Militares guerra civil

LA GUERRA CIVÍL ESPAÑOLA

  • Cop d'estat militar del 18 de juliol

    Cop d'estat militar del 18 de juliol
    Fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República, el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil Espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
  • Nomenament de Franco com a Generalísimo

    Nomenament de Franco com a Generalísimo
    El nombrament de Franco com a Generalísimo va tenir lloc a l'aeròdrom de Sant Ferran (Salamanca), durant una reunió d'alts comandaments militars del sector de l'exèrcit que s'havia revoltat l'anterior mes de juliol. El nomenament va ser fet oficial per la Junta de Defensa Nacional el dia 30 del mateix mes, de forma simultània amb el nomenament de Franco com a cap del Govern que va tenir lloc el 28 de setembre.
  • Caiguda de Madrid

    Caiguda de Madrid
    Davant l'avanç de l'enemic, el govern del Front Popular decideix traslladar-se a València, donant Madrid per perdida.
    En comptes d'atacar per l'Est, Franco ataca per una zona molt més complicada, en pendent, per la zona Oest, i ho fa «perquè no concep la possibilitat de prendre la ciutat».
  • Inici de la batalla de Jarama

    Inici de la batalla de Jarama
    Fou un cruent intent de les forces franquistes de creuar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. De resultat final incert, hi participaren, per part franquista, columnes mòbils de regiments de la Legió i tropes mores, mentre que se'ls enfrontaren per part republicana les tropes reorganitzades de l'Exèrcit del Centre, que incloïen la participació de diverses Brigades Internacionals.
  • Bombardeig de Gernika

    Bombardeig de Gernika
    Va ser un atac aeri realitzat per l'esquadró conegut com a legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil española. Va ser el primer bombardeig de la historia d''España en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir la seva destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. El dictador Franco ho va negar fins a la seva mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada.
  • Batalla de Belchite

    Batalla de Belchite
    La Batalla de Belchite fou el combat que s'establí entre les forces governamentals republicanes i els revoltats franquistes a l'intentar de recuperar Saragossa per part de l'exèrcit republicà i aturar així l'avanç franquista durant la Guerra civil espanyola.Les forces republicanes, compostes per 80.000 soldats d'infanteria es van aturar a combatre la bossa de Belchite.
  • Ocupació de Terol per part dels Republicans

    Ocupació de Terol per part dels Republicans
    La Divisió de Líster va atacar Terol en mig d'una nevada, el 15 de desembre del 1937, sense preparació artillera o aèria prèvies. Líster i el seu comandant el Coronel Enrique Fernández Heredia moveren les tropes per mirar d'encerclar Terol. Prengueren immediatament el poble de La Muela i per la tarda, encerclaren la ciutat.
  • Ciguda de Lleida

    Ciguda de Lleida
    És una de las batallas más desconocidas, y por tanto más olvidadas de la Guerra Civil en Catalunya. Es un hecho sorprendente, pues fue una batalla de proporciones y repercusiones importantes. Enfrentó entre el 31 de marzo y el 3 de abril de 1938 en los alrededores de la ciudad, se produjeron combates durísimos y dejó un trágico balance de 950 bajas entre los nacionales, y una cifra que podría acercarse a las 4000 en el bando republicano, entre muertos, heridos y prisioneros.
  • Fi de la batalla de l'Ebre

    Fi de la batalla de l'Ebre
    Fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. L'ofensiva de l'exèrcit republicà s'inicia durant la matinada al creuament del riu Ebre per tres zones diferents. Les zones de Mequinensa, al nord, i Amposta, al sud, no obtingueren èxit; només per la zona central s'aconseguí avançar i establir un front d'uns 35 quilòmetres, entre Faió i Xerta.
  • Caiguda de Barcelona

    Caiguda de Barcelona
    La capital de Catalunya va veure com les tropes del bàndol feixista entraven a la ciutat i en prenien possessió. La caiguda de Catalunya era només qüestió de temps. El bàndol republicà, sense recursos humans, materials, i amb la moral molt baixa, va emprendre el camí de la retirada cap a la frontera francesa, intentant que aquesta fos el més organitzada possible. Mentrestant, els avions de la legió Còndor nazi i del CTV italià castigaven als civils.
  • Fi de la guerra

    Fi de la guerra
    El 28 de març Madrid es rendeix sense disparar ni un sol tret. Dies després ho fan València, Alacant, Múrcia i Almeria sense resistència. L'acabament de la guerra es proclamava el dia 1 d'abril, quan tot el territori espanyol ha estat ocupat per les tropes franquistes.