-
Period: to
La guerra civil
-
Comença la guerra civil
El 17 de juliol de 1936 a Mellilla, Tetuán (nord Àfrica) i Ceuta, i el 18 de juliol a la Península Iberica, una part de l'exercit, entre ells el genral Francisco Franco, al que es van unir conservadors i falangistes, van donar un cop d'estat. Els sublevats es van apoderar dels òrgans de govern, i en dos dies ja s'havien apoderat de Canàries, el nord d’Àfrica, Pamplona, Sevilla, Castella i Lleó i una part d’Aragó (la que no toca amb Catalunya). -
Els milicians
El 19 de juliol el govern va decidir donar armes a les
milícies (voluntaris civils) dels sindicats i dels partits integrants del
Front Popular per aturar el cop i defensar la República. -
Govern de José Giral
Casares Quiroga va ser substituït per José Giral, i una de les primeres mesures que va prendre va ser l'autorització perquè es lliuressin armes al poble. La incapacitat del govern per controlar la revolta transformarien la situació en una guerra civil, i la nit del 22 al 23 d'agost es va produir una matança en la presó Model de Madrid. Aquell succés va suposar una taca a la reputació de la República, pel que la nit del 3 de setembre, Giral presentaria la seva dimissió. -
Bombardejos a Oviedo
Els bombardejos aeris efectuats en el primer lloc d'Oviedo, van durar 90 dies amb un total de 131 atacs. La ciutat va continuar sent picada durant gairebé un any més, sobretot per l'artilleria i per l'aviació. L'ofensiva aèria republicana va començar a Oviedo el 25 de Juliol de 1936 i el bombardeig va prosseguir fins prop d'Octubre de 1937. -
Desenvolupament del conflicte
S'havien separat dues zones enfrontades.
- La republicana (coneguda com la zona “roja”, o la de “los rojos”)
- La dels militars sublevats (coneguda com la zona dels “nacionals”) -
Anar cap a Madrid
L’estratègia dels sublevats era avançar cap a Madrid des del sud i així prendre la capital el més aviat possible. El govern de la República, davant del perill dels atacs feixistes, es va traslladar a València. Finalment, els republicans van aconseguir frenar l’ofensiva franquista. -
Batalla de Jarama
El riu Jarama corre just a l'est de Madrid. És aquí on els nacionalistes del General Franc van atacar a les tropes republicanes. Després de diversos dies de lluita, cap de les parts acaba guanyant i en el seu lloc enfronti baixes generalitzades. -
Fets de Maig
Van ser una sèrie d'enfrontaments ocorreguts de part del bàndol republicà (anarquistes i republicans) entre el 3 i el 8 de maig de 1937 en diverses localitats de les províncies de Catalunya, amb epicentre a la ciutat de Barcelona, sota el govern de Largo Caballero. Després d'aquests fets, ell dimiteix. -
Bombardeig de Guernika
El 26 d’abril es bombardeja la ciutat basca de Guernika per la legió Còndor alemanya, que estava de costat nacional. La ciutat va ser arrasada brutalment. -
La republica de Juan Negrín
Que s’instal·la a Barcelona, va voler dedicar més esforços a guanyar la guerra, a la potenciació de l’Exèrcit Popular i a reforçar la resistència. -
Ocupació de Bilbao
Al juny les tropes franquistes van ocupar Bilbao i les zones industrials i mineres del nord d’Espanya. -
Batalla de Brunete
Quinze milles a l'oest de Madrid, els republicans intenten que els nacionalistes s'allunyin de la capital i de les àrees al nord en la Batalla de Brunete. Inicialment, els Republicans van tenir èxit, però es van veure obligats a retirar-se i van sofrir baixes devastadores. -
Batalla de Teruel
Es denomina Batalla de Teruel a l'ofensiva que l'exèrcit republicà va fer sobre el sortint de la zona controlada pels nacionals que marcava la ciutat de Teruel. Va tenir lloc entre el 15 de desembre de 1937 i el 22 de febrer de 1938 a la ciutat de Teruel i els seus voltants. -
Batalla de l'Ebre
Va ser la batalla en què més combatents van participar, la més llarga i una de les més sagnants de tota la guerra. Va tenir lloc en el llit sota de la vall de l'Ebre, entre la zona occidental de la província de Tarragona (Terra Alta) i en la zona oriental de la província de Saragossa i es va desenvolupar durant els mesos de juliol a novembre de 1938. -
Fi de la Batalla de l'Ebre
Les últimes operacions militars es van realitzar al mateix temps que queien les primeres nevades. Al caient de la tarda del dia 15 de novembre, sota els ordes de Manuel Tagüeña, tot està preparat per a l'encreuament del riu, en sentit invers, de les tropes republicanes que s'han anat replegant i a dos quarts de cinc de la matinada, ja dia 16, els últims combatents republicans de l'Ebre han creuat al marge esquerre. -
Aillament de Catalunya
El 1938 els nacionals van avançar sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per Castelló, amb la qual cosa Catalunya va quedar aïllada de la resta del territori republicà. -
Caiguda de Barcelona
El 27 de gener de 1939, les forces de Franco aconseguien per fi la presa de Barcelona. -
Fi de la guerra civíl
Després de la caiguda de Catalunya, el govern es va traslladar a la zona centro. Les diferències entre els republicans van precipitar el final de la guerra. Al març de 1939 el coronel Casado va donar un cop d'estat a Madrid i els republicans es van rendir. L'1 d'abril de 1939, Franco va signar el comunicat que donava la guerra per acabada.