-
1000 BCE
L'ÀBAC
És una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles. S'hi poden representar nombres enters o decimals. Per a representar un nombre es fa servir la base decimal on cada fil de boles representa les unitats, desenes, centenes, etcètera. L'àbac generalment s'utilitza per realitzar les operacions aritmètiques bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió). -
500 BCE
QUIPU
Era una eina que utilitzaven els Inques - i les societats precedents - per portar el registre i la comptabilitat.
Un Quipu tenia una corda central la qual sortien diferents cordes de diversos colors, mides i formes. Habitualment els colors representaven sectors i els nusos quantitats (l'absència de nus implicava un zero). També podia passar que apareguessin altres cordes secundàries directament relacionades. Els Quipus han estat una eina de transmissió i registre de la informació. -
ELS OSSOS DEL HIPER (Huesos de Hiper)
Seria al començament del segle XVII quan el matemàtic escocès John Napier inventés aquest dispositiu, que constava d'una sèrie de barretes de fusta que contenien les taules de multiplicar, d'aquesta manera evitava la memorització de les mateixes i era de gran ajuda en la realització de operacions de multiplicació i divisió amb un nombre elevat de xifres. -
PASCALINA (primera calculadora)
Pascal la va dissenyar. Era una petita caixa de fusta bastant incòmoda que tenia a la tapa una filera de discos numerats, amb els forats per introduir els dits i fer-los girar.Cada disc tenia una finestreta amb tota una filera de finestretes sota la filera de discos: de dreta a esquerra s'alineaven les unitats, desenes, centenes... Quan una roda feia una volta completa, avançava l'altra roda situada a la seva esquerra. Tanmateix,la Pascalina tenia diversos inconvenients i no era del tot fiable. -
ARITMÒMETRE
Aquesta màquina, a diferència de les anteriors, era capaç de realitzar les quatre operacions bàsiques (sumar, restar, multiplicar i dividir) de manera senzilla i sobretot sense errors amb resultats de fins a 12 xifres. Els seus defectes eren que no podia ser programada per efectuar càlculs en successió i no era capaç de conservar en memòria un resultat parcial. És important puntualitzar que aquests defectes van ser resolts amb successives revisions de la màquina al llarg del segle XIX. -
TARGETA PERFORADORA
La targeta perforada o simplement targeta és una làmina feta de cartolina que conté informació en forma de perforacions segons un codi binari.Aquests van ser els primers mitjans utilitzats per a ingressar informació i instruccions a un ordinador en els anys 1960 i 1970.Aquestes targetes van ser usades amb anterioritat per Joseph Marie Jacquard en els telers de la seva invenció,d'on va passar a les primeres computadores electròniques. Amb la mateixa lògica es van utilitzar les cintes perforades, -
TELER DE JACQUARD
El teler de Jacquard és un teler mecànic inventat per Joseph Marie Jacquard el 1801. El giny utilitzava targetes perforades per aconseguir teixir patrons en la tela, permetent que fins als usuaris més inexperts poguessin elaborar complexos dissenys. La invenció es basava en els instruments que anteriorment van dissenyar Basile Bouchon (1725), Jean-Baptiste Falcon (1728) i Jacques Vaucanson (1740), tots ells de nacionalitat francesa. -
MÀQUINA ANALÍTICA
La màquina analítica va ser un disseny d'un ordinador mecànic de propòsit general que va fer el matemàtic anglès Charles Babbage. La primera descripció és del 1837 i Babbage va continuar treballant sobre ella fins a la seva mort el 1871 però mai es va arribar a construir. -
ÀLGEBRA BOOLE
Àlgebra Boole
L'àlgebra booleana és la teoria matemàtica que s'aplica en la lògica combinatòria. Les variables booleanes són símbols utilitzats per representar magnituds lògiques i poden tenir només dos valors possibles: 1 (valor alt) o 0 valor baix). -
ORDINADOR Z1
El Z1 està considerat com el primer computador mecànic programable del món. Va ser dissenyat per l'enginyer alemany Konrad Zuse entre 1935 i 1936, construït entre 1936 i 1938, i destruït al costat de tots els seus plans de construcció al desembre de 1943 durant el bombardeig aliat de Berlín a la Segona Guerra Mundial. -
COLOSSUS (primer ordinador digital)
Durant la II Guerra Mundial, un equip de científics i matemàtics, dirigits per Alan Mathison Turing, que treballaven a Bletchley Park, al nord de Londres (Anglaterra), van crear el que es va considerar com el primer ordinador digital totalment electrònic: el COLOSSUS. Cap al 1943, ja estava totalment operatiu i va ser utilitzat per descodificar els missatges de ràdio xifrats dels alemanys. -
ENIAC
L'ENIAC era una màquina gegant considerada la primera computadora de propòsit general totalment digital. El disseny i construcció de l'ordinador fou finançat per l'Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Va ser dissenyat pel càlcul de taules de tir de l'artilleria al Laboratori de Recerca Balística de l'Armada dels Estats Units.
El contracte de construcció va ser signat el 5 de juny de 1943, amb el nom de Project PX. -
PRIMERA GENERACIÓ (1946-1954)
En aquesta època els ordinadors funcionaven amb vàlvules, usaven targetes perforades per emmagatzemar les dades i els programes, utilitzaven cilindres magnètics per emmagatzemar informació i instruccions internes i s'utilitzaven exclusivament en l'àmbit científic i militar. -
PRIMER JOC INTERACTIU
El que és considerat com el primer joc interactiu de la història: el llegendari Dispositiu d'Entreteniment a tub de raigs catòdics. Es tractava d'un simple simulador en què el "jugador" controlava un míssil fins a fer impactar en el objectiu. El joc va ser dissenyat per Thomas T. Goldsmith Jr. i Estle Ray Mann, els quals van deixar registrada la seva invenció. -
MÒDEM
Mòdem és el dispositiu que converteix els senyals digitals en analògic (modulació) i viceversa (demodulació), permetent la comunicació entre computadores a través de la línia telefònica o de l' ablemódem, Aquest aparell serveix per enviar el senyal moduladora mitjançant altre senyal anomenada portadora . -
UNIVAC
L'UNIVAC I (acrònim d'Universal Automatic Computer, en català: Computadora Automàtica Universal) va ser el primer ordinador que es va fabricar de manera comercial als Estats Units. Els seus dissenyadors principals J. Presper Eckert i John William Mauchly van ser-ho també de l'ENIAC pocs anys abans. La finalitat principal d'aquesta màquina era la gestió de dades administratives i de bancs, és a dir no es tractava d'una màquina per a càlcul científic. -
SEGONA GENERACIÓ (1958-1964)
Usaven transistors per processar informació. Els transistors eren més ràpids, petits i més fiables i segurs que els tubs al buit. Usaven petits anells magnètics per emmagatzemar informació i instruccions. Produïen gran quantitat de calor i eren summament lentes. Es van millorar els programes de computadores que van ser desenvolupats durant la primera generació.Algunes computadores es programaven amb cintes perforades i altres per mitjà de cablejat en un tauler. -
UNITATS DE MESURA INFORMÀTICA
En informàtica, la quantitat d'informació més petita és el bit, que pot prendre els valors de 0 i 1. Un byte està compost de 8 bits: 1B = 8 bits Llavors ja que les dades estan compostos de bits, que poden prendre dos valors , les unitats del sistema de mesura en informàtica estan en base 2, i no 10 com amb altres unitats d'ús comú. -
ASCII
És un codi estàndard americà per a l'intercanvi d'informació. L'ASCII és un joc de caràcters que assigna valors numèrics (del 0 al 127, 7 bits de longitud) a les lletres, xifres i signes de puntuació. Existeixen codis ASCII extensos de 256 caràcters (del 0 al 255, un byte), que permeten representar caràcters no anglesos com poden ser accents o la «ç». Els caràcters de la part superior (127 a 255), varien d'un estàndard tècnic a un altre. -
LLENGUATGE DE PROGRAMACIÓ
Un llenguatge de programació és un llenguatge formal dissenyat per expressar processos que poden ser duts a terme per màquines com les computadores .
Es poden utilitzar per crear programes que controlin el comportament físic i lògic d'una màquina, per expressar algoritmes amb precisió, o com a manera de comunicació humana. -
TERCERA GENERACIÓ (1964-1971)
Comença a utilitzar-se els circuits integrats, la qual cosa va permetre abaratir costos alhora que augmentava la capacitat de processament i es reduïa la grandària de les màquines. La tercera generació de computadores va emergir amb el desenvolupament de circuits integrats (pastilles de silici) en què es col·loquen milers de components electrònics en una integració en miniatura. El PDP-8 del Digital Equipment Corporation va ser el primer miniordinador i va ser propagat en els comerços. -
USB
Un pendrive és un dispositiu portàtil d'emmagatzematge, compost per una memòria flash, accessible a través d'un port USB. La seva capacitat varia segons el model, i en l'actualitat podem trobar al mercat pendrives amb una capacitat de fins a 64 Gb en un mínim espai.
El 1996 les empreses Digital Equipment Corporation, NEC, Compaq, Intel, Northern Telecom, Microsoft i IBM van decidir unir esforços per crear l'USB 1.0 (Universal Serial Bus). -
RATOLÍ D'ORDINADOR
El ratolí o mouse (de l'anglès, pronunciat [maʊs]) és un dispositiu apuntador utilitzat per facilitar el maneig d'un entorn gràfic en un ordinador. Generalment està fabricat en plàstic i s'utilitza amb una de les mans. Detecta el seu moviment relatiu en dos dimensions per la superfície plana en la que es recolza, apareixent a la pantalla com un punter o fletxa. -
CALCULADORA DE BUTXACA
Les primeres calculadores de butxaca van aparèixer al Japó l'any 1970, i no van trigar gaire a ser comercialitzades a la resta del món. Entre els primers models van destacar la Sanyo ICC-0081, també coneguda com Mini Calculator, la Sharp QT-8B o micro Compet, i la Canon Pocketronic. -
QUARTA GENERACIÓ (1971-1983)
Fase caracteritzada per la integració sobre els components electrònics, el que va propiciar l'aparició del microprocessador, és a dir, un únic circuit integrat en el qual es reuneixen els elements bàsics de la màquina. Es va desenvolupar el "xip".Cada "xip" pot fer diferents tasques. Es reemplaça la memòria d'anells magnètics per la memòria de "xips" de silici. Es desenvolupen les microordinadors, és a dir, ordinadors personals o PC. Es desenvolupen els superordinadors. -
VIDEOJOCS
Els videojocs van ser introduïts com a entreteniment comercial a mitjans de l'any1971,el qual va començar com a base important en la indústria de l'entreteniment a la recta final de la dècada de 1970 i principis de la dècada de1980(Estats Units,Japó,Europa)Després d'una greu crisi de la indústria l'any1983 i una renaixença dos anys després, els videojocs han anat guanyant experiència amb una inversió de10 bilions de dòlars en gairebé quatre dècades,amb la rivalitat de la indústria del cinema -
FUNDACIÓ "APPLE"
És una empresa multinacional estatunidenca que dissenya i fabrica productes electrònics de consum i programari per als seus productes. Els més coneguts són els ordinadors Mac, els iPod, l'iPhone i l'iPad. El programari que desenvolupa Apple inclou el sistema operatiu Mac OS X, el reproductor de contingut multimèdia iTunes...La companyia té més de 250 tendes a més de nou països i una botiga en línia on ven els seus productes. Apple es va establir a Cupertino, Califòrnia l'1 d'abril de 1976. -
VisiCalc
VisiCalc va ser el primer programa de full de càlcul disponible per a ordinadors personals. Sovint es considera l'aplicació que va convertir l'ordinador d'un hobby per entusiastes d'informàtica en una poderosa eina de negocis. VisiCalc va vendre més de 700.000 còpies en sis anys. -
ORDINADOR PORTÀTIL
El primer ordinador portàtil considerat com a tal va ser la Epson HX-20 desenvolupada en 1981, a partir de la qual es van observar els grans beneficis per al treball de científics, militars, empresaris, i altres professionals, que van veure l'avantatge de poder portar amb ells l'ordinador amb tota la informació que necessitaven d'un lloc a un altre. -
IBM PC
El IBM Personal Computer és l'ordinador original de la plataforma de maquinari IBM PC compatible. És el model 5150, presentat el 12 d'agost de 1981. L'equip va ser creat per un equip d'enginyers i dissenyadors. El terme «personal computer» era comú abans del 1981 i era usat a principis del 1972. No obstant això, degut a l'èxit de l'IBM PC, aquest terme s'ha emprat en forma genèrica per parlar d'ordinadors compatibles amb IBM. Deixà d'oferir-se a partir del 2 d'abril de 1987. -
CINQUENA GENERACIÓ (1984 - Actualitat)
Sorgeix l'ordinador personal o portàtil tal com la coneixem en l'actualitat. IBM presenta el seu primer "portàtil" o ordinador personal i revoluciona el sector informatiu. En vista de la accelerada marxa de la microelectrònica, la societat industrial s'ha donat a la tasca de posar també a aquesta altura el desenvolupament del programari i els sistemes amb els quals es manejaven les computadoras.Aquestes són la base de les computadores modernes d'avui en dia. -
MICROSOFT WINDOWS
Microsoft Windows és una sèrie de sistemes operatius i interfícies gràfiques d'usuari produïts per Microsoft. Microsoft va introduir per primera vegada un entorn operatiu anomenat Windows el novembre de 1985 com un complement a MS-DOS, en resposta al creixent interès en les interfícies gràfiques d'usuari. Va ser creat per Bill Gates (William Henry Gates III). -
ARPANET
La xarxa d'ordinadors "ARPANET" (Advanced Research Projects Agency Network) va ser creada per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units com a mitjà de comunicació per als diferents organismes del país. El primer node es va crear a la Universitat de Califòrnia i va ser l'eix central d'Internet fins al 1990, després de finalitzar la transició al protocol TCP/IP el 1983. -
WIF
És un mecanisme de connexió de dispositius electrònics de forma sense fil . Els dispositius habilitats amb Wi-Fi poden connectar-se a internet a través d'un punt d'accés de xarxa sense fils . Aquest punt d'accés té un abast d'uns vint metres en interiors, distància que és major a l'aire lliure.
Wi-Fi és una marca de l' Aliança Wi-Fi , l'organització comercial que adopta, prova i certifica que els equips compleixen amb els estàndards 802.11 relacionats a xarxes sense fils d'àrea local. -
BACKRUB
Larry Page i Sergey Brin es van conèixer el 1995, quan tenien 24 i 23 anys respectivament, En un acte Organitzat per la Universitat de Stanford.
Tots dos tenien ONU objectiu ma Comú: ACONSEGUIR Informació Rellevant A partir d'Una Important Quantitat de Dades. Al gener de 1996 van iniciar la seva col·laboració en un cercador BackRub Anomenat. -
FUNDACIÓ GOOGLE
Google Inc. és l'empresa propietària de la marca Google, el producte principal de la qual és el motor de recerca del mateix nom. Va ser fundada el 4 de setembre del 1998 per Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants de doctorat en ciències de la computació de la Universitat de Stanford, que el gener de 1996 van aconseguir un cercador més eficaç anomenat Google, capaç de mostrar els resultats de la recerca en un ordre jeràrquic condicionat pel nombre de visites. -
ANDROID
És un conjunt de programari per a telèfons mòbils que inclou un sistema operatiu, programari intermediari i aplicacions. Google Inc.va comprar el desenvolupador inicial del programari, Android Inc., el 2005.Google i altres membres van col·laborar en el desenvolupament i llançament de l'Android.L'Android Open Source Project (AOSP) té l'objectiu de mantenir i continuar desenvolupant l'Android.l sistema operatiu Android és la plataforma per a telèfons intel·ligents amb més vendes.
