-
3500 BCE
Àbac
Creat a Babilonia, instrument per realitzar càlculs. -
Jan 1, 876
Sorgiment del 0 com a nombre
Hi ha dubtes sobre la seva creació. Es pensa que s'ha creat a la Índia, però hi ha fonts que diuen que va ser creat per les cultures Maya i Olmeca. Els escrits indús sobre el nombre 0 daten del 876 d.C. -
Jan 1, 1440
Invenció de la imprenta moderna
Creat per Gutenberg sobre el 1440. -
La regla de càlcul
Hi ha dubtes sobre el veritable creador d'aquesta calculadora, hi ha fonts que diuen que va ser Edmund Wingate a mitjans del segle XVI mentre que altres fonts diuen que va ser William Oughtred el 1636. -
La pascalina
Va ser creada per Blaise Pascal, una calculadora aritmètica que funcionava a base de rodes i engranatges. -
Calculadora universal
Creada per Liebniz, va millorar la pascalina. Va ser un procés llarg (el primer prototip va ser el 1617 i el definitiu el 1694). La calculadora, a part de sumar i restar, també multiplicava i dividia. -
Màquina diferencial
És una calculadora mecànica disenyada per calcular funcions polinòmiques. Va ser ideada per l'alemany Johann Helfrich von Müller y redescoberta pel matemàtic britànico Charles Babbage. Ningú d'ells, però, l'arribà a construir. -
Màquina analítica
Va ser un disseny d'un ordinador per resoldre problemes aritmètics que va fer el matemàtic anglès Charles Babbage, considrat el pare de la informàtica. El 1837 la dissenyà però no l'arribà a construir. -
Màquina tabuladora
Va ser una de les primeres aplicacions a la informàtica. Fou creada per Herman Hollerith i es va usar per tabular el cens dels Estats Units d'aquell any (1890). -
Màquines programables Z1, Z2, Z3, Z4
Konrad Zuse va construir la generació Z, els primers ordenadors programables. Varen ser creats entre 1938 i 1944. -
Mark 1
Va ser el primer ordenador electromecànic, construit per IBM i enviat a Harvard el 1944. Tenia 760.000 rodes i 800 quilòmetres de cable i es basava en la màquina analítica de Charles Babbage. -
Vàlvules de buit (1a Generació)
Les vàlvules de buit varen ser els primes díodes. L'invent va ser realitzat el 1904 per John Ambrose Fleming, de l'empresa Marconi, basant-se en idees de Thomas Alva Edison. -
ENIAC (1a Generació)
Va ser la primera computadora de propòsits generals. Estava programada per resoldre una gran varietat de problemes numèrics. Utilitzava vàlvules de buit, pesava 27 tonelades i presentava cinc milions de soldadures. -
Telefonia mòbil (1a Generació)
Bell Labs (Laboratoris Bell) va crear el concepte de “cel·lular”, desenvolupant el primer servei de telefonia mòbil. Bell Labs, aquell mateix any, també inventà el transistor, que més tard va permetre fabricar equips i computadores més petites i ràpides. -
Targetes perforades (1a Generació)
Després de l'invent de la màquina tabuladora per part de Herman Holleritz, les targetes perforades s'utilitzaren per introduir les dades dins els ordenadors, normalment en codi binari. Varen ser el primer mitjà utilitzat per emmagatzemar i entrar informació als ordinadors de l'època. IBM fou l'empresa que va desenvolpuar la tecnologia de la targeta perforada. -
Transistor (2a Generació)
És un dispositiu electrònic semiconductor utilitzat per entregar una senyal de sortida en resposta a una d'entrada. Això vol dir que compleix funcions d'amplificador. Va ser creat per Bell Labs el 1947, però no va adquirir importància fins quasi una dècada després. El seu ús va permetre formar ordinadors més petits i ràpids. -
Concepte de Intel·ligència artificial (2a Generació)
La universitat de Dartmouth va acollir el 1956 una conferència considerada com l'event que suposà l'inici de la Inteligència Artificial com a camp d'activitat. -
Comercialització de la impresora matricial (2a Generació)
És un tipus d'impresora que imprimeix la pàgina per impacte. Va ser comercialitzada per primera vegada el 1957, per IBM. -
Sputnik I (2a Generació)
Va ser llançat el 4 d'octubre de 1957 per la Unió Soviètica, i va ser el primer satèl·lit artificial de la història. -
Robots industrials (2a Generació)
Els robots industrials són robots que estan programats per a l'execució de procesos industrials, El primer robot va ser creat per Unimation. A partir del 1963, aquests robots es començaren a fer comuns a algunes fàbriques. -
Circuits integrats amb milers de components (3a Generació)
Aquests circuits reemplaçaren les vàlvules de buit, ja que eren menys cars. A partir d'aquell moment els productes estaven basats en aquests circuits. -
ARPANET (3a Generació)
Va ser la primera xarxa de computadores, creada pels Estats Units. Era utilitzada com a mitjà de comunicació entre institucions acadèmiques i estatals. Aquesta xarxa només tenia capacitat per connectar un màxim de quatre ordinadors centrals. -
Memòria RAM (3a Generació)
La memòria RAM s'utiliza com a memòria de treball d'ordinadors per el sistema operatiu, els programes i gran part del "software". L'empresa Intel, el 1969, va llançar la primera memòria RAM. -
Fibra òptica (3a Generació)
Corning Glass fabricà la primera fibra òptica, un invent que suposà un avanç en la velocitat de les tecnologia de les comunicacions. Durant aquesta dècada, les tècniques de fabricació de la fibra òptica es milloraren molt. -
Microprocessador (4a Generació)
És el circuit central més complexe d'un sistema informàtic, i es sol considerar el "cervell" de l'ordinador. -
Correu electrònic (4a Generació)
El primer missatge enviat data de l'any 1971. El missatge s'envià a través de la xarxa ARPANET. La idea del correu electrònic es deu a Ray Tomlinson, que va voler enviar missatges a través de la xarxa. -
Protocol Internet TCP/IP (4a Generació)
Va ser creat per Vinton Cerf y Robert E. Kahn, i és un protocol que descriu un conjunt de guies generals d'operació per permetre que un equip pugui comunicar-se en una xarxa. -
Xarxes LAN Ethernet (4a Generació)
És una xarxa d'ordinadors que abasta una àrea reduïda a una casa, un departament o un edifici. -
CD's (4a Generació)
És un disc òptic utilitzat per emmagatzemar dades en format digital (audio, videos...). Els prototips van ser desenvolupats per Philips i Sony. Va ser presentat el juny de 1980. -
Internet (4a Generació)
Xarxa informàtica de nivell mundial que utilitza la línia telefònica per transmetre la informació. Neix quan ARPANET es va separar de la xarxa militar. -
Ordenadors personals (5a Generació)
Gràcies a la tecnologia (microelectrònica i les nanotecnologia) es comercialtizaren els ordinadors personals (ordinadors que estan pensats per ser utilitzats per un sol usuari). -
Microsoft Windows (5a Generació)
És el nom d'una família de distribucions de software per ordinadors, smartphone, servidors... desenvolupats i venuts per Microsoft. Paul Allen i Bill Gates foren els fundadors de l'empresa Microsoft. -
World Wide Web (5a Generació)
És un sistema de distribució de documents interconnectats i accessibles via Internet. Va ser creat pel CERN, un centre d'investigació localitzat entre França i Suïssa. -
Telefonia mòbil GSM (5a Generació)
És un sistema estàndard, de telefonia mòbil digital. Un client GSM pot connectar-se a través del seu telèfon amb el seu ordinador i enviar i rebre missatges per correu electrònic, enviar missatges curts (SMS)... -
Google (5a Generació)
És una companyia especialitzada en productes i serveis relacionats amb Internet. Larry Page i Sergey Brin són els fundadors d'aquesta empresa. -
Creixament dels dispositius mòbils (6a Generació)
Els mòbils són també definits com ordinadors de butxaques. Durant el 1999 varen experimentar un notable creixement. -
Wikipedia (6a Generació)
És una enciclopèdia lliure, políglota i editada col·laborativament. -
Impresores 3D (6a Generació)
És una màquina capaç de realitzar rèpliques de dissenys en 3D. Es comercialitzaren a partir del 2009. -
Robot humanoide utilitzat com a astronauta (6a Generació)
És un robot creat per la NASA que realitza funcions d'astronauta. -
Curiosity Rover (Actualitat)
Robot creat per la NASA enviat a Mart per explorar la seva superfície. -
Cotxes elèctrics (Actualitat)
Els cotxes elètrics, menys contaminants, varen adquirir importància aquest any. -
Apple watch (Actualitat)
Rellotge creat per Apple que té altres funcions com cridar i rebre telefonades, missatges. -
Hoverboard (Actualitat)
Vehicle semblant al monopatí, però elèctric. -
UHD (Actualitat)
Ultra High Definition, s'espera que aquest any substitueixi la famosa alta definició, o HD.
