-
2500 BCE
L'Àbac
Va ser el primer instrument utilitzat per l'home per faciitar les seves operacions de càlcul. -
2000 BCE
"Llibre de les mutacions" (I-Ching)
En el "llibre de les mutacions" (I-Ching), es troba la primera formulació del sistema binari. -
600 BCE
Electró
Tales De Milet va descriure aspectes de l'electicitat estàtica. Dels seus escrit provè la paraula electró. -
500 BCE
Càlculs
Ela romans van utilitzar àbacs amb pedretes a les que els hi deien càlculs. -
Pioners
El Pioner va ser un invent creat per John Napier, un matemàtic escocès que va inventar els ossos o bastonets de Napier. Aquest invent permetía multiplicar grans numeros mitjançant la manipulació d'aquests bastonets. -
Calculadora " Rellotge calculador "
Wilhelm Schickard va ser el primer matemàtic en intentar desarrollar una calculadora. Aquest matemàtic va construir un mecanisme que podía sumar, restar, multiplicar i dividir. -
La regle de càlcul
William Oughtred va inventar la primera regle lliscant, que era un joc de discos rotatoris que es van calibrar amb els algoritmes de Napier. Es va utilitzar com un dels primers aparatos de la informàtica analítica. -
La Pascalina
Blaise Pascal va inventar una màquina calculadora que permitía sumar i restar,coneguda com la Pascalina. -
Màquines de càlcul
Samuel Morland va inventar la primera màquina de multiplicar,contaba amb una serie de rodas que representava desenes, centenes... -
Multiplicadora
Gottfried Wilhelm Von Leibniz va disenyar un instrument dit el " Stepped Reckoner ". Aquesta màquina era més versàtil que la de Pascal perquè podía multiplicar, dividir i extreure la rael cuadrada, així com sumar i restar. -
Primera Computadora mecànica
Charles Babbage inventa la " Maquina Diferencial " que calculaba valors de funcions polinomicas mitjançant el mètode de les diferencies. Els números estaban representats per rodas conectadas mitjançant eixos (tecnologia de rellotgeria). -
Targetes Perforades
Ada lavelace considerada la primera programadora degut a que va fomentar l'ús de targetes perforades que s'adaptaran de manera que causaran que el motor de Babbage repetís certes operacions. -
Màquina Tabuladora
Herman Hollerit va desarrollar un sistema de còmput vasat en tarjetes perforades, on els forats representaban dades com l'edat el sexe, tambe coneguda com la " Maquina Tabuladora ". -
El anglés Fleming inventa la vàlvula de buit
-
Apareix el Z1, primer aparell electrònic i programable
Va ser dissenyat per l'alemany Konrad Zuse. -
Computadores a base de vàlbules de buit
-
Konrad Zuse crea el Z3
La computadora Z3 va ser la primera màquina programable i completament automàtica, mitjançant una cinta perforada i pesava 1.000 Kg. -
COLOSSUS, el primer oridinador digital totalment electrònic
Alan Turing va construir un computador que permetía desxifrar en pocs segons i automàticament els missatges secrets dels nazis durant la II Guerra Mundial. -
Mark I, el primer computador americà
Howard Aiken comença la construcció d'aquest computador electromecànic. Rebia i entregava informació en cintes perforades. Mesurava 18 metres de longitud i 2,5 metre d'alçada i pesava 5.000 Kg. -
ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Calculator)
Els enginyer John Presper i John W. Mauchly, sota l'encarrec de l'exèrcit d'Estats Units, van desenvolupar el primer computador amb funcionament completament electrònic. Pesaba uns 30.000 Kg. -
Primera generació (1950-1958): Vàlbules de buit
Maquines von Neumann de primera generació: Durant la primera generació es van fabricar per primera vegada ordinadors amb finalitat comercial. -
UNIVAC I (Universal Automatic Computer)
Els creadors de ENIAC dissenyen aquest computador per propòsits d'ús general. Es la primera màquina que permet processar problemes alfanumèrics i de dades. Es amb l'UNIVAC que neixen els ordinadors comercials. -
EDVAC
John Von Neumann s'incorpora al equip d'ENIAC i junts construeixen aquesta nova evolució. -
IBM 650
IBM fabrica el seu primer ordinador a gran escala. -
IBM 704
Un equip d'IBM dirigit per John Backus va crear el primer llenguatge de programació anomenat Fortran. -
Segona generació (1958-1964): Trasistors
A la segona meitat dels anys 50, els transistors BJT substitueien les vàlbules de buit. -
IBM, models 1620-1790
IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat. -
PDP-1
Va ser el primer ordinador digital de 18 bits, utilitzat per els primes treballs de sistemes operatius, de temps compartit i de prominent en els inicis de la cultura hacker. -
Tercera generació (1964-1971): Circuits integrats
Tot i que els circuits integrats van ser inventats en el 1958, no va ser fins al 1964 que es van construir ordinadors amb aquests components. Varen ser els primers ordinadors a disposar de sistema operatiu que controlava l'execució dels diferents programes a executar. -
IBM 360 marca el comançament de la terçera generació
Les plaques de circuit imprès amb múltiples components passen a ser substituïdes pels circuits integrats. Aquests elements són unes plaquetes de silici anomenades xips. -
CDC 6600
Disenyat per Seymour Cray, va ser considerat el primer superordinador. -
Quarta generació (1971-actualitat): Microprocesador
La base de la quarta generació fou la invenció per part de Marcian Hoff del microprocessador. -
Surgeix Altair 8800
Altair 8800 va ser el primer computador d'escriptori comercialitzat amb el microprocessador Intel 8080. No incluía teclat, monitor, ni software d'aplicació. -
Apple II
Steve Jobs i Steven Wozniak fundan Apple computer i el a finals del 1976 va estar apunt el model Apple II. -
IMSAI 8080
IMSAI 8080 va ser un sistema ordinador llançat a finals del 1975, basat en l'Intel 8080 En total, entre 17.000 i 20.000 unitats van ser produïdes des del 1975 fins al 1978. -
TRS 80 model I
Computadora amb perifèrics externs. -
TRS 80 model II
TRS 80 model II ja portava video incorporat. -
IBM PC
IBM va respondre el èxit d'Apple II amb aquest ordinador que va sortir al mercat l'Agost del 1981. -
Commodore 64
Va ser l'ordinador personal amb les millors ventes llançat al mercat per Commodore-International. -
neXT
El 1990, l'ordinador estació de treball NeXTstation va sortir a la venda, per a programació "interpersonal", com el va descriure Steve Jobs. El NeXTstation es pretenia que fos un ordinador per a la dècada del 1990, i va ser una més barata versió que el previ NeXT Computer. -
Perifèrics CD-ROM I CD-RW, MP3
Van aparèixer els CD-ROM com a estàndard per l'emmagatzematge de gran quantitat d'informació. Posteriorment va ser substituit per el DVD -
USB
Es comença a estendre la instalació d'aquest tipus de ports que faciliten molt la connectivitat dels ordinadors amb molts dispositius externs.
