs
- Els continguts multimèdia han estat el més important per als usuaris, ja que han convertit l'ordinador en un element d'oci.
-
Osborne 1 - Primer portàtil
Va ser el primer ordinador portàtil amb èxit comercial, produït per l'Osborne Computer Corporation. Pesava 10,7 kg, costava 1.795 $, i va córrer el llavors popular sistema operatiu CP/M 2.2. Les seves principals deficiències van ser una pantalla petita de 5 polzades i unitats de disc d'una sola cara, densitat simple, incapaços d'emmagatzemar dades suficients per a aplicacions de negocis. De Bilby - Trabajo propio, CC BY 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=11120225 -
Commodore 64
Disposava d'un teclat professional molt robust, distintes preses de connexió i posseïa infinitat de jocs, aplicacions, gràfics i multimèdia i comptava amb una paleta de 16 colors. Acceptava la connexió directa de perifèrics sense necessitat una interfície de connexió, incorporant dos ports de connexió de comandaments de joc (joysticks), ports sèrie IEC, RS232 i C2N. -
Compaq portable
Va ser el primer ordinador de la sèrie d'ordinadors portàtils que va comercialitzar la marca Compaq. Va ser el primer ordinador 100% compatible amb l'IBM PC no fabricat per IBM, i va ser el primer PC portable considerat un èxit econòmic. La seva distribució es va iniciar el gener de 1983 a un preu de 3.590 dòlars. Aquest ordinador, de mida similar a una maleta, serà el progenitor dels ordinadors portàtils moderns, un honor compartit amb l'Osborne 1. -
Epson HX-20
Amb les dimensions aproximades d'un full A4, l'Epson HX-20 compta amb un teclat, bateria de níquel cadmi recarregable, una pantalla LCD de 120×32 píxels integrada (més petita que la de qualsevol aparell de telefonia mòbil actual) i que permetia 4 línies de 20 caràcters. By Steven Stengel - http://oldcomputers.net/pics/epson-hx-20.jpg, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=6809808 -
Aparició de "INTERNET"
Va ser llavors quan el Departament de Defensa dels Estats Units va decidir utiitzar el protocol TCP/IP a la seva xarxa Arpanet, creant així la xarxa Arpa Internet. Amb el pas dels anys es va quedar amb el nom de "Internet". Es comencen a fer servir aplicacions civils (correu, fòrums, ftp). De The Opte Project - Originally from the English Wikipedia; description page is/was here., CC BY 2.5, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=1538544 -
Primer mòbil - Motorola DynaTAC
Fou desenvolupat per Motorola, sent el primer telèfon mòbil del món que es podia aguantar amb una mà mentre es parlava. Pesava 800 grams i mesurava 33 per 4,5 per 8,9 centímetres. En la data de sortida al mercat del producte, costava 3.995 dòlars nord-americans, amb una bateria que només durava una hora de conversa. Un any més tard (1984) havien comprat terminals DynaTAC més de 300.000 usuaris
Redrum0486,File:DynaTAC8000X.jpg, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=6421950 -
WWW - Primera Web de la història
Tim Berners-Lee va posar en línia la primera pàgina web del món, donant origen a la WWW. L'adreça va ser: http://nxoc01.cern.ch/hypertext/WWW/TheProject.html. Va néixer com un sistema d'intercanvi de dades entre els 10.000 científics que treballaven al CERN. No tenia colors, imatges, ni vídeos. Tampoc no hi havia gràfics ni animacions, només textos, hipertextos i un conjunt de menús. -
Windows 3.1x
Fou el primer producte de Microsoft amb aquesta denominació a popularitzar-se. Permetia treballar sense haver d'escriure comandes textuals. En aquesta edició no existeix l'escriptori i la barra d'eines i en lloc d'això hi ha un Administrador de tasques que agrupa les icones de les aplicacions en grups, i els documents s'obren mitjançant l'Administrador de fitxers.
De Alexvar10, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=81812630 -
Augment de l'importància d'Internet
Més d'un milió d'ordinadors estan connectatsa Internet.
Les LAN (Local Area Network) es fan imprecindibles en totes les àrees. Els avenços en les transmissions de dades, amb les línies XDSI i xDSL, són claus. By T.seppelt, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=36097171 -
Windows 95
És un sistema operatiu orientat al consumidor desenvolupat per Microsoft dins de la seva família de sistemes operatius Windows. Va fusionar els productes MS-DOS i Microsoft Windows, i va presentar millores significatives respecte el Windows 3.1x, sobretot en l'apartat d'interfície gràfica. També va rebre importants canvis en el sistema operatiu en si, com el pas a una arquitectura multi-tasca de 32 bits.
By ohho56oy, Fair use, https://en.wikipedia.org/w/index.php?curid=42693963 -
macOS
És una sèrie de sistemes operatius gràfics desenvolupats i comercialitzats per Apple des del 2001. És el sistema operatiu principal per a la família d'ordinadors Mac d'Apple. Dins del mercat d'ordinadors d'escriptori, portàtils i llars de foc, i mitjançant l'ús de la web, va ser, per anys, el segon sistema operatiu d'escriptori més utilitzat -
Mòbil més venut (250 milions de ventes) - Nokia 1100
El 2007, just l'any en què es va deixar de fabricar aquest model, va ser declarat el terminal més venut de la història. A grans trets, es va consagrar com un telèfon mòbil que satisfeia les funcions bàsiques. Va començar a produir-se el 2003 i destacava pels costats antilliscants i la cara frontal i pantalla a prova de pols. By MacUsr - enWiki, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=1086683 -
Windows 7
Windows 7 va ser concebut com una actualització incremental de Vista i amb el nucli NT 6.0, va permetre mantenir cert grau de compatibilitat amb aplicacions en què aquest ja era compatible. Es va donar importància a millorar la seva interfície per tornar-la més accessible a l'usuari i incloure noves característiques que permetessin fer tasques d'una manera més fàcil i ràpida, alhora que es van fer esforços per aconseguir un sistema més lleuger, estable i ràpid. -
Windows 10
Aquesta edició va introduir una arquitectura d'aplicacions universals. La interfície d'usuari era per a transicions entre una interfície de ratolí i una orientada a la pantalla tàctil. Ambdues inclouen un menú actualitzat que comprèn una mescla de Windows 7 i Windows 8. També apareix la Vista de Tasques, Microsoft Edge i altres aplicacions noves o actualitzades,noves característiques de seguretat per a entorns empresarials i millores de les capacitats gràfiques del sistema operatiu. -
Actualitat
- 4.021 milions de persones utilitzen habitualment Internet.
- Ús molt estès de la tecnologia WIFI.
- La Societat de la Informació i la Comunicació és un fet.
-
Windows 11
Microsoft va promoure que havia millorat el rendiment i la facilitat d'ús. Compta amb canvis al Shell de Windows, inclòs un menú redissenyat, el reemplaçament de les seves icones dinàmiques amb un panel separat anomenat Widgets amb notícies i interessos i la capacitat de crear conjunts de finestres en mosaic que es poden minimitzar i restaurar des de la barra de tasques com a grup. Internet Explorer està completament eliminat i reemplaçat pel motor Blink en què es basa Microsoft Edge.
