-
Algebra com a rahonament lójic
És l‟àlgebra desenvolupada al segle XIX per George Boole, que representa sistemes en què les variables només poden prendre dos valors. És un conjunt de lleis i postulats que permeten fer operacions lògiques amb les variables binàries. En l‟àlgebra de Boole només existeixen tres operacions: la suma, el producte i la inversió o negació. -
1931. Vanner Bush dissenya l'analitzador diferencial, un computador analògic electromecànic.
L'analitzador diferencial va ser un computador analògic mecànic dissenyat per solucionar equacions diferencials per integració, usant mecanismes de rodes i discos per realitzar la integració. Va ser un dels primers dispositius de computació avançats a ser usats operacionalment. -
1937. Alan Turing publica "Sobre els nombres computables" en què descriu un computador personal.
Va publicar un cèlebre article en el qual va definir una màquina calculadora de capacitat infinita (màquina de Turing) que operava basant-se en una sèrie d'instruccions lògiques, asseient així les bases del concepte modern d'algorisme. Així, Turing va descriure en termes matemàtics precisos com un sistema automàtic amb regles extremadament simples podia efectuar tota classe d'operacions matemàtiques expressades en un llenguatge formal determinat. La màquina de Turing era tant un exemple de la se -
1941. Konrad Zuse completa el Z3, un computador digital electromecànic programable plenament funcional.
L'ordinador Z3, creada per Konrad Zuse el 1941, va ser la primera màquina programable i completament automàtica, Característiques usades per definir un ordinador. El Z3, de tecnologia Electromecànica, estava construit amb 2300 relés, tenia una freqüència de rellotge de 5 Hz, i una longitud de paraula de 22 bits. Els càlculs eren realitzats amb aritmètica en coma flotant purament binària. La màquina va ser completada en 1941 (el 12 de maig de este MATEIX any va ser presentada a una audiència de -
1941. Konrad Zuse completa el Z3, un computador digital electromecànic programable plenament funcional.
un nou prototip que va veure finalment la llum el 12 maig de 1941. Batejat com Z3, ha passat als annals de la història moderna com el primer ordinador programable i completament automàtic del que es té constància. Comptava amb 2.000 relés, tenia una freqüència de rellotge d'entre 5 i 10 Hz, una longitud de paraula de 22 bits i realitzava els càlculs amb aritmètica en coma flotant purament binaria. -
1942. Atanasoff completa un ordinador
Funciona parcialment amb tres-cents tubs de buit i s'incorpora a la marina. -
1944. Entra en funcionament el Harvard Mark I
Mark I, fué el primer ordenador electromecánico, construido en la Universidad de Harvard por un proyecto entre la IBM y Howard H. Aiken 1944, basaba en la máquina analítica de Charles Babbage, se Había Iniciado sume construcción en el año 1939. Para sume arquitectura Hubo que utilizar Alrededor de 800 km de cables y más de 3 millones de conexiones entre pistones, ruedas dentadas y Otras Elementos legado a pesar de 31,500 Kg. -
1945. L'ENIAC funciona a ple rendiment
La invenció i el perfeccionament de la vàlvula de buidatge fou 1 element clau a l'hora de poder Avancar en la tecnologia digital. Funciona similar al relé, és a dir, Disposa de dues ESTATS Possibles, 0-1, amb l'Avantatge de no tenyir cap element mecànic: su accionament és totalment elèctric. Gràcies a 18.000 Vàlvules és va poder construir el primer computador electrònic: l'ENIAC.
El problema era el gran volum d'aquests elements, l'elevat consum i la fragilitat, ja que estan envoltats per una est -
1947. S'inventa el transistor en els Laboratoris Bell.
Els números darrere d'ENIAC són bastant grotescs, però abans d'anar amb ells hem de recordar que aquesta ordinador era modular, és a dir, estava composta per diferents components separats entre si i que complien amb diferents funcions; Vint d'aquests mòduls eren acumuladors, els que s'encarregaven de sumar, restar i emmagatzemar fins a un nombre decimal de 10 dígits. Les dades viatjaven en busos de propòsit general -anomenats trays- a través de tots els components, els que havien de prioritzar l -
1952. Grace Hopper
desenvolupa el primer compilador informàtic. -
1952. Von Neumann .
completa un computador modern a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton -
1957. La Unió Sovietica llança l'Sputnik.
El 4 d'Octubre de 1957 va ser crucial en el desenvolupament de la carrera espacial, ja que aquest dia milions de persones s'assabentaven que la Unió Soviètica havia posat en òrbita el primer satèl·lit artificial (construït per humans). -
1958. S'anuncia la creació de l'Agència de Projectes d'Investigació Avançada (ARPA).
El 1958 s'organitza en EUA l'agència governamental de recerca, ARPA (Advanced Research Projects Agency) creada en resposta als desafiaments tecnològics i militars de Rússia, durant la Guerra Freda, de la qual sorgiran una dècada més tard els fonaments de la futura xarxa global de computadors Internet. És la resposta al llançament realitzat un any abans per Rússia del primer satèl·lit artificial, l'Sputnik I, el succés, de fortes implicacions estratègiques i militars ha impactat als EUA -
1959. Noyce i els seus col·legues de Fairchild inventen també el microxip de manera independent.
Els ordinadors dela primera Generació emprar bulbs per processar informació. Els operadors ingressaven les dades i programes en codi especial per mitjà de targetes perforades. L'emmagatzematge intern s'aconseguia amb un tambor que girava ràpidament, sobre el qual un dispositiu de lectura / escriptura col·locava marques magnètiques. Aquestes computadores de bulbs eren molt més grans i generaven més calor que els models contemporanis -
1962. Licklider es converteix en el primer director de l'Oficina de Tècniques de Processament d'Informació de l'ARPA.
Es va graduar en psicologia, va ser una de les primeres persones a reconèixer que el màxim potencial dels ordinadors només pot aconseguir mitjançant la millora de la capacitat de l'usuari humà per interactuar amb l'ordinador. Al seu torn, va percebre que l'equip informàtic pot fer alguna cosa més que proporcionar dades. També podria ajuda als seus usuaris en el pensament, la comprensió i la presa de decisions.A la primavera de 1957, mentre seguia portant a terme les funcions d'un investigador i -
1968. Noyce i Moore creen Intel i contracten a Andy Groove.
A la pàgina de Google s'aprecia que el logotip del cercador es converteix en unmicrochip en honor al cofundador d'Intel, Robert Noyce. Robert Noyce, l'home visionari que va revolucionar la informàtica va ser un dels inventors del microxip juntament amb Jack Kilby, Noyce va esdevenir una figura clau per a la història de Silicon Valley, va ser anomenat com el 'Alcalde de Silicon Valley' per ser un els més veterans d'aquest parc industrial tecnològic.Noyce va fundar Intel el 18 de juliol de 1968, i -
1969. S'instal·len els primers nodes de ARPANET.
Aquesta història comença als Estats Units d'Amèrica. L'any 1958, el president Dwight Eisenhower ordena la creació de la Advanced Research Projects Agency (ARPA), dependent del Departament de Defensa. El director del programa DARPA i membre del Massachusetts Institute of Technology (MIT), J.C.R. Licklider, exposa la seva idea d'una xarxa interconnectada globalment que anomena "xarxa galàctica". En aquesta xarxa tothom podria accedir des de qualsevol ubicació a la informació i als programes. -
1971. Ray Tomlinson inventa el correu electrònic.
Ell mateix va dir:
El 1967 vaig entrar a BBN (una empresa clau en el desenvolupament d'Arpanet, xarxa que unia diferents organismes dels EUA, i de la seva hereva, Internet). Arpanet estava creixent, cada vegada tenia més usuaris. Vaig pensar que els agradaria disposar d'una forma de comunicar-se entre si. Jo treballava en una cambra amb dos ordinadors connectats a la xarxa, un al costat de l'altre. Enviava un correu des un, girava la cadira i veia si arribava a l'altre. Després d'uns quants err -
1973. Alan Kay al costat de Chuck Thacker i Butler Lampson
creen el Xerox Alto a Xerox PARC. -
1973. Vint Cerf i Bob Kahn
completen el protocol TCP / IP per internet. -
1975. Apareix l'ordinador personal Altair, de MITS.
El Altair 8800 va ser un computador desenvolupat en 1975 per Micro Instrumentation and Telemetry Systems (MITS), una companyia que va començar desenvolupant sensors i components per als aficionats als coets, va canviar les seves línies de negoci al desenvolupament de les calculadores i, quan Texas Instruments va llançar el seu xip per calculadores i va ser capaç de reduir a la meitat el preu unitari, van apostar per crear un kit d'ordinador que pogués vendre als aficionats. -
1975. Bill Gates i Paul Allen
desenvolupen programació en BASIC per l'Altair i creen Microsoft. -
1975. Bill Gates i Paul Allen
llancen l'Apple I. El que va batre records de venda a reu del món. -
1978. Primer programari BBS a internet.
Un BBS o Bulletin Board System (Sistema de Tauler d'anuncis) és un programari per a xarxes de computadores que permet als usuaris connectar-se al sistema (a través d'internet o a través d'una línia telefònica) i utilitzant un programa terminal (o telnet si és a través d'internet), realitzar funcions tals com descarregar programari i dades, llegir notícies, intercanviar missatges amb altres usuaris, gaudir de jocs en línia, llegir els butlletins, etc. Els taulers d'anuncis són en moltes formes -
1980. IBM encarrega a Microsoft el desenvolupament d'un sistema operatiu per a PC
-
1960. Paul Baran, de RAND, inventa la commutació de paquets.
Paul Baran. Se sin duda uno de los padres desconocidos del ciberespacio cuyas ideas sobre la conmutación de paquetes fuerón básicas para la red actual, se consideración uno de los pioneros del diseño de la Web, y sus ideas y resoluciones tecnológicas en los años sesenta contribuyeron posteriormente al desenvolupament de Internet. Baran describio este Concepto Mientras trabajaba como ingeniero eléctrico para la RAND Corporation, en cuestion relacionadas con la Guerra Fría en la primera mitad de l -
1962. Experts d'informàtica del MIT crea el joc Spacewar.
El MIT va ser durant molts anys el lloc on es van concentrar algunes de les majors personalitats en el món de la informàtica, des de molt abans que aquesta arribés a les llars i es tornés una cosa quotidiana per a qualsevol de nosaltres. -
1981. Es posa a la venda el mòdem Hayes per a usuaris domèstics.
-
1963. Licklider
Va proposar una "Xarxa Intergalàctica de Computadors". -
1983. Richard Stallman comença a desenvolupar GNU, un sistema operatiu lliure.
-
1983. Microsoft anuncia Windows.
És la dècada de 1970. A la feina, depenem de les màquines d'escriure. Si necessitem copiar un document, és probable que usem un mimeògraf o paper de calc. Pocs han sentit parlar de les microordinadors, però dos joves apassionats de la informàtica, Bill Gates i Paul Allen, perceben que la informàtica personal és el camí cap al futur.
El 1975, Gates i Allen constitueixen una societat denominada Microsoft. Com la majoria de les empreses quan fan els primers passos, Microsoft comença sent una compa -
1984. Apple presenta el Macintosh.
-
1998. Larry Page i Serguei Brin llancen Google.
-
2001. Jimmy Wales, juntament amb Larry Sanger, llancen Wikipedia.
