-
LA REVOLTA MILITAR - CONSPIRACIÓ CONTRA LA REPÚBLICA
Monàrquics (afavorir frustrat cop de Sanjurjo (1932) - contactes amb militars. Falangistes i carlsna - milicies armades (1934) desestabilitzar el sistema. CEDA - suport econòmic i personal a la conspiració, militars, Esglesia diu que la Republica es enemiga de l'esglesia. Unió Militar Española (Emilio Mola) - Org insurreccuó Monarquics - Fanjul i Goded
Tradicionalistes - J.E. Varela
Republicans - G.Queio de Llano i M.Cabanellas
No ads. polit - E.Mola, J.Sanjurgo, F.Franco -
La dimensió internacional del conflicte
Esclat de la Guerra Civil Espanyola → Aguditzar la tensió i la inestabilitat existents en el context europeu. Opinió pública → Es va dividir entre els qui consideraven els revoltats com a lluitadors contra el comunisme i els qui eren partidaris de la República i de la seva defensa contra el feixisme. -
El comitè de NO-INTERVENCIÓ
El govern francès de Front Popular (León Blum), adopta una política de neutralitat per allunyar el perill d'una guerra a Europa, tot i permetre el pas d'armes a través de les seves fronteres. L'agost de 1936 es crea el Comitè de No-intervenció, amb 27 països adherits a no vendre armament a Espanya, però Itàlia, Alemanya i Portugal van continuar ajudant els rebels. Els EUA aproven una llei d'embargament, però permeten els subministraments de les empreses nord-americanes a l'Espanya revoltada. -
L’ajut dels feixismes al bàndol revoltat
Hitler, a través de la Legió Còndor, va proporcionar suport militar clau als rebels espanyols, incloent armes, artilleria i aviació. El règim italià de Mussolini també va donar suport amb personal i equipament. El règim portuguès va ajudar logísticament als rebels, facilitant comunicacions i desembarcant subministraments als seus ports. Franco va comptar amb l'exèrcit africà, format per soldats mercenaris que integraven la Legió i tropes marroquines sota comandament d'oficials revoltats. -
L’evolució del conflicte
Una vegada fracassat el cop d'estat a finals de juliol de 1936, va començar la Guerra Civil. Des del començament els revoltats van dur el pes i la iniciativa en les ofensives militars, mentre que entre els republicans van predominar les operacions defensives. -
Intents de reorganització del poder: Nivell polític
El govern de José Giral va dimitir i fou substituït per un govern de coalició liderat per Francisco Largo Caballero. Aquest nou govern va intentar unificar les accions bèl·liques i va suprimir el poder dels organismes revolucionaris. Es van crear consells provincials i municipals. A Catalunya, la presència comunista i anarquista es va imposar al Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Al País Basc es va constituir un govern autònom presidit per José Antonio Aguirre. -
Period: to
Els primers combats i la batalla de Madrid (Pas a la Península)
Durant els primers dies d’agost de 1936, els efectius de l’exèrcit d’Àfrica van passar a la península amb la cobertura aeronaval alemanya i italiana, neutralitzant l’acció de l’esquadra lleial a la República a l’Estret. A més, després d’eliminar la resistència a Badajoz, les tropes van avançar per la vall del Tajo fins arribar a Toledo al setembre, alliberant centenars de militars i civils assetjats pels republicans a l’Alcàsser. -
Period: to
L’ajut soviètic i les brigades internacionals
Mèxic (suport simbòlic) i la Unió Soviètica van ajudar el govern republicà amb armes i aliments durant la Guerra Civil Espanyola, amb la Unió Soviètica fent la major aportació. Les Brigades Internacionals, formades per milers de voluntaris de 80 països, van lluitar contra el feixisme i van ser instruïts i agrupats en brigades d'uns 5000 homes sota el comandament d'oficials/líders polítics entrenats. -
Period: to
Els primers combats i la batalla de Madrid (Expedició Catalana a Mallorca)
L'agost de 1936, la Generalitat va organitzar una expedició per recuperar les illes Balears, aconseguint ocupar les illes d’Eivissa, Cabrera i Formentera. No obstant, les forces rebels van aconseguir rebutjar els expedicionaris, que es van retirar, permetent als rebels recuperar Eivissa, Cabrera i Formentera. Només Menorca va quedar en mans republicanes. -
Period: to
Els primers combats i la batalla de Madrid (Defensa de Madrid)
Tropes revoltades van intentar conquistar Madrid, però aturades a Somosierra i Guadarrama. Finals d'octubre, van assetjar Madrid però van ser frenades a la Casa de Campo i la Ciudad Universitaria. El govern republicà es va traslladar a València i va deixar una Junta de Defensa a Madrid, que va organitzar les milícies populars i va comptar amb el suport de les Brigades Internacionals i del material bèl·lic soviètic. Les tropes revoltades van fracassar i van ser derrotades a Jarama i Guadalajara. -
Period: to
Revolució i desintegració del poder republicà: Revolució política i militar
Procés revolucionari espontani va distribuir el poder en múltiples organismes revolucionaris, juntes, comitès, milícies i consells, que van suplantar el govern central en regions, províncies i localitats, dificultant les operacions militars. A Catalunya, el poder va ser dirigit per la CNT-FAI. Les milícies armades van dirigir l'esforç bèl·lic i organitzar la rereguarda, i moltes dones van participar en diferents tasques. La repressió contra sospitosos va causar detencions, registres i execucions -
Period: to
Revolució i desintegració del poder republicà: Revolució social i econòmica
Es van produir canvis importants en les relacions de producció, amb la col·lectivització de les terres i les indústries en moltes zones del país. Es van expropiar entre un 40-60% de la terra conreada en algunes regions i es van crear experiències de comunisme llibertari en la producció, distribució i consum. Es van col·lectivitzar indústries i serveis, especialment Catalunya, però l'oposició del govern i dels comunistes, juntament amb l'evolució negativa de la guerra, van aturar aquest moviment. -
Cop d'Estat (II)
18 de juliol → Franco va volar de les Canàries cap al Marroc i va prendre el comandament de l’exèrcit d’Àfrica. Sanjurjo → Va morir en accident aeri quan tornava a Espanya des de Portugal. General Mola → Pamplona → Va planificar i coordinar les acciones que s’havien de realitzar, comptant amb el suport de grups financers, monàrquics i catòlics. -
Cop d'Estat (I)
Data triada → Aixecament era el 19 de juliol → Assassinat de Calvo Sotelo el dia 13 → Excusa perfecta als conspiradors. Cop militar per plantejat pel general Mola (pronunciament clàssic) → Suport de les milícies carlines i falangistes → el 17 de juliol a la tarda. Es va iniciar una guarnició de Melilla, des d’on els revoltats van controlar el Protectorat Marroquí. -
Period: to
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Segona Rep-forces democratiques (intenten modernitzar estructures politiques). Victoria Front Popular (Frebrer 1936) crea polarització entre dretes i esquerres (divisio i violencia social). Context europeu polaritzat dictadures feixistes (expansionisme) i democracies intenten no enemistarse amb les dictadures. Revolucio democratica (perill-ligarquia agrariai i financera, esglesia, exercit). 18 de juliol cop militar que fracassa per la bona mobilització popular (comença guerra civil/espanya div2) -
Period: to
Reacció Govern Català
Va reaccionar amb indecisió i passivitat un cop esclatada la revolta. President del govern (Santiago Casares Quiroga) dimitir el dia 18 de juliol. Azaña Va encarregar a Martínez Barrio formació govern amb representants totes les forces polítiques per tal d’intentar acabar amb la revolta. Les seves gestions amb Mola fracassen i dimiteix. Azaña Nomena José Giral ,19 de juliol lliura armes a les organitzacions polítiques i sindicats fidels a la República Però en molts llocs van arribar tard. -
El fracàs de la revolta a Catalunya
El 19 de juliol es va produir un cop d'estat a Barcelona, però les forces obreres i les autoritats de la Generalitat van aconseguir frenar-lo. La derrota de les forces revoltades va donar lloc a una situació complexa, amb la creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes per controlar la situació. Tot i haver-hi alguns aldarulls i col·lectivitzacions, el Govern de la Generalitat va mantenir el control. -
Fracàs de la Revolta a Catalunya
José Giral lliura armes a les org politiques i sindicats fidels a la republica (llocs ja era tard). Tropes casernes ocupen els punts més importants de BCN. CNT-FAI es mobilitzen i s'oposen als colpistes. Guardia Asalt, Mossos i Guardia Civil suport generalitat. General Goded (cap revolta Catalunya) ordena rendició. Resta de catalunya tmb fracassa. Comitè Central de Milícies Antifexistes (CNT-FAI,UGT, POUM, PSUC,unio rebass, ERC, Accio catalana.Crema esglèsies,convents..Generalitat (control-comit -
Intents de reorganització del poder: A nivell militar
Reorganitzar Estat Major Exèrcit i unificar milícies. Cinquè Regiment (comunistes) i Milícies Confederades de Centre (Anarcosindicalistes) es constitueix un nucli a l’Exèrcit Popular. Les diferències entre les diverses tendències van aparèixer. Dues concepcions procés revolucionari: Guanyar la guerra i posposar revolució o Simultaniejar la guerra i la revolució. Les divergències s'evidencien i causen conflictes anarquistes vs comunistes pel control de l’ordre públic i la vida civil (rereguarda) -
ELS FETS DE MAIG DE 1937 A CATALUNYA
Anarquistes i militants del POUM, comunistes contraris al govern soviètic-CNT, FAI i POUM,vs forces de la Generalitat i milícies comunistes de BCN. Van durar 5 dies i van causar 500 morts i més de 1000 ferits. Indústries i altres activitats econòmiques van quedar sota el control de la Generalitat i es va anul·lar les transformacions revolucionàries impulsades pels anarquistes-Col·lectivitzacions. Va caure el govern de Largo Caballero i es consolidar les posicions comunistes en l’Estat republicà -
Period: to
L’avanç cap a la Mediterrània (Ofensiva Terol)
Forces republicanes van defensar el front que quedava (Pirineus fins costa malaguenya). Un cop reorganitzat l’exèrcit per part del govern de Juan Negrín, es van iniciar el desembre de 1937 una ofensiva sobre Terol. Dura resistència i dificultats per culpa de les condicions meteorològiques van aconseguir recuperar la zona. Setge posterior de les tropes revoltades comandades per Varela van reconquerir la ciutat el 22 de febrer de 1938. Pèrdua meitat dels efectius i 30% de l’equipament. -
Period: to
La guerra al nord
L'estratègia de Franco va ser abandonar la zona centre per centrar-se al nord. Les tropes republicanes van estar debilitades per la ràpida ocupació de la frontera francesa. Mort Emilio Mola (accident aeri). Els revoltats van utilitzar tàctiques de guerra total amb l'ajuda de l'aviació alemanya, van prendre Bilbao i la regió minera del nord. Les ofensives republicanes van fracassar a Brunete i Belchite. -
Period: to
L’avanç cap a la Mediterrània (Avanç sobre la vall de l’Ebre)
Franco decideix iniciar al març l’avenç sobre la vall de l’Ebre, amb l’objectiu d’arribar a la Mediterrània i aïllar Catalunya. S’ataca el front d’Aragó i després la vall del Segre, prenent Lleida el 3 d’abril. El dia 14 s’arriba a la Mediterrània per Vinaròs (Baix Maestrat), dividint en dos el territori republicà. La forta resistència que van trobar les tropes franquistes al Maestrat i a València (Miaja) va aturar l’ofensiva dels revoltats. -
Period: to
L’avanç cap a la Mediterrània (Batalla de l'Ebre)
Els Republicans van llançar una ofensiva a l’Ebre per aturar l’avanç dels revoltats i aconseguir una pau negociada, però van patir més del 50% de baixes i van haver de replegar-se. El final de la guerra estava dictat, ja que els voluntaris estrangers van ser retirats a finals de 1938. -
Period: to
La fi de la guerra (OCUPACIÓ DE CATALUNYA)
Els Revoltats van intensificar els bombardejos i preparen l’ocupació de Catalunya, que va caure sense gaire resistència el gener de 1939, provocant la caiguda de les estructures polítiques i militars de l’Estat republicà i obligant les autoritats a exiliar-se a França juntament amb milers de persones entre elles Azaña. 15 de gener de 1939 cau Tarragona. 26 de gener de 1939 cau Barcelona. -
Period: to
La fi de la guerra (COP D’ESTAT I JUNTA DE DEFENSA A MADRID)
1939, Negrín i els comunistes van intentar resistir a Madrid i a la zona centre mentre els Revoltats ocupaven ràpidament Catalunya. El febrer, França i el Regne Unit van reconèixer el govern de Franco i es van esclatar enfrontaments interns. El Coronel Segismundo Casado va liderar un cop d'estat per establir una Junta de Defensa (pau sense represàlies), Franco no la va acceptar. El 28 de març, Casado va lliurar Madrid. L'1 d'abril de 1939, Franco va anunciar la fi de la guerra sense condicions. -
Entre la guerra i la revolució: l’evolució política a la zona republicana
En els primers mesos de la guerra, el poder de l'Estat republicà es va fragmentar entre diverses organitzacions sindicals i partits obrers i nacionalistes. Paral·lelament, la revolució social es va ensenyorir de bona part del territori i canvià les formes de propietat i organització de la producció. Aquest fet va afeblir l'autoritat del govern republicà, va dificultar el control i la direcció de la guerra i va palesar les diferències entre les diverses forces del Front Popular.
