-
Presa de la Bastilla
Com passa la Presa de la Bastilla a França fa 233 anys.
La Presa de la Bastilla és considerada com l'esclat de la Revolució Francesa, originant-se quan un poble descontent per les males condicions imperants (un exemple era l'economia, que es trobava en declivi) es va alçar en armes contra el rei Lluís XVI i els representants de la Corona -
Estats generals 2
Al costat esquerre es trobava el tercer estat. Els nobles i el clergat van demanar que es votés per estament i el tercer estat vot per persona, ja que així seria més just. Els dos primers estaments es van negar i el tercer estat va invitar als nobles i al clergat a unir-se a ells, 2 nobles i 149 del clergat es van unir a ells. Després d'aquest acte el rei va demanar que es tanqués la sala i va prohibir l'entrada dels representants del tercer estat. És important ja que reclamaven els seus drets. -
Period: to
Monarquia constitucional
-
Fugida a Varennes
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial -
Asaltan palau de las Teuleries
El 10 d'agost de 1792 les tropes federades i molts parisencs la majoria d'ells sans-culottes, és a dir comerciants i artesans, van atacar el palau de les Teuleries. Perquè el poble estava enfadat amb la poca cooperació del rei. Aquest acte va posar fi a la monarquia de Luis XVI que és coneguda com la segona revolució. Va ser una data molt important, ja que és considerada com a la segona revolució per als drets. -
La revolució del 10 d'agost
Els jacobins, amb el suport dels elements més radicals de la burgesia, s'oposen enèrgicament al poder de la burgesia girondina i mobilitzen el desencís popular per portar més enllà la revolució.Durant l'estiu de 1792, els clubs polítics ja discutien de manera oberta sobre la possibilitat de destronar Lluís XVI; el 3 d'agost, Pétion, en nom de la Comuna de París va proposar, a l'Assemblea Legislativa l'abolició de la Monarquia. -
Period: to
República social
-
Assesinat de Lluis XVI
-
Comite de salvacio publica
L'expressió comitè de salvació pública fa referència a un grup de persones que actuen en temps de greu crisi per obligar el govern a adoptar les disposicions legals necessàries per restablir la situació. En molts casos, en primer lloc a la Revolució Francesa, quan era un òrgan de govern. -
Execuccio de la reina
L'execució de Maria Antonieta va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa, ocorreguda deu mesos després de la del marit, el rei Lluís XVI. Es va dur a terme el dia 16 d'octubre de 1793 a la plaça de la Revolució, hores després que la sentència fos pronunciada pel Tribunal Revolucionari després de dos dies de judici. -
La mort de Robespierre
Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República. De família noble, va estudiar a l'institut Louis-le-Grand de París i esdevingué advocat; fou influït en la seva joventut pels enciclopedistes i per Rousseau -
La Lleis dels sospitosos
És una llei que va ser reclamada per Jacques-René Hébert i les faccions hebertistes. La llei demanava la detenció de tots els enemics de la Revolució -
Period: to
República Conservadora
-
La reacció conservadora.
Durant l'estiu de 1795, la burgesia termidoriana va elaborar una nova Constitució (1795) en la qual es va consagrar el predomini dels propietaris. Un cop aprovada per plebiscit, la Convenció es dissol el mes d'octubre de 1795 i va començar a funcionar un nou règim: un Directori de cinc membres, que intentava ser una república d'ordre, conservadora i sòlida, oposada tant al reialisme i a l'aristocràcia com a la democràcia popular i al jacobinisme. -
Cop de estat Napoleo
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun.