-
1936 Revolta Militar/ Cop d'Estat
El 17 de juliol de 1936 a la tarda inicia una guarnició de Melilla, on els revoltats van controlar el Protectorat Marroquí. -
1936 Moviments del nacionals
Franco vola de les Canàries cap al Marroc i pren el comandament de l'exèrcit d'Àfrica.
Sanjurjo mor a un accident aeri quan tornava a Espanya des de Portugal.
El general Mola des de Pamplona planifica i coordina les accions amb suport dels financers, monàrquics i catòlics. -
1936 Moviments dels republicans
El govern reacciona amb indecisió i passivitat.
Santiago Casares Quiroga president del govern va ignorar els advertiments, i dimiteix la nit del 18.
Diego Martínez Barrio, encarregat per Azaña, forma un nou govern, però les seves gestions amb Mola fracassen i dimiteix.
José Giral, el 19 lliura armes a les organitzacions polítiques i sindicals fidels a la República. -
1936 El fracàs de la revolta a Catalunya
El 19 de juliol les tropes de les casernes van afegir-se al cop i van sortir al carrer per ocupar els punts més importants de la ciutat de Barcelona, però les organitzacions obreres, la Guàrdia d'Assalt, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil es va oposar a les milícies colpistes, i van donar suport a la Generalitat. El mateix vespre del 19 els revoltats es van rendir. -
1936 Agost
L'agost de 1936 a Londres, gràcies a León Blum president de francià, es fa el Comitè de No-Intervenció, en el qual 27 països es van comprometre a no vendre ni permetre el pas d'armes i subministraments bèl·lics a Espanya. Tot i això, molts països van ajudar a ambdós bàndols amb persones i material bèl·lic. (Alemanya, Portugal, Itàlia, USA, les Brigades Internacionals) -
1936 El pas a la Península
Amb l'ajuda aeronaval alemanya i italiana, l'exèrcit d'Àfrica passa a la Península i es neutralitza l'acció de l'esquerra a l'Estret. Ja a la península el bàndol nacional puja des del sud, elimina la resistència a Badajoz, avança per la vall del Tajo i al setembre arriba a Toledo. -
1936 Expedició catalana a Mallorca
El mes d'agost de 1936, la Generalitat va organitzar una expedició per recuperar les illes Balears i evitar que fossin una base contra la República. Van fracassar, les forces rebels i els avions i voluntaris italians aconsegueixen rebutjar els expedicionaris. -
1936 Ocupació del nord
Mola ocupa Sant Sebastià i la frontera bascofrancesa a Irun i aïlla la zona, dificultant l'arribada d'efectius humans i materials. -
1936 La defensa de Madrid
Mola al nord, va intentà la conquesta de Madrid, però fou aturat a Somosierra i Guadarrama. -
1936 La defensa de Madrid
A finals d'octubre van assetjar Madrid, però les tropes revoltades van ser frenades a la Casa de Campo i a la Ciudad Universitaria.
En aquest punt el govern republicà va traslladar la seva seu a València, deixant a Madrid una Junta de Defensa presidida pel general José Miaja, que va organitzar i coordinar les operacions militars i va crear milícies populars juntament amb les Brigades Internacionals. -
1937 Ofensives dels revoltats
Arran del fracàs de l'atac a Madrid, les tropes insurrectes intenten tallar les vies de comunicacions, però són derrotats a les batalles de Jarama (febrer de 1937). -
1937 Ofensives dels revoltats
Arran del fracàs de l'atac a Madrid, les tropes insurrectes intenten tallar les vies de comunicacions, però són derrotats a la batalla de Guadalajara (març de 1937) -
1937 Primavera
El Generalíssim dels exèrcits, Franco, concentra l'esforç bèl·lic al nord. Els revoltats llencen ofensives al País Basc.
A més de bombardejar poblacions civils indefenses a Durango i Gernika. -
1937 Bilbao
Després de la mort de Mola, el general Dávila inicia un atac a Bilbao, prenen la ciutat. -
1937 Santander
Les tropes italianes i navarreses prenen Santander -
1937 Estiu
L'estiu de 1937 els republicans llancen una ofensiva com a maniobra de distracció, però fracassen.
La batalla de Brunete i la batalla de Belchite. -
1937 Octubre
Els revoltats passen per Astúries i ocupen Gijón, després d'una forta resistència de les milícies sindicals i obreres.
Cau completament el nord, i la zona republicana perd una regió minera i siderometal·lúrgica molt important per la guerra. -
1937 Ofensiva sobre Terol
Les forces republicanes es van dedicar a defensar el front que quedava: des dels Pirineus fins a la costa malaguenya.
Juan Negrín reorganitza l'exèrcit i inicia el desembre de 1937 una ofensiva a Terol. Després d'una dura batalla recuperen la zona, però el setge posterior de les tropes revoltades reconquereixen la ciutat el 22 de febrer de 1938. -
1938 Avenç sobre la vall de l'Ebre
Franco decideix inicial al març l'avanç sobre la vall de l'Ebre, amb l'objectiu d'arribar a la Mediterrània i aïllar Catalunya, ataca al front d'Aragó i després la vall del Segre. Prenent Lleida el 3 d'abril.
El 14 arribà a la Mediterrània per Vinaròs, dividint en dos el territori republicà. -
1938 Batalla de l'Ebre
Els republicans, reforçats amb 200.000 soldats llancen una gran ofensiva a l'Ebre per intentar aturar l'avenç i afavorir una pau negociada.
El 25 de juliol travessaren el riu Ebre en direcció a Gandesa, però no van avançar més de 35 km per la mobilització de soldats revoltats. A mitjans de novembre amb moltes morts i amb l'equipament destruït, l'exèrcit republicà deixa el camí a Catalunya i de Valencià per als rebels. -
1939 L'ocupació de Catalunya
Els revoltats bombardegen amb l'ajuda d'Itàlia, les principals ciutats catalanes, preparen l'ocupació de Catalunya, que fou ràpida i sense resistència. El 15 de gener cau Tarragona, el 26 de gener Barcelona i poc després arriben fins a la frontera francesa.
Amb la caiguda de Catalunya, les estructures polítiques i militars de l'estat republicà i les seves autoritats decideixen travessar la frontera, juntament amb milers de persones més, fent un camí de l'exili, del qual moltes no tornen. -
1939 Lliurament de Madrid
Negrín i els comunistes intentaren resistir a Madrid i a la zona central, on les posicions es mantenien com en el 36, però el Coronel Segismundo va donar un cop d'estat, i creà una Junta de Defensa que, pretenia una pau honorable, benèvola i sense represàlies, que Franco va denegar.
Amb això, Negrín va marxar a l'exili i l'oposició dels comunistes a la Junta de Defensa va desencadenar una lluita interna. Després, la Junta de Defensa va ordenar l'abandonament dels fronts sense resistència. -
1939 Fi de la guerra
Franco va fer públic el comunicat de l'acabament de la guerra sense condicions.