-
Period: to
1.REGNAT DE CARLES IV
Rei d’Espanya, el seu regnat marca l’inici de la crisi de l’Àntic Règim. El govern estava en mans de Manuel Godoy. Va hi haure diversos tractats, aliances amb França, enfrontaments contra Regne Unit, tractat de Fontainbleau, Motí d’Aranjuez. Carles IV va abdicar en Ferran VII. Però finalment Napoleó va aprofitar i convocà a la família reial a Baiona i va obligar a abdicar en Josep Bonaparte, rei d’Espanya. -
Tractats de San Ildefonso
Fou un acord firmat entre Espanya i França durant la crisi del regnat de Carles IV i les guerres napoleòniques entre 1796 i 1800. Aquest dos països els convenia estar units per anar en contra del Regne Unit ja que era el enemic en comú. França estava en guerra contra la Primera Coalició, que el Regne Unit era la principal potència de la coalició, i Espanya era l’objectiu de l’exèrcit britànic en les colònies americanes. -
Batalla de Trafalgar
Guerra que es va fer per enderrocar a Napoleó Bonaparte del tron imperial, en aquesta es van enfrontar Espanya i França que estaven aliats, contra el Regne Unit que va obtindre la victòria i es va veure reforçada després de la derrota francoespanyola. I oer aquesta raó Napoleó desituava ocupar Portugal per debilitar els britànics. -
Tractat de Fontainebleau
Fou firmat a la ciutat francesa Fontainebleau, ja que Napoleó volia ocupar Portugal i signà amb Godoy aquest Tractat que permitia travessar a les tropes franceses Espanya per arribar a Portugal. Però l’exèrcit francés es va aprofitar de l’ocació i ocupà algunes ciutats espanyoles -
Period: to
2. GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA + CORTS DE CADIS
La confiscació de la família reial a Baiona va desencadenar a Madrid una revolta popular, comencçà així la Guerra de la Independència, en que els espanyols es van dividr entre afrancesats, que reconegueren Josep I Bonaparte com a rei, i patriotes, fidels a Ferran VII. La guerra va tindre tres fases. Es coneix com Corts de Cadis a l’assemblea espanyola, que va executar la Junta Suprema Central, per convocatòria Regencia de Esoanya. -
Motí d’Aranjuez
Es va donar lloc en una ciutat de Madrid anomenada Aranjuez. Degut al conflicte del Tractat de Fontainebleau per les invacions franceses i amb descontents generals, es va donar lloc el Motí d’Aranjuez. Va ser una revolta popular apollada per Ferran VII en contra de Manuel Godoyper la seua política, ell era el preferit de Carles IV -
Batalla de Bailén
Després de la revolta de Madrid, els francesosnvan posar setge a Saragossa i Girona, però van patir una gran derrota a Bailén. Per primera volta, un exèrcit del emperador Napoleó, era vençut en un combat de camp obert. Es va escampar per tota espanya deixant inmortalitzat el seu nom per sempre. -
Convocatòria de les Corts Constituents
La Junta Central convocà Corts Constituents que és el nom que es dona al parlament o corts, els membres dels quals representen a la sobirania nacional i que tenen la missió de dictar una constitució. En la composició de les Corts va hever-hi tres grups: Els diputats liberals, eren la majoria i defensaven les reformes polítiques; una minoria de diputats absolutistes, eren partidaris de mantindre l’Àntic Règim; alguns diputats procedents d’Amèrica, preocupats pels problemes de les colònies. -
Aprovació de la Constitució de 1812
Va ser promulgada per les Corts Generals espanyoles. Va ser la primera constitució en la història de Espanya, ademés de ser una de les més liberals en el seu temps. -
Period: to
SEXENNI ABSOLUTISTA
Ferran VII va tornar a Espanya i un grup de diputats absolutistes li va lliurar el Manifest de los Persas, en la qual li van sugerir que restituïra la sobirania nacional. Després el monarca decretà l’abolició de la Constitució de 1812 i va començar a governar com un rei absolut. El liberalisme va ser perseguit i amb el supor d’una part de l’exèrcit, tractaren de restaurar el liberalisme a través de pronunciaments. -
Manifest dels Perses
Va ser un document escrit per seixanta-nou diputats, que es demanava a Ferran VII el retorn a l’Àntic Règim i l’abolicióde la legislació de les Corts de Cadis. -
Period: to
3. REGNAT DE FERRAN VII
Va anular la Constitució de Cadis, va desfer les Corts i va suprimir la premsa lliure. Va tratar d’abolir el constitucionalisme i va restablir el sistema monàrquic absolut que havia deixat en 1808. -
Pronunciament del coronel Riego
Va ser un alsament militar contra el gobern dirigit pel coronel Riego, durant el regnat de Ferran VII, que anava a favor de la Constitució. -
Period: to
TRIENNI LIBERAL
Va triomfar el pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego, que proclamà la Constitució de 1812. El rei va haver de jurar la Constitució i van restaurar les reformes en les Corts de Cadis. Estava el liberalisme exaltat que defensava la Constitució de Cadis i les reformes radicals i el liberalisme moderat era partidari de refirnes suaus. -
Period: to
DÈCADA OMINOSA
Va ser un periòde que correspon a l’última fase final del regnat de Ferran VII, es caracteritza per la persecució del liberalisme i el plantejament de la cuestió succesora. -
Arribada dels Cent Mil Fills de San Lluís
Va ser un exèrcit francés que la Santa Aliança va enviar a Espanya i va restituir Ferran VII com a rei absolut, aquest fet va significar el final del Trienni liberal. -
Promulgació de la Pragmàtica Sanció
Ferran VII va derogar la llei sàlica ja que ell sols havia tingut filles i per a que la seua filla Isabel, que havia nascut en 1830, poguera regnar, va imposar la Pragmàtica Sanció.Moltes persones absolutistes no ho van aceptar i donaren suport a Carles de Borbó. -
Mort de Ferran VII
La viuda, Maria Cristina es va fer càrrec del govern, ja que la seua filla Isabel no podia per ser menor d’edat. Carles de Borbó també es va proclamar rei d’Espanya i va formar la Primera Guerra Carlina. -
Inici de la Primera Guerra Carlina
Mentres Maria Cristina es feia càrrec del govern, Carles de Borbó es va fer rei d’Esoanya i va sorgir la Primera Guerra Carlina. Fou una guerra civil i no va ser sols un conflicte dinàstic, sinó també un conflicte d’ideologies diverses entre dos bàndols: el liberal, que apollava a Isabel, i el carlí, que donava suport a l’absolutisme, el retorn a l’Àntic Règim i el manteniment dels furs. -
Abraçada de Vergara
Fou un tractat firmat pels dos bàndols, els liberals i els carlistes, que va posar fi a la Primera Guerra Carlina.