5c8b46573b000072066d52e5

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

  • Detonant de la guerra civil espanyola: Assassinat de José del Castillo i de José Calvo Sotelo

    Detonant de la guerra civil espanyola: Assassinat de José del Castillo i de José Calvo Sotelo
    Uns falangistes van assassinar a José del Castillo (tinent de la Guàrdia d'Assalt). Com a venjança per això, un grup de guàrdies d'assalt, després de no haver trobat a Gil Robles (líder de la CEDA), van matar a José Calvo Sotelo (un dels líders de la dreta monàrquica espanyola) un dia després
  • Aixecament militar

    Aixecament militar
    Aquest va ser dirigit per Emilio Mola (militar espanyol) contra el govern de la Segona República Espanyola. Els colpistes tenien la intenció d'ocupar les ciutats més importants d'Espanya en poc temps, però no va ser així. El cop militar no va triomfar i el país va quedar dividit.
  • El fracàs de la insurrecció a Catalunya

    El fracàs de la insurrecció a Catalunya
    A Barcelona, sota la direcció del general Goded, els militars insurrectes van intentar ocupar els centres de poder de la ciutat. Aquests tenien un escàs poder civil i gràcies als guàrdies d'assalt, guàrdies civils i obrers armats, Goded fou empresonat, i els militars rebels derrotats.
  • Period: to

    Govern de José Giral

    Va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris. El poder de l'Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular
  • Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Comitè Central de Milícies Antifeixistes
    Companys va oferir aquest comitè als dirigents de la CNT-FAI a Catalunya
  • Mort de José Sanjurjo

    Mort de José Sanjurjo
    Era el general que s'havia de posar davant dels insurrectes, però va morir d'accident aeri
  • Recolçament estranger

    Recolçament estranger
    Aquesta guerra va convertir-se en un laboratori per provar l'eficàcia de nou armament. Les potències alemanyes i italianes subministraren avions i pertrets als nacionals, i els anglesos i americans van facilitar-li el combustible. D'altra banda, la Unió Soviètica va recolzar el bàndol republicà, amb material bèl·lic i aliments a canvi d'una part de les reserves de l'or del Banc d'Espanya.
  • JDN

    JDN
    La Junta de Defensa Nacional. presidida pel general Cabanellas, es va constituir a Burgos i va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana
  • Batalla de Badajoz

    Batalla de Badajoz
    L'exèrcit nacionalista avançava al nord ràpidament. La batalla per Badajoz era llarga i dura. Després, totes les persones que eren sospitat de donar suport als republicans van ser executades.
  • Primeres invasions nacionals

    Primeres invasions nacionals
    Els nacionals arriben a Badajoz, ciutat republicana, i aconsegueixen fer-se amb el seu poder
  • Assassinat a Federico García Lorca

    Assassinat a Federico García Lorca
    Fou assassinat pel bàndol nacional per la seva relació amb el Front Popular i per la seva homosexualitat
  • La política de no-intervenció

    La política de no-intervenció
    Consistia en no donar suport a cap bàndol de la Guerra Civil Espanyola, mantenir-se al marge. S'hi van adherir vint-i-set països. Aquest comitè de neutralitat, fou una de les causes de la derrota de la República.
  • Atacs nacionalistes

    Atacs nacionalistes
    El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià, i a l'octubre, l'exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo
  • Period: to

    Govern de Largo Caballero

    El 5 de setembre de 1936 Largo Caballero (dirigent del PSOE) formà un govern a Madrid amb republicans, socialistes i comunistes. El govern de Largo Caballero es dirigeix ​​a València davant el decidit atac franquista contra Madrid, repel·lit per la Junta de Defensa encapçalada pel general José Miaja
  • Assassinat de Jose Antonio Primo de Rivera

    Assassinat de Jose Antonio Primo de Rivera
    A l'alba és afusellat a la presó d'Alacant José Antonio Primer de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera, i líder i fundador de la Falange. Va ser assassinat pel bàndol republicà per presumptament haver estat col·laborador en la conspiració cap a la república.
  • Comandament militar únic de Francisco Franco

    Comandament militar únic de Francisco Franco
    Franco es designat generalíssim de les forces nacionals i cap de govern de l'Estat espanyol. Els generals van decidir concentrar tots els poders en la figura de Franco.
  • Govern de Josep Tarradelles

    Govern de Josep Tarradelles
    Estaven representades quasi totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre.
  • Brigades Internacionals

    Brigades Internacionals
    Foren voluntaris a favor de la República d'una gran quantitat de països diferents desfilant per Madrid.
  • El assalt a Madrid

    El assalt a Madrid
    Franco va llançar el seu assalt a Madrid a molta oposició republicana. L'URSS havia donat moltes armes a la república, i ajudava molt en la batalla. Madrid resistia, encara que la capital de la república es movia a València.
    Va durar des de novembre fins al desembre.
  • Batalla de Jarama

    Batalla de Jarama
    Durant deu dies, les forces d'Orgaz s'enfronten a les dels generals republicans Gorgs i Miaja. Gairebé 100.000 homes combaten sagnantment i, veient que no s'aconsegueix l'objectiu d'aïllar Madrid, es dóna per acabada la Batalla de Jarama el 24 de febrer.
  • Inici de la batalla de Guadalajara

    Inici de la batalla de Guadalajara
    En aquest moment una hipotètica conquesta de Guadalajara a mans dels nacionalistes suposaria un cop molt efectiu a causa de la situació geogràfica que té doncs aconseguirien dividir en dues parts els territoris republicans.
  • Decret d'unificació

    Decret d'unificació
    La falange i el tradicionalisme s'unificaven sota la direcció de Franco, i es convertia en: Falange Española Tradicionalista i de la JONS. Va acabar sent el partit únic del nou règim
  • Bombardeig de Guernika

    Bombardeig de Guernika
    La ciutat basca de Guernika fou bombardejada per la Legión Cóndor (tropes alemanyes i italianes) sense objectius militars. Aquest fet va tenir una gran repercussió de caire internacional
  • Fets de maig de 1937

    Fets de maig de 1937
    La policia d'acord amb les instruccions del comissari d'Ordre Públic de la Generalitat, va intentar desallotjar l'edifici de Telefònica de Barcelona, controlat per la CNT-FAI. Aquests fets, van fer disminuir la influència anarquista i va incrementar la presència comunista.
  • Conquesta de Bilbao per part dels franquistes

    Conquesta de Bilbao per part dels franquistes
    Els nacionals conquereixen Bilbao i gràcies a això, feien dues coses importants. Primer, augmentaven el poder dels nacionalistes al nord. Segon, guanyava el suport oficial de l'església.
  • Batalla de Brunete

    Batalla de Brunete
    Va tenir lloc als voltants d'aquest poble proper a Madrid, des del 5 al 25 de juliol. Els nacionals van disposar de temps suficient per reforçar el front i el general Varela després de tapar la bretxa del front a Brunete, va iniciar la contraofensiva. Va obtenir la victòria l'exèrcit nacional.
  • Batalla de Belchite

    Batalla de Belchite
    Va durar fins al 3 de setembre del mateix any. Va tenir lloc a Saragossa, durant l'ofensiva de l'exèrcit popular.
  • Recuperació de Terol per part dels nacionals

    Recuperació de Terol per part dels nacionals
    Els franquistes recuperen Terol a finals de febrer i continuen el seu avanç cap al Mediterrani a través del territori republicà, amb el que divideixen aquest en dues
  • Caiguda de Terol

    Caiguda de Terol
    Terol cau definitivament davant el poder de l'exèrcit republicà, a el comandament del general Rojo, i es converteix en la primera capital de província presa per la República des que comencés la Guerra.
  • Ofensiva d'Aragó

    Ofensiva d'Aragó
    Va iniciar-se tres setmanes després de finalitzar la batalla de Terol. Aquesta ofensiva va aprofitar per atacar les forces republicanes de l'est, dividint el territori i posant en crisi el govern de Negrín.
  • Batalla de l'Ebre

    Batalla de l'Ebre
    El conflicte més llarg de tota la Guerra Civil. Les tropes republicanes de l'Ebre creuen el riu entre Mequinensa i la desembocadura. Mobilitzant les seves últimes reserves, irrompen en territori rebel i sorprenen amb el seu ràpid avanç a les tropes franquistes.
  • L'ofensiva de Catalunya

    L'ofensiva de Catalunya
    Els nacionalistes llançaven aquesta ofensiva per prendre Barcelona, ​​la capital de la república. Capturaven Barcelona sense gaire dificultat. Marcava la fi de la identitat de Catalunya; es va posar part de l'Imperi. Molta de la població van Fugir cap a França.
    L'ofensiva va durar des del 23 de desembre Fins el 26 de gener de a 1939.
  • Llei de responsabilitats polítiques

    Llei de responsabilitats polítiques
    Fou una llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil. La norma enumerava actes i omissions que donaven lloc a l'exigència de «responsabilitats polítiques» contra els qui haguessin col·laborat amb la Segona República Espanyola.
  • Fi de la Guerra Civil Espanyola

    Fi de la Guerra Civil Espanyola
    Gràcies al triomf del bàndol nacional, Franco instaurarà una dictadura a Espanya fins la seva mort, al 1975