-
3500 BCE
L'Àbac
L'Àbac es crea a Babilonia i es considera la màquina més antiga per realitazar càlculs matemàtics. -
Àbac Neperià
És un àbac creat per John Napier per clacular productes i quocients de nombres. Reduint aquestes operacions a sumes i restes respectivament. -
Regle de càlcul
S'utilitzava per multiplicar, dividir, calcular arrels i per a la trigonometria. No es solia utilitzar per sumar o restar. Normalment s'utilitzava en els capms de la ciència i la enginyeria.
Va ser creada per William Oughtred, Edmund Gunter i Amédée Mannheim, entre altres, basant-se en el treball de John Napier -
La calculadora mecànica
Creada per Wilhelm Schickard, no va tenir un impacte al desenvolupament de les calculadores posteriors. Al poc de ser construïda un incendi va acabar amb la màquina i Wilhelm va abandonar el projecte. -
La Pascalina
Una de les primeres calculadores mecàniques creada durant tres anys per Blaise Pascal. Era utilitzada per calcular sumes. -
Gottfried Wilhelm Leibniz
Va crear una calculadora digital mecànica, anomenada calculadora Leibniz. Gràcies al coneixement de la Pascalina, va crear una calculadora capaç de sumar i restar però també de multiplicar i dividir. -
Charles Babbage
Va crear la màquina diferencial , per poder calcular polinomis. I va fundar la Societat Analítica juntament amb George Peacock i John Herschel. -
Charles Babbage II
Va crear un diseny d'un ordinador mecànic d'us general. Es va presentar com la succesora de la màquina diferencial del mateix creador. Encara que Babbage mai va completar cap construcció d'alguna de les seves màquines, s'ha comprovat que aamb millors materials, sí haurien funcionat. -
Àlgebra de Boole
L'àlgebre de Boole és una de les bases per l'aritmètica computacional moderna. L'àlgebra Booleana treballa amb valors lògics binaris i s'utilitza per dissenyar circuits digitals. Per aquesta raó, George Boole, és considerat un des fundadors de les cièncias de la computació. -
Period: to
La Màquina Tabuladora i IBM
Herman Hollerith considerat el primer informàtic, crea al 1885 la màquina tabuladora la qual es basa en la lògica de Boole. Gràcies a aquesta creació, Hollerith crea una empresa per poder comercialitzar la seva máquina (Tabulating Machine Company). Posteriorment, la fusió d'aquesta empresa amb International Time Recording Company i Computing Scale Company donarà lloc a la creació d'IBM. -
Vannevar Bush i l'analitzador diferencial
Bush crea un analitzador diferencial per solucionar equacions diferencials. S'ha utilitzat per calcular l'erosió del Sol a Nova Zelanda. -
La Z1
Konrad Zuse crea la computadora Z1, la primera computadora electromecànica binària programable. Encara que mai va arribar a funcionar per el seus mecanismes.
Una copia de la Z1 està exposada al Museu Alemany de Tecnologia de Berlin. -
Period: to
El Z2, el Z3 i el Z4
Zuse continua construint ordinadors, la Z2 (1938-1939) neix gràcies al treball en equip de Zuse i Helmut Schreyer. La construcció d'aquest ordinador acaba sent impossible degut als pocs materials. El Z3 (1941), sí és un èxit i es converteix en la primera màquina programable i completament automàtica. És un ordinador. El Z4 (1941-1945) és una creació similar al Z3 però més avançat. Aquest ordinador compta amb el títol del primer ordinador en ser comercialitzat. -
Hewlett-Packard
Hewlett-Packard, més coneguda com HP, és crea oficialment l'1 de gener de 1939. -
El Bombe
Alan Turing i el seu equip produeixen el Bombe, un dispositiu electromecànic utilitzat per desxifrar els missatges de l’Enigma durant la Segona Guerra Mundial. -
Period: to
Complex Number Calculator
La creació de la calculadora de nombres complexos, que dura una any, és duta a treme per George Robert Stibitz. Gràcies a aquesta creació s'observa, per primera vegada, l'utilització d'una màquina computadora de manera remota per una línea telefónica. -
ENIAC
L'Integrador i Calculador Numèric Electrònic (ENIAC) era una màquina gegant considerada la primera computadora de propòsit general totalment digital. Aquesta màquina és una creació de John Mauchly i J. Presper Eckert i funciona grácies al trebal de sis dones qui van crear el primer set de rutines, les primeres aplicacions de programari i les primeres classes en programació. Això va modificar dràsticament l'evolució de la progamació. -
Period: to
La col·lecció Colossus
Colossus és una col·lecció d'ordinadors dissenyats per criptoanalistes britànics. El Colossus resolia l’àlgebra de Boole i operacions de càlcul, és considerat el primer ordinador programable, electrònic i digital.
El Colossus Mark 1 (1943-1944) va ser un prototip, aviat rellevat per el Colossus Mark 2 (1944), que quintiplicava la velocitat de processament. El Mark 2 ser utilitzat per obtenir informació de la intel·ligència militar d'alt nivell a la Segona Guerra Mundial. -
L'IBM Automatic Sequence Controlled Calculator (ASCC)
Anomenat Mark I per la Universitat Harvard, fou el primer ordinador electromecànic construït per Howard H. Aiken el 1944 en la Universitat Harvard i amb la subvenció d'IBM. Es basava en la màquina analítica de Charles Babbage. -
UNIVAC
Va ser el primer ordinador que es va fabricar de manera comercial als Estats Units. Els seus dissenyadors principals J. Presper Eckert i John William Mauchly van ser-ho també de l'ENIAC. No estava dissenyat per resoldre càlcul científic, sinó per gestionar dades administratives i de bancs. -
EL transistor
El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador. És el component principal de tota l'electrònica moderna i pedra angular dels dispositius electrònics moderns. S'utilitza en: ràdio, telefonia, ordinadors i altres. -
BINAC
El BINAC, un ordinador dissenyat per instalar-se dins d'un míssil i guiar-lo. No va tenir èxit, degut als materials empleats, el temps, etc. Es van documentar fins a 28 problemes greus en el seu desenvolupament. -
EDVAC
L' EDVAC, va ser un dels primers computadors electrònics. A diferència de l'ENIAC, no era decimal, sinó binari i va tenir el primer programa dissenyat per ser emmagatzemat. Aquest disseny es va convertir en l'estàndard per a la majoria de les computadores modernes. -
La fabricació industrial i comercialització d'ordinadors és un fet
-
Dartmouth Summer Research Project on Artificial Intelligence
Conferència de Dartmouth, on es va debatre sobre la possibilitat de crear intel·ligència artificial. -
UNIVAC II
La millora de la UNIVAC I, augmenta la capacitat de paraules de de 2.000 a 10.000 i implementa transitors en alguns circuits. -
Circuit integrat
Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per realitzar una funció. Van ser inventats per Jack Kilby, qui gràcies a aquets invent va rebre el Premi Nobel de Física al 2002. -
El primer disquet
Apareix al mercat el primer disquet. Un aparell capaç d'emmagatzema dades, format per una peça circular de material magnètic que permet la gravació i la lectura de dades -
IBM i els 360
IBM System 360 va ser la primera família d'ordinadors dissenyada per cobrir una gamma completa d'aplicacions, des de petites a grans, tant comercials com científiques. -
Processadors Intel, i Intel
Inel, una corporació nascuda al 1968, ha sigut l'encarregada de crear el 85% dels processadors al llarg de la història.
Així dons, el processador 4004 (1971) va ser la primera CPU completa en un sol xip i podia executar unes 92.000 instruccions per segon. Altres processadors son: 8085, Atom, o el grup Core entre altres. Aquí un enllaç a una presentació d'Intel i els seus processadors:
https://es.slideshare.net/shadzaidi123/evolution-of-intel-processors -
CRAY 1
El Cray-1 va ser un superordinador dissenyat per un important nombre d'informàtics encapçalats per Seymour Cray per Cray Research. El primer sistema Cray-1 va ser instal·lat en el laboratori nacional dels Álamos en 1976. És un dels supercomputadors més coneguts i exitosos de la història, i dels més potents en la seva època. -
Altair 8800
Altair 8800 va ser un sistema ordinador creat el 1975 per l'empresa estatunidenca MITS, basat en el microprocessador Intel 8080 i venut per correu en forma de ki.
Ara és considerat l'ordinador que va marcar l'inici dels ordinadors personals. -
Period: to
Apple
Apple neix quan Steve Jobs i Steve Wozniak creen l'ordinador Apple I (1976), que presenten a HP, qui rebutja la idea.
Un any després es comercialitza l'Apple II, el primer ordinador en mostrar gràfics en color i caber dins una carcassa de plàstic.
Fis ara, ha sigut una empresa que ha innovat en el camp de la informàtica i no ha deixat de créixer i sorpendre’ns. -
ST-506
El primer disc dur de 5'25 polzades comercialitzat per Seagate Technology. -
MS-DOS
El MicroSoft Disk Operating System és un sistema operatiu de disc comercialitzat per Microsoft per a ordinadors IBM-PC i compatibles, utilitzat sobretot durant la dècada dels 80 i primera meitat dels 90.
La recaptació de les vendes del MS-DOS van fer possible el creixement de la companyia. -
Creative Labs
W.H. Sim crea Creative Labs, la qual va començar amb una tenda de reparació d'rodinadors. Posteriorment, al 1989, crea la Sound Blaster per reproduir àudio digital i digitalitzar àudio analògic. Creative Labs s'ha diversificat considerablement; els seus productes inclouen llargues línies de reproductors MP3, sistemes d'altaveus, càmeres web, targetes gràfiques, components de xarxes i pantalles LCD. -
IBM Personal Computer
L'Ordinador Personal d'IMB, és el primer de la plataforma de maquinari IBM PC compatible. Els seus descendents constitueixen la majoria dels microordinadors a la venda actualment. -
El primer IBM PC compatible
Els ordinadors IBM PC compatibles són generalment aquells similars a l'IBM PC, XT i AT originals. Tals ordinadors acostumaven a ser denominats de clons de PC o clònics. -
CD-ROM per a ordinadors
El disc compacte va ser creat per Kees Immink, de Philips, i el japonès Toshitada Doi, de Sony. El CD-ROM va començar a ser una característica obligatòria en qualsevol ordinador, fins que van caure en desús, substituïts per el DVD-ROM. -
Windows 1.0
És la primera versió de la línia Microsoft Windows. Va ser mal rebut pels crítics malgrat això va ser un fet important per a Microsoft, i en la història de la computació en general. -
El teraflop
Es supera el teraflop en computació en paral·lel. Els FLOPS (de l'anglès Floating point Operations Per Second), és a dir, els càlculs matemàtics que pot fer per segon una CPU i GPU.
