-
Àbac
L'Àbac es l'instrument de càlcul més antic, la data i el seu origen s'ha perdut.
“(L'he agregat al 1600 per comoditat, però hi ha documents d'aquesta eina que es remunten al 2300 a. C)”
Es una eina que facilitava els càlculs manuals d'operacions matemàtiques. -
Period: to
Període mecànic.
"Aquest periode comença a.C. amb la invenció de l'Àbac."
Es van investigar i construir eines o maquines que permetessin simplificar o fer càlculs matemàtics. Aquest període marcaria les bases de les computadores. -
Òssos de Napier
Òssos de Napier o L'àbac neperià va ser inventat per John Napier (1550 - 4 d'abril de 1617) inventor també dels logaritmes.
Mitjançant aquest mètode, els productes es redueixen a operacions de suma i els quocients a operacions de restes. -
Period: to
Blaise Pascal
filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental. -
Roda de Pascal o Pascalina
Blaise Pascal inventa la roda de Pascal o Pascalina en el 1640, un enginy mecànic que permetia fer operacions matemàtiques, Pascal va anar introduint-hi millores durant els següents deu anys que permeteren fer, fins i tot, restes. La Pascalina es considerada com a una de les calculadores més antigues. -
Period: to
Gottfried Wilhelm Von Leibniz
Gottfried Wilhelm Von Leibniz (21 de juny de 1646 - 14 de novembre de 1716)
Pot haver estat el primer científic d'ordenadors i teòric de la informació. Amb més d'un segle de diferencia es va aproximar als conceptes de maquinari i programari elaborats posteriorment per Charles Babbage i Ada Lovelace. -
Gottfried Wilhelm Leibniz
En la seva joventut va escriure sobre el sistema binari (base 2) que utilitzen els ordinadors actualment i va anar tractant el tema fins que en el 1679 va imaginar una maquina en que si pot veure (fins a cert punt) el funcionament d'un ordinador modern. -
Neix Charles Babbage
Charles Babbage va neixer el 26 de desembre de 1791 en Londres. Es considerat l'inventor de l'ordinador com també pare de la informàtica. Entre 1833 i 1842 va dissenyar la maquina analítica que tenia que poder ser programable per realitzar qualsevol mena de operació.
Ada Lovelace es va interesar pel projecte i va escriure diversos programes per aquesta maquina inacabada, aquests escrits la converteixen al seu torn en la primera programadora. -
Period: to
Herman Hollerith
És el primer informàtic, és a dir, el primer que assoleix el tractament automàtic de la informació. -
màquina tabuladora
Herman Hollerith construeix la màquina tabuladora per fer el cens patentada al 1884 i que va ser utilitzada per elaborar el cens de 1890 la maquina va permetre reduir en 3 anys una tasca manual que es podia allargar als 10 o 12 anys. -
Period: to
Període electrònic
El sistema comença a semblar-se al conegut actualment i ja es parla d'ordinador. -
Tabulating Machine Company
1896 Hollerith va funda l'empresa Tabulating Machine Company -
Computing Tabulating Recording Company
1911 La companyia de Hollerith es fusiona amb Dayton Scale Company, International Time ecording Company i Bundy Manufacturing Company.
Neix Computing Tabulating Recording Company (CTR). -
IBM
El 14 de febrer de 1924, CTR va canviar el seu nom pel de International Business Machines Corporation (IBM). -
Period: to
1ra generació d'ordinadors
Funcionaven amb vàlvules, utilitzaven targetes perforades per entrar les dades i els programes. -
Period: to
2na generació d'ordinadors
Els transistors substitueixen la vàlvula de buit, tot són avantatges: més petits, més barats, més fiables, consumeixen menys electricitat i generen menys calor.
Apareixen les primeres professions enfocades a la informàtica. -
Period: to
3ra generació d'ordinadors
Es desenvolupen els circuits integrats (xips), els ordinadors redueixen la seva grandària i tornen a augmentar de capacitat, amb aquest primer xip s'aconsegueix construir la primera calculadora de butxaca.
Es fa la primera connexió entre ordinadors de diferents universitats i comporta el naixement de la primera xarxa ARPANET. -
Period: to
4rta generació d'ordinadors
Fins al 1971 els diferents components electrònics que formaven un processador no podien ser a un únic circuit integrat, era necessari utilitzar dos o tres "xips" per tal de fer una CPU, Intel va va aconseguir posar tots els transistors que constituïen un processador sobre un únic circuit integrat, el microprocessador.
En el moment que en 1975 apareix el primer micro-computador que pot rivalitzar amb els fins ara comercials i a un preu més assequible, dóna el tret de sortida al PC -
Es funda Microsoft Corporation
-
Es funda Apple Computer Inc.
-
IBM Personal Computer i MS-DOS
Es comercialitza el primer ordinador personal IBM Personal Computer amb un sistema operatiu anomenat PC-DOS de Microsoft.
Microsoft es va reservar el dret de poder comercialitzar-lo sota el nom de MS-DOS. -
Apple Lisa , interfase gràfica i ratolí
Apple llança el primer ordinador amb interfase gràfica i ratolí anomenat Lisa, tot i que va agradar al public va ser un fracas pel preu (quasi deu mil dòlars). -
GNU
Richard Stallman inicia el projecte GNU i crear un sistema operatiu lliure. -
MacOS
Apple llança Macintosh amb el sistema operatiu gràfic MacOS. -
Microsoft Windows
Apareix la primera versió de Microsoft Windows. -
GNU/Linux
Linus Torvalds presenta GNU/Linux
