-
Sep 1, 1440
IMPRENTA
La imprenta es un método mecánico destinado a reproducir textos e imágenes sobre papel, tela u otros materiales. En su forma clásica, consiste en aplicar una tinta, generalmente oleosa, sobre unas piezas metálicas (tipos) para transferirla al papel por presión. Aunque comenzó como un método artesanal, su implantación trajo consigo una revolución cultural. Más modernamente, la evolución de diversas tecnologías ha dado lugar a diferentes métodos de impresión y reproducción, como son la flexografí -
REGLA DE CÁLCUL
El regle de càlcul és un calculador analògic mecànic. el regle de càlcul s'utilitza principalment per multiplicar i dividir, i també per a funcions "científiques" com les arrels, els logaritmes i la trigonometria, però no s'utilitza gaire per a la suma i la resta. Hi ha una gran varietat d'estils de regles de càlcul i generalment són circulars amb un conjunt estandarditzat de marques (escales) essencials per a fer els càlculs matemàtics. els regles de càlcul fabricades per a camps especialitzat -
CALCULADORA UNIVERSAL
Gottfried Wilhelm Leibniz se propuso la tarea de mejorar las máquinas de cálculo construidas hasta entonces: la de Blaise Pascal y la de Samuel Morland. El proceso fue ciertamente largo (el primer prototipo data de 1671 y el modelo definitivo es de 1694), pero el resultado fue espectacular, puesto que la Calculadora Universal de Leibniz no sólo sumaba y restaba, sino que también podía multiplicar y dividir. -
PASCALINA
La Pascalina fou una de les primeres calculadores mecàniques. Va ser inventada per Blaise Pascal en el 1642, fruit de tres anys de desenvolupament. Se'n van fabricar diverses versions; de fet, Pascal en persona en va construir com a mínim 50 exemplars. Basada, en part, en aquesta màquina de calcular, el 1672 aparegué la calculadora de Leibniz. -
ELECTRICIDAD
En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques. Podem aplicar el terme electricitat a fenòmens prou coneguts com a el llamp o l'electricitat estàtica però també a d'altres com el camp electromagnètic o la inducció electromagnètica. La paraula també serveix per designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctric i les seves aplicacions. -
MÁQUINA DE VAPOR
Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica;[1] és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic. Les màquines de vapor solen ser motors de combustió externa. -
MÀQUINA DIFERENCIAL
a màquina diferencial és una màquina mecànica de calcular ideada per Charles Babbage el 1819 amb la finalitat de tabular polinomis. El 1812 Charles Babbage va crear la Societat Analítica juntament amb l'astrònom John Herschel i amb el matemàtic George Peacock. La van crear a causa de la frustració que els hi creava veure que les matemàtiques que s'impartien a la Universitat eren encara obra de Newton, que haviat mort 200 anys abans. El seu objectiu era difondre a tota Anglaterra les teories de L -
MÀQUINA ANALÍTICA
La màquina analítica va ser un disseny d'un ordinador mecànic de propòsit general que va fer el matemàtic anglès Charles Babbage. La primera descripció és del 1837 i Babbage va continuar treballant sobre ella fins a la seva mort el 1871 però mai es va arribar a construir.[1] Un segle més tard pel matemàtic també britànic Alan M. Turing el 1937 i per John von Neumann el 1946, ambdós personatges fonamentals en el desenvolupament de l'ordinador tal i es coneix actualment. -
MÁQUINA TABULADORA
En aquella època, els censos es realitzaven de forma manual, amb el retard que això suposava (fins a 10 o 12 anys). Davant aquesta situació, Hollerith va començar a treballar en el disseny d'una màquina tabuladora o censadora, basada en targetes perforades. Hollerith va observar que la major part de les preguntes contingudes en els censos es podien contestar amb un SÍ o un NO. Llavors va idear una targeta perforada, una cartolina en la qual, segons estigués perforada o no en determinades posici -
ORDENADORS AMB VALVULES DEL BUIT
Los primeros ordenadores, al igual que los aparatos de radio de los años 40, se caracterizaban por el uso de válvulas electrónicas de vacío. Si comparamos los ordenadores de la primera generación con los actuales, en esta generación las máquinas tenían las siguientes características: -
ORDINADOR ENIAC
L'ENIAC (acrònim de Electronic Numerical Integrator And Computer, en català: Integrador Numèric Electrònic i Computadora, era una màquina gegant considerada la primera computadora de propòsit general totalment digital.[1] El disseny i construcció de l'ordinador fou finançat per l'Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Va ser dissenyat pel càlcul de taules de tir de l'artilleria al Laboratori de Recerca Balística de l'Armada dels Estats Units. -
TARJETAS PERFORADORAS
La targeta perforada és un mitjà d'enregistrament d'informació digital basat en una cartolina amb unes perforacions que enregistren, de forma binària, «acció» (forat) o «no acció» (no forat). Aquest sistema, molt utilitzat els anys 1960 i 1970, va ser el primer mitjà utilitzat per emmagatzemar i entrar informació (en codi binari o EBCDIC) als ordinadors de l'època. -
TRANSISTOR
El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor. Físicament, la base sempre està entre l'emissor i el col·lector: un petit corrent o voltatge aplicat a un dels terminals controla el corrent als altres dos. El transistor és el component principal de tota l'electrònica moderna i pedra angular dels dispositius electrònics moderns, i s'utilitza en ràdio, telefonia, -
SPUTNIK 1
L'Spútnik 1 (en rus: "Спутник-1", "Satèl·lit-1") fou el primer satèl·lit artificial de la història.[1] A les 22:28 h (hora de Moscou) del 4 d'octubre de 1957 l'URSS va enlairar un coet R-7 des de Toretam (Kazakhstan), prop de Baikonur. Dins el coet hi anava aquest satèl·lit, d'una mida un poc més gran que la d'una pilota de futbol. Minuts després, l'agència oficial soviètica, la Tass, anunciava que s'havia aconseguit posar en òrbita el primer objecte artificial en la història de la humanitat. -
PRIMEROS ROBOTS INDUSTRIALES
-
CIRCUITS INTEGRALS
Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per realitzar una funció. Aquests components estan formats, principalment, per condensadors, díodes, resistències i transistors.[1] El primer circuit integrat el va desenvolupar el 1958 Jack Kilby quan treballava per Texas Instruments.[2] Aquest circuit estava format només per sis transistors. L'any 2000 va rebre el Premi Nobel de Física per aquest invent -
FIBRA OPTICA
La fibra òptica és un filament flexible de secció circular fet d'algun tipus de vidre o plàstic capaç de transportar feixos de llum en el seu interior. Funciona com a una guia d'ones per al rang de freqüències compreses entre 1014 Hz i 1015 Hz. És molt important generar la freqüència de llum adequada segons el tipus de fibra amb què es treballa -
ARPANET
La xarxa d'ordinadors "ARPANET" (Advanced Research Projects Agency Network) va ser creada per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units com a mitjà de comunicació per als diferents organismes del país. El primer node es va crear a la Universitat de Califòrnia i va ser l'eix central d'Internet fins al 1990,[1] després de finalitzar la transició al protocol TCP/IP el 1983.[2] -
PRIMERA MEMORIA RAM
La memòria d'accés aleatori sovint anomenat RAM, l'acròstic anglès de Random Access Memory és un tipus de memòria informàtica, caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre (aleatori) en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi la informació ni de la posició de l'anterior lectura. Actualment es produeixen mitjançant circuits integrats. L'expressió «memòria RAM» s'utilitza sovint per a referir-se als mòduls de memòria.[1] -
MICROPROSSESADOR
Un microprocessador és un processador miniaturitzat fins al punt de fer possible de tenir un únic circuit integrat amb totes o la major part de les seves funcionalitats. Els primers microprocessadors van aparèixer al principi de la dècada del 1970 a les calculadores electròniques, utilitzaven una aritmètica BCD amb paraules de 4 bits. Alguns sistemes encastats utilitzaven microprocessadors de 4 i 8 bits com les terminals, les impressores, diversos tipus d'autòmats, etc. L'aparició dels microproc -
MAIL
-
PROTOCOL TCP/IP
LLEGUATGE D'INTERNET -
REDS LAN
Una xarxa d'àrea local o LAN (de l'anglès Local Area Network) és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc., és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors. Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi. En definitiva, una LAN, permet la connexió i/o comunicació de dues o més màquines. L'oposat a una LAN és una WAN (Wide Area Netw -
CD'S
La candela (símbol: cd) o bugia nova[1] és una de les set unitats bàsiques del Sistema Internacional d'Unitats (SI). Mesura la intensitat lluminosa; és a dir, la potència emesa per una font de llum en una direcció donada, basada en la funció de lluminositat (un model estandarditzat de la sensibilitat de l'ull humà a diferents longituds d'ona). Una espelma, per exemple, produeix una intensitat lluminosa d'aproximadament 1 cd. -
APAREIX INTERNET
Internet és una xarxa pública i global de computadors que estan interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets. -
ORDENADORS PERSONALS
-
MICROSOFT WINDOWS
Microsoft Windows és una sèrie de sistemes operatius i interfícies gràfiques d'usuari produïts per Microsoft. Microsoft va introduir per primera vegada un entorn operatiu anomenat Windows el novembre de 1985 com un complement a MS-DOS, en resposta al creixent interès en les interfícies gràfiques d'usuari (GUI).[2] Microsoft Windows ha arribat a dominar el mercat del PC, superant al Mac OS, que havia estat introduït prèviament. A partir d'octubre de 2009, Windows tenia aproximadament el 91% de la -
MOVIL GSM
El sistema global per a comunicacions mòbils o en anglés Global System for Mobile communications (GSM) [1] és un estàndard mundial de segona generació (2G) per a telefonia mòbil. Va ser creat per la CEPT i desenvolupat per la ETSI i és obert, no propietari i evolutiu. GSM predomina a Europa i és majoritari a la resta del món tot i que a partir del 2004 les operadores de telecomunicacions l'estan substituint progressivament per UMTS. -
GOOGLE
Google Inc. és l'empresa propietària de la marca Google, el producte principal de la qual és el motor de recerca del mateix nom. Va ser fundada el 4 de setembre del 1998 per Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants de doctorat en ciències de la computació de la Universitat de Stanford, que el gener de 1996 van aconseguir un cercador més eficaç anomenat Google, capaç de mostrar els resultats de la recerca en un ordre jeràrquic condicionat pel nombre de visites -
WIKIPEDIA
La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki –pronunciat amb variació lliure /ˈvikiˈviki/ o /ˈwikiˈwiki/– que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure[5] mantinguda per la Viquidites = Viquipèdia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 15 milions d'articles (dels quals 4 milions en anglès i 476.428 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol person -
IMPRESORAS 3D
Una impressora 3D és una màquina que serveix per produir representacions 3D físiques de models creats per ordinador, mitjançant una tècnica anomenada fabricació additiva. Sorgeixen amb la necessitat de crear prototips d'una manera més ràpida i econòmica del que es feia fins llavors, a partir d'arxius de disseny assistit per computador (CAD). Un dels principals avantatges que té la impressió 3D respecte a altres mètodes de fabricació, és que elimina moltes de les restriccions de disseny que aques
