-
Creació del PNV
El Partit Valencià Nacionalista (PVN) va ser un partit nacionalista valencià actiu al País Valencià durant el primer lustre dels anys noranta del segle XX. -
La Segona República
La Segona República espanyola va ser el règim democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931, data de la seva proclamació, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII, i l'1 d'abril de 1939, data del final de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista. -
Aprovació de l'Estatut d'Autonomia Basc
L'Estatut d'autonomia del País Basc de 1936 va ser la primera legislació per a l'autogovern del País Basc. Durant la Segona República Espanyola es van desenvolupar diverses propostes. Es va aprobar el 6 d'octubre de 1936. -
Cop d'Estat de Franco i inici de la Guerra Civil
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional— va ser una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Fi de la Guerra Civil
Posant fi a gairebé tres anys de conflicte, la guerra civil entre el bàndol republicà i el bàndol revoltat, va acabar l'1 d'abril de 1939 amb la victòria del bàndol nacional amb el general Francisco Franco al capdavant. -
Creació d'ETA
ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) va ser una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista. -
El Procés de Burgos
El Procés de Burgos, va ser un judici sumaríssim iniciat el 3 de desembre de 1970, durant la dictadura del general Franco, a la ciutat espanyola de Burgos contra setze membres d'ETA acusats d'assassinar a tres persones. -
Últims afusellats pel franquisme: 3 del FRAP i 2 d'ETA
Les últimes execucions del franquisme es van produir el 27 de setembre de 1975 en les poblacions espanyoles d'Hoyo de Manzanares (Madrid), Barcelona i Burgos, sent executades per afusellament cinc persones: tres membres del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) i dos membres d'ETA polític-militar. -
Mort de Franco
Francisco Franco va morir oficialment el 20 de novembre de 1975 als 82 anys per malaltia de parkinson. -
Naixement del meu pare
-
Primeres eleccions democràtiques i triomf de l'UCD
Les eleccions generals espanyoles de 1977 es van celebrar el 15 de juny, sent les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura franquista. El partit més votat fou la UCD i Adolfo Suárez serà nomenat president del govern. El PSOE es confirmà com a segona força més votada. -
Llei d'amnistia
La Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia va ser promulgada a Espanya el 15 d'octubre de 1977, entrant en vigor des de la seva publicació en el BOE el 17 d'octubre d'aquest any. -
Creació d'Herri Batasuna
Herri Batasuna (Unitat Popular en èuscar) va ser una coalició política, braç polític de l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc, que més tard va canviar el seu nom pel d'Euskal Herritarrok i Batasuna. Es definia com d'esquerra abertzale ("patriota", en euskara) i cercava els objectius de la independència, la reunificació i el socialisme per a Euskal Herria. -
Naixement de la meva mare
-
Aprovació de la Constitució
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució espanyola actual va ser aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d'Espanya el 27 de desembre de 1978, sent la novena constitució de l'Estat espanyol. -
Cop d'Estat de Tejero
El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, va ser un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya. -
Victòria electoral de Felipe González
Després de la victòria obtinguda pel PSOE en les eleccions del 28 d'octubre de 1982, en les quals Felipe González va obtenir el 48,11% dels sufragis i 202 diputats, sent aquesta la primera majoria absoluta d'un partit en la democràcia a Espanya. -
Desaparició de Lasa i Zabala
El cas Lassa i Zabala va ser el primer acte terrorista realitzat pels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL). Presa el seu nom dels membres de l'organització terrorista ETA José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, que van ser segrestats, torturats i assassinats per membres de la Guàrdia Civil en 1983. -
L'atemptat d'Hipercor
L'atemptat de l'Hipercor fou l'atemptat que l'organització armada ETA va fer al centre comercial Hipercor situat a l'Avinguda Meridiana de Barcelona el 19 de juny de 1987, el qual va provocar 21 morts i 45 ferits. -
Victòria electoral de José María Aznar
José María Aznar López és un polític espanyol, quart president del Govern d'Espanya des de la reinstauració de la democràcia en la VI i la VII legislatures d'Espanya, des de 1996 a 2004. És membre del Partit Popular, del qual va ser president entre 1990 i 2004. -
Segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco
Miguel Angel Blanco fou raptat per ETA el 10 de juliol de 1997. ETA va formular un ultimàtum de 48 hores. Després del previsible rebuig a cedir per part del govern espanyol, Miguel Angel Blanco va ser trobat al bosc passat el migdia del 12, amb dues ferides de bales al cap. -
Assassinat d'Ernest Lluch
Ernest Lluch i Martín fou un economista i polític català. Va ser portaveu del PSC al Congrés dels Diputats d'Espanya i ministre de Sanitat i Consum, nomenat el 1982 per Felipe González; va exercir el càrrec fins al 1986. Va ser assassinat per ETA el 21 de novembre del 2000. -
Tancament de l'únic diari en euskera Egunkaria
El 20 de febrer del 2003, la Guàrdia Civil va clausurar la redacció del diari Euskaldunon Egunkaria (en euskera: el diari dels bascos). -
ETA deixa les armes
Cinquanta-dos anys després de la seva fundació i de més de 800 assassinats, l'organització armada basca ETA anunciava ahir que deixa definitivament les armes. El comunicat va ser emès tres dies després de la celebració de la Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià, en la qual se li demanava una declaració en aquests termes, mitjançant un comunicat publicat en les edicions digitals dels diaris Gara i Berria. -
ETA es disol
ETA anuncia la seva dissolució i assegura que dona per acabat el seu cicle històric i la seva funció. Per tant dissol totes les seves estructures. L’anunci el fa en una carta que ha enviat a diverses associacions i agents polítics, tot i que data del 16 d’abril, el dia en què l’organització explica que ha posat fi definitivament a la seva activitat armada.